APUNT DEL DIARI

Mentre desparo la taula escolto els pares discutir en veu baixa. És per l’àvia que s’ha enfadat, un cop més, a l’hora del sopar perquè no li agradava el que hi havia i s’ha aixecat d’una revolada per anar a tancar-se al bany. La sento plorar i m’entristeix doncs ella sempre té un somriure i boniques paraules per a mi, sobretot si li ofereixo una llaminadura d’amagat. L’àvia viu amb nosaltres de fa temps i és ella la que enlloc d’un conte m’explica històries del seu passat de jovent i m’agrada. És cert que de vegades li canvia el nom a la mare, potser per fer-la emprenyar, o oblida quin dia és, o em mira fixament perduda en algun lloc, o fins i tot em pregunta quan tornarà l’avi de treballar. Jo no el vaig conèixer i se’m fa difícil dir-li que és mort fa un grapat d’anys i mentre la pentino la distrec amb les meves coses de l’escola. A mi ningú m’escolta, però si la porten a una residència em perdré una àvia que em fa de germana gran, l’amiga amb qui parlar i aquella carícia que em regala abans del bona nit. T’estimo àvia.