TORRENT DE CARBÓ

La musa s’ha desbocat i gens esparverada alça el vol per damunt dels cingles de la imaginació. Les lletres, un xic perdudes, es desesperen per encabir-se en un espai entenedor enfront la rauxa que les aireja. Però no és pas cap picabaralla de carrer, no hi ha angoixa per l’esdevenir, només un recés d’esplai per compassar una fantasia que va esclatar en llum una tarda de poesia floral, intuïcions arrelades i records de jovent. Roses i llibres de la mà del desig i el carbó dolç d’una nit de reis.