Cercador
RETROBAMENT
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
-Has estat el més honest i generós dels meus amants.
-I em donaràs un diploma? O una carta de recomanació?
Quatre dies mal comptats de relació, de realitats viscudes, de passejades pel bosc o sota la pluja, de fogons compartits i menges exquisides, de somriures de franquesa; quatre nits de mal dormir, un munt de paraules al vent i sexe, molt de sexe, obert, espaterrant, sense vergonyes, sense embuts i enyorat. Després tot el somriure esvaït en escoltar una resposta, després tot el castell de somnis ofegat per una onada de veritat d’un color no escaient. El conte de la princesa no existeix, però està clar que ella el pot llegir i fer seu.
Amb el rostre contret ell ja va intuir que el temps de somriure franc havia caducat, tot però sense sorpresa. Era d’esperar, la bipolaritat té aquestes coses. Encara va voler un regal de comiat disfressat de desig i potser per això hi va posar la pell. L’esclat de plaer va ser dels que es graven a la memòria, pels dos. Després un adéu fred d’hivern, sense flassades. I l’escac i mat, en una partida que ell no jugava, en una conversa atemorida sense necessitat, en unes paraules entenedores sense contrapunt. L’entesa era comprensible i l’amistat una prometença de mentida.
A partir d’aquí només un silenci vestit de por continguda o temor per una contradicció anunciada, o ganes d’una vida de princesa pels carrers del dia a dia. Tot sense les paraules escrites que varen engegar plegats per una història de fantasia. Ell sí va seguir lletrejant moltes pàgines, mudes a l’altre costat, però enfilant el camí regat de personatges interessants.
A la fi després d’haver arrelat l’espai temps, una trucada sabuda, per convenciment i coneixement, i la petició d’una nova trobada orfe d’interès ja per les incontinències de les intencions, o descreguda per un entendre que en el joc hi ha unes regles que han de ser de serietat. Així doncs un encontre on el diàleg ja estava escrit i les ganes de desig no eren l’ham que ell s’empassaria. Ella només volia el que ell ja no tenia intenció de donar-li, ella havia triat. Ni l’amistat que proposava, ni les lectures comentades, ni les lletres del relat s’adeien amb el silenci. La prova de conquesta amb el seu...
-Has estat el més honest i generós dels meus amants.
Espai per a rumiar i el sarcasme d’una resposta...
-I em donaràs un diploma? O una carta de recomanació?
Ell ja no té pas ganes de jugar, l’edat és el seu seny.
-I em donaràs un diploma? O una carta de recomanació?
Quatre dies mal comptats de relació, de realitats viscudes, de passejades pel bosc o sota la pluja, de fogons compartits i menges exquisides, de somriures de franquesa; quatre nits de mal dormir, un munt de paraules al vent i sexe, molt de sexe, obert, espaterrant, sense vergonyes, sense embuts i enyorat. Després tot el somriure esvaït en escoltar una resposta, després tot el castell de somnis ofegat per una onada de veritat d’un color no escaient. El conte de la princesa no existeix, però està clar que ella el pot llegir i fer seu.
Amb el rostre contret ell ja va intuir que el temps de somriure franc havia caducat, tot però sense sorpresa. Era d’esperar, la bipolaritat té aquestes coses. Encara va voler un regal de comiat disfressat de desig i potser per això hi va posar la pell. L’esclat de plaer va ser dels que es graven a la memòria, pels dos. Després un adéu fred d’hivern, sense flassades. I l’escac i mat, en una partida que ell no jugava, en una conversa atemorida sense necessitat, en unes paraules entenedores sense contrapunt. L’entesa era comprensible i l’amistat una prometença de mentida.
A partir d’aquí només un silenci vestit de por continguda o temor per una contradicció anunciada, o ganes d’una vida de princesa pels carrers del dia a dia. Tot sense les paraules escrites que varen engegar plegats per una història de fantasia. Ell sí va seguir lletrejant moltes pàgines, mudes a l’altre costat, però enfilant el camí regat de personatges interessants.
A la fi després d’haver arrelat l’espai temps, una trucada sabuda, per convenciment i coneixement, i la petició d’una nova trobada orfe d’interès ja per les incontinències de les intencions, o descreguda per un entendre que en el joc hi ha unes regles que han de ser de serietat. Així doncs un encontre on el diàleg ja estava escrit i les ganes de desig no eren l’ham que ell s’empassaria. Ella només volia el que ell ja no tenia intenció de donar-li, ella havia triat. Ni l’amistat que proposava, ni les lectures comentades, ni les lletres del relat s’adeien amb el silenci. La prova de conquesta amb el seu...
-Has estat el més honest i generós dels meus amants.
Espai per a rumiar i el sarcasme d’una resposta...
-I em donaràs un diploma? O una carta de recomanació?
Ell ja no té pas ganes de jugar, l’edat és el seu seny.