XOCOLATA

Em sembla que el concepte llépol no ha sortit per aquí, encara.
És el moment de la confitura, la xocolata,...
Concretament estava advertit per la meva mare que no em volia veure pel rebost i que amb dues preses de la rajola ja n'hi havia prou.

Jo mai critico un conte que no es mereixi almenys un 8. Tu mereixes almenys un 8. Bona nota.

Un relat senzill i agradable que val la pena de ser llegit. Una manera de fer de lo cotidià i normal un agradable i poètic escrit en forma de vers.

Sí, la xocolata és deliciosa si no la prens en excés i val la pena una mica cada dia. A més, tu la saps mencionar en els moments diferents en que te la prens. Felicitats. Un poema tant bo no sorgeix cada dia. No cal ser meravellós per ser un bon poema, dit amb respecte.

Ens veurem, Rosa!!!

Una oda a la xocolata que m'ha entusiasmat molt! En ella desgranes totes les possibilitats que té com a menja dolça, afrodisíaca i antidepressiva. La llàstima és que avui dia costa trobar una bona xocolata desfeta. Jo com la que feia la mare el dia de reis quan encara érem al llit i ens hi despertava amb la seva flaire característica...cap ni una n'he tastat mai més. Mercès per despertar-me una bella i coneguda olor d'infantesa amb el teu excel·lent poema Xocolata.

Sóc força voluntariós, però amb la xocolata em sento impotent. No puc tenir-ne, a casa, perquè una rajola em dura dos dies. Com a molt, m'he acostumat a menjar, després de sopar, dues preses d'una rajola de la marca blanca de Mercadona que és 99% cacau i que té una quantitat ínfima de sucres. En ser molt poc dolça no provoca aquella compulsió que t'obliga a tornar a la cuina, per agafar-ne més, al cap de cinc minuts d'haver-ne tastat.

Aprofito aquest comentari per fer-te una pregunta a propòsit del penúltim relat de Iona, "Tonalitat en do sostingut menor" (01/12/2023), que també és l'última entrada del seu blog, on encara no hi té cap comentari, i que em té obsessionat. Per ara, ningú no l'ha entès, tu li demanaves que te l'expliqués, jo m'hi he afegit, però que jo sàpiga no ens ha contestat.

L'enigma, per suposat, és què vol dir Iona quan escriu, referint-se al nou gerent, "el càrrec li va gran", és a dir, per què aquest senyor (suposant que sigui una persona) "sempre vesteix amb pantaló fosc i camisa grisa". Jo tinc dues hipòtesis: que el nou gerent és un capellá o que la narradora no es refereix a ell, quan parla de pantaló fosc i camisa grisa, sinó a una foto seva en blanc i negre. Però aleshores cal preguntar-se què vol dir "el càrrec li va gran": que l'han nomenat bisbe i no s'hi troba massa bé, en el càrrec ni amb la indumentària (capellà) o que com a gerent no es digna a deixar-se veure entre els treballadors i es limita a fer penjar fotos seves en les diferents seccions (fotografia)? Molt agafades pels pèls, les dues hipòtesis.

A més, en els relats curts Iona no sol escriure res accessori: tot, inclòs el títol, són pistes. Com a exemple, el relat "Ordre d'allunyament" amb què va participar (i guanyar) en el NanoRepte 1065: "Terror irracional" (per no reproduir aquí la meva argumentació i allargar encara més el present comentari, et convido a llegir-la en el Fòrum, en la intervenció de MJosep "RESULTATS VOTACIONS NANOREPTE 1069 HORABAIXA", de 05/1272023, i el munt de rèpliques i contrarèpliques a què va donar lloc). Doncs estic convençut que quan diu "fa cosa de tres mesos que ha entrat a treballar", són tres mesos, i no dos ni quatre, per alguna cosa. Però sobretot el títol, "Tonalitat en do sostingut menor", i la introducció o resum, on hi posa "Metàfores musicals", estic segur que amaguen la clau de l'enigma.

La clau pot amagar-se en els diferents nivells de lectura del títol:
1) El títol tal qual: "Tonalitat en do sostingut menor". Potser rau en l'ambivalència de "Tonalitat": tonalitat musical o tonalitat de color?
2) Si anem a la partitura d'una peça musical en do sostingut menor, el que la caracteritza és l'armadura de clau, composta per quatre signes de sostingut, #, situats a l'altura de les notes DO, RE, FA i SOL, "fa sol" té un significat en català, però un "do" i "re" (versió abreviada de "res") no lliguen.
3) Si, entre les no moltes peces musicals compostes en la tonalitat de do sostingut menor, triem la més coneguda, jo diria que és el Preludi per a piano op. 3 núm. 2 de Serguei Rakhmàninov. Comença amb tres notes llargues i fortes: LA, SOL# i DO#. I les tres que segueixen són: DO#, MI i RE#, una octava més altes. I aquí tampoc sé què se'n pot desprendre, de tot això.

Et paso el relleu, Rosa, a veure si se t'encén alguna llumeta...

Tornat a llegir, aquest dolç Relat. Tornat a assaborir les encertades referències. Repeteixo...Relat excel·lent.
Agraeixo el teu comentari, molt positiu, al Relat sobre el futur.
Salutacions molt cordials.

La Xocolata, la reina afrodisíaca per excel·lència. I comparteixo amb tu paraula per paraula del que dius.
M'ha agradat com has anat desenvolupant el poema des de qualificatius de menys intensitat fins a arribar al màxim clímax. (com assaborir una bona xocolata).
Enhorabona,
PD: gràcies per comentar-me el relat "la Perfecció de la Mètrica".
Fins aviat,
Neus

Com que soc més borratxo que golafre, hagués xalat més amb una oda al conyac o al rom, però ens entenem, tots el que tenim alguna afició la podem veure reflectida en els altres, encara que el tem sigui diferent.
Una bona oda anacreòntica, cal saber gaudir de tots els plaers de la vida, per petits que siguin.

Un bon poema que gairebé et va paladejar la xocolata de totes maneres mentre el llegeixes... Amb un to eròtic, no només pel final, sinó per totes les sensacions que et produeix al llegir-lo.

Hola! No sabia per on contestar te, per aquí està bé. A part de dir te que m agrada el relat, fa venir mooltes ganes de xocolata, et parlo del teu comentari.
De fet no em refería al temps "robat" per la gent que pren el teu temps com si no tingués valor, que per descontat fa molta ràbia. Des de la fantasia, evidentment, em vull referir a l insomni, a les hores de son que perdem per mil cabòries al cap. De totes maneres qualsevol interpretació és válida. La màgia de les paraules és infinita!

companys relataires. Us estic molt agraïda, les vostres opinions, sempre em són útils i m'animen a seguir endavant.

M'has fet venir salivera amb el teu dolç poema. Quin perill!

Salutacions

M'encanta Rosa. Estic a Mataró Park, I si no fos perquè ha han tancat el super, m'anava a comprar alguna cosa de xoco.

Tornat a assaborir aquest Relat. M'agrada i dóna gust. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

He llegit una autèntica devoció per la filla del cacau i sense ser massa llaminer sempre n'hi ha una col·lecció al rebost per si de cas. Sóc un defensor de la xocolata amb un xarrup de malta fumat.

Una mossegada a una presa de xocolata a mitja nit ajuda a dormir...
Un cant excels a la única cosa bona que van fer els descobridors hispans del nou mon: fer-nos conèixer aquest regal dels déus maies.
I tu expliques molt bé les mil i una manera d'assaborir-la.
Amb total cordialitat

Hom pot afegir més sobre les excel·lències de la xocolata?, no ho crec pas!. Perquè amb aquest poema ens has facilitat un viatge dolç i amable pel gust de la xocolata i llurs maneres de tastar-la... La xocolata fa apujar l'ànim en els dies rùfols i esdevé un ingredient de llepolies en el paladar tant dels infants com dels agosarats amants. M'ha encantat....

... la unanimitat d’opinions sobre els plaers que convoca la xocolata en un reguitzell de pràctiques delitoses. No sé perquè, però la primera que he buscat ha estat la del melindro. M'has alegrat el capvespre.

Un poema sobre la delícia de la xocolata. Té un bon sentit del gust d'aquesta sensibilitat tan deliciosa, que m'ha semblat que la llepava amb suavitat.
Bon profit he tingut.
Enhorabona, Rosa.
Cordialment.

Un poema deliciós, Rosa.
Curt, senzill, però eficaç!
Un veritable plaer de la teva creació; quan més planer el vocabulari més m'agrada el poema

Quin viatge més deliciós de sabors i textures, plaers gustatius, sensualitat i erotisme en íntima connexió.
Obra elegant i seductora, plena de matisos i sensacions agradables.
Exquisita!!

Un dolç personatge i curiós diàleg. Interesant.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.