Cercador
Segon temps
Un relat de: aleshoresAmb ella no hi havia arribat a passar res, si exceptuem que abans de conèixer-la, en la cua de la matrícula de la facultat, se l'havia estat mirant més del compte: una noia d'ulls verds enlluernadors, que semblava tan inaccessible i amb la qual l'endemà mateix casualment serien companys en un grup de cinefòrum. Fou a través d'ell que es conegué la parella, per a acabar-ho d'adobar. Sabia, sens dubte, que les seves possibilitats eren limitades per no dir nul·les. Com de limitades? Mai havia estat agosarat i la manca d'experiència emocional i sensual seva era notable.
I al final, després de pensar en ella, així en abstracte, en el buit, en la solitud de la seva cambra, li venia un sentiment d'irrealitat del pensament amorós: L'amor era passatger?
S'havien vist, i fins i tot ell s'havia fet el distret i l'havia ignorat en alguna d'aquestes escasses ocasions. Però recordava encara la vegada en que ella se n'havia oblidat del seu nom, cosa que, segons com, podia suggerir que aquella noia, intel·ligent, i força, li guardava algun sentiment amagat.
Tenia els ulls verds però tampoc era perfecta, és clar! Per més perfecta que sigui una persona el contacte diari anul·la aquesta perfecció igual que anul·la els defectes físics que es puguin tenir.
Un verd força bonic, sense dubte, el seu. Per això la va reconèixer al metro amb la "mascareta" i tot! No podien sinó parlar una estona, entre parades, una ocasió d'or en què l'atzar els reunia. El temps mínim per pujar a un tren o deixar-lo córrer. Ja no eren uns il·lusos ni uns jovenets. Era dir-ho o deixar-ho per sempre.
I en aquell moment es va sentir amb prou empenta: no tot allò semblant s'atreu - pensava en el marit -, de vegades atreu allò que es ben diferent.
El posat d'ella, dreta al vagó, agafada a la barra de subjecció, somrient, podia ser perfectament el d'una persona que espera una segona oportunitat. Com es nota? No ho sé. També ho devia haver notat ella. Com es pot reconèixer algú amb "mascareta" en el vagó de metro, sinó? Així que li va dir el que pensava: "els teus ulls sempre han estat d'un verd enlluernador". I tot allò que s'havia guardat de dir.
Va baixar decebut a la següent parada: li havia respost: "Gràcies, de debò, estic prou bé" i va afegir, amb el seu l'esguard més amable, el seu nom, que recordava.
De l'andana estant, va contemplar com s'allunyava aquell tren, ella ja una més entre les persones anònimes que se n'anaven cap el seu destí: havia, tanmateix, trencat el malefici de no parlar-li. I el fort soroll del comboi li va sonar, estranyament, i per un instant, en allunyar-se, com aquella cançó, que havent-la somniat de tocar, havia pogut per fi aconseguir-ho.
Comentaris
-
Segona oportunitat?[Ofensiu]Joan Colom | 28-06-2023
Més que borinot, que diu SrGarcia, apocat, pusil·lànime. Amb les coses de l'amor no acostuma a haver-hi segones oportunitats. Aconsegueixes que empatitzem amb el pobre protagonista.
Les respostes als teus comentaris a "Aquella pobra calavera" i "València, 28 de maig" les tens just a continuació (visualment, a sobre). -
Cal picar pedra[Ofensiu]llpages | 25-06-2023 | Valoració: 10
Si va aconseguir de parlar-hi, superant tota la seva timidesa, perquè no provar-ho una segona vegada? Consells sentimentals a banda, trobo el text molt ben redactat, crea una atmosfera que t'envolten i et fiques en la pell del protagonista ben fàcilment. Enhorabona, aleshores!
-
Ai, l'amor ¿impossible?[Ofensiu]histories_medievals | 25-06-2023 | Valoració: 10
Un molt bon relat sobre l'amor impossible (o pres com a tal) en què l'altra persona sembla passar de tu i no hi ha res a fer.
Trobo que expresses molt bé aquest sentiment en tampoc moltes paraules i que els "decorats", com per exemple la parada de tren, ho evoquen bé.
Potser a vegades cal donar més oportunitats a l'amor encara que no sigui massa prometedor que no centrar-nos en amors impossibles.
M'agrada el teu relat. Crec que et seguiré llegint.
Salutacions!!! -
Melancolia?[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-06-2023
Falta d'empenta ? Timidesa? Confusió? Només el protagonista ho sap, però el relat és molt amè, ben escrit i entretingut.
Salutacions aleshores.
Rosa. -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-06-2023
Bona nit, Aleshores: Gràcies pel teu amable comentari al meu poema Crear-te, on em dius que és Personificació de l'amor. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment. -
Una segona oportunitat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-06-2023
Una història de malenconia, que he anat meditant a través del seu recordatori. El matís del protagonista és més aviat paparra. Molt original, Aleshores.
Si et ve de bé, pots llegir-me l'últim relat meu.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Borinot[Ofensiu]SrGarcia | 21-06-2023
Una història breu que transmet una sensació de melangia, de perdre oportunitats i de l'amor no correspost.
La melangia que transmet el protagonista, potser li ve de ser una mica borinot i una mica ingenu; potser sí que acaba entenent que ella no era per ell, que picava més alt. Aquestes coses et poden deixar baldat, però passen, ja ho crec. -
Verd[Ofensiu]Janes XVII | 21-06-2023
Uns ulls verds que t'han captivat, no s'obliden.
-
Assignatura pendent[Ofensiu]Prou bé | 21-06-2023
Que segueix i, de segur, seguirà pendent. I possiblement això és un encant afegit. Allò que voldríem i no aconseguim sempre dorm al coixí del desig. Trist consol? Pot ser.
Un bon relat que m'ha agradat molt de llegir.
Amb total cordialitat
l´Autor
291 Relats
723 Comentaris
145383 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87