Tens la virtut d’empatitzar moltíssim amb el lector. Llegint aquest relat t’hi sents identificat. Fa una mica de vergonya reconèixer que els homes, a vegades tenim aquests pensaments. No sempre, però. I aquesta és la virtut del teu relat. És la realitat pura. Una forta abraçada.
Aleix

És fantàstic treure el suc d'un home fumant pipa, del fum de la pipa, del fum que s'enlaira i ves a saber on va. Un seguit d'imatges i paraules ben trenades, amb la paciència de saber fumar una pipa. Fantàstic! Una abraçada.

Aleix

Quin quadre tan deliciós, el teu! És d'aquells que t'hi pots passar una bona estona observant-lo, fixant-te en els detalls, en els petits personatges amagats, en els colors vius de la plaça, en el piular dels moixons... Tot plegat, un gran quadre impressionista del museu. Una forta abraçada.

Aleix

El passat, el present i el futur, l'existència entre dues nenes i l'avi. Una eternitat entre ells. I mira, aquest poema de Brecht el tinc com a cita en el meu penúltim llibre. És realitat pura. Una forta abraçada.

Aleix

O el desamor. Perquè no hi ha desamor si previament no hi ha hagut amor. Ara, segur que t'has trobat millor després d'escriure aquest poema que abans d'escriure'l. L'escriptura és una grandíssima teràpia. Tots, jo també, hem passat per aquest calvari. I per sort, el dol, tard o d'hora, s'acaba. Una forta abraçada i, sobretot, escriu!

Aleix

Les gavines fan olor de mar. Volin sobre la costa o sobre la ciutat endins. Llàstima que em recorden un partit polític no desitjat. Visca el vol de les gavines! Una abraçada.
Aleix

Sím, perquè moltes vegades ens pensem que tothom ha d'entendre el que volem dir. I no sempre és així. Tu pots tenir les idees clares, però si no les comuniques adequadament, tururut! L'empatia tamb és un element important a tenir en compte. Gràcies, Joan, per fer-nos pensar. Una abraçada.

Aleix
é

Quin plaer llegir aquest bell poema, especialment als que vivim habitualment als Pirineus! És allò de desitjar el que no tens. I mira, com si m'hagués banyat! M'has fet pensar en una petita cala que hi ha entre Calella de Palafrugell i Palamós, cala Canyers. És tot el que descrius. Una forta abraçada.

Aleix

La novel·la de ciència-ficció japonesa té molt d’èxit. A veure aquest relat com continuarà i com acabarà. De moment veig una obsessió del Rei Serafí per una princesa amb pits grossos. A veure… Una abraçada.
Aleix

Ben fet! Convertir el dolor en art no és pas fàcil ni senzill. És un gran propòsit i una manera de sortir-se'n. Segur que ho aconseguiràs! Una forta abraçada.

Aleix

Renoi, quin poemàs! Tot un seguit d'imatges, un quadre pintat a l'oli. Malgrat el to d'encongiment emocional, quin gran poema! Una forta abraçada.

Aleix

Relat colpidor, paraules d'un temps enrere, però que tenen una perspectiva de futur si... canviem el mirall. Està trencat. Cal reparar-lo o comprar-ne un de nou, així la mirada aplaudirà la nova imatge. Sigui com sigui, un bon poema que reflecteix el dolor del record. Una abraçada.

Aleix
x

Tot el que somies és, ara per ara, un somni. Però els somnis són una projecció dels nostres anhels. El fotut és que també hi ha gent que somia el contrari. A veure quin somni triomfa! Una abraçada.

Aleix

M’ha encantat la darrera frase del relat. Perquè hi estic totalment d’acord. No només l’elegància per fotre hòsties, sinó per a molts, per a moltes situacions de la vida. Si mires arreu, veuràs de tot, menys elegància. Un relat molt divertit, molt amè i molt savi. Una forta abraçada.
Aleix

És increïble com poden perdurar els records, especialment els records positius. Espero que aquesta història continuï i puguem saber com acaba. De moment, la quotidianitat dels personatges és, per a mi, la principal virtut. Una forta abraçada, Nil.
Aleix