M’agraden els teus escrits i els teus poemes perquè sempre deixen la porta oberta. El lector es pot imaginar el final. I si aquesta història passa al costat del Mar, encara millor. Una abraçada.

La sageta de l’amor, que va i ve, vés a saber cap a on. De dins del cos cap enfora i de fora cap endins. Quin seguit de frases més boniques! Una forta abraçada.
Aleix

Veus, no m’hagués imaginat mai al final, que a la protagonista no li agradés de menjar els codonys. M’ha agradat molt aquest relat tan proper. Sempre que es parla de la vida a pagès, un 10! Una forta abraçada.
Aleix

Què tindrà el mar que ens atreu tant? És un espai immens de color blau, amb escumes blanques en la superfície, amb un cel blau o gris sempre a l’horitzó i potser amb alguna vela o algun vaixell sobre les aigües. Sigui com sigui, i des de la distància dels Pirineus, el mar sempre ens atrau. Una forta abraçada.
Aleix

Retrat d’un món que no s’hauria d’acabar, que tampoc s’hauria d’acabar a casa nostra. Els que vivim a muntanya veiem com aquestes pràctiques van desapareixent casi per complert. L’únic cultiu és el turisme industrial. Tant de bo el protagonista del teu relat tingui molta més continuïtat. Una forta abraçada.
Aleix

Crec que tots hem tingut etapes de la vida on ens agradaria d’haver-nos tancat dins un armari, com el teu protagonista. L’estat d’ànim és la base. Jo em prenc el Nadal com un parell de dinars forts, i algun regalet. I prou. Malgrat tot, espero que hagis passat un bon dia de Nadal. Una forta abraçada.
Aleix

Malgrat totes les situacions que ens planteja la vida,, Positives o negatives, l’important és no perdre la il·lusió i, sobretot, la vitalitat. El teu relat n’és ple. Felicitats pel curs que estàs seguint, que segur et serà de molt profit! Una forta abraçada i que passis un bon Nadal.
Aleix

Espero que les obres de casa teva acabin aviat i tornem a gaudir de les teves lletres. Et trobem a faltar, Nil! Una molt forta abraçada, que siguis molt feliç, que les obres acabin aviat i que passis un molt bon Nadal!
Aleix

Ostres, quin relat més creatiu! La descripció de l’espai, dels planetes, de la nostra estimada i maltractada terra, una visió global fantàstica! I el final, absolutament sorprenent! Una abraçada i que passis un molt bon Nadal!
Aleix

Quanta raó tenen els teus escrits, i quanta necessitat tenim tots de prendre‘n nota. Una forta abraçada i que tinguis un bon Nadal, Joan.
Aleix

Unes paraules plenes de raó, fruit de l’experiència viscuda. El que més m’entristeix és la constatació que ens odien més que mai. Espero que allà dalt la mare retrobi la serenitat i tu, el confort de tenir-la sempre present en el record. Una forta abraçada.

Aleix

Un relat real i social, ple de poesia, malgrat la duresa d’algunes imatges. Tens una prosa poètica única, amb un llenguatge riquíssim. Espero que les dues dones sàpiguen trobar el camí del paradís. Petonets i que passis un molt bon Nadal!

Aleix

Tens un sentit de l’humor i una creativitat fantàstica! Aquest relat és un retrat del que era aquella burgesia. Jo encara recordo l’àvia que em deia, “Aleix, recorda que ets de rancio abolengo”. I jo vivia amb ella perquè no tenia diners per llogar un pis. Pobreta. Una forta abraçada i que passis un bon Nadal.
Aleix

Sense la llum, la pell es moriria de solitud. Ho trobo sensacional! Quins versos tan encertats i tan lluïts! Et felicito per veure-hi més enllà de la ceguesa. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix

M’agrada molt aquesta barreja d’amor i humor, encara que sigui negre. Realitat i ficció barrejades, molt ben escrit i un final perfecte. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix