Un relat que fa por, on el més enllà es troba més aquí, ben present. Medicaments i efectes secundaris com a protagonistes. Fantàstic! Una forta abraçada.
Aleix

Un relat tan breu com enrabiat. No sé ben bé perquè, però la ràbia és la gran protagonista d’aquestes lletres en ratllades. Una forta abraçada sense cap mena de ràbia.
aleix

Es nota que coneixes els gats, els seus costums, els seus moviments i, fins i tot, els seus pensaments. La meva dona sempre ha sigut una gran amant dels gats. Ara li faré llegir el relat. Una forta abraçada.
Aleix

És curiós com passa el temps i com, de mica en mica, anem acceptant els canvis de tota mena que se'ns presenten. No protestem gaire i el que fa uns anys semblava impossible, ara és la cosa més normal del món. El nou silenci davant la pantalla d'ún mòbil és el pa de cada dia. No sé on anirem a parar, no sé el que succeirà d'aquí a dos o quatre anys; només sé que continuarem escrivint i penjant a Relats en Català els nostres punts de vista. I que per molts anys! Una forta abraçada i moltes gràcies per fer-me barrinar el cap. Una aferrada pes coll!

Aleix

Un poema concís, clar, directe,directe a la vena poètica i emotiva. I ara, en moments difícils de relació, la família és el cove perfecte. Una forta abraçada!

Aleix

Un poema intens, sentit, ple d'actualitat i amb una idea prou original, com és la de traduir-la a l'esperanto. Aquesta traducció ja diu molt. Ens en sortirem, independència! Una forta abraçada.

Aleix

La lleugeresa de les passes damunt la sorra de la Platja, la vida en espais petits, l’amor, sentiment senzill i indefinible també. Un poema suau i profund a l’hora. Una forta abraçada.
Aleix

Aquestes paraules teves demostren que l’enyor és ben present. Amb paraules i frases que descriuen el que sent ara el teu Cor. Sensibilitat a flor de pell. Una forta abraçada.
Aleix

Els vitralls com a dianes de la nostra mirada. Qui entra a una església amb vitralls i no enlaira el cap? Passat ben present a les nostres retines. Una forta abraçada.

Aleix

La soledat és la millor amiga per al record. I l'escenari d'una cala solitària és perfecte en aquest sentit. Bellesa i tristesa alhora, literatura. Una forta abraçada.

Aleix

Acabo de tornar d'uns dies a Calella de Palafrugell i he vist de nou la mar llegint el teu poema. No cal dir gaire coses davant aquest magnífic element natural, la vida remullada. Una forta i salada abraçada.

Aleix

Acabo de llegir-me per tercera vegada aquests mini relats i és que trobo que cal llegir-los amb atenció, sovint. La brevetat i la concisió marquen el missatge amb claredat. Tota la raó del món. Una forta abraçada.

Aleix

Em sembla molt positiu i madur l’optimisme que descrius al final del relat. Començar per un mateix és la primera passa. La segona és caminar i la tercera, sortir-se’n. Una forta abraçada.
Aleix

Ostres, el protagonista d’aquesta sèrie no té cap mena de sort, pobret! Aquí barregem vells amors amb realitats massa bèsties, tot plegat un còctel magnífic, un bon text per digerir després d’una bona paella a la Platja de la Malva rosa, per exemple. I en bona companyia, clar! Una forta abraçada des de Ribes de Freser!

Aleix

Ostres, el protagonista d’aquesta sèrie no té cap mena de sort, pobret! Aquí barregem vells amors amb realitats massa bèsties, tot plegat un còctel magnífic, un bon text per digerir després d’una bona paella a la Platja de la Malva rosa, per exemple. I en bona companyia, clar! Una forta abraçada des de Ribes de Freser!

Aleix