La immensitat de l’amor és tan infinita que els poetes l’hem utilitzat com a primer argument dels nostres escrits. O dit d’una altra manera, què faríem els poetes sense l’amor? Una sèrie de magnífiques reflexions, ventre nades, amb un estil que fa pensar. Una forta abraçada.

Aleix

Et veig passejant pel passeig Maristany, aquest lloc fantàstic de Camprodon. Una salutació des de l’altra banda de la serra Cavallera, a Ribes de Freser. Una forta abraçada.

Aleix

Una magnífica parella, la música i la literatura. Els sentiments que ens desperten les lletres, la melodia que les acompanya i el resultat dels nostres dits escrivint. Un còctel boníssim! Una forta abraçada.

Aleix

Sí noi, quins records més entranyables aquells dels 10 o 12 anys! Has dibuixat perfectament els jocs d’aquells nens pel turó de la Peira.
I per cert, ja saps que em vaig jubilar als 55, el 31 de desembre del 2014? Ara visc a Ribes de Freser. Si puges per aquí dalt, serà molt i molt ben rebut!
Una forta abraçada, Joan!

Aleix

Em sembla fantàstic i molt merescut l'homenatge que fas als fisioterapeutes, una feina molt recomfortant. Jo que vaig treballar diversos anys de massatgista al balneari Vichy Catalán, recordo molt bé la gratificació personal en acabar la jornada, cansat i suat, però internament molt ple. Una forta abraçada, Helena i m'alegra que t'hagi agradat el meu poema. Fins aviat!

Aleix

Ostres, que la gent no mira la cara? La roba és el vestir, però i la cara, i la veu? Sigui com sigui, un relat molt bèstia amb un final ple d’interrogants. Una forta abraçada.
Aleix

Doncs sí, si un vol viure un cap de setmana a la seva manera, clar que ho ha de fer! Jo potser hagués optat per anar a passejar, però si un es vol quedar escoltant música, fumant i recordant, endavant! Una forta abraçada.
Aleix

Un relat ple d’humanitat, on la proximitat fa que el lector s’hi senti molt proper. És una escena molt quotidiana, que tu has vestit amb tendresa. Una forta abraçada.
Aleix

Renoi, renoi, la poesia transgredint l'escenari, deixant córrer la passió on mens s'espera, per què no? Prosa poètica de primera, un plaer de lectura. Felicitats! Una abraçada.

Aleix

Un poema sensacional, periodisme del bo, amb cor, càmera fotogràfica i anhel. Bon retrat d'aquest any tan especial. Una forta abraçada.

Aleix

Un poema ben geomètric, íntim i vital. No sempre la vida ens somriu, però si l'escribim, és que estem ben vius. Un plaer sempre llegir-te. Una abraçada.

Aleix

El pas del temps com un dels temes més presents en la poesia. I veure el temps aturat en el present no és cap dificultat, ans el contrari. El present és la suma del passat i la possibilitat del futur. Una forta abraçada.

Aleix

Petita aventura de Nadal, on la tendresa i el record i són ben presents. Són dues necessitats vitals per sobreviure, el Cor i l’anar endavant. M’alegra molt llegir-te, Montserrat. Una forta abraçada.
Aleix

Magnífiques escenes, plenes de natura i sentiment. Barrejar les estacions de l’any amb l’estat d’ànim, d’amor o desamor és tot un encert. M’ha agradat molt! Una forta abraçada.
Aleix

Ostres, ostres, quin pinta aquest Josep! Perquè una de les coses que m'ha fet més por és que diguis que l'assassinat del mossèn encara no s'ha resolt. Què se n'ha fet d'en Josep? Desitjo pel teu bé que no el tornis a veure. Una fortíssima abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix