La Costa Blava és un lloc preciós, un lloc idoni per grans aventures amoroses. Aquí la sorpresa és la presència Reial. I esclar, en un principat tan petit i amb una clientela tant elitista, de primera, l’amor també ha de ser elitista, de primera. Una abraçada.

Aleix

Això és filosofia pura i de la bona! És el dubte entre el jo i els altres, entre la realitat i el desig, entre la monotonia i la novetat. Raül, sempre és un gran plaer llegir-te! Una abraçada.
Aleix

Tens raó amb això de que aquestes botigues només venen productes dietètics envasats. Les herbes a granel estan desapareixent massa ràpidament. Era un món Dolors i ara és de plàstic. Una abraçada.

Aleix

Em semblen molt interessants els arguments de cada un dels mitjans de transport. Potser hi podríem afegir el tramvia i d’altres més perillosos com el patinet elèctric o el taxi. Com a periodista, m’ha agradat aquest debat en un mitjà de comunicació com la ràdio. Una abraçada i felicitats per l’originalitat

Aleix

Jo recordo especialment les olors de la bodega de la cantonada, fresca i perfumada, i el vernís de la fusteria del passatge. És una realitat que va desapareixent. I el que també m’entristeix és la velocitat en què es fa. Aquí, a Ribes de Freser, en dos anys han desaparegut una botiga d’electrodomèstics, un forn centenari, un bar de tota la vida i una sabateria. Tot això a la plaça. No entenc la manca de relleu, generacional o no. Una abraçada.
Aleix

Veig una persona davant del mirall, veient el que hi ha més enllà de la pell. I aquesta persona es fa una sèrie de reflexions imprescindibles. L’ànima no es veu i cal concretar-la amb les paraules, amb la música, amb la pintura. Un poema excel·lent. Una abraçada.
Aleix

Per ser creatius cal actdivitat. Si ens quedem quiets, mau! Ara, potser aquesta inactivitat és una forma d'originalitat. Però vaja, la creativitat la considero imprescindible per a tots aquells que ens agrada escriufe. Un plaer llegir-te, mestre. Una abraçada.

Aleix

Mira, quan de petit anava d'excursió amb l'avi, sempre em deia: veus aquella masia? Està habitada. Com ho saps, avi? Perquè treu fum per la xemenèia. M'hi has fet pensar i m'has tret un somriure. Una abraçada.

Aleix

Mama, por! Les cases velles tenen coses així, habitants així, records i vivències que pasturen silenciosament. He passat por llegint aquest relat. Vaig a veure el sol. Una abraçada.

Aleix

Si les mudances són voluntàries, endavant. Ara, si són forçades, malament. Sigui com sigui, sempre és un trasbals fer-ne; no només perquè és pesat, sinó per les conseqüències psicològiques que sempre les acompanya. Una abraçada.

Aleix

Tant de bo tinguis raó i els joves tornin a comprar a les botigues de barri. Jo en veig molt pocs, la veritat. Com tampoc en veig gaires a les associacions, a les corals, als grups excursionistes, als partits polítics, enlloc. Fins i tot, molts equips d'aquí dalt , al Ripollès, no poden jugar alguns diumenges perquè els hi falta algun jugador. A Ribes de Freser, per exemple, en els darrerstres anys han tancat quatre botigues cèntriques de la plaça per manca de relleu generacional. El comportament del jovent d'avui és una assignatura pendent. Una abraçada.

Aleix

L'atracció d'una llar de foc és infinita. El plaer de gaudir-la amb una ventada exterior, el balandreig de les flames amb el vent que s'escola per la xemenèia, l'escriptura que es deixa anar i ens mostra un relat de prosa poètica de primera. Una abraçada.

Aleix
a a na

N’hi ha per quedar tocat després de llegir la història del protagonista d’aquest relat. Però mira, els cementiris són indrets molt tranquils i molt macos. Un dia, passejant pel cementiri del Poblenou, vaig veure un gat dormint la Mar de feliç sobre una tomba assolellada. Una abraçada.
Aleix

No el saps? Un pilot i un copilot cecs guien l’avió cap a la pista d’enlairament. Comencen a rodar i acceleren i acceleren i acceleren, fins que els passatgers, que no ho tenien clar, comencen a xiscclar. El pilot enlaira l’avió i li comenta al copilot: sort que han xisclat, que si no ens la fotem! Una abraçada.
Aleix

Amb aquest títol, jo em pensava que el relat anava de cucs de seda. Però no. És la vida i viu en aquesta capsa màgica. Quina originalitat! Una forta abraçada.
Aleix