Et tinc present

Ah! i dir-te que enmig de tant d'amor seguisc fent servir l'Ubuntu a l'ordinador i, fora del teu espai, com a amics que som, et dic, posa-te'l quan tingues una impressora o un hardware que siga antic, encara vaja i, no el vulgues llançar.


Un salut a Ribes de Freser des de Valéncia.

Vicent Adsuara i Rollan

Hi ha una cançó que diu, no passes la vida sense furtar un petó.
Per a aconseguir el que volem hem de transgredir al Pare, si vols aconquerir a una dona has de passar el complex d'Èdip, és a dir sentir gaudi per una dona compromesa i després el de castració, trobar la teua, si has passat el primer sempre t'ix la segona.
En les dones es passa al revés i, si et quedes en el primer o en el segon hi ha homosexualitat.
Si és del gust de la persona és també un lloc digne.
En fi, disculpa si t'he tret del son, però t'ho havia de dir.

Un abraç des de Valéncia a Ribes de Freser.

Vicent Adsuara i Rollan

Un poema bell i trist que traspua sentiments profunds. una nostàlgia tan forta que posa un nus a la gola. Espero que gaudeixis el proper diumenge de l'enyorada companyia

Quin plaer llegir-te i gaudir de la intensitat de les teves emocions. Sempre em sorprèn la teva habilitat per vestir amb paraules sentiments que en un moment o altre també he experimentat.
Gràcies per llegir i comentar la meva darrera publicació.

...pel seu comentari. Davant del drama del munt de persones que posen fi a la seva vida, m'ha afectat molt el recent suïcidi d l'indigent que va motivar-me el relat de "QUI ETS?" del 7/5/22. Fa pocs dies va fer-ho en ple carrer, Era de Dinamarca, rosenc, carrera universitària i segons em digué (parlava angles) era feliç...Vaja que fou un dur cop...
Heus segueixo. Una abraçada.

Mira si et tinc present, Aleix, que eres el primer a qui comente ab el sistema Ubuntu, al meu ordinador.
Et contaré una cosa, yo vaig tindre una mija novieta, una nòvia a la que no reconeixia com a tal i, va ser quan em vaig psicoanalisar que la vaig vore com a tal, però ya l'havia perduda.
Vaig fer un nuc ab mon pare, el comunisme i ella i, per una trampa de l'autoritat vaig decidir-me a fer cas a esta abans que a la meua novieta i, es va desenamorar de mi.
Després va morir mon pare i finalment el comunisme va caure. Aixina és de màgica la realitat i, sinse por a equivocar-me et puc dir, que lo que Déu vullga aixina serà i, tu només posa el teu cos, la teua ment i la teua ànima, tot lo atre caurà per si de sol.
Moltes vegades he trobat a faltar a la Rogeta, que era el malnom d'esta chica, fins que vaig trobar a la meua dona, hui és la que em fa viure, la dona de la meua vida.

Un abraç ben fort des de Valéncia a Ribes de Freser.

Resaré per tu tots els dies, t'ho mereixes per bona persona, però sigues un poc més ¿roí? les dones no volen al bo, però sinse donar-te contes tot es farà.

Vicent Adsuara i Rollan

Bona vesprada, Aleix: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "La motocicleta vespa". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment. Una forta abraçada.

Que tu Aleix opinis sobre els meus poemes o relats és d'un gran valor per a mi. Escrius d'alló més bé i tu agraeixo moltíssim.

Una abraçada !.

Rosa.

Hi ha absències que es fan molt presents, però això, a la vegada, encara fa més palesa l'absència. És dolorós no tenir una persona estimada a prop físicament. El teu poema, nostàlgic i trist, encara que les belles imatges que dibuixes facin sentir la dolçor de l'amor al lector, és un crit des de la soletat.

Un poema molt bonic on es diu i no es diu, però deixa entreveure un sentiment d'enyor positiu... Em sembla.

Amb total cordialitat

Enhorabona per aquest Relat. Molt sensible.
Agraeixo el teu comentari al Relat sobre CIVISME.
Salutacions.

És un privilegi tenir els teus poemes a relats i poder llegir-los. Sempre hi haurà qui pensi que escrivint com escrius, hauries de publicar en paper (i fent-nos pagar) per llegir tot allò que escrius, i no sempre cal.

Sé que ets una persona altruista, i els teus poemes en parlen cada cop que ens comparteixes un dels teus escrits, com ara aquest poema on et veig caminant per la vora de la sorra molla, resseguint petjades que una ona potser s'endurà ben aviat.
No deixis de compartir els teus poemes amb nosaltres, i també, quan ho creguis adient, publicans un altre llibre amb els teus poemes inèdits, o no.

Una abraçada Aleix,i fins aviat per Reversos. (O això espero)

Ferran

El teu poema traspua sinceritat. Vull creure que el vas escriure sense pensar en Relats i que va ser després —i després de pensar-t'ho unes quantes vegades— que el vas enviar.

Hola, Aleix de Ferrater:
Gràcies per la teua visita i l'opinió sobre el meu relat "Història de Villanueva de Castellón". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment i fins a l'altra.
El tinc sempre com a preferit. Ens veurem...

Sempre em sorprens amb el teus poemes d'amor per la jovelialitat que traspuen...semblen escrits per una persona de trenta anys. Per com de romàntics i fresc que són. Això vol dir que la teva manera d'expressar i desitjar l'amor s'ha enriquit amb els anys , però segueix essent igual de il·lusionada i esperançadora. Ah!, un petit encís...,on hi dius clavellina perfumada no hauries de posar clavell? La clavellina és la planta i el clavell el capoll amb llurs pètals...T'ho dic perquè la meva família han estat 50 anys cultivadors d'aquesta planta en les nostres plantacions...Ah, a mi m'agrada l'Aleix en la faceta de poeta, crec que ja t'ho havia dit abans...Una abraçada a setot de clavell.


.

una segona oportunitat per fer realitat tot el que s'ha fet escàpol en el poema, però no la desaprofiteu, potser no hi haurà una tercera ocasió, hahaha! Poesia fresca, com ve tan de gust en plena canícula. Una abraçada, Aleix!

Un poema senzill i amb un gran sentit de blanesa. Tenir-la present en el teu cor, és tan preciós.
Li he posat un "m'agrada", perquè ho he sentit tot dins de mi.
Enhorabona, Aleix.
Una forta abraçada.
Et comente que el relat de "La història de Villanueva de Castellón", encara el tinc en espera, perquè ho havia llevat i ho he editat de nou, per posar-li una foto.

El teu poema m'ha inspirat molta tendresa, tan senzill, tan bonic. He gaudit llegint-lo.

Salutacions

Marina

Les petjades, la cortina de bany, la coca, ...aquestes coses tan concretes es tornen universals quan algú pensa en la pèrdua d’algú estimat. M’ha agradat molt el poema i me li fet meu.
Quina sort que apareguis de tant i en tant i et podem llegir.
Una abraçada.

Unes petjades que no s'obliden , un record inoblidable. Una poesía plena d'amor i tendresa. Un regal per llegir.


Gràcies Aleix per el teu amable comentari de Bon dia amor.

Una forta abraçada .

Rosa.

Bona nit, Aleix,
Adonar-se que tens algún present i prende'n consiència perquè no pots parar de pensar amb aquest algú... Sentiments que aboques tan delicats i que escriu tan bé.
És un plaer llegir-te!

Una gran abraçada,

PS: La coca aquesta d'Osona no la coneixia, però si és tan bona com dius potser m'animi a provar-la.