Fa temps

Un relat de: Aleix de Ferrater

Fa temps que no mengem
la gana que ens empaita
i avui trona.
Fa molt temps que no adormim
el pit contra l’espatlla
i avui trona de debò.
I és avui que hem retrobat
el tacte dels dits
sota els llençols, escoltant
els trons i tota la meravellosa
remor que els acompanya.

Comentaris

  • Fa temps, molt temps...[Ofensiu]
    rautortor | 15-08-2023


    El tacte dels dits sota els llençols, és just l’expressió que justifica la fretura de l’altre després de tant temps que no mengem la gana que ens empaita. I els trons, el pretext, i la meravellosa remor, la culminació.
    Com sempre, els teus poemes van directes al sentiment.
    Gràcies pel comentari. Lamento la meua manca de comentaris, però cadascú se sap les seues circumstàncies.
    Ara mateix, t’imagino passejant per Ribes gaudint dels plaers de la muntanya.

  • Re-troba[Ofensiu]
    ales de foc | 20-06-2023 | Valoració: 10

    Menjar-nos, besar-nos I retrobar-nos!!! Ben escrit

  • que bonic, Aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2023

    descrius aquest moment d'intimitat i el que envolta l'escena tan bé que ens transportes fins allà...

    Una abraçada. Fins aviat i gràcies per les teves reflexions, m'ajuden i m'aporten molt.
    Joan

  • Agraïments[Ofensiu]
    Nua Dedins | 26-05-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda Aleix,

    moltes gràcies pels teus comentaris en el meu darrer relat. Ens anirem llegint!

  • Perfils[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-05-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat sensiblement expressat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials,

  • retrobar [Ofensiu]
    Atlantis | 23-05-2023

    el tacte dels dits!!! una expressió subtil que reconforta. La tempesta fa d'escenari.

    m'agrada llegir-te, ja saps.

    Una abraçada.

  • Sensual temps[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-05-2023

    Res com una tempesta amb trons per reduir el nostre mon, per fer que el llit sigui tot el que hi ha i la nostra parella l'únic ésser humà al mon. Preciós poema, que fa venir nostàlgia i ganes de provar-ho de nou.

  • Sota llençols.[Ofensiu]

    Talment com si aquest poema fos transcrit en escriptura braille, talment com si cada lletra fos una anotació musical... Tot ell i d'una manera coincida i alhora profunda... Ens transmet un munt de tàctils sensacions, cos a cos, i a la foscor de sota els llençols, en un dia on el tro és el protagonista audible que ens fa despertar l'amor. Nil

  • Emparar-se junts [Ofensiu]
    Andreu Martí i Cortada | 21-05-2023 | Valoració: 9

    Quan hi ha gana de dies el plaer és doble, i emparar-se junts de l'intemperie física sempre uneix més.(el tacte dels dits sota els llençols, preciós!).
    Molt bonic poema Aleix!

  • Emparar-se junts [Ofensiu]
    Andreu Martí i Cortada | 21-05-2023 | Valoració: 9

    Quan hi ha gana de dies el plaer és doble, i emparar-se junts de l'intemperie física sempre uneix més.(el tacte dels dits sota els llençols, preciós!).
    Molt bonic poema Aleix!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2023

    Hola, Aleix: M'acabes de llegir el meu poema de Sentir-te vessant. Et done les gràcies, per la teua amabilitat, del teu comentari. (No sé si tens costum de donar les gràcies, però no me l'has donat, per llegir-te el teu).
    Cordialment. Una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • profund[Ofensiu]
    Nua Dedins | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Intens, profund, punyent. Certament, Aleix, un tro que ho trenca i esberla tot fins tocar l'ànima. Que bonic expressar i sentir així! Endavant!

  • El temps no passa... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Però els teus versos s'eleven amb la gana de sentir el pit, els dits i assaborir el tacte de la teua amada.
    Un poema curt, però amb molta decisió per a l'amor.
    Enhorabona, Aleix.
    Una forta abraçada…
    PERLA DE VELLUT

  • Una tempesta...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-05-2023 | Valoració: 10

    d'abraçades i versos que desperten sensibilitat i passió, i fan oblidar el món advers en què vivim. Saber transmetre tot això amb tan poques paraules és admirable.

    Com sempre, un poema preciós Aleix.

    Una forta abraçada.

    Rosa.

  • Temps d'espera[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Expectants, aturats, escoltant i quan finalment arriba la tempesta desitjada es tornen a abraçar! Com abracen els teus versos que senzillament expressats diuen tant!
    Amb total cordialitat

  • COM SEMPRE [Ofensiu]

    Aleix,

    Com sempre saps transmetre la intensitat d'un moment. Breu però expressiu.

    Molt bé!

    Salutacions,

    Fidel Gangonells

  • Mal temps, un llit i...[Ofensiu]
    llpages | 20-05-2023 | Valoració: 10

    una parella abraçada dins. Què bé que transmet aquest poema la sensació de protecció mútua en un exterior hostil i d'atracció física de parella. I té més mèrit quan ho fa amb unes poques i senzilles paraules. Un plaer de lectura, Aleix!

  • Per fi...[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 20-05-2023 | Valoració: 10

    ens hem retrobat i el temps ha deixat d'existir. Pensem que els trons son magnífics, perquè estem junts.
    Magnífic poema, Aleix, parar l'orella i sentir el tacte de la turmenta.
    Fins la propera, una forta abraçada.

    Helena

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2639 Comentaris

192739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).