Fa temps

El tacte dels dits sota els llençols, és just l’expressió que justifica la fretura de l’altre després de tant temps que no mengem la gana que ens empaita. I els trons, el pretext, i la meravellosa remor, la culminació.
Com sempre, els teus poemes van directes al sentiment.
Gràcies pel comentari. Lamento la meua manca de comentaris, però cadascú se sap les seues circumstàncies.
Ara mateix, t’imagino passejant per Ribes gaudint dels plaers de la muntanya.

Menjar-nos, besar-nos I retrobar-nos!!! Ben escrit

descrius aquest moment d'intimitat i el que envolta l'escena tan bé que ens transportes fins allà...

Una abraçada. Fins aviat i gràcies per les teves reflexions, m'ajuden i m'aporten molt.
Joan

Bona tarda Aleix,

moltes gràcies pels teus comentaris en el meu darrer relat. Ens anirem llegint!

Molt bon Relat sensiblement expressat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials,

el tacte dels dits!!! una expressió subtil que reconforta. La tempesta fa d'escenari.

m'agrada llegir-te, ja saps.

Una abraçada.

Res com una tempesta amb trons per reduir el nostre mon, per fer que el llit sigui tot el que hi ha i la nostra parella l'únic ésser humà al mon. Preciós poema, que fa venir nostàlgia i ganes de provar-ho de nou.

Talment com si aquest poema fos transcrit en escriptura braille, talment com si cada lletra fos una anotació musical... Tot ell i d'una manera coincida i alhora profunda... Ens transmet un munt de tàctils sensacions, cos a cos, i a la foscor de sota els llençols, en un dia on el tro és el protagonista audible que ens fa despertar l'amor. Nil

Quan hi ha gana de dies el plaer és doble, i emparar-se junts de l'intemperie física sempre uneix més.(el tacte dels dits sota els llençols, preciós!).
Molt bonic poema Aleix!

Quan hi ha gana de dies el plaer és doble, i emparar-se junts de l'intemperie física sempre uneix més.(el tacte dels dits sota els llençols, preciós!).
Molt bonic poema Aleix!

Hola, Aleix: M'acabes de llegir el meu poema de Sentir-te vessant. Et done les gràcies, per la teua amabilitat, del teu comentari. (No sé si tens costum de donar les gràcies, però no me l'has donat, per llegir-te el teu).
Cordialment. Una abraçada.
PERLA DE VELLUT

Intens, profund, punyent. Certament, Aleix, un tro que ho trenca i esberla tot fins tocar l'ànima. Que bonic expressar i sentir així! Endavant!

Però els teus versos s'eleven amb la gana de sentir el pit, els dits i assaborir el tacte de la teua amada.
Un poema curt, però amb molta decisió per a l'amor.
Enhorabona, Aleix.
Una forta abraçada…
PERLA DE VELLUT

d'abraçades i versos que desperten sensibilitat i passió, i fan oblidar el món advers en què vivim. Saber transmetre tot això amb tan poques paraules és admirable.

Com sempre, un poema preciós Aleix.

Una forta abraçada.

Rosa.

Expectants, aturats, escoltant i quan finalment arriba la tempesta desitjada es tornen a abraçar! Com abracen els teus versos que senzillament expressats diuen tant!
Amb total cordialitat

Aleix,

Com sempre saps transmetre la intensitat d'un moment. Breu però expressiu.

Molt bé!

Salutacions,

Fidel Gangonells

una parella abraçada dins. Què bé que transmet aquest poema la sensació de protecció mútua en un exterior hostil i d'atracció física de parella. I té més mèrit quan ho fa amb unes poques i senzilles paraules. Un plaer de lectura, Aleix!

ens hem retrobat i el temps ha deixat d'existir. Pensem que els trons son magnífics, perquè estem junts.
Magnífic poema, Aleix, parar l'orella i sentir el tacte de la turmenta.
Fins la propera, una forta abraçada.

Helena