A QUALQUE LLOC PROP DE LA DESESPERACIÓ

Un relat de: Ània Llum
Em trobava en el rebost del passat,
esculpint el dolor que provoca el pas del temps,
netejant la pols de la felicitat,
guardada juntament amb la nostàlgia i el desig,
perduda juntament amb la infància i el record.
Al fons hi havia diverses caixes plenes d'errors,
i al seu costat un mirall. Trencat.
Aquest malparit mirall m'escopia complexos
i pors
i excessos
i més errors…
Res tornarà a ser com era, li confessava…
I aquell malparit mirall em continuava escopint complexos
i pors
i excessos
i un arbre d'errors...

Comentaris

  • Un consell[Ofensiu]
    Prou bé | 14-07-2024

    No m'agrada aconsellar, però crec que hauries de llençar el mirall i la caixa dels mals records entaforar-la al fons de les golfes. No li treguis més la pols.
    Busca els bons i bells records de les coses bones que has fet i t'han passat, de segur que en trobes.

    Potser no ets la protagonista i el meu comentari seria equivocat no en el contingut sinò el la destinatària.
    Amb total cordialitat

  • Colpidor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-07-2024 | Valoració: 10

    Complexos, negativitat, pors... Un passat que s'aferra al present i no creu en un futur millor. S'ha d'intentar superar tota aquesta angoixa i depressió, i refer la vida novament des d'una altra perspectiva.

    Un bell poema.

    Una abraçada i bon estiu Ánia.

    Rosa.

  • Canvi de mirall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-07-2024 | Valoració: 10

    Relat colpidor, paraules d'un temps enrere, però que tenen una perspectiva de futur si... canviem el mirall. Està trencat. Cal reparar-lo o comprar-ne un de nou, així la mirada aplaudirà la nova imatge. Sigui com sigui, un bon poema que reflecteix el dolor del record. Una abraçada.

    Aleix
    x

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

35 Relats

89 Comentaris

5776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.