Llana de color perla

Bona vesprada, Aleix: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Queda-te'l".
Enhorabona, per aquest relat i espero que tot et vaja!
Que passes un bon dia.
Una abraçada.
Perla de vellut

La pobra madrona , anant a viure per forca a l'Hospitalet, ha sortit del foc per caure a les brases...Perquè a l'Hospitalet hi trobes qualsevol ambien menys el català.... Els nostres polítics haurien de fer polítiques de no deixar obrir negocis "forans" en detriment dels propis del país....Gràcies pel Bon Nadal ..Aquest mes ja em mundo...Però encara restarà muntar el mobiliari de la cuina....veure'm si m'amplien l'hipoteca... Em sap greu no comentar-vos com jo voldria...Ni temps ni predisposició mental degut a que estic totalment abocat a les obres....una abraçada ben llarga.

Amb la llana perla has teixit un magnífic relat de denùncia social. Tens una gran sensibilitat. M' ha agradat moltíssim. Et felicito.

M'agradat moltissím, fa palés d'alló que están vivint moltes persones a les gran ciutats, amb un toc entranyable i ben escrit! Un plaer llegir-lo.

Enhorabona Aleix de Ferrater per aquest nou relat i espero que passis unes molt bones festes!!! A teixir amb la llana nous moments que esdevindran preuats en el nostre record.

Seguim endavant i seguim escrivint!

Bon dia;

No vaig veure que l'haguessis presentat al Concurs.

Ja està esborrat.

Disculpes.

Que la sort, avui i sempre, ens acompanyi.

Antonio Mora Vergés

La protagonista té tota la raó.
Un pas més i el sistema econòmic en el qual hem viscut ens durà al desatre, a tots, per això.
Però menstrestant, que segueix tocant la orquestra del nostre Titànic.

Si els del Nadal de Conte t'han publicat aquest relat, ja els pots demanar que te l'esborrin. De moment està en mans del jurat decidir si aquest relat serà finalista, o no. Fins al dia 1 de gener no se sabrà el veredicte. Et demanem que si l'han publicat, el facis retirar de la pàgina del Nadal de Conte fins al gener.

Si fos finalista, aleshores ni pel gener poden publicar-lo. Els relats finalistes han de ser inèdits, fins a la seva publicació al novembre del 2024, en aquest cas i any.

Comissió XIV Concurs ARC de micorelats

Ferran

Veig que diu que te l'han publicat a un nadal de conte. Doncs espero que no quedis finalista, te'l desqualificaran i no podràs publicar-lo en paper, si quedés finalista.
Vigila això!

... quin desesper han de viure un munt de àvies i avis al tenir que fer un canvi inesperat i masses vegades forçats pels podrits polítics de torn emparentats amb aquesta tropa de paràsits que porten el nom d'uns animalons nobles i digníssims... un escàndol que no té nom!

*Agraeixo de tot cor el seu comentari de condol. Era una gran seguidora i lectora de RC, alhora també molt crítica sobretot amb els meus escrits... era d'Humanitats.

M’encanta el relat. Tan verídic i real que sembla ben bé que ho hagis viscut. Suposo que, malgrat ara no hi visquis, coneixes bé Barcelona. M’agrada pel tema que està molt ben explicat i per lligar el carrer Paradís amb el tema del concurs.
Gràcies pels teus comentaris als meus relats. Et desitjo Bones Festes i bon començament d’any.

Una abraçada

Bona història. Ganes de trobar el color. Enhorabona. Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Oportunitats.
Salutacions cordials i Bones Festes.

Un relat que denuncia l'assetjament que pateixen gent gran desvalguda pel seu habitatge. Malauradament, una situació que es repeteix sense aturador, sense respecte, sense escrúpols. La narrativa d'Aleix, diàfana i precisa, ens torna a encisar per més llòbrec que sigui el tema. Enhorabona, Aleix!

Mo-lt ben explicat. He vist la senyora, d'una certa edat, I que s ha vist obligada a marxar. Un tema molt actual el dels lloguers antics i turístics.
Bon relat, Aleix

Malauradament, les tribulacions de la Madrona no són ficció. D’alguna manera tots anem construint el nostre paradís i és una llàstima, que en tram final de la nostra vida, ens el destrossin.
Trama molt ben portada. Bon conte. Un plaer.
Moltes gràcies pel teu comentari!
Bones festes!!

Això dels pisos turístics ja comença a ser una riota, com si no n'hi hagués prou amb hotels, hostals i càmpings...
Molt ben descrita la desesperació de la dona, que es veu desplaçada del seu hàbitat natural i es veu obligada a portar una vida que ni vol ni entén.

Un relat molt ben plantejat i detallat, on expresses tota una història. L'assumpte està en el cop de gràcia. És que el paradís, s'havia invertit.
M'ha agradat molt com està expressat.
Enhorabona, Aleix i que tingues sort.
Que passes bones fetes de Nadal i feliç any nou.
Fins a l'altra.
Cordialment.
Perla de vellut.

Gràcies per llegir-me el meu sonet "Jardí d'amor", i la teua bona opinió.

com sempre, sense cap mena de contemplacions. Una persona de tan avançada edat, i que hagi de perdre qualitat de vida en tots els sentits per interessos creats, és un fet que commou profundament.

Un relat trist, però començant pel títol fins a la frase final, has aconseguit plasmar de forma excel.lent una de tantes històries que malauradament formen part d'una crua realitat.

Enhorabona Aleix.

Una abraçada.

M’encanta que la Madrona hagi escollit un color tan esclaridor, com és el gris perla, pel jersei del seu nebot. Tot allò altre no té importància si considerem la fragilitat dels paradisos d’aquest món. Malgrat tot, m’agrada com ho expliques i
que se sàpiguen les injustícies.

Pinya de rosa

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats