El vaixell verd

Un relat de: Aleix de Ferrater
Del fons del mar, espantat,
ha sorgit un vaixell immens de color verd
i galtes vermelles.
Feia dies que aguantava la respiració com podia
i només menjava algues.
Però avui, i no sé ben bé com,
ha tornat a prendre el sol.
Ara mateix l’estan eixugant i escalfant, suposo,
perquè ben bé no sé pas com ha anat.
M’agradaria que això sí m’ho expliquessin bé,
enlloc de parlar-me tant de sang
i constatar tanta grisor,
també, a casa meva.
¿On és ara el vaixell verd?

Comentaris

  • Vaixell bell.[Ofensiu]
    Nil | 19-11-2022

    Disculpa'm per no haver-te comentat abans....D'ençà fa dos mesos, és un mai acabar, estic fent una mudança...Per quan al teu poema em costa d'entendre
    allò que vols explicar...Però tot amb tot és un poema que dóna lloc a diverses interpretacions....El teu llenguatge metafòric, com tostemps, és curull d'expressions belles que delecten el lector fins a embriagar-lo.Una abraçada molt llarga, Nil.

  • Cap dels pretendents [Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 14-11-2022 | Valoració: 10

    Tensa un arc que cap dels pretendents no va poder tensar. Què et diu?
    Un baró no tensa l'arc tan fàcilment davant d'una Penèlop si no s'ajuda artificialment.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Ulisses[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 14-11-2022 | Valoració: 10

    No és quan Ulisses utilitza l'arc, sinó quan el "tensa" que esdevé jove.
    Recordar-ho.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Fluïds o frecs[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-11-2022 | Valoració: 10

    L'amor no és una qüestió de fluïds sinó de frecs.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Dóna ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 07-11-2022 | Valoració: 10

    ... la sensació de despertar-se d'un malson molt profund.

  • Misteri[Ofensiu]
    MariaM | 01-11-2022 | Valoració: 10

    Vaixell verd, galtes vermelles?
    M'agradaria endevinar el misteri d'aquest vaixell verd, de la sang, i... del teu sentiment vers ell. Disculpa'm si és massa. Però, ho dius tan bé!
    Gràcies pel teu comentari "Marina"
    Ens seguirem.
    Amistosament.
    MariaM

  • Navegant[Ofensiu]
    Marina i punt | 30-10-2022

    Creu-me que em passejo pels teus poemes, però en silenci. No goso comentar. Veig que jo, com tothom, cerquem interpretar les teves paraules i potser la clau està a fer-les nostres i deixar que ens transportin allà on hagin d'anar per a cada un.
    Gràcies per llegir i comentar el meu darrer relat.

    Salutacions

    Marina

  • Pura màgia[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, Aleix:

    Un poema que fa pensar. Aquest vaixell sorgeix espantat del fons del mar.
    L'última pregunta d'on és aquest vaixell verd ara em produeix neguit. No hem de pendre mai l'esperança, però diàriament la perdem quan la realitat ens visita de ben a prop.

    Gràcies pel teu comentari al poema de Marta.

    Una gran abraçada i esperem trobar-lo.

  • Prou bé | 21-10-2022

    Ara després de rellegir el poema manta vegades i de repassar el comentaris d'altres relataires m'he fet meva aquesta interpretació: del fons de la nostra mar emergeix l'esperança, malmesa, mal nodrida, però que aconsegueix surar. Cal acollir-la entre nosaltres i cuidar-la! No podem perdre un bé tan preciat de nou a les profunditats dels nostres propis mars! I no ho tenim fàcil!

    (Disculpa el meu agosarat comentari)
    Amb total cordialitat

  • Saber o no saber[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Cal saber quan s'és conquistat.
    Tu ho sabries?
    I jo?

    De Gladiator, posa-te-la, però no oblides que ni en la guerra ni en l'amor està tot permès.
    No està permesa la deslleialtat, la violència, la ira, la brutalitat, etcètera.
    Però sí l'engany, en el bon sentit i la floreta.
    I què em torne a disculpar l'especialista en igualtat i ministra nostra.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Yo, en el teu cas, una volta trobada li demanaria tocar el bust de la seua estàtua per a saber com és l'obra dels seus demiurgs. Lògicament, seria l'engany de l'amor del que parla Llach.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Escolta[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Escolta la seua demanda davall de les paraules i en el moment just, l'inconscient o Deu ho farà, pren-li la mà i en la meta compra-li una polsera d'or i un anell d'argent, el que simbolisa l'enamorament.
    La tens, la guinda al teu costat i no te n'adones, l'amor no és una mascletà, és la serenor d'un plàcid riu.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Anar de cara i coratge[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Ara has d'anar de cara amb coratge, evitant la bellesa de la o millor, de les Sirenes, ya hi ha una guinda per a tu.
    Després dÈdip ve la segona muntanya, de la que l'arma és l'experiència.
    Honor i força, com diu en Gladiator Màximus. Per cert d'Emèrita Augusta, la ciutat de ma mare.
    Però per ara no has de saber res sinó acostar-te i tractar-les, això sí, com la flor que ajunta dos possibles amants, la floreta i, que em perdone la ministra d'igualtat, serà la teua i seua senyal.
    No has de saber res més, Déu et farà el regal.

    Un abraç i molta alegria

    Vicent Adsuara i Rollan

  • ens ho explica algú?[Ofensiu]
    Atlantis | 20-10-2022

    Els poemes han de suggerir i aquest ho fa, malgrat sigui expressament molt críptic. El vaixell personificat amb les galtes vermelles que viu espantat al fons del mar em recorda al Drac màgic de la cançó (suposo que la coneixes) que es fa amic d’un nen. Com que es verd és també esperança, però la sang amb recorda els morts que cada dia tenim en el mar...( la sang)..i la grisor que domina arreu (també a casa meva).

    Destaco sobretot M’agradaria que això sí m’ho expliquessin bé Algú pot explicar-ho perquè tanta grisor i sang i el vaixell verd espantat?

  • Vénen i van[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-10-2022 | Valoració: 10

    Els vaixells verds apareixen quan menys te'ls esperes, el més important és que hi ha un bon barco en la mar, sempre sura amb el temps.
    Paciència i coratge. Amic Aleix.

    Un abraç des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Fa pensar...[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 20-10-2022

    Un poema que et fa pensar... A mi em du a reflexionar sobre aquelles notícies esperançadores que no apareixen a la superfície però que hi són, malgrat que les que més suren són les negatives... La imatge del vaixell verd és una incògnita per a mi, però m'agrada...

    Gràcies per comentar el meu poema i regalar-me els versos de Salvat-Papasseit!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-10-2022

    Hola, Aleix: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "La butlleta de loteria". M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-10-2022 | Valoració: 10

    M’ encanta el teu vaixell vert . Tu si que saps retrensmeyrr sentiments. Jo caig fent a poc a poc com les tortugues però con que m’ agrada escriure doncs ho caig fent. Moltes gracies per llegirme i per les teves boniques paraules . Ens llegim

  • El color verd...[Ofensiu]
    llpages | 19-10-2022

    s'associa amb l'esperança. Fred o calent, Aleix? Aquesta vegada ens has enxampat poc inspirats per resoldre aquest poema/endevinalla. Bé, fins a saber de tu, benvolgut Aleix!

  • T'estàs preguntant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-10-2022 | Valoració: 10

    i no saps on està el vaixell verd. Impressionant, aquest poema, que m'ha entusiasmat. Preciosa descripció del teu vaixell. Té molta fantasia.
    Enhorabona, Aleix. Si tens temps, tinc un relat nou. Gràcies.
    Una forta abraçada.

  • Sorprenent?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-10-2022

    M'ha cridat molt l'atenció llegir-ho, tot i que no el sé interpretar. És un animal Aleix, o estic dient un disbarat?
    Cordialment.
    Rosa.

  • I a mi m'agradaria...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-10-2022

    Entendre el significat d'un poema que m'ha trasbalsat i encara no sé perquè!
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

127 Relats

2473 Comentaris

174374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.