El vaixell verd

Espere que tot et vaja bé i que la salut siga la teua aliada.
És que he vist aquest poema en la secció de "Recomanats per l'editora".
Et done la meua "Enhorabona", Aleix.
Que passes una bona vesprada.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Disculpa'm per no haver-te comentat abans....D'ençà fa dos mesos, és un mai acabar, estic fent una mudança...Per quan al teu poema em costa d'entendre
allò que vols explicar...Però tot amb tot és un poema que dóna lloc a diverses interpretacions....El teu llenguatge metafòric, com tostemps, és curull d'expressions belles que delecten el lector fins a embriagar-lo.Una abraçada molt llarga, Nil.

... la sensació de despertar-se d'un malson molt profund.

Vaixell verd, galtes vermelles?
M'agradaria endevinar el misteri d'aquest vaixell verd, de la sang, i... del teu sentiment vers ell. Disculpa'm si és massa. Però, ho dius tan bé!
Gràcies pel teu comentari "Marina"
Ens seguirem.
Amistosament.
MariaM

Creu-me que em passejo pels teus poemes, però en silenci. No goso comentar. Veig que jo, com tothom, cerquem interpretar les teves paraules i potser la clau està a fer-les nostres i deixar que ens transportin allà on hagin d'anar per a cada un.
Gràcies per llegir i comentar el meu darrer relat.

Salutacions

Marina

Bon dia, Aleix:

Un poema que fa pensar. Aquest vaixell sorgeix espantat del fons del mar.
L'última pregunta d'on és aquest vaixell verd ara em produeix neguit. No hem de pendre mai l'esperança, però diàriament la perdem quan la realitat ens visita de ben a prop.

Gràcies pel teu comentari al poema de Marta.

Una gran abraçada i esperem trobar-lo.

Ara després de rellegir el poema manta vegades i de repassar el comentaris d'altres relataires m'he fet meva aquesta interpretació: del fons de la nostra mar emergeix l'esperança, malmesa, mal nodrida, però que aconsegueix surar. Cal acollir-la entre nosaltres i cuidar-la! No podem perdre un bé tan preciat de nou a les profunditats dels nostres propis mars! I no ho tenim fàcil!

(Disculpa el meu agosarat comentari)
Amb total cordialitat

Els poemes han de suggerir i aquest ho fa, malgrat sigui expressament molt críptic. El vaixell personificat amb les galtes vermelles que viu espantat al fons del mar em recorda al Drac màgic de la cançó (suposo que la coneixes) que es fa amic d’un nen. Com que es verd és també esperança, però la sang amb recorda els morts que cada dia tenim en el mar...( la sang)..i la grisor que domina arreu (també a casa meva).

Destaco sobretot M’agradaria que això sí m’ho expliquessin bé Algú pot explicar-ho perquè tanta grisor i sang i el vaixell verd espantat?

Un poema que et fa pensar... A mi em du a reflexionar sobre aquelles notícies esperançadores que no apareixen a la superfície però que hi són, malgrat que les que més suren són les negatives... La imatge del vaixell verd és una incògnita per a mi, però m'agrada...

Gràcies per comentar el meu poema i regalar-me els versos de Salvat-Papasseit!

Hola, Aleix: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "La butlleta de loteria". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

M’ encanta el teu vaixell vert . Tu si que saps retrensmeyrr sentiments. Jo caig fent a poc a poc com les tortugues però con que m’ agrada escriure doncs ho caig fent. Moltes gracies per llegirme i per les teves boniques paraules . Ens llegim

s'associa amb l'esperança. Fred o calent, Aleix? Aquesta vegada ens has enxampat poc inspirats per resoldre aquest poema/endevinalla. Bé, fins a saber de tu, benvolgut Aleix!

i no saps on està el vaixell verd. Impressionant, aquest poema, que m'ha entusiasmat. Preciosa descripció del teu vaixell. Té molta fantasia.
Enhorabona, Aleix. Si tens temps, tinc un relat nou. Gràcies.
Una forta abraçada.

M'ha cridat molt l'atenció llegir-ho, tot i que no el sé interpretar. És un animal Aleix, o estic dient un disbarat?
Cordialment.
Rosa.

Entendre el significat d'un poema que m'ha trasbalsat i encara no sé perquè!
Amb total cordialitat