Els canons

Un relat de: Aleix de Ferrater

El ciclista volia pujar
el camí dels canons i la gana,
però no podia.
Eren terres de bateries antiaèries,
barraques i morts de gana
que robaven gallines i rajoles de l’hospital.
Molts d’ells, usaven la bicicleta
només de baixada;
tornaven a peu,
arrossegant la pell,
arrossegant la gana.
Avui però, de les barraques i els canons
només en resten ossos i paraules;
la que parla, encara sua.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 16-03-2023 | Valoració: 10

    Ens parles, i molt precís, d'un entorn prou conegut, en un passat no massa llunyà.
    Una abraçada, Aleix.
    MariaM

  • Descoberta [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-02-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Suggeridor. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Conversa del Gegant. Comparteixo el que comentes.
    Molt cordialment,

  • Oh, Guinardó![Ofensiu]
    aleshores | 27-02-2023

    El Guinardó i el parc, formen l’espai personal en el qual m’he mogut durant molts anys a Barcelona, la banda sonora. Hi tinc un vincle molt especial i l’he anat coneixent amb els anys per totes les seves bandes. Gràcies per explicar-lo.

  • Veu poètica[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 24-02-2023

    Un poema que remou.
    Per mi, tens una de les veus poètiques més valuoses d'aquesta pàgina.

    Contenta que t'hagi agradat el meu poema de La mare.
    Fins aviat!

  • Bateries i barraques.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-02-2023

    De les bateries antiaèries i de les bateries de costa en van sortir refugis per als que no tenien altra cosa.
    La guerra és una mala cosa, però encara ha de passar la postguerra, no s'acaba el dolor d'un dia per l'altre.
    Sembla que la poesia estigui posada en la boca d'una dona que recorda tot el que van patir. Molt bona la imatge de la bicicleta, com a símbol del sofriment i de l'esforç.
    Una poesia molt bonica. M'ha agradat molt.

  • El ciclista[Ofensiu]
    Prou bé | 14-02-2023

    Un poema gens fàcil i molt que trasbalsa!
    Llegit i rellegit, cada cop entenc coses diferents. Mèrit teu!
    Amb total cordialitat

  • narrar amb poesia[Ofensiu]
    Atlantis | 14-02-2023

    Aleix, un poema narratiu que parla des de la mirada d’un ciclista, retratant una realitat fosca i mísera. És un poema una mica diferent.
    De totes, totes m’agrada llegir-te.
    Una abraçada. Contenta de trobar un relat teu.

  • Reflexionar.[Ofensiu]

    Diuen que la història s'ha de conèixer per a que no tornin a passar aquells fets que han estat una desgràcia per a la humanitat. El teu poema descriu un escenaris que, malgrat el pas del temps, encara perduren i ho has amb aquella sobrietat i bellesa que et caracteritza. D'un detalls senzill ens fas pensar en gran, ens fas endinsar-nos en el nostre ésser. Per a reflexionar....

  • Mai més la guerra[Ofensiu]
    llpages | 14-02-2023 | Valoració: 10

    Rememoració sensible d'uns temps de conflicte i tot el que això comporta de dolent. L'esforç del ciclista és dur, però ho és molt més convèncer les generacions de la desgràcia infinita d'una guerra, per evitar-la com sigui. Enhorabona, Aleix!

  • Bona descripció [Ofensiu]

    Bona descripció de com la gana i la desesperança conformaven aquelles barraques i aquells llocs. Tan de bo no les tornem a patir.

    Gust de llegir-te, Aleix.

  • Bona descripció [Ofensiu]

    Bona descripció de com la gana i la desesperança conformaven aquelles barraques i aquells llocs. Tan de bo no les tornem a patir.

    Gust de llegir-te, Aleix.

  • El ciclista. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2023



    Un poema emotiu del ciclista per pujar pels canons. Sí que suarà el ciclista per pujar i baixar. Molt original i amb sensibilitat.
    Una forta abraçada, des de Manuel.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Trista realitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-02-2023 | Valoració: 10

    Un poema que desperta sensibilitat i reflexió. Amb molta musicalitat i versos molt encertats.
    Ja trobava a faltar un relat o poema del teus.

    Salutacions Aleix.

    Rosa.

  • Història[Ofensiu]
    Marina i punt | 13-02-2023 | Valoració: 10

    Bocins d'història, trista, feta poesia. Sensibilitat, ben explicada.

    Salutacions

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2637 Comentaris

190910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).