Els canons

Ens parles, i molt precís, d'un entorn prou conegut, en un passat no massa llunyà.
Una abraçada, Aleix.
MariaM

Molt bon Relat. Suggeridor. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Conversa del Gegant. Comparteixo el que comentes.
Molt cordialment,

El Guinardó i el parc, formen l’espai personal en el qual m’he mogut durant molts anys a Barcelona, la banda sonora. Hi tinc un vincle molt especial i l’he anat coneixent amb els anys per totes les seves bandes. Gràcies per explicar-lo.

Un poema que remou.
Per mi, tens una de les veus poètiques més valuoses d'aquesta pàgina.

Contenta que t'hagi agradat el meu poema de La mare.
Fins aviat!

Espere que hages conseguit els teus somnis, els que vaig poder esbrinar en els teus darrers poemes, yo tots els dies rese i pregue a Déu per tu i per la teua família.
I sí, com ha dit un dels lectors, la guerra no només és l'èpica de la batalla, cal furtar i fins i tot robar gallines i, trair moltes persones i idees.
Yo solc posar, com tu ho has fet en lo de la bicicleta, en què acaben morint i han de pujar a peu i, amb la mort que impregna al corresponsal també, en la suor de les seues paraules; solc posar l'exemple de que saps que estàs en una guerra quan el sostre de la teua casa et cau al damunt, quan una veïna que t'enveja et delata per roig o per blau, o per qualsevol cosa que no s'avinga amb el règim en el que estem.
La guerra, a pesar de tindre un déu, Mart, en la religió romana, és d'allò més cruel.
I fins el que la conta sua, patix, se li desemmascaren tots els seus valors.


Un abraç des de Valéncia cap a Ribes de Freser


Vicent Adsuara i Rollan

De les bateries antiaèries i de les bateries de costa en van sortir refugis per als que no tenien altra cosa.
La guerra és una mala cosa, però encara ha de passar la postguerra, no s'acaba el dolor d'un dia per l'altre.
Sembla que la poesia estigui posada en la boca d'una dona que recorda tot el que van patir. Molt bona la imatge de la bicicleta, com a símbol del sofriment i de l'esforç.
Una poesia molt bonica. M'ha agradat molt.

Un poema gens fàcil i molt que trasbalsa!
Llegit i rellegit, cada cop entenc coses diferents. Mèrit teu!
Amb total cordialitat

Aleix, un poema narratiu que parla des de la mirada d’un ciclista, retratant una realitat fosca i mísera. És un poema una mica diferent.
De totes, totes m’agrada llegir-te.
Una abraçada. Contenta de trobar un relat teu.

Diuen que la història s'ha de conèixer per a que no tornin a passar aquells fets que han estat una desgràcia per a la humanitat. El teu poema descriu un escenaris que, malgrat el pas del temps, encara perduren i ho has amb aquella sobrietat i bellesa que et caracteritza. D'un detalls senzill ens fas pensar en gran, ens fas endinsar-nos en el nostre ésser. Per a reflexionar....

Rememoració sensible d'uns temps de conflicte i tot el que això comporta de dolent. L'esforç del ciclista és dur, però ho és molt més convèncer les generacions de la desgràcia infinita d'una guerra, per evitar-la com sigui. Enhorabona, Aleix!

Bona descripció de com la gana i la desesperança conformaven aquelles barraques i aquells llocs. Tan de bo no les tornem a patir.

Gust de llegir-te, Aleix.

Bona descripció de com la gana i la desesperança conformaven aquelles barraques i aquells llocs. Tan de bo no les tornem a patir.

Gust de llegir-te, Aleix.

Un poema emotiu del ciclista per pujar pels canons. Sí que suarà el ciclista per pujar i baixar. Molt original i amb sensibilitat.
Una forta abraçada, des de Manuel.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Un poema que desperta sensibilitat i reflexió. Amb molta musicalitat i versos molt encertats.
Ja trobava a faltar un relat o poema del teus.

Salutacions Aleix.

Rosa.

Bocins d'història, trista, feta poesia. Sensibilitat, ben explicada.

Salutacions