Obashim i Misaki (15). Presentant la Narumi.

Passaven els minuts massa a poc a poc per al rei Serafí, fins que, en un moment iinesperat, la Misaki Aurora (si bé ella no recordava ni el seu propi nom en aquell moment) es va aixecar poc a poc del llit i es rascà el cap una mica adolorit.

- Ai!!! - deia ella. - ¿Què m'ha passat? ¿Qui sóc? Tinc records molt tènues...

Provant de tenir la veu el màxim de ferma, el rei s'acostà a ella i li digué:

- Et dius Narumi i ets una princesa d'un altre regne. Et vaig salvar ahir, ajudat per uns guardians d'una tribu salvatge que estaven a punt de cremar-te en una pira. Ara estàs en el meu palau. - Tot això era més o menys mentida, és clar, però semblava que la ara anomenada Narumi, abans Misaki Aurora, es creia tot el que li explicava el rei Serafí. - I estigues dintre de dues hores descansada, que farem un viatge per tot el món.

- ¿Un viatge per tot el mon? Això sortirà bastant car; sense bromes: ¿potser s'ho podries permetre?
- ¿No em reconeixes? - deia el Serafi, provant d'inculcar-li idees falses. - Sóc Serafí, el rei de Yorosham, el qui, amb ajut dels seus soldats, et va salvar de la mort.
- Ah, sí, suposo que deu ser veritat. ¿I com és que m'aculls com a invitada d'honor? ¿Que no acabem de coneixer-nos?
- Perquè ets una dona molt atractiva, Misak... Narumi - que li semblava molt atractiva a ell era ben veritat, en tot cas, - i podria considerar fins i tot casar-me amb tu. De moment vull que fem un viatge a la seva manera fantàstic i que ens anem coneixent. Si és que no t'hi negues, és clar.

“ Per tots els déus del cel,“ pensava en Serafí,” espero que la ara dita Narumi accepti fer el viatge. He de ser amable amb ella, com si no esigués mig hipnotitzada, per tal de seduir-la. Ara que la Misaki Manaka està en el futur i potser mai més tornaré a saber d'ella, “en Serafí sospira de tristesa” necessito una dona de pits enormes com la Misaki Aurora, que ara anomenaré Narumi, per tal de satisfer les meves... necessitats íntimes. Està malament això d'intentar seduir-la fent trampes, però ¿què podia fer sinó, tornar a ser solter desanimat i insatisfet?”. La veritat és que el rei potser donava, a qui el veiés i sabés el que pensa, clar que per a gustos els mil colors, es podria dir, més compassió que no pas indignació, malgrat la criticabilitat del que feia.

La diguem-ne Narumi es rasca la barbeta pensativa per uns segons, i després somriu i diu;

- Està bé, Serafí, m'agradaria molt fer aquest viatge amb tu, i respecte a les teves idees de casar-nos... potser ho consideraré.

El rei somriu i diu:

- Ara mateix manaré a dues criades per a que atenguin totes les teves necessitats i peticions.

- Gràcies, senyor rei, no sé si entenc perquè és tant amable amb mi de cop i volta, però se li ho agraeixo.

En aquest moment algú truca a la porta. El Serafí li indica amb un toc de veu que pot passar. Entra un guàrdia a l'habitació.

- Perdona, Serafí, però... – el guàrdia no sap el tripijoc que porta el rei amb la Misaki/Narumi; quan veu el rei amb una dona negra, es sobresalta. - Serafí, l'Obashim diu que vol parlar amb tu.
- ¿Obashim? - diu la dona que ara creu que és la Narumi. - És extrany, ¿de què em sona aquest nom?
- No deu ser ningú que tu coneguis, és... és... és clar – diu el rei, perquè està interessat en que la Narumi no recuperi, almenys no tant aviat, la memòria. - Jo sí que el conec, a l'Obashim, Narumi, Espera't en aquesta habitació, vaig a parlar ambell. No et moguis de l'habitació. Demanaré a dues criades perquè estiguin per a tu.

La Narumi s'extranya una mica però el deixa fer.

El rei Serafí es reuneix amb l'Obashim en una cambra privada del palau. Li demana als guàrdies que marxin, cosa que fan, i es queden els dos sols.

- Hola, Obashim, amic meu – li diu el Serafí, però amb un to de veu disimuladament una mica culpable, perquè, en una certa manera molt peculiar, li està robant la xicota, i es sent culpable, però és que dones de pits enormes, en el seu món, com en tots els móns com es podria suposar, dones amb aquests atributs no són gens fàcils de trobar.
- Hola, estimat rei.
- Sisplau, guerrer Obashim, digues-me tu rei Serafí o només Serafí, com ja t'he dit som... som... som... som bons amics, no calen per part teva cap a mi tantes formalitats.
- Et veig una mica pensatiu, Serafí, ¿que potser passa alguna cosa?
- No, no, és que he dormit fatal i em costa pensar – era mentida perquè en Serafí recordava perfectament que la nit passada, amb el sexe amb la Manaka quan encara no havia retornat al futur, havia dormit perfectament. - En fi, Obashim, anem al gran. ¿En què et puc servir, que vens de Gandalf per parlar amb mi?
- ¿Saps la meva companya, la Misaki Aurora? Un guardià va venir a buscar-la només a ella i no pas de cap manera a mi per a parlar amb tu. ¿No l'has vista fa unes hores?
- Ah, sí... ha vingut aquí fa unes dues hores, va parlar amb mi i després va marxar de nou a Gandalf en un carromat. - li va dir el Serafí, intentant enganyar-lo. - Pero ¿perquè m'ho dius?
- Perquè l'Aurora encara no ha tornat a casa nostra!!!
- ¿Que encara no ha tornat a casa? - El Serafí va fingir sorpresa. - Però si ja ha tingut temps de sobres com per haver arribat a Gandalf!! No m'ho crec. Potser s'ha entretingut pel camí. El meu consell és que tornis a Gandalf, potser ara mateix ella és a casa esperant-te ja que suposo que us heu creuat pel camí.

L'Obashim mirava fixament al rei com si no s'ho acabés de creure, però simplement digué:

- Si demà ella encara no ha tornat a casa, tornaré per a informar-te, Serafí.
- Oh, no podrá ser, - respongué el rei; - avui per lo tard vaig amb la meva nova xicota a fer una volta al mon. Trigarem com uns viint dies en tornar.
- ¿La... la teva nova xicota? ¿Ara de sobte desapareix la Misaki Aurora i tu vas i trobes com vinguda del no-res una nova novia, sobtadament?
- Ehem... doncs sí, Obashim, aixi són les coses; un dia desapareix el teu amor i de cop i volta recuperes un altre. Coses de la vida, noi. - Malgrat que posa ara mateix els seus impulsos eròtics per sobre de tot, el Serafí es sent una mica culpable per dir tantes mentides al seu amic; però no es sent segur que l'Obashim no tingui una mica de sospites...

L'Obashim mira fixament al rei com si estigués una mica enfadat.

- I ara, Obashim, ho sento però de moment ens separem. Haig de preparar el viatge, sortim aquesta nit, tinc feina. Quan torni parlarem. Perdona si potser et molesto.

L'Obashim no sap què pensar durant uns segons, però, confiant en el que, pel que ell sap, podria ser, qui sap si l'Aurora ès a casa esperant-ho. Per suposat, si sapigués qui és (o qui era fins fa molt poc) la vertadera promesa del rei, en tot cas no esperaria que l'Aurora estaria pas a casa seva... però, confiant en el rei, deu minuts després llogà un carro barat de preu i agafà el camí de tornada a Gandalf, pensatiu.

Mentrestant, el rei no perd el temps: encarregà als seus ministres i a quanta gent necesstés per a que aquell vespre ell i la seva xicota casual es trobessin en una ciutat exòtica i bonica a no molta distància de Yorosham, on passarien la Narumi i ell, en un hostal, la primera nit del viatge llarg que farien. El rei sabia que això li costaria, o sigui, el viatge total, la dècima part dels seus estalvis, però sentia que necessitava una dona “tetorrona” per a estar satisfet sexualment, i no volia deixar perdre la oportunitat.de seduir... la Narumi. En el fons del seu cor creia que això no ho hauria de fer per raons morals, però els seus impulsos sexuals eren forts en ell i tiraria endavant amb la jugarreta. La Naruni estava extranyada que un rei que la conegués de fa tant poc la tractés gairebé com si fós la seva novia (més aviat la seva probable futura novia) de tota la vida, però va decidir confiar en el rei i deixar-se endur pel viatge i, després, per si de cas, ja reaccionaria en contra, però només per si de cas.

Què passaria demà en aquestes aventures medievals? L'endemà d'aquell dia tindríem la resposta.



Continuarà...






--------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n