La resposta

Vivim en una societat on tot s'analitza, es reflexiona massa. I si sentim i punt? I si ens deixem arrossegar de tant en tant per les sensacions, pels sentits desfermats? El teu poema mostra un episodi d'aquests. Passió, desig, neguit, intensitat, PURA VIDA (una mica, de tant en tant, va bé).
Una abraçada, Aleix.

Has fet un poema complet, amic Aleix, com "l'espill i la màscara" de Borges, has tocat la pregunta que ens fem tots nosaltres quan veiem per primera vegada a les nostres mares o pares, si és el cas d'una dona, què vol la mare? Què sent una dona?
És una pregunta que no té resposta i, que en la seua manipulació conforma als individus i a les societats.
Qui s'entossudix en voler sentir lo que pensa que pot sentir una dona s'homosexualitza, tu has elegit, com jo, l'escriptura, uns altres fan servir la ciència o l'art.

Preciós poema.

Un abraç des de Valéncia a Ribes de Freser. Et superes dia a dia.

Vicent Adsuara i Rollan

Un poema que ens apropa a l’impuls sexual del nostre objecte de desig i que ens inquieta i ens fa està pendent tota l’estona. Aquest telèfon il·luminat és el que s’espera que soni per saber la resposta, tal com diu el títol.
Ben trobat el llenguatge i el ritme. M’ha agradat perquè té molta força.
En quan el meu poema Presentació, parla de l’ambivalència del jo poètic i el jo real, tal com tu molt bé em sembla que has copsat.
M’agrada veure’t per aquí. Gràcies per comentar-me sempre.

Relat interessant, que planteja reflexions. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

Aleix,

Poema intens reflex d'una cremor interior.

Malalt d'amor i enyor, podríem dir.

Si el llegeix l'estimada...

És bo de treure els neguits bo i fent-los accessibles als altres. Ben fet!

Una abraçada

Fidel Gangonells


PD
Gràcies pels teus comentaris en poemes meus.

Et fa patir? L'ànsia pel retrobament, la passió en l'espera i el neguit de l'absència, tan bé ho dibuixes que gairebé t'hi trobes.
Bonic sentir així!
Amb total cordialitat

Impressionant i apassionant.

Un poema ric amb un amor irresistible i apassionant, sincer, retrona en el cervell.

Ho descrius amb molta dedicació i molt enriquidor.

Que passes bona ni i una abraça…

Cordialment.

PERLA DE VELLUT

He imaginat un home trasbalsat per una relació carnal molt recent. Una mica excessiu, però reflecteix molt bé la condició masculina en la gran majoria d'aquestes circumstàncies. Crec que el cervell reptilià mana per damunt d'altres subtileses en aquests casos, què hi farem...

Acostumat a la teva habitual serenitat, trobo en aquesta poesia molta més força, quasi ira.

Molt ben expressada aquesta espera impacient, aquest desig que tot s'acabi d'una vegada, com quan ets a cal dentista.

Fins i tot les paraules són dures: "bèstia", "entranyes", "silenci i distància", "brases"...

Un poema d'amor, breu i intens. I bonic.
Gràcies, Aleix, per llegir i comentar el meu relat d'aquest mes.
Ens anem llegint.

per la dona que et fa feliç, expressat en paraules i versos encisadors.

Enhorabona Aleix.

Una forta abraçada.

Rosa.

Em costa, com a gai que sóc, entendre com hi ha homes que els hi atreu tant sexualment les dones amb lo formosos que són els homes. I tu diràs: no ho pots entendre perquè t'atreuen els del teu mateix sexe. I jo et dic: mercès!, estimat col·lega de R.C per desitjar-les tant! Perquè encara que no m'atreguin carnalment, me les estimo, les admiro pel que són i alhora les planyo per tot el que han patit al llarg de la història en mans dels homes. Que mai se'ls ha passat pel cap que aquestes dones que han assessinat, esclavitzat i torturat podrien ėsser filles, germanes o mares seves. Vet ací Aleix el que m'ha inspirat el teu apassionat i bell poema. Salut!