Cercador
Art
Un relat de: Rosa negre- Compartir:
Convertir el dolor en art.
Recordar moments de la vida.
Tancar els dos ulls;
somriure de felicitat.
Qui dibuixa la poesia?
Un nen que no té por a res.
Que no aconsegueix;
oblidar l'amagada piga.
Que bo poder ser-hi els tres.
Tu, jo, i un paper estripat.
On aquest ens digui;
que no necessitem res més.
Paraules humils he trobat.
Sense extenses parafernàlies.
I així poder;
convertir el dolor en art.
Recordar moments de la vida.
Tancar els dos ulls;
somriure de felicitat.
Qui dibuixa la poesia?
Un nen que no té por a res.
Que no aconsegueix;
oblidar l'amagada piga.
Que bo poder ser-hi els tres.
Tu, jo, i un paper estripat.
On aquest ens digui;
que no necessitem res més.
Paraules humils he trobat.
Sense extenses parafernàlies.
I així poder;
convertir el dolor en art.
Comentaris
-
El dolor i l'art[Ofensiu]Prou bé | 14-07-2024
De la mà en el teu poema.
El dolor sempre present en algun moment de la vida. L'art aixopluc i benaurança per l'ànima adolorida.
Molt ben expressat.
Amb total cordialitat -
Positivar[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-07-2024 | Valoració: 10
Ben fet! Convertir el dolor en art no és pas fàcil ni senzill. És un gran propòsit i una manera de sortir-se'n. Segur que ho aconseguiràs! Una forta abraçada.
Aleix