Cercador
Art
Un relat de: Rosa negre- Compartir:
Convertir el dolor en art.
Recordar moments de la vida.
Tancar els dos ulls;
somriure de felicitat.
Qui dibuixa la poesia?
Un nen que no té por a res.
Que no aconsegueix;
oblidar l'amagada piga.
Que bo poder ser-hi els tres.
Tu, jo, i un paper estripat.
On aquest ens digui;
que no necessitem res més.
Paraules humils he trobat.
Sense extenses parafernàlies.
I així poder;
convertir el dolor en art.
Recordar moments de la vida.
Tancar els dos ulls;
somriure de felicitat.
Qui dibuixa la poesia?
Un nen que no té por a res.
Que no aconsegueix;
oblidar l'amagada piga.
Que bo poder ser-hi els tres.
Tu, jo, i un paper estripat.
On aquest ens digui;
que no necessitem res més.
Paraules humils he trobat.
Sense extenses parafernàlies.
I així poder;
convertir el dolor en art.
Comentaris
-
M'ha mogut el cor...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-08-2024 | Valoració: 10
Amb aquests versos que sonen a art i que són senzills.
Tot el poema és preciós i m'ha agradat moltíssim. "Convertir el dolor en art", quina frase que m'ha encantat. Això sí que és amor per a sempre!
Enhorabona, Rosa.
(No sé com m'he descuidat de donar-te les gràcies per llegir-me el meu poema "Cant a la lluna").
(És que he tingut uns dies molt entretinguts. Entre que fer una cosa i una altra).
(No sempre puc obrir l'ordinador).
(M'has llegit alguna altra volta?).
Cordialment.
Perla de vellut.
-
Positivar[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-07-2024 | Valoració: 10
Ben fet! Convertir el dolor en art no és pas fàcil ni senzill. És un gran propòsit i una manera de sortir-se'n. Segur que ho aconseguiràs! Una forta abraçada.
Aleix