Estimat punt blau

Un relat de: David d'Argent
A més de mil milions de quilòmetres de distància, la Terra tan sols era un punt blau pàl·lid, gairebé indistingible de la resta d’objectes que conformaven el vast rerefons d’estels llunyans. Un gra de sorra a la deriva enmig de l’erm infinit. Una bombolla d’oxigen al caire de l’esclat contra la negror asfixiant de l’espai…
Feia prop de dos segles, el gran Carl Sagan ja ho havia clavat.
Transcorreguts els cinc primers anys de viatge, des dels confins del Sistema Solar estant, únicament la imaginació més esbojarrada conservava encara la facultat de rescatar-ne els detalls: la blancúria de la neu sobre els pics de les muntanyes; la verda orgia dels boscos humits i de les collites; el gris plomís de les tempestes a punt de descarregar; l’aspror ocre de l’argila que donava descans als difunts i de la pols que transmutava els deserts; el fulgor violaci de crepuscles i matinades…
Fins i tot la rojor de la sang que havia escrit la trista història de l’espècie humana.
Però ara tot allò era passat. El moment exigia mirar endavant.
A només cinc centímetres —un simple alè de distància—, sense escafandres ni tasques crítiques a completar, l’iris gris-verdós de l’enginyera en cap era la porta a un univers tan inconegut com el que s’estenia fora de la nau: una expansió de buits insondables i filaments intricats que tal vegada també crepitava curulla d’estrelles i galàxies, a les fondàries de la qual l’alferes mèdic va creure trobar el reflex d’aquell punt blau estimat, salvaguarda de tants espais comuns de memòria.
Casa.
L’origen de tot plegat.
La pau.
Van fer l’amor en gravetat zero, amb l’esfera del gran Neptú flotant just per damunt dels seus cossos irradiats d’un blau nou, fort, apegalós, quasi tangible.
O potser per sota, qui sap.
En acabat van romandre units en una abraçada, suspesos enmig de l’estança igual que dos fetus que encara s’estiguessin gestant. I van riure com feia temps que no ho feien, tot especulant sobre la paleta de colors alienígenes que vestiria la seva nova llar.

Comentaris

  • Un món millor[Ofensiu]
    Marseille | 01-04-2020 | Valoració: 7

    Em sembla el somni d' un món idíl•lic, una oda a una millir civilització, deixant enrere un planeta ja fos.
    Bon vocabulari i gran relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

David d'Argent

3 Relats

4 Comentaris

461 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00