PUJOL HAS DE SORTIR DEL BÚNQUER I COMPARÈIXER AL PARLAMENT.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
PUJOL HA DE SORTIR DE BÚNKER I COMPARÈIXER AL PARLAMENT SI-SI. .
Ell ja ho va dir al tontet de l’Albert Om: “Escolta, grgrgrgrgrgrgrgrgrgr, jo encara puc espatllar la meva biografia, grrgrgrgrgrgrgrgrgrgrgrgrgr” i l’Albert Om va dir “I araaaaaa, si vós sou Déu: com és pot espatllar la biografia de Déu?”. Om no deu conèixer aquell quadre de Max Ernst en el que la Mare de Déu li fot una pallissa al seu fill, o aquell passatge bíblic en que Jesús es carrega les taules dels mercaders del temple o aquell altre en que diu que li treguin del davant el calze que està fart de ser Déu i ser home. Es limitadet l’Albertet, però les dones el troben guapu i nostrat, això sí.
Doncs mira jo sóc dels que penso que Pujol encara és a temps de redreçar la seva biografia. Penso que encara és a temps de donar-nos un discurs moral sense gens ni mica de retòrica i de ser un exemple a seguir al futur.
Dono per fet que tothom sap que Pujol no és Déu. Déu era més alt, no era calb i duia barba. I era palestí i jueu, cosa que avui seria tot un problema, però llavors no. Pujol és baixet i rabassut i de Gràcia. I si ressuscita al tercer dia ens deixarà ben acollonits a tots, per molt pujolistes que haguem estat.
Pujol és el darrer profeta i va eixir gairebé del no-res quan els catalans estàvem presos a Egipte – encara hi som – i el faraó tenia més mala hòstia. Va ser un miracle. Un miracle més d’aquest país – com Foix, com Espriu, com Estellés, com Llompart, com Raimon, com la Maria del Mar Bonet, com Llach – d’aquest petit país que s’obstina a no desaparèixer. Una dèria com una altra, ja veus. Un nacionalisme imperdonable el nostre.
L’obra de Pujol és immensa. No es pot comparar a la de cap altre polític català des de Jaume II, cosa que ja és dir. Però, mira, resulta que ni ell ni Jaume II ( ni Pere III, ni Prat de la Riba, ni Macià, és clar ), no són Déu. Per no ser, ni Moïsès no era Déu ( i Déu el va castigar i no va deixar que arribés a la Terra Promesa perquè havia cobrat una herència sense haver-la declarat, cosa que va fer que fos Aaron qui arribés al Sinaí, com tothom sap).
I en aquestes estem: el profeta ha confessat que ha pecat. Els enemics de la llibertat d’Israel fan sonar la música a tot drap i repiquen les castanyoles. Els partidaris de la llibertat estan fotuts i desconcertats: resulta que Pujol no era Déu, hòstia.... Resulta que han de créixer. Resulta que Pujol, per molt bon profeta que fos, també era humà i, com humà, era un miserable pecador, rgrgrgrgrgrgrgrgr. Ha estafat l’hisenda espanyola que, com tothom sap, és la més pulcra del món, grgrgrgrgrgrgrgrgrgrgr....
Però, mira, tot i l’emprenyamenta que porto amb el Pujol, tot i haver-lo engegat a la merda des d’aquestes planes, resulta que continuo pensant que, dels catalans vius, és el que més ens ha fet avançar. Fins i tot amb la llosa moral de la seva dona i de la seva família que l’han fotut en un embolic moral d’unes dimensions bíbliques. Pujol ha pensat que el país ja va sol i que ara a ell li tocava salvar la família. No sé, però em sembla que entre la pàtria i la família jo també triaria la família però vosaltres potser no.
Pujol encara és a temps de redreçar la seva biografia i fer-la més gran. Però per fer-ho ha deixar d’amagar-se a la Cerdanya i ha de comparèixer al Parlament. Ha de demanar perdó a TOTS els catalans pels seus pecats (el seu principal pecat ha estat construir una família mafiosa i donar-li les regnes dels negocis Convergència i de la Generalitat), dir tota la veritat, reconèixer que el que ha fet no ha estat a l’alçada de la moral que predicava i expiar-ho com expiaven les coses els vells profetes: assumint el deshonor i rascant-se considerablement la butxaca.

President – et torno a dir president, sí – ja ens has fet passar prou vergonya. Però tens una oportunitat de que ens tornem a sentir orgullosos de tu. Si no et vas amagar de la policia franquista, espero que ni se’t passi pel magí amagar-te del nostre Parlament. I espero que els que t’interpel.lin siguin severs, però sobre tot espero que siguis sever amb tu mateix. Guanya’t la nostra compassió, president!

I, ja que ets home de missa, deixa que et citi el capítol 30 del Deuteronomi:

1 Moisès va adreçar encara aquestes paraules a tot el poble d'Israel:

2 --Tinc cent vint anys. Ara ja no sóc capaç de conduir-te al combat. A més, el Senyor m'ha dit que jo no passaria aquest riu Jordà. 3 El Senyor mateix, el teu Déu, passarà al teu davant i destruirà totes aquestes nacions que hi ha a l'altra banda perquè puguis ocupar els seus territoris. Josuè passarà al teu davant, tal com ha dit el Senyor. 4 El Senyor farà amb aquestes nacions el que ha fet amb Sehon i Og, reis dels amorreus, i amb els seus territoris. 5 El Senyor els posarà a les vostres mans: tracteu-los tal com jo us he manat. 6 Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d'ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t'abandonarà.

7 Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d'Israel:

--Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. 8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t'abandonarà. No tinguis por, no t'acovardeixis!”,

Per cert, Déu va castigar Moïsès perquè va enviar espies per tal de comprovar si la terra promesa valia la pena o no o si Déu els hi estava aixecant la camisa. Fins i tot es va fer portar fruits del Canaan (el raïm de la ira) a veure què.

La nostra terra promesa val molt la pena. No tinguem por, amb Pujol o sense, Catalunya i llibertat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer