Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Quan li retreien no haver publicat res, aquell lletraferit s'excusava al·legant que no pogué acabar Filologia i que s'havia de guanyar la vida amb una feina que no tenia res a veure amb la literatura i que només li deixava lliure els caps de setmana, oblidant que altres lletraferits en situacions anàlogues havien sortit a la palestra: Rafa Lahuerta, per exemple, autor del major èxit editorial en valencià dels últims anys, "Noruega", Premi Lletraferit de Novel·la 2020, no tenia més estudis que l'escola de la vida i ser un lector compulsiu, i, malgrat treballar de dependent en una papereria, diàriament dedicava un temps a l'escriptura, si més no mentre pedalejava a la bici estàtica, on havia muntat una plataforma sobre el manillar per al portàtil.

Era inexacte que mai no hagués publicat, pensava el nostre protagonista: enviava relats curts a la web Relats en Català (RC), on "els publicaven" en el sentit de "fer-los públics", posant-los a l'abast de qualsevol i, amb possibilitat de comentar-los, d'un cercle més reduït de lectors. Però no li agradava pregonar-ho, per por que se'n fotessin però sobretot per la maledicció que pesava sobre els seus relats. Havia trigat a descobrir-ho, però acabà arribant a la conclusió que eren profètics: allò que succeïa en la ficció acabava passant-li a algun dels lectors.

S'encengué l'alarma quan un relataire, comentant l'últim relat del nostre heroi, parlà d'una rara coincidència entre el desenllaç, on el protagonista moria en caure-li un test al cap quan sortia de casa, i la realitat: aquell matí, en sortir al carrer, s'havia aturat un moment cedint el pas a una velleta que hi circulava... i que morí instantàniament amb el cap esclafat per una torratxa amb geranis; un pas més, i el mort hauria estat ell. Dies més tard, una relataire li comentava que havia trobat, entre les coses del seu marit, unes claus comprometedores, com al seu relat "L'adulteri". I així se succeïren entre els relataires una sèrie d'experiències que eren el trasllat a les seves vides dels relats del nostre lletraferit.

Per evitar ser el causant indirecte de més desgràcies, acabà enviant a RC relats cada cop més edulcorats, sempre amb final feliç. Fins que se n'atipà: havia d'haver-hi alguna manera de recuperar la llibertat creativa sense perjudicar a ningú. I amb la fórmula del relat dintre d'un relat cregué que l'havia trobada: el narrador deixaria de ser transparent i apareixeria redactant una història i enviant-la a RC. Així la narració en primera instància seria l'acció del narrador, i el contingut de la història, amable, humorístic o dramàtic, ja seria del tot innocu. Cras error: un dels lectors experimentà la vivència descrita en el relat, redactant i enviant a RC un text coincident amb la història narrada però ja sense la interposició explícita del narrador, i un lector d'aquest lector acabà vivint l'experiència narrada, com abans.


Desprovist del primer paràgraf, aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXIV (tema: LLETRAFERITS), fora de concurs, i consta de 350 paraules —cap d'elles el verb "llegir" o "escriure"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Telenotícies..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 19-04-2024

    ...m'has fet pensar en una mena de telenotícies basat en els Relats en Català..A banda de la secció de successos estaria bé afegir-hi alguna secció d'esports, de meteorologia, de política no caldria per no avorrir al personal, i ja ho tindríem! M'ha semblat divertit que els relats serveixin per predir la realitat. Enhorabona Joan.Cordialment, Magda

  • al revés[Ofensiu]
    Atlantis | 12-04-2024

    Normalment succeeix al revés. Passa alguna cosa : un trencament amorós ,la mort d'algú, el creixement dels fills, la trobada d'algú desconegut....i se'n fa un relat.

    Deu fer una mena d'angúnia que passi alguna cosa després d'escriure-la....

    Original i divertit relat.

  • Un profeta[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2024

    Un bon relat de coses paranormals, aquest cop no de fantasmes, de profecies involuntàries. Si ser profeta a consciència, ha de ser dur, ser-ho involuntàriament, encara ho ha de ser més.
    Ben pensat això de posar "Relats en Català" dins d'un relat d'aquesta pàgina. L'autoreferència sempre és perillosa, però en aquest cas, queda molt bé.

  • Tot i que...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-04-2024

    sempre dius que a tu la poesia et costa molt interpretar-la, m'agradaria saber que en penses de l'última que he escrit. Jo diria que és molt senzilla d'entendre. Si et ve de gust llegir-la, ja m'ho diràs.

    Rosa.

  • Creatiu...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-04-2024

    i ple d'imaginació, amb un subtil humor molt encertat. Certament és un hàndicap això. Aquest lletraferit ho té ben fotut. Haurà de fer mans i mànigues per sortir d'aquesta malastrugança. La realitat i la ficció sovint no van de bracet, i en aquest cas, sembla que es resisteixen. Si deuen trobar bé juntes.
    Com sempre, el teu caparró les penses totes, mai li falta imaginació, i això fa, que els teus relats es converteixen en una entretinguda lectura, on mai se sap per on ens pot portar. Mol bo Joan Colom.
    Rosa.

  • I dels relats edulcorats...[Ofensiu]
    llpages | 03-04-2024 | Valoració: 10

    què? Hi va haver lectors afavorits per un final feliç? Si les desgràcies mai vénen soles, els cops de fortuna també, no? Un relat fresc i original que fa somriure, enhorabona, Joan!