"ñEs pa mi motibo d'orguio i sastifaction...
O Inclit Bonet, tens permís i vist-i- plau i vènia i consentiment.
Serà tot un honor.
Salut!

... entre els envans, però
una claredat cruix
i vessa enacara coratge.

Als afores
un rierol de paraules
fa florir
imatges
llums
sobre una terra ingràvida
Sé que tu saps
el secret
que torna les coses
visibles.

mai més ben dit!
Reverenciat Ramón, una abraçada també amb melangia, però embolicada amb l'esperança de que allò que va esvaint-se mai no es perda i retorne poderós per seguir nodrint-nos i fer-nos millors.
Ah! i visca la primavera! (altrament dita, la caiguda de la calça)

... si és que són com una plaga apocalíptica. S'hi estaquen a qualsevol lloc, i ho empastifen tot de metàfores i d'altres substàncies llefiscoses o pitjors que ataranten el personal.
Veritablement, han d'ésser qualificats d'anatema en aquesta pàgina i excomunicats i foragitats de seguida.
Personalment, vote per l'autoeliminació.
Au, a fer relats!

tan sols diré: una meravella, amic.
i afegiré
gràcies.

"Ah, no sé si mai més el silenci vespral
moderarà els meus batecs
ni si mai més podré cabre
en els jardins de la terra.
Caminaré sol allargant els braços.
Dormiré dret amb els ulls oberts."

Però sé que...

"Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa."

però

"...més avall, a la fondària, actua, i obra,
i esclareix com ell estima,
com abans torna a florir,
present una altra volta l'esperit,
i un valor joiós ompli de nou les ales."

Scardanelli.

Recorde que en algun comentari em demanaves el secret de la musicalitat.
Jo mai no l'he sabut explicar, només sé que em surt del dins com una cosa natural, incontrolable, un brollar de síl·labes i paraules que s'escampen seguint una melodia pregona que naix d'alguna font incopsable.

Ara veig que tu també el sabies, i en fas ús de manera meravellosa
La música, adobada amb les pauses i versos justament dimensionats, afavoreix la penetració del poema. Facilita que arribe, que esclate lluent a la regió més sensible; que aquella carn viva, vibre al seu ritme, i l'abaste tot.
Magnífic poema, Antoni.

Safir, jo només et diré que no deixes d'escriure.

deliciós, amb un toc d'amarga malenconia.

Però m'ha dut a recordar...

"Bon dia, amor!
la teua carn
encara fa olor de cendra
del gran foc de la nit quan.
encesos per la llum
de la teua llengua,
ens abrasíem com cervatons
pels camins de l'amor.

M'entren ganes de remoure les brases
i tornar-nos a encendre."

Rosa Serrano.

Un bes.

perquè no només són paraules allò que suma un poema, com aquest, jo necessite la poesia.

Salut, company.

...però res no queda estancat,
del bassal atapeït, resorgeix,
murmura i s'evapora,
o llisca ardent,
viu encara
esgarrapant la superfície fràgil...

m'ha vingut açò després de llegir-lo, també un estremiment.

D'una bellesa terrible. Amb llum i sentor d'horabaixa.
Voldria encoratjar-te...

Et diré un secret:

Hi ha un espai concret, físic,
tan a prop com... el cove de les mans.
Allà,
les paraules ingràvides cauen,
es couen com el pa,
i esdevenen vida.

Un bes, gitane, i un buf de marinada.