Foto de perfil de l'home d'arena

l'home d'arena

79 Relats, 412 Comentaris
67568 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Últims relats de l'home d'arena

Últims comentaris de l'autor

  • l'home d'arena | 12-12-2014

    Resulta que també tinc un poema titulat Cantarella i que diu, si no recorde mal, així:

    Descalç,
    sobre la llum petita
    del desig que guarde,
    recorrent-la de puntelles,
    alene.

  • l'home d'arena | 12-12-2014

    ...I al cel d'aquesta cambra,
    veig encara el regalims de sutja roja
    de tantes voltes com cremàrem
    paradisos entre els llavis.


    si, de tant en tant m'hi aboque i ensume els perfums que permeten escriure

  • l'home d'arena | 12-12-2014

    Gottfried Ben, citava Joan Vinyoli en una carta a Martí i Pol, deia que “ ... primer de tot hi ha un embrió o germen creatiu, i d’altra banda, el llenguatge, tots els recursos dels mots a disposició del poeta. Perquè té el poeta alguna cosa que germina en ell i per a la qual ha de trobar les paraules. Però no pot saber quines paraules li calen fins el moment que les ha trobades, no pot identificar aquest embrió fins que ha estat transformat en un arranjament de les paraules que creu justes, en l’ordre just. I quan ha trobat aquestes paraules, la cosa per a la qual calia trobar-les ha desaparegut substituïda per un poema.”

  • l'home d'arena | 06-11-2012

    Veus, insigne tocaio!
    Si ja t'ho deia jo.
    Quan et mossega el cuc dels renglons curts, no sé quina classe de verí inocula que t'encomana una febre, picor, dèria... passió encesa què...
    Un plaer llegir aquesta flamarada.




    (d'esclatasangs, triangle: L'Orxa-Safor-Vall de Gallinera. A Ebo i Alcalà, mínim encara una setmana)



  • l'home d'arena | 06-11-2012

    Veus, insigne tocaio!
    Si ja t'ho deia jo.
    Quan et mossega el cuc dels renglons curts, no sé quina classe de verí inocula que t'encomana una febre, picor, dèria... passió encesa què...
    Un plaer llegir aquesta flamarada.




    (d'esclatasangs, triangle: L'Orxa-Safor-Vall de Gallinera. A Ebo i Alcalà, mínim encara una setmana)



  • l'home d'arena | 27-09-2011

    "ñEs pa mi motibo d'orguio i sastifaction...
    O Inclit Bonet, tens permís i vist-i- plau i vènia i consentiment.
    Serà tot un honor.
    Salut!

  • l'home d'arena | 26-06-2010

    Als afores
    un rierol de paraules
    fa florir
    imatges
    llums
    sobre una terra ingràvida
    Sé que tu saps
    el secret
    que torna les coses
    visibles.

  • l'home d'arena | 26-03-2010

    mai més ben dit!
    Reverenciat Ramón, una abraçada també amb melangia, però embolicada amb l'esperança de que allò que va esvaint-se mai no es perda i retorne poderós per seguir nodrint-nos i fer-nos millors.
    Ah! i visca la primavera! (altrament dita, la caiguda de la calça)

  • l'home d'arena | 23-03-2010

    ... si és que són com una plaga apocalíptica. S'hi estaquen a qualsevol lloc, i ho empastifen tot de metàfores i d'altres substàncies llefiscoses o pitjors que ataranten el personal.
    Veritablement, han d'ésser qualificats d'anatema en aquesta pàgina i excomunicats i foragitats de seguida.
    Personalment, vote per l'autoeliminació.
    Au, a fer relats!

  • l'home d'arena | 22-10-2009

    tan sols diré: una meravella, amic.
    i afegiré
    gràcies.

  • l'home d'arena | 21-08-2009

    "Ah, no sé si mai més el silenci vespral
    moderarà els meus batecs
    ni si mai més podré cabre
    en els jardins de la terra.
    Caminaré sol allargant els braços.
    Dormiré dret amb els ulls oberts."

    Però sé que...

    "Hi ha una font viva que no para
    mai de rajar: l'escolto
    de nit al cor de cada cosa."

  • l'home d'arena | 18-06-2009

    però

    "...més avall, a la fondària, actua, i obra,
    i esclareix com ell estima,
    com abans torna a florir,
    present una altra volta l'esperit,
    i un valor joiós ompli de nou les ales."

    Scardanelli.

  • l'home d'arena | 17-06-2009

  • l'home d'arena | 04-06-2009

    Recorde que en algun comentari em demanaves el secret de la musicalitat.
    Jo mai no l'he sabut explicar, només sé que em surt del dins com una cosa natural, incontrolable, un brollar de síl·labes i paraules que s'escampen seguint una melodia pregona que naix d'alguna font incopsable.

    Ara veig que tu també el sabies, i en fas ús de manera meravellosa
    La música, adobada amb les pauses i versos justament dimensionats, afavoreix la penetració del poema. Facilita que arribe, que esclate lluent a la regió més sensible; que aquella carn viva, vibre al seu ritme, i l'abaste tot.
    Magnífic poema, Antoni.

  • l'home d'arena | 20-04-2009 | Valoració: 10

    Safir, jo només et diré que no deixes d'escriure.


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: