Joan Colom

296 Relats, 774 Comentaris
85600 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 17-03-2024

    Desconeixia aquesta paraula i, mirant el diccionari, m'he trobat que l'assimila a "esgarrapacrestes", que sembla ser la reutilització que els fusters fan de les fulles de ribot per eliminar les rebaves de cola.

    El problema, pels qui en desconeixíem l'ús en el sentit que tu li dones, és que és equívoca: a mi, esgarrapacristos em sona més a menjacapellans que no pas a missaire.

  • Joan Colom | 16-03-2024

    1) Mira la part superior esquerra de la teva pàgina i veuràs unes letres RC molt grans. Just dessota hi ha una barra horitzontal negra on, a l'esquerra, hi figuren les opcions Inici, Autors, Fòrum i Publica el teu relat. Has de picar a Fòrum.

    2) Hauràs aterrat a l'última pàgina del Fòrum. Si vulguessis retrocedir pàgines, dessota de tot tens l'opció Intervencions més antigues. Però el que busques està a l'última, de moment. Aixì que has de buscar la intervenció que té per títol Convocatòria NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Pica-hi al damunt.

    3) S'obrirà aquesta intervenció i veuràs la meva convocatòria (Un o dos nanorelats de no més de 20 paraules. Us dono una setmana: fins dimarts 19, dia de Sant Josep, a les 12 del migdia). Després hi ha dos nanorelats meus (Amb tres llesques de pa i Taylorisme a l'Hostal del Pa amb Tomàquet) fora de concurs, amb una nota on dic que a la meva pàgina d'autor n'hi ha divuit més. Després, el nanorelat Invent, d'Atlantis. Finalment, de moment, el nanorelat 3 michelins de rnbonet, que s'havia deixat el títol i l'afegeix tot seguit. A continuació un espai en blanc, amb el requadre Text.

    4) És aquí on has d'escriure un o dos nanorelats precedits pel seu títol (és millor que l'escriguis a part, el retallis i l'enganxis aquí) i, un cop l'hagis repassat, li dones curs picant sobre Enviar.

    5) El dia 19 o 20 hauràs de tornar al Fòrum i entrar en una intervenció on hi posarà Votacions NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Entrant-hi veuràs els nanorelats presentats a concurs (de vegades, només el títol), numerats. Doncs hauràs d'escriure els nombres dels nanorelats que t'hagin agradat més, per ordre de preferència. Naturalment, no pots votar els teus propis relats.

  • Joan Colom | 16-03-2024

    Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

    Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Déu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

  • Joan Colom | 16-03-2024

    Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

    Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

  • Joan Colom | 16-03-2024

    Tot i no entendre un borrall de poesia, el teu poema es prou explícit. Els set primers versos van deprimint cada cop més, fins que l'últim obre una porta a l'esperança... o és un convencional happy end perquè no sigui dit?

  • Joan Colom | 16-03-2024

    Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

    Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

  • Joan Colom | 08-03-2024

    Lluny del teu estil habitual, crec que intentes lligar massa temes: els soldats lliurepensadors i justiciers, oficialment desertors, que guarden cert parentiu amb el protagonista del meu nanorelat "Venjança o justícia", del recull "Vint nanoocurrències sebre RENDICIÓ" (09-01-2024), que s'escapen pels pèls de ser víctimes del foc amic i que acaben convertits en dips, no se sap ben bé com; a les antípodes dels dips, Sant Guinefort, gos màrtir, que va rebre culte fins a 1940, segons llegeixo a la Wikipedia (a la Viquipèdia no hi surt l'article), i encara, la connexió subliminar entre el nom del capità, Onofre, i el cavaller Onofre de Dip, personatge central de "Les històries naturals", de Joan Perucho, citat en el meu relat "Dips" (16-09.2023).

  • Joan Colom | 07-03-2024

    Agraeixo els comentaris als meu relats, però no em veig amb cor de comentar els teus poemes perque sóc un negat per a la poesia, tant per interpretar-la com per fer-ne, i si des de fa un temps participo en els NipoReptes del Fòrum és perque allò dels haikus m'ho planteixo com un simple exercici d'habilitat: encabir una idea en un patró mètric.

    Sóc el primer a lamentar aquesta incompetència, perquè intueixo que m'hauré perdut, a la vida, una important font de plaer.

  • Joan Colom | 07-03-2024

    Agraeixo els comentaris als meu relats, però no em veig amb cor de comentar els teus poemes perque sóc un negat per a la poesia, tant per interpretar-la com per fer-ne, i si des de fa un temps participo en els NipoReptes del Fòrum és perque allò dels haikus m'ho planteixo com un simple exercici d'habilitat: encabir una idea en un patró mètric.

    Sóc el primer a lamentar aquesta incompetència, perquè intueixo que m'hauré perdut, a la vida, una important font de plaer.

  • Joan Colom | 03-03-2024

    ... de penitència, per confondre calze amb copó, que és la copa on guarden les hòsties consagrades mini per als fidels. El calze se'l reserva l'oficiant, que és l'únic que combrega amb les dues espècies i l'hòstia la pren king size.

    Dit això, l'escalada d'incidents amb l'apoteosi final resulta mès rodona contextualitzada en una església, on els xiscles queden amplificats per la reverberació a les voltes del sostre, que en un circ on es perden travessant la carpa i la presència d'animalons, sobretot a la pista, no estranya ningú.

  • Joan Colom | 02-03-2024

    No havia fet cap comentari perquè jo no n'entenc, de poesia. I no diguem d'aquest poema collage o de recapte.

    Si ara el faig sols és per assabentar-te que he contestat, amb un autocomentari, a la teva intervenció a propòsit de "Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES". Per cert, que a la discussió sobre el mètode inductiu, quan dic inducció perfecta i imperfecta volia dir inducció completa i incompleta. Era tard i tenia son.

  • Joan Colom | 02-03-2024

    Es veu que els finals són el meu taló d'Aquil·les:

    En utilitzar una lletra més gran, em semblava que els signes punt, coma, dos punts i punt i coma sortien fluixos i em va donar per escriure'ls en negreta, fent servir els tags {strong} i {/strong}. En el punt i final del relat, amb les presses, he usat {strong} i {strong}, sent aquesta la causa que tot el que seguia es veiés en negreta. No sé si hauré aconseguit deturar-ho.

    Estic tan poc acostumat a escriure emoticons en els textos, que el nanorelat "Més sobre Kefas", acabat amb punt, m'ha sortit bé; però "Ser o no ser perepunyetes", que era una pregunta, també l'he acabat amb punt quan havia de ser una interrogació. Aquí teniu la versió correcta:

    Ser o no ser perepunyetes...
    És més perepunyetes Joan Colom o TerricheT pontificant sobre què és un microrelat i què no? ;-)


    Passant a les objeccions de SrGarcia:

    En el nanorelat "Esposa perepunyetes" he escrit el que volia escriure, "destrempar-lo".

    "La inducció en conjunts P numerables" és una boutade: evidentment, el món probabilístic de la física quàntica no té res a veure amb l'abstracció matemàtica dels axiomes de Peano. Ara bé, l'extensió de la propietat P a tot un conjunt ordenat, partint només de dues constatacions, que s'acompleix en el primer element i que, si s'acompleix en un qualsevol, s'acompleix també en el següent, és inducció pura i dura, que va d'allò particular a allò general. A més, és inducció perfecta per que afecta a un nombre infinit d'elements, es a dir "a tots". No pas com allò de la mortalitat dels homes i de Sòcrates, que és deducció, però que parteix de la premisa imperfectament inductiva que tots els homes són mortals. Perquè qui et diu, SrGarcia, que tu no estàs cridat a ser l'excepció a la regla?

    Suposo que qualificar-me de sonat és una bona aproximació a la realitat: quan m'autoqualifico d'anancàstic pretenc situar-me a mig camí entre el perfeccionisme i el trastorn obsessiu compulsiu. La collonada dels signes de puntuació en negreta n'és una bona mostra. Quan escrigui el relat anunciat a "Paraula de perepunyetes", que haurà d'esperar una mica perquè abans he d'acabar els dos episodis que seguiran a "Fibonacci i cia", ja veuràs com als dotze anys ja anava per aquest camí. I això de "involuntàriament" és rigorosament cert: seré un sonat però no un malparit.

  • Joan Colom | 24-02-2024

    Quan no són faltes d'ortografia, són relacions mal expressades. On diu:

    —Siguin cinc membres correlatius de la successió de base: la Successió de Fibonacci o d'una successió tipus Fibonacci qualsevol. Anomenant a i b els dos primers, tenim:
    primer membre SB: a
    segon membre SB: b
    tercer membre SB: a+b
    quart membre SB: b+a+b = a+2b
    cinquè membre SB: a+b+a+2b = 2a+3b
    Si ara en formem la successió dependent primera:
    tercer membre SD1: a+a+b = 2a+b
    quart membre SD1: b+a+2b = a+3b
    cinquè membre SD1: a+b+2a+3b = 3a+4b
    comprovem que el cinquè membre SD1 és igual a la suma del tercer i el quart: (2a+b)+(a+3b) = 3a+4b, és a dir que la successió dependent és tipus Fibonacci. Ho veurem més clar alineant horitzontalment els membres d'ambdues successions:

    S. de base: ··· a ··· b ··· a+b ··· a+2b ··· 2a+3b

    S. dependent primera: ···· 2a+b ··· a+3b ··· 3a+4b


    hauria de dir:

    —Siguin cinc membres correlatius de la successió de base: la Successió de Fibonacci o d'una successió tipus Fibonacci qualsevol. Anomenant a i b els dos primers, tenim:
    primer membre representat SB: a
    segon membre representat SB: b
    tercer membre representat SB: a+b
    quart membre representat SB: b+a+b = a+2b
    cinquè membre representat SB: a+b+a+2b = 2a+3b
    Si ara en formem la successió dependent primera:
    primer membre representat SD1: a+a+b = 2a+b
    segon membre representat SD1: b+a+2b = a+3b
    tercer membre representat SD1: a+b+2a+3b = 3a+4b
    comprovem que el tercer membre representat SD1 és igual a la suma del primer i el segon: (2a+b)+(a+3b) = 3a+4b, és a dir que la successió dependent és tipus Fibonacci. Ho veurem més clar alineant verticalment els membres homòlegs d'ambdues successions:

    S. de base: ··· a ··· b ··· a+b ··· a+2b ··· 2a+3b

    S. dependent primera: ···· 2a+b ··· a+3b ··· 3a+4b

  • Joan Colom | 15-02-2024

    Arribo tard, però si hagués estat més puntual no sé pas si l'hauria encertada: sóc molt dolent endevinant endevinalles.

  • Joan Colom | 07-02-2024

    Haig de confessar que l'humor per acumulació no és el que més m'agrada, potser perquè ultrapassa la freqüencia de gags per minut de lectura que sóc capaç d'assimilar, però cal reconèixer la teva inventiva (i em pregunto per què no has enviat abans una versió reduïda del relat al Concurs ARC de febrer: els malnoms) i la teva habilitat per mantenir un ritme frenètic. M'imagino la "Dansa del sabre" com a música de fons.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor