Joan Colom

99 Relats, 144 Comentaris
28038 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 17-05-2020

    Ves per on, jo també estaba llegint l'"Ensayo sobre la ceguera" de Saramago, en versió castellana, quan van començar a precipitar-se les coses. Tot i que abans havia d'enllestir la lectura de la novel·la histórica "El desordre de les dames", de l'escriptora valenciana Pepa Guardiola, i que aquesta la tenia impressa en paper, format que trobo més agradable, de totes totes, sempre que podia tornava a la de Saramago: malgrat la incomoditat de llegir el text a la pantalla de l'ordinador portátil, el tema depriment i la peculiar puntuació de l'autor, no em resultava tan feixuga com l'altra.

    T'hauràs preguntat a què obeïa aixó d'enllestir abans la lectura d'una de les novel·les, i és ben senzill: com que miro d'ocupar-me el temps al màxim, participo d'un club de lectura en valencià i de tres tertúlies en castellà, una literària, una cinematogràfica i una tercera sobre temes proposats prèviament. En aquest cas, la trobada per comentar "El desordre de les dames" amb l'autora era el 25 de març, i la tertulia per debatre "Ensayo sobre la ceguera" el 5 d'abril.

  • Joan Colom | 16-05-2020

    Maldar o no maldar, vet aquí la qüestió. I, ja que sense haver-ho pretès em trobo jugant amb aquest infinitiu, passaré a un nom propi i a un altre de comú però en castellà, tots tres amb la mateixa fonètica: maldar, Maldà i maldad (maldat, equivalent de l’últim en català, ja sabem que no sona ben bé igual perquè la t es pronuncia). Tot això m’ho ha dut a la memòria una anècdota de principis del 2000, quan la valenciana amb qui em vaig casar aquell mateix any va venir a viure a Barcelona. Era castellanoparlant però entenia perfectament el català i, quan convenia, el parlava, en la variant valenciana. En aquella època jo freqüentava sovint el Cine Maldà, que feia programes dobles, en VOSE i a un preu mòdic. Fins que la Paca no em va acompanyar per primera vegada en aquesta sala, ubicada a l’antic Palau del Baró de Maldà, que ocupa l’entrada a les Galeries Maldà des del carrer del Pi, i no va llegir "Maldà", no es va desfer el malentès: abans d'això, sempre que li comentava per telèfon les pel·lícules que havia vist en el Maldà, es fotia un tip de riure. No se'n sabia avenir que un cine es pogués anomenar Maldad.

  • Joan Colom | 17-03-2020

    Com que el triangle era més aviat surrealista, tenia interès en què el context fos gairebé realista, i per això vaig enviar el relat el 28 de febrer tot pensant que el publicarien el 29. Llàstima que no ho vaig encertar!

  • Joan Colom | 10-03-2020

    Si volies baixar-te l'arxiu PDF amb els SHS 211 al 216, t'hauràs quedat amb un pam de nas, en trobar-te amb l'avís d'error 404—File not found.
    L'error no era teu sinó meu, perquè l'adreça que vaig escriure estava equivocada. Per no esborrar el relat i haver d'esperar dues setmanes més a que el tornin a publicar, l'adreça correcta l'he posada en aquest autocomentari: si fas clic en l'hipertext del paràgraf que tens tot seguit, ja veuràs com ara sí que funciona.

    — Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 211 al 216 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

  • Joan Colom | 09-03-2020

    Celebro que t'hagi fet riure. I que consti que se'm va ocórrer abans de les primeres notícies sobre el coronavirus. Publicat ara, podría semblar una broma de mal gust sobre les vies de contagi.

  • Joan Colom | 28-02-2020

    Me n'he adonat que el relat havia estat publicat íntegrament, i és molt probable que l'escapçament del segon paràgraf, amb què vaig trobat-me ahir, fos un problema temporal de visualització, que hauria pogut superar refrescant el contingut de la pestanya del navegador. No m'havia passat amb cap altre relat, i no m'estranyaria que el fenòmen tingués a veure en el canvi de Windows 7 a Windows 10 que vaig haver d'efectuar fa un mes.

  • Joan Colom | 27-02-2020

    És la segona vegada que ho intento i el segon paràgraf em surt escapçat. Com que n'ignoro la causa (), aquí teniu la part que faltava:

    … Però tothom coincidia que els protocols per captenir-se a casa i a la feina eren excessius i redundants; en canvi, el carrer i els espais públics gairebé eren ignorats. I tanmateix, era en aquests àmbits on les conseqüències de trencar l'abstinència eren més imprevisibles.

  • Joan Colom | 23-01-2020

    Si se'n pogués assabentar, el Sr. Atlètic estaria molt content d'anar guanyant adeptes. Gràcies, en nom seu!

  • Joan Colom | 23-01-2020

    Per tancar aquesta evocació dels "cines de barri" coneguts (la majoria de reestrena, però també els que en deien "de reestrena preferent" i els que van assajar la fórmula "sala de repertori") que van anar tancant o que van passar a ser d'estrena, recordo que l'any 1995 van tancar els dos últims: a Gràcia el "Texas" i a Horta el "Dante". Curiosament, després d'un temps tancats, tots dos van passar a la cadena Lauren, com a multisala d'estrena, però no es van mantenir gaires anys: el primer va ser recuperat per Ventura Pons, amb el nom original i una oferta variada de pel·lícules ja estrenades, i del segon no en sé res.

    Per sort, el "Maldà", a les galeries d'igual nom, en el Barri Gòtic, va seguir funcionant uns anys amb programes dobles en versió original subtitulada a l'espanyol, i després d'alguns canvis segueix funcionant amb diverses pel·lícules al llarg del dia. I ho deixo aquí, perquè la nostàlgia és un estat anímic que podem permetre'ns de tant en tant, com qui es pren una copeta, però que no és saludable abusar-ne i acabar ancorats en el passat.

  • Joan Colom | 20-01-2020

    Fent memòria, aquí tens la llista de cines (no només "de barri", sinó també d'estrena) on recordo haver anat i que ja no existeixen: ABC, Albéniz (abans Manelic), Alborada, Alcázar, Alex, Alexandra, Alexis, Alondra, América, Aquitania (abans Infanta), Arcadia, Arenas, Aristos, Arkadin, Ars, Astor, Astoria, Atenas, Atlanta, Avenida, Avenida de la Luz, Bailén, Balmes, Bohemio, Borrás, Bosque, Calderón, Capitol, CAPSA, Casablanca, Cataluña, Central, Céntrico, Cervantes, Club Coliseum, Condal, Continental, Cristina, Dante, Diagonal, Doré (abans Dorado), Empórium, Eslava, Excélsior, Fantasio, Fémina, Filmoteca C/ Mercaders, Florida, Galerías Condal, Galileo, Gayarre, Gloria, Goya, Guinart (Sant Feliu de Ll.), Iris, Kursaal, La Farga (L'Hospitalet de Ll.), Liceo, Lido, Loreto, Mahón, Maldá, Maragall, Maryland, Miria, Mistral, Moderno, Montecarlo, Moratin, Nápoles, Niza, Novedades, Nuevo, Padró, Palacio del Cinema, París, Pelayo, Petit Pelayo, Poliorama, Princesa, Principal Palacio, Provenza, Publi, Regina, Regio Palace, Renoir Les Corts, Rex, Rialto, Roma (abans Oriente), Rondas, Savoy, Spring, Texas, Tívoli, Urgel, Urquinaona, Vallespir, Vergara, Victoria (Fabra i Puig), Victoria (L'Hospitalet de Ll.), Waldorf, Windsor. Quant a la possibilitat de menjar-hi calent, recordo haver menjat conill amb sanfaina, que la meva mare duia en una carmanyola, en el cine Vallespir, a la frontera entre els barris de Sants i de Les Corts. D'entrepans, ja no te'n parlo...

  • Joan Colom | 15-01-2020

    Es clar que sí, que visitaré la teva pàgina, però he volgut contestar-te avui perquè —mira quines casualitats!— aquest vespre,a les deu, a TVE 2, tornen a reposar Apocalypse Now. Què té això de particular? Doncs que l'única vegada que he estat en un cine de La Guineueta, que pel que contes deu ser el teu barri, va ser una nit del 1979 o el 80 i feien aquesta pel·lícula. Crec que el cine era el Paladium, força gran, i suposo que la meva dona i jo vam decidir d'anar-hi perquè en cines d'estrena més cèntrics ja l'havien tret de cartellera.
    Jo sóc de l'Esquerra de l'Eixample, molt a prop de l'Hospital Clínic, tot i que fa uns anys que visc a València i només pujo a Barcelona cada dos o tres mesos per netejar el pis i veure els amics.

  • Joan Colom | 14-01-2020

    Com que no tinc fills ni nebots, em falta informació de primera mà sobre la violència que hi pugui haver en el cine que veuen els infants d'ara o en els videojocs a què dediquen tant de temps, segons que diuen. En canvi, sí que recordo el cine bèlic i de l'oest que consumíem àvidament els nens —les nenes preferíeu altres gèneres—, on els japonesos i els pells-roges morien a dotzenes, sense que això ens provoqués el més mínim malestar. I em pregunto si no és pitjor aquesta indiferència davant la mort violenta d'éssers humans, encara que ens els presentessin com "els dolents", que no pas l'empatia vers el patiment dels personatges de Disney, fossin humans o animalons humanitzats, amb un dolor contingut que acabava en plorera.

    M'han parlat d'altres cines que feien "varietés", però jo l'únic que recordo és l'Iris, al carrer València entre Muntaner i Aribau, desaparegut en la dècada dels seixanta, com tants d'altres. A banda de les dues pel·lícules i el NoDo, de vegades algun documental, alguna del Chaplin o del Semon (en "Jaimito") o una de Tom i Jerry. A més de les varietés, és clar.

  • Joan Colom | 13-01-2020

    Avui thutrangctp ja ha marcat territori en cinc relats, com els gossos pixaners.
    A veure, administradors, quan trobeu la manera de barrar el pas a aquestes intrusions.

  • Joan Colom | 13-01-2020

    No sé quina deu ser la pel·lícula que et va fer plorar tant. No et faig tan jove com per haver vist, de petit, alguna de la saga Toy Story.
    He llegit que els germans Grimm ja havien rebaixat, en els seus contes, la violència de les rondalles populars en què es van inspirar. I Walt Disney també la va rebaixar, en relació als contes dels Grimm. El que passa és que una cosa és llegir una narració, i haver d'imaginar-se els personatges i les situacions, i una altra és veure-ho en imatges i sentir parlar els personatges, tot plegat amanit amb una música que encara subratlla el dramatisme de molts moments.

  • Joan Colom | 08-01-2020 | Valoració: 10

    SrGarcia, gràcies un altre cop!
    Gràcies per fer-me saber de l'existència d'un intel·lectual de la talla de Jàhiz de Bàssora, ignorat des de l'ignorància sectària de la Cultura Occidental.
    Gràcies per deixar en una volguda ambigüitat la relació entre la seva obra "El llibre dels avars" i la teva divertida però exemplar biografia de Mustafà ibn Maoun al Turtusí, "Lo Rata": ¿està inspirada en personatges o històries d'aquest llibre o, com un Borges català qualsevol, jugues a suggerir aquesta possibilitat quan la biografia és invenció teva al cent per cent?
    Gràcies per haver-nos alegrat la jornada als qui tenim certa propensió a l'estalvi, alhora que ens proporciones justificacions morals i ens dones idees... I tot això, de franc!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: