Joan Colom

96 Relats, 131 Comentaris
25602 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 23-01-2020

    Si se'n pogués assabentar, el Sr. Atlètic estaria molt content d'anar guanyant adeptes. Gràcies, en nom seu!

  • Joan Colom | 23-01-2020

    Per tancar aquesta evocació dels "cines de barri" coneguts (la majoria de reestrena, però també els que en deien "de reestrena preferent" i els que van assajar la fórmula "sala de repertori") que van anar tancant o que van passar a ser d'estrena, recordo que l'any 1995 van tancar els dos últims: a Gràcia el "Texas" i a Horta el "Dante". Curiosament, després d'un temps tancats, tots dos van passar a la cadena Lauren, com a multisala d'estrena, però no es van mantenir gaires anys: el primer va ser recuperat per Ventura Pons, amb el nom original i una oferta variada de pel·lícules ja estrenades, i del segon no en sé res.

    Per sort, el "Maldà", a les galeries d'igual nom, en el Barri Gòtic, va seguir funcionant uns anys amb programes dobles en versió original subtitulada a l'espanyol, i després d'alguns canvis segueix funcionant amb diverses pel·lícules al llarg del dia. I ho deixo aquí, perquè la nostàlgia és un estat anímic que podem permetre'ns de tant en tant, com qui es pren una copeta, però que no és saludable abusar-ne i acabar ancorats en el passat.

  • Joan Colom | 20-01-2020

    Fent memòria, aquí tens la llista de cines (no només "de barri", sinó també d'estrena) on recordo haver anat i que ja no existeixen: ABC, Albéniz (abans Manelic), Alborada, Alcázar, Alex, Alexandra, Alexis, Alondra, América, Aquitania (abans Infanta), Arcadia, Arenas, Aristos, Arkadin, Ars, Astor, Astoria, Atenas, Atlanta, Avenida, Avenida de la Luz, Bailén, Balmes, Bohemio, Borrás, Bosque, Calderón, Capitol, CAPSA, Casablanca, Cataluña, Central, Céntrico, Cervantes, Club Coliseum, Condal, Continental, Cristina, Dante, Diagonal, Doré (abans Dorado), Empórium, Eslava, Excélsior, Fantasio, Fémina, Filmoteca C/ Mercaders, Florida, Galerías Condal, Galileo, Gayarre, Gloria, Goya, Guinart (Sant Feliu de Ll.), Iris, Kursaal, La Farga (L'Hospitalet de Ll.), Liceo, Lido, Loreto, Mahón, Maldá, Maragall, Maryland, Miria, Mistral, Moderno, Montecarlo, Moratin, Nápoles, Niza, Novedades, Nuevo, Padró, Palacio del Cinema, París, Pelayo, Petit Pelayo, Poliorama, Princesa, Principal Palacio, Provenza, Publi, Regina, Regio Palace, Renoir Les Corts, Rex, Rialto, Roma (abans Oriente), Rondas, Savoy, Spring, Texas, Tívoli, Urgel, Urquinaona, Vallespir, Vergara, Victoria (Fabra i Puig), Victoria (L'Hospitalet de Ll.), Waldorf, Windsor. Quant a la possibilitat de menjar-hi calent, recordo haver menjat conill amb sanfaina, que la meva mare duia en una carmanyola, en el cine Vallespir, a la frontera entre els barris de Sants i de Les Corts. D'entrepans, ja no te'n parlo...

  • Joan Colom | 15-01-2020

    Es clar que sí, que visitaré la teva pàgina, però he volgut contestar-te avui perquè —mira quines casualitats!— aquest vespre,a les deu, a TVE 2, tornen a reposar Apocalypse Now. Què té això de particular? Doncs que l'única vegada que he estat en un cine de La Guineueta, que pel que contes deu ser el teu barri, va ser una nit del 1979 o el 80 i feien aquesta pel·lícula. Crec que el cine era el Paladium, força gran, i suposo que la meva dona i jo vam decidir d'anar-hi perquè en cines d'estrena més cèntrics ja l'havien tret de cartellera.
    Jo sóc de l'Esquerra de l'Eixample, molt a prop de l'Hospital Clínic, tot i que fa uns anys que visc a València i només pujo a Barcelona cada dos o tres mesos per netejar el pis i veure els amics.

  • Joan Colom | 14-01-2020

    Com que no tinc fills ni nebots, em falta informació de primera mà sobre la violència que hi pugui haver en el cine que veuen els infants d'ara o en els videojocs a què dediquen tant de temps, segons que diuen. En canvi, sí que recordo el cine bèlic i de l'oest que consumíem àvidament els nens —les nenes preferíeu altres gèneres—, on els japonesos i els pells-roges morien a dotzenes, sense que això ens provoqués el més mínim malestar. I em pregunto si no és pitjor aquesta indiferència davant la mort violenta d'éssers humans, encara que ens els presentessin com "els dolents", que no pas l'empatia vers el patiment dels personatges de Disney, fossin humans o animalons humanitzats, amb un dolor contingut que acabava en plorera.

    M'han parlat d'altres cines que feien "varietés", però jo l'únic que recordo és l'Iris, al carrer València entre Muntaner i Aribau, desaparegut en la dècada dels seixanta, com tants d'altres. A banda de les dues pel·lícules i el NoDo, de vegades algun documental, alguna del Chaplin o del Semon (en "Jaimito") o una de Tom i Jerry. A més de les varietés, és clar.

  • Joan Colom | 13-01-2020

    Avui thutrangctp ja ha marcat territori en cinc relats, com els gossos pixaners.
    A veure, administradors, quan trobeu la manera de barrar el pas a aquestes intrusions.

  • Joan Colom | 13-01-2020

    No sé quina deu ser la pel·lícula que et va fer plorar tant. No et faig tan jove com per haver vist, de petit, alguna de la saga Toy Story.
    He llegit que els germans Grimm ja havien rebaixat, en els seus contes, la violència de les rondalles populars en què es van inspirar. I Walt Disney també la va rebaixar, en relació als contes dels Grimm. El que passa és que una cosa és llegir una narració, i haver d'imaginar-se els personatges i les situacions, i una altra és veure-ho en imatges i sentir parlar els personatges, tot plegat amanit amb una música que encara subratlla el dramatisme de molts moments.

  • Joan Colom | 08-01-2020 | Valoració: 10

    SrGarcia, gràcies un altre cop!
    Gràcies per fer-me saber de l'existència d'un intel·lectual de la talla de Jàhiz de Bàssora, ignorat des de l'ignorància sectària de la Cultura Occidental.
    Gràcies per deixar en una volguda ambigüitat la relació entre la seva obra "El llibre dels avars" i la teva divertida però exemplar biografia de Mustafà ibn Maoun al Turtusí, "Lo Rata": ¿està inspirada en personatges o històries d'aquest llibre o, com un Borges català qualsevol, jugues a suggerir aquesta possibilitat quan la biografia és invenció teva al cent per cent?
    Gràcies per haver-nos alegrat la jornada als qui tenim certa propensió a l'estalvi, alhora que ens proporciones justificacions morals i ens dones idees... I tot això, de franc!!!

  • Joan Colom | 07-01-2020

    Fa quaranta anys jo treballava a casa i, quan no necessitava una concentració absoluta, posava la ràdio. Si no convenia distreure'm massa, posava música culta, i si la feina que tenia a les mans era mecànica posava Ràdio [Nacional d'Espanya] Quatre, la primera emisora parlada íntegrament en català i crec que l'única en aquella època. No recordo quin dia de la setmana, a la tarda, en Xavier Bru de Sala hi tenia un programa en directe, en què mantenia converses telefòniques amb oïdors infantils i juvenils, i sempre acabava amonestant amistosament l'interlocutor, a propòsit de l'ús incontrolat de mots i expressions manllevades del castellà. Les més freqüents, amb diferència, eren "bueno" i "vale". Fa quaranta anys...

  • Joan Colom | 07-01-2020

    Tal com m'he imaginat el Sr. Atlètic, dubto que acceptés propines. Mentre el perfilava tenia al cap l'actor Clifton Webb interpretant Mr. Belvedere a la pel·lícula "Mainadera moderna". Crec recordar que el personatge no era un pedagog sinó un expert en racionalització del treball i que la comicitat del film es basava en l'intent d'aplicar aquests principis a la domesticació d'uns nens malcriats. Doncs, sense descartar que objectivament vagi just de diner, circumstància que sens dubte ajuda a no caure en la oniomania, això és el que pretén el Sr. Atlètic: lluitar contra el consumisme que intenta fer-nos creure que l'única manera d'assolir i mantenir una bona forma física és matricular-nos en aquests gimnasos amb tota mena d'aparells sofisticats.

  • Joan Colom | 02-01-2020

    Dona, jo no sóc tan resolutiu com ta mare: sí que moltes vegades m'he imaginat metrallant coses i persones que em cauen malament, que em repugnen o que puc arribar a pensar que no es mereixen seguir vivint, però mai no m'he atrevit a verbalitzar aquestes fantasies. A més, en el relat només em carrego personatges mítics, símbols i objectes. I a sobre, en el súmmum de la prudència, l'acció s'esdevé en un somni. Però també és veritat que amb tanta prudència no arribaríem mai enlloc...

  • Joan Colom | 30-12-2019

    No sé si serà o no casualitat que l'habitual ironia de SrGarcia s'ha manifestat aquest cop en el dia dels sants innocents, aprofitant la mala llet que traspua el meu relat per picar l'ullet a l'incansable Antonio Mora.
    Al seu torn, l'Antonio recull el guant i, amb tota exquisidesa, obvia parlar de "mala llet" substituint-la per "nivell". Però no en té prou a demostrar que en matèria d'ironia no el guanya ni SrGarcia, sinó que em desmunta el plany final cridant-me a refexionar sobre l'inexorable pas del temps, que afecta per igual a bons i a mals moments. Dit d'una altra manera, no té massa sentit anhelar, perquè tot arribarà... i passarà.

  • Joan Colom | 17-12-2019

    Els aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics ja us haureu adonat que l'última línia, en comptes de
    "— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 169 al 174 (enunciats i solucions), fes clic aquí."
    hauria de posar
    "— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 175 al 180 (enunciats i solucions), fes clic aquí".

  • Joan Colom | 09-12-2019

    De "Ladybird, Ladybird" ençà, pel·lícula que em va fer emprenyar com una mona per la defensa que feia d'una dona que anava portant fills al món de manera irresponsable, crec que no havia tornat a veure cap més film de Ken Loach. Com a molt, un parell. Amb el que esmento en el relat m'hi he reconciliat.

    Quant al gènere de superherois, no el conec de primera mà però suposo que deu ser atractiu per a les generacions que han arribat a la majoria d'edat jugant amb videojocs. Paradoxalment, és a les èpoques de vaques magres, si més no per a un sector de la societat, que prolifera el cine d'evasió.

  • Joan Colom | 03-12-2019

    Em reconforta que t'hagi divertit, Sr Garcia.
    El que probablement no t'hauries imaginat mai és que, en l'intent de trobar un nom català o castellà que fonèticament recordés Dorian Gray, Florián Rey no va ser el punt de partença sinó el d'arribada, gairebé per casualitat. El cognom Rey se'm va ocórrer de seguida, però el primer nom va ser Fabián reconvertit en Fabian. Força més tard em va venir a la memòria Florián reconvertit a Florian, que vocàlicament encara s'assemblava més a Dorian. I no va ser fins que vaig ajuntar prenom i nom en Florian Rey, que vaig caure que Florián Rey era un personatge famós.
    Pel que fa a la història, de primer havia pensat que el protagonista podria ser un artista de carrer que es dedicava a pintar autoretrats obsessivament, però vaig acabar pensant que algú retratat en un cartell, objecte de les pintades dels grafiters, donava força més joc.
    El següent relat, "Ken Loach i els superherois de la Marvel (i SHS 175 al 180)", que gairebé tinc a punt però que no enviaré fins divendres a la tarda (me n'he adonat que darrerament els de Relats es posen a llegir i publicar els cap de setmana, els últims a ser publicats són els primers a ser llegits i, en principi, els més llegits, però això que t'acabo de confessar que quedi entre tu i jo), ja he procurat que sigui ben curt, tot i que la torna dels SHS suposa un llast d'almenys un minut.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: