Joan Colom

87 Relats, 100 Comentaris
22104 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 11-10-2019

    Al pot petit hi ha la bona confitura.

  • Joan Colom | 10-10-2019

    Tocant l'anècdota i en dos minuts, ens descrius tot un univers. Ara bé, més que d'indecisió, que diu PERLA DE VELLUT, jo parlaria de comportament quàntic: les coses són i no són alhora, i això no crec que sigui privatiu de l'adolescència; no creieu que el món emocional és tan quàntic com el món subatòmic?

  • Joan Colom | 10-10-2019

    Sí, SrGarcia, ja sé que el meu últim text, com molts d'altres, és més una reflexió sobre vivències personals que no un relat. Passa, però, que se'm fa costerut qualificar-lo d'Assaig; em semblaria pretenciós. Per aixó he preferit presentar-lo com a Biogràfic i també, només faltaria que no recorregués a aquest calaix de sastre de Relats, com a Social.
    També podríem considerar-lo una reflexió sobre el canvi de costums, en aquest cas per raons sanitàries i per l'evolució de la sensibilitat social en relació al maltractament animal. Com molt bé ens recordes en el teu últim relat publicat, "Tot canvia", res no és permanent a excepció del canvi. Més que d'indecisió, que diu PERLA DE VELLUT, jo parlaria de comportament quàntic: les coses són i no són alhora, i això no crec que sigui privatiu de l'adolescència; no creieu que el món emocional és tan quàntic com el món subatòmic?
    Però ¿què coi fan aquests comentaris aquí, quan haurien de figurar a la pàgina de SrGarcia? Ara mateix m'hi poso.

  • Joan Colom | 26-09-2019

    Només em consta que el teu comentari d'aquí i el del relat "Quins temps, aquells! (...)" estan fets el mateix dia, però ignoro en quin ordre els vas escriure. Com que en aquell fas esment dels sudokus que jo anomeno SHS i en aquest no els explicites però opines que en el meu relat canvio de tema massa abruptament, m'ensumo que en tots dos casos has entès que la part final, que porta per títol (en negreta) "Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics" i està separada del text precedent per una línia horitzontal, forma part del relat i ve a ser-ne la conclusió.

    Si aquesta suposició és encertada, hauré de reconèixer que sóc més mal comunicador del que em pensava i que els relats encara es mereixien una valoració pitjor. I és que aquestes postil·les finals sols pretenien ser una torna o propina afegida al relat, que s'oferia a més a més i que constituïa un joc paral·lel però d'una altra mena: res a veure amb el relat en si. És per això que el primer enllaç remetia els lectors interessats al relat "Biblioteques, picaresca i Sudokus Hexagonals Simètrics (SHS 1 al 12)", publicat el dia 11-02-2019, on quedava explicada (tot i que potser no justificada) la decisió d'afegir aquests exercicis als nous relats. Pero se m'havia escapat un "petit detall": que el temps de lectura estimat per a aquest relat inicial era de 33 MINUTS i que no se'l llegiria ni déu.

  • Joan Colom | 26-09-2019

    Hola, Unicorn Gris!

    Atès que les teves opinions d'aquí i del relat "El pobre Sant Elm, patró dels marins (i SHS 109 al 114)" són molt semblants, m´he permès de refondre les respostes en una de sola, que trobaràs en els comentaris al relat esmentat.

  • Joan Colom | 05-07-2019

    A més, SrGarcia, poder veure la pell nua és un do de Déu que avui ja no sabem apreciar. Recordo que un besoncle m'havia explicat que, quan era jove, a principis del segle XX, ell i altres com ell acostumaven a passar-se una estona a la parada del tramvia, gaudint de un innocent voyeurisme: miraven com les senyores, per pujar al tramvia, s'estiraven lleugerament la faldilla cap amunt i deixaven uns segons al descobert... ELS TURMELLS!

  • Joan Colom | 05-07-2019

    Doncs mira, Nil: amb això dels homes pilosos no hi havia pensat, però m'acabes de donar idees per a un relat. Pel que fa als tatuatges, per a mi tatuar-se és pitjor que empaperar una habitació amb un motiu recarregat, que almenys té l'avantatge de camuflar taques petites i permetre rentar amb detergent altres de més grans: crec que la pell és al cos humà com els acabats exteriors a un edifici, i subscric aquell manifest d'Adolf Loos que es titulava "Ornament i delicte" i aquell eslògan de Mies van der Rohe que deia "Menys és més". Per no agradar-me, mai no m'han agradat les dones que es pinten: si són maques no ho necessiten i si són lletges no hi haurà res a fer, per molt que es pintin ulls i llavis.

  • Joan Colom | 04-07-2019

    Mira, Layla: amb un mínim de fonament, això d'un estil propi només es pot aplicar a la gent que té el cul molt pelat de llegir i escriure. A la resta de mortals ens surt el que ens surt i quan ens surt, unes vegades millor i d'altres pitjor. Per exemple, a mi em porta de corcoll la tendència que tinc a escriure frases llarguíssimes, amb oracions subordinades a dojo i incisos entre parèntesis per tot arreu. Cada vegada més aconsegueixo fragmentar-les, separant-les amb punts i fent-les més comprensibles. Perquè el més fumut és que, quan no m'esforço a pulir-les i les llegeixo al cap d'un temps, ni jo mateix entenc el que volia expresar.

  • Joan Colom | 21-06-2019

    Òbviament, quan escrius "gairebé cap humà seria més feliç en un tancat de 200m2 en comparació amb la llibertat" tots interpretem que "la llibertat" significa el retorn a una vida civilitzada en comú, que potser ja no és l'estat del benestar de fa cinquanta anys però déu n'hi do. Una cosa ben diferent seria que "la llibertat" signifiqués tornar a la selva de fa cent-mil ays (com qui diu abans d'ahir, en petites comunitats d'homo sapiens, per no anar més enrere i veure'ns convertits en homínids), sota l'imperi de la llei de la selva, valgui la redundància. En aquestes condicions potser molts optarien per quedar-se reclosos en els 200 m2 i tenir la subsistència assegurada.

  • Joan Colom | 17-06-2019

    No crec que siguin com els humans, Montseblanc: és cert que neixen i moren, però no se sap on ni quan; com molt bé diu en Vicenç, no sabem per què arrelen ni per què ni com se'n van.
    Al marge d'aquesta senzilla però sàvia poesia, Vicenç, un consell pràctic: si vols desempallegar-te dels comentaris d'Irynadreamer no triguis a marcar [Ofensiu]. Si no, si esperes a tenir-ne més, et passarà com a mi, que els administradors de relats, uns humans encara més misteriosos que les paraules, ja no te'ls voldran esborrar.

  • Joan Colom | 29-05-2019

    Alguna cosa ha passat, perque l'ús de la cursiva es limitava a la cita de Machado de la primera línia. No només s'ha omès el punt i a part, i la cursiva s'ha estès a tota la resposta a Kefas, sinó que s'ha propagat fins al seu comentari.

  • Joan Colom | 29-05-2019

    "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora"
    A la majoria de valencians monolingües (perquè només parlen castellà) no crec ni que els escaigui això de miserables: jo em limitaria a titllar-los de pobres d'esperit. En realitat han mamat aquesta situació de sempre: la d'una ciutat profundament castellanitzada; o, per ser exactes, desvalencianitzada, perquè el castellà el parla tothom arreu de l'estat, si us plau per força.

    Aquesta pobresa d'esperit s'estén a molts valencianoparlants que, quan s'adrecen a un monolingüe o a un grup on només hi ha un monolingüe, es passen al castellà perquè, diuen, seguir en valencià seria de mala educació. Els costa d'entendre que, quan una persona que ha nascut o porta vivint anys al País Valencià no ha fet cap esforç per entendre la llengua autòctona, ja no dic parlar-la, és més que un mal educat: és algú amb una absoluta manca d'empatia i que, òbviament, no es mereix aquesta deferència.

  • Joan Colom | 18-04-2019

    No sóc tan jove com tu (1947), però també dibuixava tebeos. Si la meva mare no em portava al cine, aprofitava els dijous a la tarda, que era quan els Maristes donaven festa, per fer-ne amb unes cartolines A-5 del banc on treballava el meu pare, a dues cares. Tenia un únic client: un company de classe que me'ls pagava a deu cèntims.

  • Joan Colom | 09-04-2019

    Sí que n'és, de curiós, l'ús del llenguatge. Recordo que, a l'època daurada de Hollywood, els nostres pares parlaven dels artistes de cine, referint-se als actors de renom. En canvi, no s'acostumava a dir artista de teatre sinó actor de teatre; tret que es tractés de vedets, que, llavors sí, eren artistes de revista...

  • Joan Colom | 08-04-2019

    Gràcies, iong txon!: et faré cas. Fins i tot denunciaré com a ofensiu el comentari Thanks de sedobre. Pel que he vist, havia fet cinc comentaris més, tots acabats amb un enllaç: a instagram gifts (aquest també l'havia valorat amb 10), a ingrum (sense valorar), a pickbee (s. v.), a instagram search (s. v.) i a www.hotmail.com (s. v.).

    Pel que fa a la resta d'intrusos, ducklife havia fet catorze comentaris més, però els altres tres només havien comentat el meu relat 4! permutacions (incomplet).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: