Joan Colom

84 Relats, 95 Comentaris
20432 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Últims relats de Joan Colom

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Colom | 05-07-2019

    A més, SrGarcia, poder veure la pell nua és un do de Déu que avui ja no sabem apreciar. Recordo que un besoncle m'havia explicat que, quan era jove, a principis del segle XX, ell i altres com ell acostumaven a passar-se una estona a la parada del tramvia, gaudint de un innocent voyeurisme: miraven com les senyores, per pujar al tramvia, s'estiraven lleugerament la faldilla cap amunt i deixaven uns segons al descobert... ELS TURMELLS!

  • Joan Colom | 05-07-2019

    Doncs mira, Nil: amb això dels homes pilosos no hi havia pensat, però m'acabes de donar idees per a un relat. Pel que fa als tatuatges, per a mi tatuar-se és pitjor que empaperar una habitació amb un motiu recarregat, que almenys té l'avantatge de camuflar taques petites i permetre rentar amb detergent altres de més grans: crec que la pell és al cos humà com els acabats exteriors a un edifici, i subscric aquell manifest d'Adolf Loos que es titulava "Ornament i delicte" i aquell eslògan de Mies van der Rohe que deia "Menys és més". Per no agradar-me, mai no m'han agradat les dones que es pinten: si són maques no ho necessiten i si són lletges no hi haurà res a fer, per molt que es pintin ulls i llavis.

  • Joan Colom | 04-07-2019

    Mira, Layla: amb un mínim de fonament, això d'un estil propi només es pot aplicar a la gent que té el cul molt pelat de llegir i escriure. A la resta de mortals ens surt el que ens surt i quan ens surt, unes vegades millor i d'altres pitjor. Per exemple, a mi em porta de corcoll la tendència que tinc a escriure frases llarguíssimes, amb oracions subordinades a dojo i incisos entre parèntesis per tot arreu. Cada vegada més aconsegueixo fragmentar-les, separant-les amb punts i fent-les més comprensibles. Perquè el més fumut és que, quan no m'esforço a pulir-les i les llegeixo al cap d'un temps, ni jo mateix entenc el que volia expresar.

  • Joan Colom | 21-06-2019

    Òbviament, quan escrius "gairebé cap humà seria més feliç en un tancat de 200m2 en comparació amb la llibertat" tots interpretem que "la llibertat" significa el retorn a una vida civilitzada en comú, que potser ja no és l'estat del benestar de fa cinquanta anys però déu n'hi do. Una cosa ben diferent seria que "la llibertat" signifiqués tornar a la selva de fa cent-mil ays (com qui diu abans d'ahir, en petites comunitats d'homo sapiens, per no anar més enrere i veure'ns convertits en homínids), sota l'imperi de la llei de la selva, valgui la redundància. En aquestes condicions potser molts optarien per quedar-se reclosos en els 200 m2 i tenir la subsistència assegurada.

  • Joan Colom | 17-06-2019

    No crec que siguin com els humans, Montseblanc: és cert que neixen i moren, però no se sap on ni quan; com molt bé diu en Vicenç, no sabem per què arrelen ni per què ni com se'n van.
    Al marge d'aquesta senzilla però sàvia poesia, Vicenç, un consell pràctic: si vols desempallegar-te dels comentaris d'Irynadreamer no triguis a marcar [Ofensiu]. Si no, si esperes a tenir-ne més, et passarà com a mi, que els administradors de relats, uns humans encara més misteriosos que les paraules, ja no te'ls voldran esborrar.

  • Joan Colom | 29-05-2019

    Alguna cosa ha passat, perque l'ús de la cursiva es limitava a la cita de Machado de la primera línia. No només s'ha omès el punt i a part, i la cursiva s'ha estès a tota la resposta a Kefas, sinó que s'ha propagat fins al seu comentari.

  • Joan Colom | 29-05-2019

    "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora"
    A la majoria de valencians monolingües (perquè només parlen castellà) no crec ni que els escaigui això de miserables: jo em limitaria a titllar-los de pobres d'esperit. En realitat han mamat aquesta situació de sempre: la d'una ciutat profundament castellanitzada; o, per ser exactes, desvalencianitzada, perquè el castellà el parla tothom arreu de l'estat, si us plau per força.

    Aquesta pobresa d'esperit s'estén a molts valencianoparlants que, quan s'adrecen a un monolingüe o a un grup on només hi ha un monolingüe, es passen al castellà perquè, diuen, seguir en valencià seria de mala educació. Els costa d'entendre que, quan una persona que ha nascut o porta vivint anys al País Valencià no ha fet cap esforç per entendre la llengua autòctona, ja no dic parlar-la, és més que un mal educat: és algú amb una absoluta manca d'empatia i que, òbviament, no es mereix aquesta deferència.

  • Joan Colom | 18-04-2019

    No sóc tan jove com tu (1947), però també dibuixava tebeos. Si la meva mare no em portava al cine, aprofitava els dijous a la tarda, que era quan els Maristes donaven festa, per fer-ne amb unes cartolines A-5 del banc on treballava el meu pare, a dues cares. Tenia un únic client: un company de classe que me'ls pagava a deu cèntims.

  • Joan Colom | 09-04-2019

    Sí que n'és, de curiós, l'ús del llenguatge. Recordo que, a l'època daurada de Hollywood, els nostres pares parlaven dels artistes de cine, referint-se als actors de renom. En canvi, no s'acostumava a dir artista de teatre sinó actor de teatre; tret que es tractés de vedets, que, llavors sí, eren artistes de revista...

  • Joan Colom | 08-04-2019

    Gràcies, iong txon!: et faré cas. Fins i tot denunciaré com a ofensiu el comentari Thanks de sedobre. Pel que he vist, havia fet cinc comentaris més, tots acabats amb un enllaç: a instagram gifts (aquest també l'havia valorat amb 10), a ingrum (sense valorar), a pickbee (s. v.), a instagram search (s. v.) i a www.hotmail.com (s. v.).

    Pel que fa a la resta d'intrusos, ducklife havia fet catorze comentaris més, però els altres tres només havien comentat el meu relat 4! permutacions (incomplet).

  • Joan Colom | 28-03-2019

    Com de costum, tens més raó que un sant. Titllar d'irresponsables als relataires no només és exagerat sinó ofensiu, i no s'hi val a tractar de justificar-me pretextant que sóc de la confraria del got mig buit.

    A tot estirar en podria dir agosarats, però, com tu dius molt bé, ni això, perquè l'única manera d'arribar al domini del llenguatge és posar-s'hi, exposant-se als errors.

  • Joan Colom | 12-03-2019

    Ni punt de comparació amb la fina ironia que gastes tu: et prodigues poc, però quan ho fas l'encertes de ple. Si el meu relat té algun mèrit no és pas literari sinó d'això que en diuen "superació personal": posar fre a la tendència a escriure jeremiades que arrossego de fa temps; és una bona teràpia per a mi i una manera d'evitar que els lectors em considerin un malastruc i defugin els meus relats només veure'n l'autoria.

  • Joan Colom | 19-10-2018

    Totalment d'acord: a mesura que anem entomant les patacades de la vida, la pell se'ns fa més gruixuda (com quan li neixen noves capes a la ceba, invertint la teva metàfora) i la sensibilitat va quedant ofegada. Però una cosa és un enduriment gradual, a petits salts que normalment es corresponen amb les patacades, i d'això en diuen "procés de maduració", i un altre de ben diferent patir-ho com qui diu d'un dia per l'altre, que és la vivència que intentava descriure en el relat. Això de veure un cadellet i reconciliar-me amb la vida, per molt emprenyat o abatut que estigués, em passava no fa encara tres anys.

    Ara trobo a faltar aquest petit estímul i d'altres que contribuïen a donar un sentit a la meva vida. Però ho deixo aquí, perqué la meva intenció no era transmetre mal rotllo a ningú...

  • Joan Colom | 21-09-2018

    "Spain is different" era un eslògan publicitari promogut el els anys seixanta del passat segle pel llavors Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne.

    Jo també sóc republicà, però entenc que alguna diferència hi ha entre una monarquía absoluta i una de parlamentària, en què se suposa que la sobirania resideix en el poble. Teòricament aquest és el cas d'Espanya.

    El Marroc és un regne amb parlament. Suècia també. En una gradació entre ambdós paradigmes, caldria veure on se situa realment Espanya.

  • Joan Colom | 07-09-2018

    Potser m'havia precipitat. Claredat no n'hi ha massa, però almenys li he trobat un sentit: ell no sent l'impuls d'abandonar el corral si abans no intenta aconseguir el que cerca; i [s'esdevé un d'aquests dos fets:]
    fent un bot, arrabassa una ovella,
    "o bé",
    mentre salta, és ferit per un dard que una mà lleugera li etziba.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: