Allioli

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Fer un bon allioli és més fàcil del que molta gent es pensa. Jo, en soc un expert. Si bé un expert de la variant que es fa amb rovell d'ou, que d'alliolis n'hi ha molts, allioli de codony, allioli amb només all, oli i sal (l'autèntic), l'allioli amb un rajolí de suc de llimona... però jo soc un ferm defensor de l'allioli amb rovell d'ou, m'agrada més, i trobo que, ben elaborat, és d'una suavitat gairebé artística, i li dona un gust exquisit a tot allò que se li aplica.
Jo crec que el secret no està en fer el gir de la mà del morter en un sentit concret, com diuen molts, ni tan sols crec que si estàs més o menys nerviós et sortirà o no... l'allioli està ple de supersticions que, l'únic que han fet al llarg dels anys, ha estat amagar la ineptitud de qui elaborava la salsa i l'acabava tallant. Jo no crec que a una dona, per tenir la regla, se li hagi de tallar l'allioli irremeiablement. Tampoc crec que, quan hi ha un nen a la cuina, l'allioli surt més bo. Ni tampoc crec, com deia abans, que girar la mà de morter en sentit contrari a les agulles del rellotge sigui auguri d'indigestió.
Per fer un bon allioli amb rovell d'ou, només s'han de seguir unes premisses ben senzilles, a mi no em fallen mai, no se m'ha tallat encara cap vegada, i mira que l'he arribat a fer, de voltes, l'allioli.
Per començar, preparo la parada amb tot l'ordre del qual soc capaç: un drap on col·loco l'entranyable morter groc de taques verdes, una fusta petita i un ganivet que talli bé, per pelar i tallar a trossos l'all, un plat sobre el qual poso el setrill de l'oli (ha de ser un setrill que es pugui manar, que quan vulguis deixi caure només una gota d'oli, i quan sigui necessari, tingui forat per què surti un bon doll) i el saler.
He arribat a la conclusió que no cal posar moltes dents d'all. Un morter es pot omplir amb un parell o tres, com a molt. Jo segueixo una proporció que, fins el moment, m'ha funcionat i és que poso una dent d'all per cada persona que en menjarà. En aquest cas, faré servir dues. Jo les tallo per la meitat, en sentit vertical, i trec el germen, aquesta cosa que a vegades és blanca i a vegades verda, que està al mig i que es pot desprendre només passant la punta del ganivet per sobre. Eliminant aquest cor de l'all, aconseguim que després no es repeteixi tant, l'allioli, que això sí que ho té.
Amb la sal passa el mateix, s'ha de vigilar de no abusar-ne, que després el seu gust predomina per sobre la resta i el resultat no és tan equilibrat. Jo li poso la punta d'una cullera de sopa, i una mica més, i ja està.
Després, quan els alls i la sal han quedat ben triturats i amalgamats, s'ha de posar el rovell de l'ou. Aquí és on he vist que, la gent que elimina tota la clara de l'ou, s'equivoca i després té més dificultats per lligar l'allioli. Jo sempre li deixo una mica de clara, que ajuda a agafar-lo des de la primera volta de la mà del morter.
Un cop has posat l'ou i has remenat una mica per què es barregi amb l'all i la sal, has de començar a tirar-hi l'oli. S'ha de començar gota a gota i sense deixar de moure, gota a gota i girar la mà del morter, fins que, de seguida, es forma una pasta ben compacta. Ja l'has lligat des de l'inici. Si aconsegueixes això, l'allioli ja està fet, i segur que acabaràs lligant-lo tant que, quan aixequis la mà del morter t'emportaràs tota una bola groga de cremós delit amb ella.
El tema de l'oli, va a gustos. Quant més suau, menys dominarà el seu sabor sobre la resta i més s'acoblarà al conjunt.
Veus? Quina olor més bona. I quin color. És inconfusible. I la textura que agafa... És tan senzill...
T'he explicat el secret del meu allioli perquè sé que puc confiar en tu, i que te l'enduràs a la tomba.
Estic segur que el teu fetge estarà boníssim, acompanyat d'aquest allioli... Oh, pobre, t'has tornat a desmaiar. És normal, has perdut tanta sang... però no t'amoïnis, que no permetré que moris sense haver-lo tastat .
Em jugo el que vulguis a que mai has menjat res de tan bo.





Comentaris

  • La cuina és art[Ofensiu]
    Magdala | 01-01-2017

    Genial el text, sembla mentida que t'enganxi una recepta de cuina però ho fa, i molt. El final, sobtat, m'ha trencat l'escena, però potser ja és el que pretenies. Gràcies

  • Un relat molt expressiu[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 18-12-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt llegir aquest relat, és impressionant com descrius com es fa l'ali
    oli, La veritat que el final és sorprenent, és interessantíssim perquè li dona un toc
    molt especial que no se'n vaja a la tomba sense tastar-lo. Saluts de Rafael Molero
    Cruz. Un relataire que faig poesies.

  • Fastàstiiiiic [Ofensiu]
    Mar Vercher Nieto | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Aquesta és la millor recepta que he llegit mai, estic estudiant cuina i de all i olis he fet molts, però mai d'aquesta manera, promet que a la proxima o fare així !! És un gran escrit, trobe que estic fins i tot emocionada.

  • un bon allioloi[Ofensiu]
    no hi sóc | 17-10-2007

    m'ha gardat molt ja que jo sóc una gran fanatica d'aquesta salsa, i de mal auguris..... n'hi ha la tira, dieun que si el mmires directamnet tampoc es lliga tant per la persona que el fa i qui volti per alli.

    Un truc k a mi sempre hem funciona és a bans de comçar agafo el bol l'omplo d'aigua i trec l'aigua, les petites gotes que en queden, van molt bé peruqe tot s'acabi lligant!!!! emulsiona millor!!!

    ale me'n vaig a fer allioli!!!

  • Allioli[Ofensiu]
    diesi | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Sóc una fanàtica d'aquesta salsa. Menjo allioli amb tot el que es pot menjar i sempre que puc, però mai se m'hagués acudit acompanyar el que has acompanyat tu amb allioli. Anava llegint i pensava, Terror? si és una recepta de cuina. Però al final... fua quin fàstic. M'ha agradat molt, Sergi!

    b#NaT#b

  • molt be[Ofensiu]
    AINOA | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Hola Sergi.
    Mai hagués pensat que seria tant interessant un relat envers el allioli.
    M'agradat molt, i per cert m'han agafat ganes de ferne una roste amb allioli mentres anava llegint com es quedaba lligat i groc.
    Una abraçada.

  • Aix, ho sento...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-06-2004

    Perdó per haver espatllat el final, és que em pensava que tothom llegia els comentaris després del relat, almenys seria el més lògic,no? Jus, em sap greu, de debò... :(

  • El gra d'all (Nota de l'autor)[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 19-06-2004



    Carme, tens tota la raó... ara que ho dius, penso que vaig fer una traducció involuntària del castellà. Moltes gràcies per aquesta observació.

    Ilargi, trobo que el benaflec te una mica de raó: la gràcia del relat és al final, i a mi m'encanten els teus comentaris, te'ls agraeixo moltíssim, però trobo que aquest, potser, se t'ha escapat, aixi que...

    ... benaflec, no siguis dur amb la Ilargi Betea, i gràcies pel teu comentari.

    Daniel, ja et vaig comentar en un dels teus relats que el final era deliberadament sorpresiu (com al meu altre relat BARBA), com una gamberrada. El fet és que, amb aquests finals, he intentat que el lector, un cop acabada la lectura, torni a llegir el relat, tot i sabent com acabarà. Això li dona una altra dimensió a la història, llegeixes les paraulesd'una altra manera, amb una altra perspectiva i crec que, encara que ja coneguis el final, és com si prengués una mica més de sentit. No creus?

    Gràcies també pel teu comentari.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Carme Cabús | 16-06-2004 | Valoració: 10

    Felicitats, Sergi!
    M'ha encantat el relat de l'allioli. Tal com està explicat, puc veure perfectament el personatge, el seu punt exacte d'obsediment, de morbositat. És increïble com està de ben escrit. I la sorpresa final és un colofó perfecte, amb una dimensió que capta de cop i deixa bocabadat.
    Un plaer de veritat.

    Només una cosa: a casa dèiem un "gra d'all".

    Un petonàs,
    Carme

  • Em sembla[Ofensiu]
    Daniel N. | 13-06-2004

    Em sembla un abús flagrant del 'final original'. La veritat és que no cal i que si vols explicar com t'agrada fer l'allioli ho fas i ja està, sense additius estranys.

  • Rodó[Ofensiu]
    benaflec | 13-06-2004 | Valoració: 8

    Fantàstic. M'ha agradat molt aquest conte. No faré com la ilargi, que amb el seu amable comentari ja ens dóna pistes, però se't felicita, sergi yague. No és fàcil sorprendre el lector.

    I pel que fa al desenvolupament del relat, impecable. Gairebé es pot tastar.

  • Tesis[Ofensiu]
    Ilargi betea | 27-05-2004 | Valoració: 9

    Uo!!quin final, nano! m'ha recordat la pel·lícula "Tesis", que m'agrada molt...
    Bé, la resta de coses que et podria dir ja les saps, oi?
    Apa, una abraçada!

Valoració mitja: 9.63