Un Nadal sense tu.

De vegades els records omplen tant que fan mal.
Amor escrit paraula per paraula.
Abraçada

jo crec que es un relat molt tendrá i que explica moltes coses i et fa record una persona estimada que no hi es.

Un gran relat

Un gran relat

Es dur de suportar, per a mi, el Nadal és mort. Ja no té sentit.

Cada vegada que algun de nosaltres llegeixi aquest emotiu relat, la Nuri hi serà present, com ho és sempre en el record de tots els que l'heu estimada.
En un recordatori d'aquells que donen en els funerals vaig llegir unes paraules que et dedico:
L'amor existeix, la mort no.
Mai no digueu que sóc morta!

Commovedor relat. Moltes gràcies per haver-me fet partícip. Una forta abraçada.

Vaig sortir de la feina amb la pell de gallina i llagrimes als ulls.


Salutacions.

Jo no l' he oblidat mai,per molt que ja han passat motls anys segueix estant present,Vam començar a caminar juntes,compartint il·lusions,pors,moments.
Aquella tarda no m´ho podia creure,precisament el dia abans després de molt temps que no ens veiem haviem quedat per pendre café la setmana vinent,semblava una premonició de que això ja no podria ser ¨amb tantes coses que ens haviem d´explicar¨
Als pocs dies vaig compartir l´alegria d´una amiga que es casava però amb el cor trist per la que acabava de perdre.
El temps tot ho suavitza, i ara que tinc fills,marit i una vida plena penso com és de fràgil aquesta i en aquells que no han pogut gaudir-la,per això ahir,quan em vaig retrobar amb la teva família també em vaig retrobar amb tu i encara que va ser trist dono gràcies perquè segueixes aquí Nuri.

Jo no l' he oblidat mai,per molt que ja han passat motls anys segueix estant present,Vam començar a caminar juntes,compartint il·lusions,pors,moments.
Aquella tarda no m´ho podia creure,precisament el dia abans després de molt temps que no ens veiem haviem quedat per pendre café la setmana vinent,semblava una premonició de que això ja no podria ser ¨amb tantes coses que ens haviem d´explicar¨
Als pocs dies vaig compartir l´alegria d´una amiga que es casava però amb el cor trist per la que acabava de perdre.
El temps tot ho suavitza, i ara que tinc fills,marit i una vida plena penso com és de fràgil aquesta i en aquells que no han pogut gaudir-la,per això ahir,quan em vaig retrobar amb la teva família també em vaig retrobar amb tu i encara que va ser trist dono gràcies perquè segueixes aquí Nuri.

Emotiu i directe.

M'han fet ganes de marxar de la feina i abraçar a la meva filla Nura.

Salutacions

Emocionant, aquesta explosió de sentiments, la tendresa de les teves paraules... m'ha encantat!

Un poema ple de sentiments i enyorança, un poema molt emotiu i que m'ha arribat al cor. Una abraçada

Com tots els altres relataries jo tambè m'he emocionat.........
.........................................

és bo trobar en les paraules el lloc on buidar, on omplir on intensificar les nostres emocions......

m'ha emocionat, molt, de veritat.
anims.

No fa gaires dies que m'estrenat en RELATS EN CATALÀ i el teu escrit recordant la Nuri ha estat dels primers, no sé perque, que he llegit.
M'ha emocionat tan...es preciós...!!!
Veig que el vas escriure al 2004. Han passat 6 anys d'ençà i estic convençuda que amb la força que mostraves llavors en les teves paraules hores d'ara hagis aconseguit, amb el temps, que totes les vostres llàgrimes ara siguin de goig.
M'agradaría, sincerament, que el meu comentari avui fos d'aquells que, al recordar-te la Nuri, formi part dels records que suavitzen les ferides.
De fet, sens dubte, les teves llàgrimes son boletes salades de sentiments.
Una abraçada.

Un relat preciós i sincer.
M'ha fet recordar a qui ja no tinc al costat.
Que bonic quan dius que ara les llagrimes son de giog, tens tanta raó.
La vida és aixi pero els que hi som hem de continuar lluitant, escribint, somiant...

Jo tinc unes estrelles úniques al meu cel, que cada nit m'acaronen i em ciuden.

Un peto de Hannah.

m'han caigut les llàgrimes, un relat digne

M'has fet emocionar! un realt trist i ple de sentiments... sentiments que nomes enten aquells que ho pateixen
per sort tinc el privilegi de gaudir de la família al meu costat però és veritat que en èpoques com les que s'acosten es fan molt difícils quan veus que cada cop hi ha més persones a les que estimes que ja no hi són...

és molt maco i me n'alegro molt que una pàgina com aquesta t'hagi proporcionat una nova manera de comunicar-te amb ella...ella mai despareixerà... sempre quedarà en el record! en el teu record!

El text més trist que he llegit mai. La Nuri és un àngel. Un àngel.

No m'agarda el nadal, i menys aquest any. el gener vaig perdre al meu amic i pare i el passat mes de setembre a la meva estimada navoda Eva (nomès tenia 18 anys)..... Escric per necessitat, escric per apaivagar l'angoixa que ens acompanya a tota la família.
Ara penso que no els he perdut, que senzillament m'acompanyen perque sense els seus records no puc viure i per tan rememoro instants viscuts amb ells i cuan estem en família parlem d'ells i els hi fem un lloc al nostre costat.
Tú ho saps més que ningú....
Gràcies per compartir l'absència amb nosaltres.

Una abraçada!!

Ens ha agradat molt aquesta història tan bonica cap a la teva filla,es molt sentimental i en ha commogut.
Ens hem emocionat,en molt poc temps

Hola, no he pogut estar-me'n d'escriure't ni que fóssin unes poques paraules.
Et juro que si pogués m'encantaría tenir el poder de tornar-te la teva filla, la Núria... a tu i a tots els pares i mares que malhauradament han passat per això. Jo crec que cada un de nosaltres que hem llegit el teu preciós relat, te l'hem tornat una mica, perque igual que tu has transmès aquesta serenor, aquest valor i aquesta senzillesa, nosaltres amb les nostres paraules d'ànim, de força, et fem costat, malgrat no ens coneixem, no ens hem vist mai, però tenim algunes coses en comú, som mares i naveguem per aquest univers dels Relats en Català. Una forta abraçada, molts ànims i continua escribint, alleuja l'ànima. Et seguiré. Un petó, ~~~i~ei@

M'HAS FET EMOCIONAR DE DEBÓ...ENTENC LA BUIDOR, SUAVITZADA PEL TEMPS, QUE SENTS PER NADAL. DIUS QUE NO LI POTS FER UN PETÓ...POTSER NO...PERÒ BUSCA L'ESTEL MÉS BRILLANT I QUAN EL TINGUIS DAVANT...ENVIA-LI A EL PETÓ...I SENS DUBTE ELL EL RECOLLIRRÀ I LA NURI EL REBRÀ I AIXÍ DIA A DIA, L'ESTEL MÉS BRILLARÀ EMBOLCALLAT DEL SOMRIURE DE LA TEVA FILLA ESTIMADA. JA SAPS...NO MOR QUI VIU EN EL RECORD...PER TANT ELLA MAI MORIRÀ!
I PER A TU MOLTÍSSIMS PETONS.
DANA

Llegit'lo se m'ha posat la pell de gallina. Gràcies per fer.me experimentar tantes emocions amb nomes 3 minuts

Hola Angelina, m'ha agradat molt. El teu relat te molt sentiment i crec que cada paraula esta escrita amb molta força.
Et felicito i espero que qualsevol dia aprengui a escriure com tu.

Jessica

hi ha tanta gent que està com tu,
el meu pare, no hi es.
pero cada nadal, cada pasqua, cada cumpleanys, notem la seva presència , perque han de marxar ells? els meus poemes tots vanrelacionats amb ell, m'encanta el teu.
salutacions

Perdre a algú estimat es molt dur i mes en akestes dades del Nadal , jo es el primer cop que publico , ni tan sols se si es macu el que he escrit l'unica cosa que se esk aket relat m'ha fet plurar , m'ha deixat sense paraules .. te molt sentimentt
Animmms endavant

es pur sentiment el que m'emet el teu relat, i crec que si et dic unes paraules amables, no es suavitzarà l'enyor que m'has transmès i que mas deixat...és injust perdre a qui estimes, però és així, i no s'hi pot fer més...se del que parlo, amb sentiments diferents als teus, però és tan duu...

però pensa que allà on arribis on vagis i et trobis amb qui et trobis el record hi serà sempre i l'inconformisme és el que tindrem perquè tan sols seran records...però podem recordar sempre que vulguem...


m'has encisat.

Gemma.

i a mi m`has fet tremolar la barbeta...

anims. un peto.

Demà farà sis anys. Eren les sis menys algo de la tarde. El seu dinar encare era a taula. La nit abans m'havia dit que vindria a dinar tart, però gairabé les sis era molt tart. La meva ànsia em duia a mirar continuament per la terrassa desde on veia clarament que aquell Ford Sierra blanc i vell que li haviem regalat quan va treure el canet no arribava mai i així va ser, mai va arrivar. Dinou anys. Li faltaven deu dies per fer-ne vint. Quan vaig veure els dos mossos d'esquadra baixar carrer avall direcció a casa vaig entendre que el dinar quedaria per sempre a taula, el seu regal d'aniversari dins l'armari i el meu cor glaçat per sempre. A l'Eduard li va patinar aquell maleit cotxe -aquell ford sierra blanc i vell que li varem regalar quan va treure el carnet-, encare diua la L, "Lerning" o com es digui. Es va estampir a un autocar.... duia la L. Aprenent, Als dinou anys no s'ha de morir ningú. Als dinou anys s'aprèn a viure... Companya un fort petó.

Simplement un petò. No et conec, no t´he llegit mai, però hui, no sé pq, he obert i el ratoli ha envestit el teu relat. Puga ser pq fa calor, i hem vist un Nadal... i la ment ha pensat... mmmm frescoreta, i tal ha segut la sorpressa al llegir-lo que no puc deixar de saludar-te.

No et puc dir res més de tot el que tothom ja t´ha expressat, estic amb ells, i tb amb tu.
Ara cal somriure per cada moment que heu pasat juns, i recordar que mai deixarà d´existir.

Apa, una besada i fins sempre...

llunai

No em surten ni les paraules. És tan dur quan perds algu estimat i... arriben aquelles epoques i... en fi, estic segura que la Nuri staria realment orgullosa de poder llegir aquestes paraules.

no et posu nota pq crec q aquest relat és molt més que un escrit i per la qual cosa no es pot valorar amb número...

petons!

Lídia!

Què dur és perdre algú que estimes... Ho sé perquè he perdut el meu pare, i fa tres setmanes se'n va anar el meu avi...
La Nuri allà on sigui se sentirà orgullossa de saber que la seva família la recordarà per sempre...

Ens coneixem i fa molts anys... i el fet de perdre algú que t'estimes en bogeria com pot ser algú de la família és él pitjor que a un lipot passar. Tu la teva filla i jo el meu nebot tan petitó.
Però cel.lebro que puguem tots plegats deixar les llàgrimes pel qui plorem en paraules tendres, dolces i sinceres.
Un petó des d'Igualada i fins aviat!

tots els que varem tenir la sort deconeixer laNuril'hem plorat, perquè era una noia que es feia estimar.
La teva carta és:tendre,trista perquè aboques tot el sentiment que una mare pot abocar del seu cor. A la vegada demostres dins d'aquest record tota la força i el goig de la seva recordança que mai no podràs oblidar.
una amiga.

Llegint el teu relat m'he enrecorda't d'una persona que va marxar fa tres anys, no era la meva filla, però si el meu pare. Des d'aleshores, cada cop que penso amb ell o algú l'esmenta, només puc plorar.
Aquest Nadal m'ha portat a recordar tants moments...sobretot ara que no estic passant un bon moment.
Ànims

he plorat quan he llegit el teu relat, preciós i tendre, la teva filla encara està amb tu, no la pots veure pero ella segueix aqui. I algun dia la tornaràs a trobar i ella t'estarà esperant! deu faltar molt perque arribi aquest dia però arribarà la tornaràs a veure.

Hola, bé dir-te que he llegit el teu relat perque només el títol ja m'ha fet vessar una llàgrima...degut a que aquest nadal passat, concretament dia 7-01-2006 va morir una persona de la meva familia, algu a qui jo estimava moltissim i cada dia em demano com podre passar un nadal sense ella...
Mentre el llegia em venia la seva imatge al cap i per un moment m'he sentit bé, perque tens rao... al principi fa molt mal quan et parlen d'ella però despres dones les gràcies a que algu la recordi igual que tu ho fas dia a dia...
Moltes gracies per escriure aquest relat, a mi m'ha ajudat...
Jo crec que tant na Nuri com el meu esser estimat tornaran a casa per nadal, potser no podras abraçar-la pero ella estara amb tu i t'ajudara a tirar endavant.
Un peto i una abraçada

si que está, i muy cerca de ti,tu ho saps,ànims i força,cuida-t molt.

Encara ploro.
Potser es que aquestes coses les sento properes, no ho sé.
En fi, felicitats per aquest relat.
Ai

u sento...però m'alegro d'haver tingut el privilegi de trovar-te dins d'aquest munt de relats...perquè aquest és diferent..fa pensar..em plantejo coses ke mai avans m'havia plantejat...gràcies

Sempre és meravellos quan un, deixa a banda el llapis i el paper i escriu amb el cor! Molt d'ànim per tu i el teu marit,

Fantàstic, bonic... preciós...
Un calfred m'ha gelat durant els segons que llegia, la pell de gallina!

Encisador, de veritat.

els record i les imatges que hem emmagatzemat d'aquelles persones estimades son el que fan plorar,i com molt bé dius tu són de goig, de veure que encara hi ha gent que s'enrecorda d'ells i elles,és tan bonic...
m'ho he llegit molt de gust i a les poques frases del text els ulls se m'han començat a omplir d'unes llàgrimes salades però,dolces i comprenciblement he recordat moltíssimes coses que en un present no els hi donava importancia.
mai es pot expresar el que sents amb paraules.
ànims, continua endavant.
et felicito!

De veritat, m'ha commogut molt, quan es perd una persona estimada, ets sents malament, una buidor s'apoderà de tu i trigués a recuperar-te.
Un relat que m'ha encongit el cor.

Quan se'n va algu que estimes, no hi han paraules de condol. La presencia amb silenci es molt més valuós.
No es la mort de la persona la que ens fa plorar, sinó tots els records que ens deixa...

vers la seva filla.

El teu record vers la teva filla... en una carta trista, tendre... però que amb la força de les teves precioses paraules, fas que encara perduri per sempre més al teu costat, i al costat de tots els qui l'estimaven... i si em permets, doncs que encara l'estimeu... és evident.

Passa el temps,
però el seu record, perdurable.

Saps, orchid... em feia un noséquè obrir aquest relat...

perquè en la introducció hi dius quelcom que es preveu trist, i és per aquest motiu que no l'he obert fins ara... la veritat és que ja no podia esperar més!! vas presentar un molt bon relat per al concurs... et felicito.

ENHORABONA PER TOTA LA TEVA OBRA!!
CELEBRO EL TEU ART FET AMB LA PARAULA COMPANYA!!

Continua escrivint, no paris mai de fer-ho.

quant de sentiment.. un cop dins meu a les primeres linies de llegir... un text molt maco.. molt bén expressat.. aquesta tristesa minvada després del que va passar.. no recordar-la amb llàgrimes.. sinó amb goig.. s'ha de tenir molt de valor després d'aquest cop tan fort.
Només queda dir-te que ànims, continuar endavant ja que la vida continua, i nosaltres hem d'avançar.

1 abraçada fortíssima i un sutil petó.

Quin relat... M'has fet emocionar amb les teves paraules i això vol dir que està molt ben escrit i què transmet moltíssim... Has aconseguit escriure un relat màgic on el què dius fa emocionar, i plorar, a tothom qui el llegeix...
És dur perdre a algú a qui estimes... però la Núria segú que ha llegit aquest escrit (sigui on sigui) i està molt orgullosa de tenir una mare com tu...
Jo, que tinc aqui més estimo una mica lluny, he escrit un relat que potser t'agradarà, va de la nostàlgia, d'aquest enyor que segurament no desapareixerà mai de les nostres venes...
Aquest relat, en el moment que el vaig escriure, el vaig dedicar a ell... avui però, també te'l vull dedicar a tu... És per tu orchid, i tmb per la teva filla...
Petons, ànim i una abraçada molt molt forta...

És preciós, em cauen les llàgrimes i tot..
Perquè m'ha recordat a que fa 4 mesos tb em va deixar una persona molt especial, no era la meva filla (només tinc 16 anys) però era una gran amiga...i l'enyoro moltisim, se'm va fer un hivern molt pesat sense tenir-la!
És molt bonic, m'agrada pq aquestes llàgrimes ja no són de dolor sino de goig!^^ Espero algun dia poder mirar enrere i no plorar quan la recordi a ella...hi han 2 poemes dedicats a la meva estimada Mariona!Moltes gràcies per aquest escrit!:) I has aconseguit que jo tb l'enyori a la teva filla, per això el millor homenatge que li pots fer es seguir vivint i disfruta del que a ella li van robar com jo faré amb la Mariona...
Només dir-te que sempre endavant!;)

quan s´escriu amb el cor, sota els efectes del sentiment, del patiment, de l´enyorança, del record, de l´amor... és il-lús cercar un escrit literari, poètic, bell... té tanta força la sinceritat del relat real... que sobren els adjectius, les metàfores i les frases boniques...
la NURI... estarà tots els Nadals de la teva vida al teu costat... perquè el reCORd... és la forma de sobreviure de les persones que, materialment, han marxat del nostre costat...
ànims, orchid...
és la primera vegada que et llegeixo... i m´has empresonat el cor ... i jo, sense conéixer la
Nuri, també sento el dolor i la melangia de la seva absència...
Per a una mare, la pèrdua de la seva filla és... un cop tant fort... que hi ha el perill de no poder sobreviure a aquest dolor... però tu, has sigut tan forta... que, has sobreviscut, la recordes i ESCRIUS sobre ella... això és senyal de VIDA... perquè la millor forma de que ella visqui... és que visquis TU!!!!
un petó i una abraçada per a la NURI i per a tu...
Malgrat tot... les dues viviu en el nostre cor... per a sempre!!!!!

Puc entendre el que estàs passant, per bé que els sentiments que tenim són únics i intransferibles, perquè fa just tres setmanes que jo també vaig perdre una persona molt estimada a la meva vida, "l'avi". T'asseguro que en aquests dies no em vénen gens de gust les celebracions, i menys encara les nadalenques. Però la cosa que sí desitjo és reunir-me amb la família i passar aquests dies de nostàlgia amarga el més units possible. Sé del cert que en el dinar del dia de Nadal faltarà "l'avi" a la taula, però tots junts el recordarem tal com era: optimista, enamorat de la seva família i dels seus néts, en definitiva, "l'avi". De segur que un dia com demà, avi, brindarem per tu, per tot el que ens has ensenyat, que no és poc: estimar-nos, estimar la vida, a lluitar i ser valents. Espero que aquest comentari t'ajudi a passar més bé aquests dies de "felicitat obligada" que aquest coi de societat capitalista-consumista-banalitzadora proclama per aquestes dates de Festes. Endavant, i n'estic segur que si adoptes allò positiu que et va deixar la Nuri a la teva vida, seràs molt més forta. El teu ego te'n donarà gràcies.

Una ànima no mort mai mentre se la recordi. I així es com el record de la Nuri està sempre present entre nosaltres, perquè si tanquem els ull sentim el seu parlar d'Hospitalet i recordem la seva salameria, la seva gràcia innata per fer-se un recó en el cor de qui la rodejava.

Es difícil no poder tenir-la sentada a taula el Dia de Nadal o Sant Esteve, però alhora no trobes que no ha deixat mai de ser-hi? Tens raó mare de la Nuri, el seu record és ara més positiu que mai.

Una abraçada. Terra de Faraons.

Veig que n'hi han cases que tot és alegría però he constatat que no en totes es igual, però lo que tú dius ELLA sempre estará entre vosaltres.
Una abraçada!
Pica d'Estats

Ara sí que m'he fet un fart de plorar amb aquesta carta tan bonica i tan trista. Són dies durs que enforteixen, encara més, el record d'una persona estimada que ens ha deixat. Ho sé perfectament, perquè la meva mare va morir el gener passat, encara no fa un any, i ja tremolo pel que suposaran aquests dies per la meva família. Però la mort d'un fill, de la Nuri en el teu cas, ha de ser el pitjor que li pugui passar a una persona. Li has escrit una carta preciosa, estic segura que l'ha rebuda, i que t'ha regalat el seu somriure en llegir-la.
Suposo que poc t'importarà guanyar el concurs, però jo et voto el poema i la teva carta, per la teva dolçor i pel teu coratge. Ja saps que aquí tens uns amics i amigues que compartim el teu dolor i el teu record.
Un petó molt gran.

I fa reflexionar. Sobre les coses que passen al nostre entorn, vull dir. Aquelles coses que critiquem, que ens resulten excessivament tòpiques, que se'ns fan pesades, carregoses... Com diu Trena, sempre queda el regal d'un record. I el record, al natural, és, com ja han dit altres comentaristes, la millor forma de passar un Nadal amb ella.
Gràcies per la reflexió. Sempre és necessària.

Sense dubte, el seu record és el que deu ajudar a tirar endavant. Recordar-la, i veure que hi ha gent que sempre la tindrà present.
Una abraçada.

Pels comentaris i pel to, diria que sí. Només pensar-ho m'esgarrifo. Una desgràcia així no es deu poder superar mai. Però la vida és molt forta i ens tira endavant. Escriure és una de les millors teràpies que hi ha.
No sé per què, em pensava que eres un home.
Un petó

Glòria

M'ha agradat molt! Esta força ben escrit, però sobretot he valorat el sentiment que desperta. Estic segura que allà on estigui, estarà amb vosaltres.
Molt bones festes! Un petó.

M'ha agradat molt el teu escrit, és trist, però alegre veure que el seu record us omple de goig. Que hagueu sigut capaços de convertir la seva mancança en un record que us fa somriure. Crec que es sentiria molt afortunada al saber que l'estimeu com si fos entre vosaltres.
Que tingueu molt bones festes, i que mai perdeu la il·lusió del seu record.

Es una relat molt emotiu, i m' ha fet possar la pell de gallina, m'ha agradat molt,
Molts Nadals sense ella, hauran sigut molts durs, pero per altre banda t'ajudat a escriure aquesta historia tan maca.
Segueig aixi, molta sort ...

Un peto.

Aquest relat semblava molt real, però no sabia que ho fos... Em sap molt greu que no sigui fictici i me'n alegro de que hagis continuat endavent després d'haver viscut això...
M'ha agradat molt el què has escrit, t'ha quedat tot molt ben plasmat i expressat!

Petos i molta sort!

I, creu-me, és un gran logre que ho hagiu fet. He llegit a l'última part de Maleït Amor que li deies a Linkinpark que tot açó era veritat. Segur?No t'ofenguis perque t'ho pregunti, però, no sé, em dona tanta pena que sigui veritat. Et dono el meu vot, perque et mereixes guanyar, orchid, perque t'ho mereixes.

10000000000000000000 petons

Ha anat prou bé, però com ja li he dit al Sergi, trobo que es nota que ho heu fet forçat, així i tot aquest està força bé.

no he pogut evitar que aquest escrit fes que les meves llàgrimes tornessin a fer el recurregut d'aquell dia tant obscur de la meva vida