Monstres

Però on dormiu ma lletrada senyora,
al pis de dalt de la seu d'Abascal
sobre el portal del suprem tribunal
o dins d'un niu de serpent verinosa?

Amb uns versets feu la metralladora
llença-sonets per eliminar el mal
sense saber que el poder criminal
menja de tot i s'engreixa amb les odes.

Si el que voleu és dormir ben tranquil·la
entre llençols protectors en la nit
el que heu de fer és convidar al vostre llit
un trobador amb una bona lira.
I veureu com en tocar-vos la solfa
la nit serà menys temible i més golfa.

Hi veig giarebé una imitació del sonet de"un soneto me manda hacer violante"...de Lope de vega a la teva manera.

És veritat moltes vegades quan t'estàs adormint és quan arriben els versos. Mes d'un cop m'he despertat i he agafat un boli i un paper per escriure els versos i que no se m'escapin.

M'ha fet somriure.

disfressades de monstres ben trapelles. Certament, has aconseguit un poema, divertit, musical i molt original.

M'ha agradat Ginebreda.

Rosa.

Un monstre que s'alimenta de poesia? Enginyós i deliciós alhora, l'he llegit d'una tirada i m'ha agradat el vocabulari i certa musicalitat. Enhorabona!

Mostres molt graciosos. Analitzant el poema tan penetrant que m'ha semblat molt humorístic i amb un ritme especial, que li dona garantia als monstres. M'ha fet molta gràcia com ho has compost.
Tens molt sentit de l'humor.

Enhorabona, Ginebreda.

Cordialment.
Perla de vellut

Sembla que entenguis la poesia com una mena de teràpia per allunyar els mostres que diuen davall del nostre llit, que no són pocs, precisament.
Alimentar els monstres amb versos, amansir-los amb poesia.
La poesia és plena d'ironia, sembla com si juguessis amb les paraules i les idees. M'agrada que usis paraules com "malparit", tan poc corrents als versos sentimentals.
La forma és impressionant, tota la poesia és plena de ritme i de rima que li donen una sonoritat molt especial.
M'agrada molt, ets una de les poetes amb més originalitat.

El monstres som nosaltres al cap i a la fí. Afamats i assedegats, àvids i voraços ens reclamen la teca per seguir rutllant. però aquí entra el poeta que embelleix el que pertoca. Transmutant l'aspror amb dolces nits, D'on des d'alli, engronxa ben amunt l'esperit ratllan portes d' èdens, elisis.

Sens dubte el foscan de la nit són les millors hores per a embolcallar-se amb poemes i atipar els monstres que tens sota el llit. Un poema molt enginyós i molt ben trenat que li he llegit d'una tirada bo i gaudint de la seva musicalitat i significació. Hom percep llegint-lo que per a tu la poesia forma part del dia a dia de la teva vida i del teu ésser. Enhorabona!