FRICANDÓ

Un relat de: kefas

Avui, guisat de carn. Començarem per reunir els ingredients. El primer, una dona amb el cor trencat. La frustració i el desconcert li donaran un gustet de buidor, de cuina desconstruïda. Després, un llit. Les dones i els llits, va pensar el poeta, però no sonava bé i va canviar llits per dies.

Posarem la dona sobre el llit i li farem fer exercicis per enfortir les lumbars, per fer alguna cosa, pels nervis. Farem que mentre es mira el peu enlairat, amb el sostre de fons, pensi en ell. Ell és un ingredient senyor que sabem on és, però no el tenim. Hi ajuntarem també la tremolor dels llavis i l'obnubilació de la vista que encara perdura. No fa ni sis hores que ell queia a terra sobre els esquerdills del got trencat mentre es recaragolava entre gemecs.

Tampoc hi anirà malament un polsim de l'amarga sensació del darrer bes, del dia en què ell li va dir que, després de buidar-li els comptes, se n'anava amb una altra. Cuina visceral de tripa i botifarra. Negra. Vella com l'horror de viure. Abans de tirar-ho tot a la cassola hi posarem uns brins de sensació de sequedat de boca amb un menat de fulles d'assedegament. Hi afegirem el moviment de la dona aixecant-se per anar a la cuina a buscar una cervesa. El condiment necessari és el fet de beure i tornar al llit. Ara, sí, ho posarem tot a la cassola i encendrem el foc.

Aviat sentirem com comencen a escalfar-se els ingredients i apareix a la superfície un mal de ventre inesperat. Unes bombolles d'estupor s'enlairen per empudegar la cuina amb la visió de les cerveses emmetzinades. Eren dues, ai, i una es va quedar a la seva nevera. Ara el fricandó es torna negre, del color del futur. Els vapors del "com pot ser que sigui tan estúpida" tenen la força que els dona el foc que crema per dins. Els vapors aixequen la tapa i comencen a esquitxar les parets. Ho sento, però, inevitablement, el fricandó es cremarà. No ha quedat ningú per vigilar-lo.

Comentaris

  • Milers de lectures[Ofensiu]
    Ginebreda | 02-05-2024

    Misteris de la tecnologia els milers de lectures.. aviat superarás les de "les dones també ens fem palles" que fa una vida que està el primer del ranking. Deu ser pel títol-manifest del nivell de "jo també reciclo els xiclets".

  • Rodó i ben amanit[Ofensiu]
    Ginebreda | 02-05-2024

    T'ha sortit un relat rodó.. m'ha costat una mica d'entendre el modus operandi. Potser cervesa emmetzinada? Els berberetxos de llauna oberta fa un mes?
    Esplèndid relat i molt gràfic. Bons paral.lelismes amb el menjar i els sentiments de la protagonista que no ha entés que la venjança és com una vichysoisse; molt millor freda.
    Boníssim.

  • Fricandó de color. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i molt original. Kefas, expresses amb les teues paraules tan bé, tot el sentit que té.
    Ah, sí, el fricandó ha estat molt encertat.
    Enginyós fins a l'extrem d'un crim.
    Enhorabona, Kefas.
    I també enhorabona per tenir 15023 lectures en tres dies.

    Cordialment.

    Perla de vellut.


  • Afegitó[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-04-2024

    M'havia adonat que el fricadó s'havia cremat, però no he sabut interpretar que es tractava d'un crim. Potser esperaré que cuinis un altre plat per assaborir-l'ho tranquil.lament. Hahaha.

  • Art total.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-04-2024

    Sou un poeta, mestre, malgrat no ser de Reus. La cuina i els assassinats ja fa temps que es consideren belles arts, només faltava la poesia per a fer-ne una obra d'art total.
    Aprofito l'avinentesa per a felicitar-vos per l'enorme quantitat de lectors devots que teniu últimament.

  • Cuinar...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-04-2024

    és dedicació, afecte, delicadesa, creativitat, combinar bons ingredients... per acabar assaborint un bon plat. Aquesta recepta que has fet, l'he gaudit plenament. Excel.lent metàfora.

    Enhorabona Kefas.

    Rosa.

  • crim i castig a la cassola[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2024

    Crim i càstig a la cassola. Has posat al foc l’escena i els ingredients per un crim i la venjança.
    Tot una mica embolicat. He entès el relat a la tercera lectura.

  • Embolica que fa fort[Ofensiu]
    llpages | 20-04-2024 | Valoració: 10

    Un plat de cuina, un desengany amorós, cerveses emmetzinades... només un mag de les paraules és capaç de treure'n un text coherent amb uns elements tan diferents. Un relat per gaudir de la lectura i meravellar-se, un cop més, de l'habilitat de l'autor. Enhorabona!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats