M'apunto al club. Jo, a més de reciclar-los, els llogava. És a dir, els deixava mastegar una estona a canvi d'alguna altra cosa, un parell de xufes, per exemple..Crec que el business de xufes i tramussos ja està en plena decadència.
M'ha encantat el relat. Li he posat un "m'agrada". Felicitats.

Com ens transportes d'una escena tranquilitzadora al terror! Això és un microrelat ben reiixit. El protagonista, deu ser un lletraferit que va encaparrat amb alguna història i no veu el cartell.
En una vida relataire pre-pandèmia, época que comentes al Forum, jo era la Bloodymaruja. Potser em recordes?
Jo a tu, sí.

M'he quedat sense paraules davant d'aquest relat de prosa i lèxic exquisits.
Felicitats i sort, encara que no te'n caldrà.

On escapar de tanta brutícia. El teu relat m' ha fet mal gairebé físic, perquè com tants altres infants de l"época vaig patir aquests abusos. Magnífic micro relat. Et felicito.

A més de relat és tota una declaració de principis amb la que estic totalment d'acord. I tu ets de les lletraferides que m'agraden, de les que, amb una sola parsula, remouen sentiments. Molt bon relat i excepcional.

M'ha agradat molt el relat, tan surrealista i m'has fet imaginar el capellà suspès "a divinis" per haver deixat tocar la forma (rodona)a una serp, personificació del diable. Això s'evitaria amb les misses virtuals i la comunió per Just Eat.. És a dir, encarregues l'hòstia divina un dia abans i, en clicar quan acaba la missa virtual, et porten la comunió a casa i, tot fet. Iaia tecnològica que soc.
Ah, gràcies per l'amable comentari al meu relat "La mare de Déu". La continuació és el relat "El choripén" i seguit per "Lykos". Aviat enviaré l'Elvis a robar algun calze o quelcom així a la teva església.

A tots ens han passat coses semblants. La Helga era del nord, com vaig pensar que era un noi que vaig coneixer en una platja, ros com un fil d'or i que després va resultar ser de Mataró. Jo tampoc era francesa, com li vaig dir. Per tant, em parlava en francès macarrònic, però en realitat no li calia parlar. Va interrompre el nostre amor d'una estona, una patrulla de la guardia civil. Vam fugir, jo amb el meu 600 i les ganes i ell amb una Vespa i espero que amb ganes també.
No recordo un no-acte sexual més plaent. Espero que el ros de Mataró es trobés amb la Helga i li treiés molta sorra. Com són de meravellosos els records, Sr.Garcia! Gràcies per haver- fet recordar aquella nit d'agost a Calella i tornar a sentir la dolçor dels besos furtius.

Estimat Dorian,
El teu relat m'ha tocat molt endins. He pogut sentir tots i cadascun dels sentiments del personatge que es despulla del tot davant dels lectors. Has fet una descripció dels personatges tan clara i perfecta que em sembla veure'ls. Espero, pel sofriment que es despren, que no sigui autobiogràfic.
El titol correspon al que deien a la pobra gent que portaven als camps d'extermini nazis. Entenc que relaciones la frase amb el narcisisme de la noia del top.
La personalitat d'ella em recorda una cançó genial de un cantautor que no crec que coneguis, perquè intueixo que ets molt jove. El cantant és Javier Krahe i la cançó, Salomé. Crec que és una de les millors lletres de cançons, en castellà, que he escoltat mai.
I ara mateix vaig a posar a Spotify la de Anthony i Johnsons.
Perdona, en lloc de comentari he fet com una novela.
I acabo amb una paraula : Brutal.

Enhorabona. Un premi molt merescut. M'encanta el relat.

Estimat Kefas,
Ja vam coincidir en el relat d'Afrodites, i ara coincidim en el tema implants. Estic convençuda de què això serà factible ben aviat, si és que ja no s'aplica, però potser al revés. A alguns governants, sembla que els han extret la intel·ligència i en el lloc buit els han posat malignitat . M'ha agradat molt el relat en la línia del teu enginy i imaginació. Gràcies pel comentari (comentari, no, regal magnífic) al meu poema trist. A veure si tenim sort en el concurs ARC. Ho dic com un tòpic, en realitat, la sort és tenir la capacitat de participar-hi. Jo gaudeixo molt escrivint.

Rius tenyits de dolor, quina bella metàfora! Un poema colpidor sobre la terra eixuta i la natura malalta. Felicitats per tan bell poema, amiga.

Estimat,
En llegir el teu relat, he hagut, tant si com no, de descarregar el Copilot. La meva curiositat per la ciència i la innovació és insaciable. Deu ser que soc una iaia tecnològica:-) També tinc estudis de química i m'agrada barrejar paraules, com tu, però la vida m'ha portat a treballar en altres sectors. Bé, jugaré amb el Copilot i comprovaré si el que expliques tan bé en el relat és real o si la IA és tan "intel·ligent. Si ho és, crec que no escriuré mai més res. :-) Deixant-nos de bromes, el relat és excel·lent, ben argumentat, amb frases molt interessants de personatges reals i molt interessant. Ah!, moltes gràcies per comentar tan benevolent les meves "barreges" de paraules.

Un ritme molt asolit i una declaració de principis amb imatges potents, com la de l'àliga, fan un poema magnífic.

Joan, m'ha fet riure molt el relat. És molt enginyós a més de fer una descripció molt potent de la situació, en la línia teva de qualitat.
Felicitats i sort en el concurs.

Com deia la meva padrina, tot torna. Només t'has d'esperar. En el teu relat, la IA l'ha cagat una mica. Vull dir que s'ha passat de llesta. Tens una imaginació genial, company. El relat, com diuen els de les noves generacions, és brutal.
Sort en el concurs, però no crec que la necessitis. És molt bo.