Desitjos des de l'obscuritat

Un relat de: Unaquimera

Sense tombar-se cap a la seva amiga, va respondre-li:
- Sempre ha viscut a les fosques, ja ho saps... M'he acostumat a acceptar les coses tal com em diuen que són aquells que les veuen ben clares, sense qüestionar-me sobre com voldria que fossin... Però això que em preguntes, ho sé del cert! - Va percebre un lleuger moviment de la seva acompanyant, endevinant que somreia.- Li he donat moltes voltes i estic segura de com desitjo que sigui el meu amor, aquell home especial que espero trobar algun dia!
- Digues, va...
- Per començar, m'agradaria que tingués els ulls ben grocs! Vull que em miri i sentir-me il·luminada, quelcom semblant al que experimento quan m'estiro al sol i la seva llum m'escalfa.
- Quina mirada més càlida!
- M'agraden les persones que desprenen escalfor... En canvi, voldria que tingués els llavis blaus, del mateix color refrescant que el mar, i que els sabés moure com ho fan les ones quan m'endinso, m'envolten i m'acaronen...
- Quin contrast!
- Voldria que tingués la pell verda, del mateix to dens que la molsa, amb aquell tacte de vellut fresc, suau, acollidor, que m'invita a apropar-me molt, a olorar-la, a estirar-me a sobre i deixar-me anar, esmaperduda, badabadoca, sense presses i confiada...
- I què més?
- El cabell, com la sorra fina de la platja, d'aquell to que anomeneu daurat... M'agrada tant enfonsar-hi els dits, un cop i un altre, jugar-hi... Les dents i la rialla, les vull enèrgiques i entusiastes, ben taronges!
- Si jo trobés un home així, quedaria garratibada!
- A mi em sembla una combinació molt atractiva! Espero sincerament que tingui una veu marró, ferma com la fusta, per dir paraules amb força... i amb relleu, com l'escorça dels troncs, per poder resseguir la textura dels camins que m'obren els seus mots.
- Ja veig que ho tens prou clar!
- I tant! Néixer cega, créixer en mig de la foscor, no vol dir ignorar les sensacions que m'ofereixen els colors. Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!




Comentaris

  • la comparació[Ofensiu]
    dosmildeu | 08-07-2012 | Valoració: 8

    M'ha agardat molt aquest reguitzell de metàfores que has usat per comparar la natura amb el rostre d'una persona, però quan ja estava ben convençuda el gel de la seva ceguesa m'ha deixat sense alé, perquè m'ha espatllat el conte. M'haguès agradat més tenir-me en l'intriga del final, del conte en la seva globalitat.

    Dosmildeu

  • Imaginació.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 07-07-2011 | Valoració: 9

    Hola Uq,

    Caramb! el gir final m'ha deixat amb cara de ximplet! :).

    No m'esperava que la noia fos cega!. A banda del fet de ser-ho i el que envolta la seva situació personal, el relat m'ha fet gràcia en el sentit que aquesta noia vol un Mandruco! i no un Terrícola! :))..

    Bé, podria qualificar el relat com a tragicomèdia si em permets.

    Molt hàbil en la "transmutació".

    Una abraçadota.

    Sussu.



  • Molt bon escrit...[Ofensiu]
    free sound | 16-03-2011 | Valoració: 10

    Des de l'obscuritat amb mil rialles. M'encanta la comparació que fas amb els colors.
    ...i el final el millor de tot: “Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!”
    Preciós, deliciós com un quadre de vos.
    Gràcies per tot!!
    Una abraçada, lila, roja, negra o verda, per un escrit que mai s’esquerda.

  • Badabadoc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2011 | Valoració: 10

    Maite, Maite, cada cop em sorprens més i més! Utilitzant una paraula que desconeixia i que ens has presentat, m'has deixat badabadoc. És que potser vas tancar els ulls per escriure aquest relat? O és que potser coneixes alguna nòia cega que t'ha explicat el que sent? Perquè sino és així no ho entenc... o sí, veient la gran escriptorassa que ets i, sobretot, veient la sensibilitat que desprenen els relats teus que he llegit. Realment et felicito per saber descriure sensacions tan personalsi tan íntimes. Jo encara hi veig una miqueta, però sempre m'he preguntat com veuen els colors els cecs de naixement. Ara ja ho sé. Una vident com tu m'ho ha explicat. Un petonàs, que caramba!
    Aleix

  • preciós poema[Ofensiu]
    joandemataro | 22-01-2011 | Valoració: 10

    amb una bonica combinació de colors i sensacions
    fins aviat Uq
    abraçadota forta des de mataró
    joan

  • sorprenent[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-12-2010 | Valoració: 10

    Esclat de colors, formes i textures, un relat que t'endinsa dins el món dels sentits, m'ha captivat. A mi m'agrada molt utilitzà els sentits, sentir l'aspró de l'escorça dels arbres als meus dits, l'aroma de la ginesta o bé el romaní, l'aigua freda del riu a la pell, l'escalfó del sol d'hivern....
    Encara que no fa falta que t'ho digui perquè ja ho deus sabé amb els relats ets un Geni. Gràcies per recomenar-me aquest magnífic relat.

  • Ostres, nena, ja eres un crack abans de coneixer-te![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-11-2010 | Valoració: 10

    Te n'empatolles cada una! Que si els ulls grocs, que si la pell verda, que si la veu marró...
    Incredible!!! I una, que llegeix, es pensa que és que la protagonista té un "ramalazo" surrealista. Però, que va! La sorpresa final! Sempre la sorpresa final! L'autora és persona molt fina escrivint i ja la té pensada per a sorprendre el lector. I va i ...pumba! te la fot per l'escarranxa. Oh, i el cas és que es queda tan panxa, com si no hagués trencat ni un plat en sa vida. No, si ja ho dic jo, aquesta xicota val molt i arribarà molt lluny perquè posseeix tots els ingredients necessaris per a ser una magnífica escriptora. No sé pas què fa treballant com una descosida en feines alienes a la literatura! Nena, tu vals molt, deixa la feina amb la que et guanyes les garrofes i tira't al buit.
    Mua, mua!

  • Positivament sorprenent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-10-2010 | Valoració: 10

    Relat enriquidor i obert a viure les sensacions de diferents maneres.
    A vegades, cal fer una trobada amb la foscor per veure la claredat del viure i conviure.

  • m'agrada[Ofensiu]
    hossain mechaal | 06-06-2010 | Valoració: 10

    Canviar el sentit dels sentits ,descobrir de nou com veure les coses, aprendre a tenir els colors dels sentiments presents… m'agrada com has creat aquest ambient càlid.
    una abraça hossain

  • M'admira [Ofensiu]
    Josoc | 01-05-2010

    la teva facilitat de sorprendre amb un últim toc de gràcia, al lector.
    I seguim amb les coincidències. Jo també tinc un relat escrit amb el títol de "Des de l'obscuritat". m'hi has fet pensar i ara miraré d'editar-lo. El biscaràs?

  • T'he trobat i t'he llegit...[Ofensiu]
    Nefertitis | 10-04-2010 | Valoració: 9

    De seguida que he vist el teu comentari he vingut aquí, per llegir-te i... M'has encantat!

    M'agrada la teva manera d'escriure, de plasmar les emocions... I bé, només dir-te que et seguiré llegint.

    Felicitats i gràcies per tot!

    Una abraçada,

  • Holaaa[Ofensiu]
    Hannah | 20-01-2010

    Hola maca!
    Gràcies per comentar el meu poema!
    Doncs aquest poema ja l'havia llegit! I em va encantar! És preciós :)

    Et vaig llegint

    Hannah

  • ostres!![Ofensiu]
    an_na | 13-12-2009

    ostres, sense paraules!! és preciós... llegint aquestes frases pots imaginar totes aquestes sensacions però el més bo és com has plasmat les sensacions i emocions dels cecs... el seu món, un món diferent al nostres, un món fosc però ple de llum a través de les seves il·lusions.

    m'encanta!!

  • F. Escandell | 16-11-2009 | Valoració: 10

    Les sensacions... Molt més importants que els colors, les imatges... El trascendent és el que sentim, el que treim de cada moment...

    M'ha agradat molt el teu relat (gràcies per convidar-me a llegir-lo!!), sobretot el sentit final. Genial!

    I sobre el meu relat... Dir-te que a mi també em pareix deliciosa la paraula "embullar", i que de fet, va ser la mateixa paraula la que va inspirar el relat, no jo!

    Una abraçada!

  • ceguera marevellosa[Ofensiu]
    Nyanga | 16-09-2009

    Tan debó poguessim tots, distinguir tants colors, tantes olors, tantes textures i tants amors diferents, com el que cegament descrius en aquest marevellos text..
    Tant debó existis un amor aixi, tan perfecte que sembla que s'hagi de difuminar amb un anhel de respiració..

    Moltes gràcies com sempre per comentar-me, per llegir-me i encara més per compartir escrits tant bonics com aquest amb mi!

    Una abraçada!

  • impressionant..[Ofensiu]
    mbr1714 | 05-09-2009

    realment, boníssim.
    com posar-se a la pell d'una persona cega que també pot imaginar els colors tot i estar a la foscor...

    al teu costat els meus pocs relats publicats són poca cosa!
    et seguiré llegint :)

  • Una imatge maravellosa de la[Ofensiu]
    Romy Ros | 09-06-2009 | Valoració: 10

    ceguera...tant de bo tots els cecs puguessin llegir aquest relat ple de textures i tacte descrit amb entusiasme...M'ha agradat molt i he arribat a ell per casualitat...una mica més i m'ho perdo...A saber quantes coses m'he perdut al trigar tant en trobar aquesta pàgina!

  • Te l'he de valorar[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-06-2009 | Valoració: 10

    M'ho havia deixat.
    Shaudin

  • Moltes gràcies per fer-me arribar l'enllaç a aquest relat![Ofensiu]

    M'hauria perdut un relat magnífic de no haver-lo llegit. Absolutament magnífic! És original, és poetic i està escrit amb una gran habilitat. Quan descrius els colors, la teva capacitat per anar més enllà és ilimitada. I ha estat molt encertat posar el personatge de la noia cega; encertat i insòlit perquè qui s'hauria imaginat que una persona cega podria trobar més possibilitats als colors que un vident?
    Un relat atípic i molt bell.
    Shaudin

  • lady_belen | 31-03-2009 | Valoració: 9

    gràcies per passar-te, i no em molesta que et passis, al contrarii ! m'encanta que llegeixin els meus relats i em comentin, ja que l'opinió dels altres et fa rectificar i aprendre moltes coses... i tenies raó, aquest relat que has escrit m'ha agradat molt, veig que ets amant del mar :) i al llegir la teva biografia ho he pogut confirmar .. ^^
    espero seguir rebent notícies teves..


    belén.

  • Colors dins dels nostres sentits...[Ofensiu]
    brins | 30-03-2009 | Valoració: 10

    Una bella història que tot i semblar poc usual en un principi, quan reflexionem, ens adonem que per a les persones invidents deu ser un fet quotidià, el d´inventar colors, sobretot si mai no els han conegut...

    Has descrit una bella munió de colors i de desitjos amb l´amor sempre com a teló de fons.

    Com a curiositat, et vull també explicar que moltes vegades haig de canviar els colors de la naturalesa en els meus quadres. M´ho demanen perquè desitgen que facin joc amb la decoració de l´estança, i jo ho haig de respectar. Doncs... t´haig de dir que mai no aconsegueixo colors més adequats que els propis de la natura. És curiós... veritat?

    Sembla com si la mà de qui els ha creat, fos la mà del millor artista que poguem imaginar.

    Et desitjo un munt de colors bonics, escollits amb el teu sentiment.

    Cordialment,

    Pilar

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    annapurna | 30-03-2009 | Valoració: 9

    en el fons el que realment compte és el pintar de cadascú.
    Tancar els ulls, et transporta a un univers desconegut on les sensacions es tripliquen en intensitat, viure l'amor amb els ulls tancats, és el més sincer que pot existir.

    annapurna

  • El laberint dels desitjos[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2009 | Valoració: 10

    Jo moltes vegades m'agrada perdre'm, sense veure, en els desitjos. Una aventura que a vegades costa sortir i tornar a la realitat.
    Molt bon relat.

  • Cada cop que descobreixo un nou escrit teu[Ofensiu]
    JoanaCarner | 28-03-2009 | Valoració: 10

    em quedo enganxada. Però hi alguns que em fan endinsar en les sensacions més plaents, em penetren dins la pell i em mostren un munt d'imatges suggerents i insospitades.

  • Quan la ceguesa no impedeix vore[Ofensiu]
    RFS1984 | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Una vegada més quan creia que la història s'enfilava envers una fi plàcida va i em sorpre'ns capgirant, per complet, la situació. Una cega que coneix els colors!

    Bona fusió de mar i desitjos. Sols dir que divergim pel que fa als ulls: a mi m'agraden verds com maragdes.

    Ara mateix visc immers en un fum d'activitats (preparé com millor puc oposicions, realitze cursos presencials i a distància,etc.) i tinc ben poc temps per a relaxar-me i escriure. Per mi la tranquil·litat i pau interiors, en silenci estricte o escoltant belles cançons són el context ideal per imaginar històries i enquadrar-les en versos. Ara per ara caic esgotat ben prompte. Quan el nivell de saturació davalle miraré de fer, i penjar,alguna cosa.

    Una encaixada i un bes!

  • Desitjos...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Desitjos d'aprendre de tu.
    Em meravella la teva, aparent, facilitat per a trobar les paraules adequades per a expressar sentiments, situacions, sensacions…
    Repeteixo, desitjo aprendre de tu.
    Gràcies Maite!
    - Joan -

  • Per sort o per desgràcia...[Ofensiu]
    Queca | 27-01-2009 | Valoració: 10

    ... (jo prefereixo sempre pensar que és per sort) visc des de molt a la vora això de la ceguesa, i em sembla una cosa tan normal, que les persones invidents lluitin i s'aferrin a la vida, amb tot el seu ventall de colors. No és que tingui cap familiar cec, però sí molts amics, doncs des de petita he estat en permanent contacte amb ella, ja que els meus pares treballen a l'ONCE. Resumint, que tu sí que il·lumines la foscor!

    Una fortíssima abraçada i moltíssimes gràcies pel teu comentari. Ets una flor.

  • Els colors de l'amor[Ofensiu]
    Nubada | 22-01-2009

    Gràcies pel teu comentari a "Molt més que quatre sentits". Els teus comentaris m'aporten sempre una nova perspectiva. Saps trobar en els meus relats molt més del que jo pretenia en escriure'ls.

    Els teus desitjos des de l'obscuritat s'expressen a partir d'un diàleg: una persona explica com desitja que sigui el seu amor, i una altra escolta, assenteix, comprèn. M'he imaginat dues persones que gaudeixen d'una gran empatia, es coneixen, s'estimen, s'entenen.

    Els colors que mai no ha vist amb els ulls, els veu des de molt endins. I el que veu va més enllà del que veuria si hi hi veiés amb el sentit de la vista: percep, endevina, toca, olora, escolta, assaboreix, confia, gaudeix... i tria els colors que millor pinten l'amor.

  • Textures[Ofensiu]
    copernic | 05-01-2009


    Un preciós joc de textures que destaca per sobre d'un text d'ana qualitat impecable. Les teves descrpcions són d'una precisió tan acurada que ens permeten captar amb més d'un sentit (a part de la vista) la profunditat, la vibració individual de cada color de tota la gamma. La literatura també és experimentació i obviar les normes acadèmiques. M'ha agradat que juguessis amb el concepte del color, com ho va fer Patrick Süskind amb el de l'olor. El final, sorprenent i explicatiu.
    Rep una forta abraçada!

  • Les sensacions dels colors[Ofensiu]
    Grocdefoc | 09-11-2008 | Valoració: 10

    Benvolguda Unaquimera, Gràcies per llegir-me, i per recomanar-me el teu relat Desitjos des de l'obscuritat. Realment m'ha agradat la teva sensibilitat i m'he imaginat a aquest home que, des de l'obscuritat, el personatge del teu relat s'imagina...: Ulls grocs, llavis blaus, pell verda, cabell daurat, dents taronges, veu marró,... Però en aquest relat, més que els colors en sí, m'ha agradat el que en cada color has volgut representar i les sensacions que s'hi acompanyen:
    Groc del sol, que il·lumina i dóna escalfor!
    Blau de la mar i de les ones! Amb les sensacions refrescants i de moviment.
    Verd de molsa vellutada, amb els sentits del tacte i de l'olfacte...
    Daurat de sorra fina ...
    Marró..., fusta, força, relleu,escorça...
    També és molt rotunda la idea que es té de l'home somiat.

    Jo també et continuaré llegint, porto poc temps encara a RC i crec que trobaré moltes sorpreses. De fet, ja les estic trobant des del dia que em vaig decidir a enviar els meus relats.
    I com tu dius, trobar certs lligams amb d'altres autors, permet aprofundir en les anàlisis, opinions..., en fi, en el que convingui. Espero continuar aquesta comunicació.
    Una abraçada, i fins a la propera

  • I tant...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-10-2008 | Valoració: 10

    jo crec que dins aquest relat hi ha un mar de desitjos d'una cega, que percep les sencacions i els colors més que un que hi veu clar, encara que visqui sempre en el color negre nit. Pero jo sempre dic que una persona cega és estimada de veritat, mai sabra com és la cara de la parella, encara que la descrigui i per tant valorarà més a la persona per com és, per com la tracta, per si és simpàtic, no tot és el físic.
    El cos és un envàs que provoca problemes, sense ell seriem completament lluires i si l'envàs no és perfecte la gent jutja i actua.

    També una frase que t'he dit abans:
    "A les fosques s'hi veu millor", doncs perquè a la terra hi ha molta injustícia, molta mentida, molta immundicia, s'ha d'afrontar la realitat, però viure a les fosques, sense saber ben bé que passa, estaria millor, perquè el món és cruel, seria millor així, seria més feliç l'humà. Com la mirada d'un nen, innocient i irreal però aquella etapa és bastant feliç, perquè serà?

    Meditem com m'has fet meditar tu a mi, un cec ha vist abans, majoritàriament, per tant també té anhels, desitjos i quimeres.

    Records i gràcies.
    ullsblaus1

  • Un altre cop...[Ofensiu]
    errebe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    ...em deixes bocabadat, esmaperdut i corcompungit. No esperava trobar tantes similituds amb els teus escrits, però aquest tampoc l'havia llegit, si mes no, no recordo haver-lo llegit. I me'n recordaria.
    Com ho saps! Qualsevol obscuritat és perfecta per deixar brollar la imaginació amb una nitidesa anys llum superior a qualsevol aparell d'alta definició.
    La forma en que tu fas la combinació de sensacions, textures, tacte... en fi: tot un doll de sentits amb els colors m'ha fet tancar els ulls i deixar lliure la meva limitada imaginació.
    Haig de tornar a rellegir tota la teva obra, paraula que ho faré.

    Et torno l'abraçada, encara més forta i sentida.

    Raimon

  • I el negre?[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-10-2008 | Valoració: 10

    Aquest color ni l'esmenta la teva protagonista. I és que ni li cal, ella no és gens negativa, el seu món no és negre, malgrat que visqui enmig de la foscor.
    Té les coses ben clares i la ment ben desperta:vol un amor potent, vital, en consonància amb els colors de la natura.
    M'has transmès, un cop més, una mena d'hipnotisme
    que tarda un temps a desaparèixer.
    Així és com quedo ara mateix mentre t'escric: embadalida.
    Per a tu, la meva abraçada dels colors de l'Arc de Sant Martí, Unaquimera.
    MB et diu MB.

  • Seny i Rauxa | 30-09-2008

    El teu relat és genial.

    Si em permets, jo també parlaria de les seves mans (és una de les coses en les que em fixo) i diria que, seguint la teva trajectória, hauria de tenir una mà blanca i una mà negra.

    La negra seria la dreta i la blanca l'esquerra.

    I tindria una mà castigada per cadascú dels anys que ha passat: pel seu treball, pel dolor que ha sentit al llarg de la vida, per les coses que va abraçar i va perdre, les que va estimar i es van trencar...

    A l'altre mà però, guardaria de cada cosa el més esperançador, el que el li va donar forces, allò que mai ha perdut.

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari, t'ho agraeixo molt.


    petonets!


    PD: T'acariciaria, és clar, amb totes dues

  • Ei. Unaquimera![Ofensiu]
    micanmica | 16-09-2008 | Valoració: 10

    En primer lloc, moltes gràcies pel teu comentari i per no faltar a la teva paraula... em vas dir que tornaries i ho has fet!
    Però no només això, sinó que m'has permès descobrir-te en prosa. I aquest ha estat un gran descobriment per a mi, perquè només coneixia la teva faceta de poetessa. I he de dir que no m'has decebut gens ni mica com a prosista. Tot al contrari: el teu relat m'ha transmès, igual que aquell "Enyor", una infinitat de colors i sensacions que m'han calat ben fons.

    Primer, quan anava llegint la descripció del "noi ideal", he pensat el mateix que la noia que ho escoltava: "Si jo trobés un home així, quedaria garratibada!"

    I quan he arribat al final, no he pogut evitar un sospir d'admiració en veure com tractaves un tema tan dur com la ceguesa amb aquesta llum i vitalitat. Moltes felicitats. Perquè sí, perquè encara que no s'hi pugui veure, el sentiment sempre hi és. I això és el més important! el que ens diuen el cor i l'ànima, sens dubte!

    Després de llegir el relat, he de dir que la descripció d'aquest noi ideal m'ha recordat una mica a la foto que tens posada. Uns ulls de mar, uns cabells de muntanya, un coll de llac i vestit d'herba, entre d'altres, conformen un retrat molt particular, com el d'aquest noi. Però no per això menys atractiu!

    Una abraçada ben gran, i espero tornar-te a llegir ben aviat (si tens cap més recomanació, ja saps on sóc!)
    petonets (de coloraines!)

    p.d.: les tres últimes línies, sense poder-m'hi resistir, m'han eclipsat (I tant! Néixer cega, créixer en mig de la foscor, no vol dir ignorar les sensacions que m'ofereixen els colors. Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!)

  • em vas dir[Ofensiu]
    geraldine | 16-09-2008 | Valoració: 10

    en un dels teus comentaris que llegis aquest teu text, no se pq se'm va passar... pero ara clico sobre el titol i el llegeixo...
    es preciós, i cert.
    un somriure de satisfacció quan t'acabo de llegir, com dient... hòstia, si que val la pena viure!

    petons!

    et segueixo!

  • tens una capacitat[Ofensiu]
    MARITERRÀNI | 20-06-2008 | Valoració: 10

    que dic jo que ha de ser innata, per arrivar a filar tant BE una descripció talment com aquesta. El final, fantàstic, deixes entreveure com aquell qui res, la capacitat dels sentits amb una sorprenent tocada de realitat.

    la meva mes sincera admiració. M'ha agradat moltissim.
    MARITERRÀNI.

  • felicitats[Ofensiu]
    lombradelsilenci | 19-06-2008

    m'ha transmès una tendressa molt gran!

    endavant!

  • Les sensacions[Ofensiu]
    ESTEL | 19-06-2008 | Valoració: 10

    Que dir-te, gràcies per oferir-me aquest moment en el que he compartit amb la protagonista aquestas sensacions. Et llegia i tens raò, pel cap m´ha passat moltes vegades
    voler expressar aquestes sensacions que et produeix en aquest cas la natura,
    sensacions que no sempre es fàcil poder explicar-les, però que es un goig llegirles de tu

    Gràcies de tot cor
    i
    m´inspires bellesa

  • M'has fet[Ofensiu]
    nana_17 | 12-06-2008 | Valoració: 10

    somiar am cada color,
    cada sensació,
    cada paraula,
    cada frase...

    És un text presiós!

    Moltes gràcies pels teus comentaris, una forta abraçaaada!!!

  • Merci...[Ofensiu]
    natasha | 27-05-2008 | Valoració: 10

    ...pel comentari i bonic text m'has convidat a llegir. Caminant sobre aquestes línies m'has fet utilitzar tots els sentits, els que de vegades tenim més "oblidats". Vivim a cops de percepcions auditives i visuals sense adonar-nos de l'important que és el tacte, la oidïda i l'olfacte, no obstant hi ha gent que sense aquests viu i és feliç.
    Un petonet

  • bonica descripció[Ofensiu]
    ixnuir | 25-05-2008

    a vegades penso que si no coneixessim les coses exactament tal com són podríem ser més lliures, podríem gaudir de la imaginació en estat pur i inventar-nos un món a la nostra mida. Recordo que de petit, un dia a l'escola ens van dir que ens dibuixessim com ens agradaria ser si ho poguessim canviar tot, fins i tot els colors i jo, casualment, també vaig pintar-me els llavis blaus....

    respecte la meva història "adéu visual", en realitat ja està quasi acabada (només em falta escriure el final, però ja el tinc pensat...) i aviat penjaré algun capítol més, però veuràs que, al ser algú que sempre hi ha vist i que perd la vista de cop, acaba com ell desitja, però no com els lectors segurament desitjarien...

    apa! records

    ix.

  • recuperació[Ofensiu]
    franz appa | 09-05-2008

    M'ha passat exactament igual que a Clar de lluna, segons diu al seu comentari. Ja havia llegit el relat -de ben segur- i estava segur d'haver-lo comentat. Doncs no l'he comentat,sembla.
    Doncs reparem l'errada: un conte colorista i optimista comun col ben lluent enmig d'un dia gris?
    Com que avui plou -beneïda pluja, per això!-, ens has convidat a aquest conte per rrescatar l'alegria i l'escalf del color. Oi que sí?
    Molt agraït!
    Una abraçada,
    franz

  • No sé si realment són desitjos o volences.[Ofensiu]
    joanalvol | 22-04-2008 | Valoració: 10


    Planteges dues qüestions primordials: "M'he acostumat a acceptar les coses tal com em diuen que són aquells que les veuen ben clares, sense qüestionar-me sobre com voldria que fossin..."
    Però sí que les qüestiones, car configures l'home segons el teu ideal interior
    i no precisament com "t'han dit que és". "Aquells que hi veuen clar",
    t'expliquen les coses tal com ells les entenen, i poden errar, perquè en l'enteniment
    pot haver-hi ceguesa. Mentre que en el cec, consciència de saviesa.

    Desitges un home de debò, que el defineixes amb colors i sensacions tàctils...
    "com la sorra fina de la platja". No el vols dur com l'escull, sinó roca treballada
    i convertida en "fina sorra per enfonsar-hi els dits", sense malura.

    Com sempre un gran plaer llegir els teus relats.

    Joanalvol

  • Tot una lliçò cromàtica...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 16-03-2008 | Valoració: 10

    ...per a vidents. Una persona que hi veu no hauria pogut descriure millor les sensacions que desperten els colors.

    Una abraçada.

  • Clar de lluna | 26-02-2008

    ...ja l'havia llegit i no sé perquè creia que ja l'havia comentat, però ara he vist que no!

    Tancant els ulls i recordant les teves descripcions apareix l'home ideal. Jugues amb els colors, les sensacions i els sentiments de forma magistral!

    Personalment m'agrada més la prosa que la poesia, em podries recomanar relats teus amb prosa?

    Moltes gràcies i una forta abraçada!

  • Extraordinari[Ofensiu]
    Karles | 26-02-2008 | Valoració: 10

    He descobert aquests desitjos fets des de l'obscuritat i m'han emocionat. Imaginatiu conte ple de sensibilitat i sentiment amb final sorprenent. Felicitats.

  • Fascinant[Ofensiu]
    allspicants | 06-02-2008 | Valoració: 10

    He llegit el teu relat, es molt potent, te molta força, s'assembla a les meves percepcions i al endinsar-me dins ell m'he deixat portar i m´he submergit en aquells llavis blaus, del mateix color refrescant que el mar, sentía la mirada de uns ulls ben grocs o notava la pell verda, del mateix to dens que la molsa.
    Mentre llegia i sentia tot això un calfred a recorregut tot el meu cos, de veritat que el teu relat ha impactat molt fort a dintre meu. Crec que la meva percepció dels colors en les persones es diferent a la que tu molt be descrius de aquesta noia invident, però així i tot te moltes semblances perquè tant de una manera com de un altre es una percepció abstracta dels colors, ella perquè els associa amb els sentits... de fet, jo també. Però es diferent
    En el meu proper relat parlaré de tot això, espero no defraudar -te . Moltes gracies per el teu comentari

  • Sentiments[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 23-01-2008 | Valoració: 10

    El que més m'agrada dels relats es que al final et sorprenguin, i aquest relat ho ha aconseguit!

    Crec, igual que tu, que compartim la meteixaidea de l'amor, o sinó molt semblant. Gairebé tota la meva obra gira entorn de l'amor.


    Felicitats.

    Núria

  • molt bo![Ofensiu]
    debondematí | 22-01-2008 | Valoració: 10

    m'ha encantat aquest relat, ben escrit, curt i concís. no et deixa indiferent. pel meu gust, perfecte!

  • amb sensacions[Ofensiu]
    megane | 29-11-2007

    i amb detalls bons

  • Colors amb sebsacions[Ofensiu]
    megane | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Gràcies per parlar-me del detall. Tens raó del color marró, per a mi era fosc i aburrit. Ja no ho és.  A mi m'agradaria ser una persona ferma com la fusta, dir paraules amb força i amb relleu, com l'escorça dels troncs, obrir camins amb els meus mots.
    Vull aprendre a mirar, necessito llegir molt.
    Enhorabona per veure els colors sense ignorar les sensacions.
    m

  • És aquesta la veritable essència de la terra[Ofensiu]
    Lèvingir | 03-11-2007 | Valoració: 10

    és molt fàcil sentir tot el que veiem, però no sabem escoltar els sentiments d'aquells que no poden o no volen veure-hi res. Una mirada és mediocre al costat d'una sensació, d'un sentiment, d'una alegria, d'una il-lusió, d'una companyia..., d'un tacte, d'una carícia, d'una percepció. Dels propis plaers.

    Lèvingir

  • Thyst | 31-10-2007 | Valoració: 10

    Anava una mica perduda llegint!
    (els examens atrofien les neurones!)

    M'agrada poder dir de tot cor que m'ha agrdat molt!

    un petó!

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Dolça | 31-10-2007 | Valoració: 10

    Un escrit excel·lent. Ha estat un plaer llegir-te

  • scrooge | 24-10-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat, i realment m'ha sorprès que s'assemblessin tant :)

    et seguiré la pista, unaquimera!

  • Quina preciositat[Ofensiu]
    una ànima més | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Menys mal que t'has trobat amb el meu poema, m'encanten els teus relats, ui no tinc temps per llegir-los tots, temps al temps..
    m'ha agradat sobretot aquest, es tan... ¿sincer?
    No se com explicar-t'ho, simplement preciós.

    sols dir-te que m'has inspirat ^^

  • tancant els ulls [Ofensiu]
    perunforat | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Quan he acabat el relat he tancat els ulls i he imaginat aquests desitjos des de l'obscuritat...
    Pur, fresc, natural...
    Seria una bona manera de veure el món...veure'l de les dues maneres: amb els ulls oberts i tancats!
    Arreveure!
    Perunforat

  • Ets una gran escriptora- i no m'agrada fer la pilota-[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 11-10-2007 | Valoració: 10

    Després de tants comentaris, la veritat és que no se que dir-te que no sigui reiteratiu i poc original. El que voldria saber és si has publicat algun llibre de relats perquè, en aquest cas, me'l compraré i sinó desitjo que algú te'ls editin.
    Crec que el teu nivell de qualitat -com el de molts escriptors d'aquest portal- és superior a molts autors extravertits que s'aprofiten dels seus altaveus mediàtics per difondre la seva obra, molt sovint banal i fútil, que a vegades es publica sense massa criteri i amb poc rigor.
    Això passa en totes les arts i és molt injust.

    Una forta abraçada!

  • Un desig és un desig o una justificació ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-10-2007 | Valoració: 8

    Caminar pel bosc dels desitjos és maco. Aturar-se, pot ser perillós.
    Un desig és l'espina d'una rosa. Contemplem la seva bellesa i sentim la punxada per continuar.
    I continuar és tornar dolçament al bosc del present, de la realitat.
    Jo tinc un espai a proip de la mar, a Sant Pol. Escolto i parlo sovint.
    I quan m'aixeco, a vegaes costa, connecto amb la realitat i la meva realitat i obro els braços als meus desitjos i els barrejo.

  • Els colors de l'amor...[Ofensiu]
    MarBlava | 02-10-2007 | Valoració: 10

    preciós, insuperable, sublim!!
    Diuen que els cecs tenen un sisè sentit...tu deus tenir un seté per encisar-nos amb l'encant dels teus relats.
    Una abraçada amb els colors de l'admiració...

  • Resultat asombrós[Ofensiu]
    Xocolatina | 01-10-2007 | Valoració: 10

    Per fi m'he atrevit! He fet un contorn sobre el paper i he anat posant color, colors. El resultat ha estat asombrós!
    El to de la veu, no es pot dibuixar, l'escolto amb el cor! Imagino les paraules i segueixo els camins que obren amb els ulls tancats.
    Una llepadeta de color maduixa,
    Tina

  • Em trec el barret[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 29-09-2007 | Valoració: 10

    Amb el teu relat m'has transmès talment totes les sensacions afectives que des de la ignorància de la invidentcia i sols comptant amb el que perceben d'altres sentits et pots imaginar. Fa poc que soc relataire i em queden moooolts autors per llegir, a tu ja t'he conegut i em trec el barret.

  • Desitjos de colors[Ofensiu]
    Simon | 26-09-2007 | Valoració: 10

    que pot compartir qualsevol, tingui o no tingui visió, encara que la faci servir o l'aprofiti poc.
    El teu relat obre els ulls.

    Et segueixo llegint, SB

  • Llum entre la foscor[Ofensiu]
    Naiade | 25-09-2007 | Valoració: 10


    Quin relat més bell, admiro com saps transmetre aquesta riquesa de sensacions, utilitzant el mot just per cada percepció.
    Sempre em sorprenen els teus finals, tan pensats, elaborats i enginyosos.
    Moltes vegades m'he preguntat com devien imaginar les coses els que han nascut cecs, sense cap punt de referència i tu a traves del teu relat m'has fet entrar dins aquest univers.

    Una forta abraçada embolcallada de llum i tota gamma de colors.

  • cromatismes[Ofensiu]
    glauca | 21-09-2007 | Valoració: 10

    Adjudicar als colors matisos sensorials és un joc preciós. Tu ho fas amb destresa i ens apropes a la teva percepció de manera natural. Això sempre s'agraeix, especialment en dies grisos o en nits de lluna minvant. El tancament del relat ho fa encara més punyent... des de la foscor, sí, amb una llum pròpia.

  • Que tingui una veu marró![Ofensiu]
    ginebre | 21-09-2007

    "per poder resseguir la textura dels camins que m'obren els seus mots."
    És boníssim, Unaquimera. El vaig llegir ja en el repte.
    És emocionant, il.lusionant com de segura n'està de les seves percepcions.
    Tens una gran sensibilitat i capacitat de "obrir camins amb els mots". Genial! i gràcies per escriure tan bé!

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Aquarela | 19-09-2007 | Valoració: 10

    Aquesta paleta de colors que has preparat per escriure el relat conté uns tons que pinten una sensibilitat personal e intransferible.
    A mi també em sembla una combinació molt atractiva!

    Una pìnzellada afectuosa i encantada!

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 17-09-2007 | Valoració: 10

    Molt bé! un relat maco, ple de sensacions, acurat, deliciós, suau, sensible, romàntic, poètic... mmm... jeje! Enhorabona per seguir a dalt de tot i per aquests bons relats... petons!

  • Poema en prosa[Ofensiu]
    JOANPG | 17-09-2007 | Valoració: 10

    No m'extranya que siguis la millor relatista.
    Amb raó guanyes premi rera premi.
    Quanta admiració em desperta llegir un relat teu a qui considero mestre de sensibilitat.

    Aquest relat em posa " la pell de gallina" com es diu, ja que endinsar-se dins de l'ànima d'una noia cega, i descriure tant poèticament les seves sensacions, no està a l'abast de tot-hom .
    Els privilegats que ho aconseguiu teniu, per sempre més, l'admiració d'un aprenent d'escriptor com sóc jo.

    Una forta encaixada de
    JOAN.

  • gypsy | 15-09-2007 | Valoració: 10

    des de l'obscuritat tot és curull de colors i de matisos insospitats.
    Obres les portes a d'altres realitats no per desconegudes, menys reals i intenses.

    una abraçada ben gran!

    gypsy

  • Diferent[Ofensiu]
    Orawa | 14-09-2007 | Valoració: 8

    Tan diferent com l'home que decsrius...tot i que és possible trobar un ésser humà que desprengui totes aquestes sensacions i que, associades a un color, el pintin amb aquests contrastos. M'ha agradat!

  • M'has deixat[Ofensiu]
    Xocolatina | 14-09-2007 | Valoració: 10

    sense paraules,
    es un relat encantador,
    es una bona idea ben explicada,
    llepadetes de tots els colors per a tu!

  • Paraules marrones [Ofensiu]
    Falciot blanc | 12-09-2007 | Valoració: 10

    Tinc de confessarte que he lleguit cuatre vegades el teu relat, la primera far un parell de dies am var agradar pero no estabe per lectures, i havien altres coses que hem distreien i hem var quedar algo a dins, vaig pensar de tornar-ho a lleguir cuan estigues més preparat, ahir el vaig lleguir dues vegades, avui una de sola i he sentit esgarrifança, m´he agrada molt, moltíssim, intento possarme al lloc de un invident ¿es aixi com senten?, verdaderament es original sentir les emocións i donar-lis el color que ens han dit que tenen les coses, de veritat que hem far esgarrifar pero es molt bell, molt poetic. Per dir paraules amb força com l´escorça dels troncs

    Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!



  • Cap a la llum![Ofensiu]
    Valentí Valent | 12-09-2007 | Valoració: 10

    Impòssible descriure totes les sensacions que desperten els colors? No. tu ho has fet - i amb èxit, cal afegir.
    Endavant sempre, cap a la llum, al menys la que il.lumina els cors!
    Valentí Valent

  • et vaig llegir[Ofensiu]
    ANEROL | 12-09-2007 | Valoració: 10

    al repte i em va agradar.Tens tanta sensibilitat i expresses tan bé i formós que fas pensar en pròpia experiència; arribes molt lluny i profond

  • Perdona l'anterior comentari[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 12-09-2007 | Valoració: 10

    Normalment, si el text és breu, faig un retalla i enganxa i procuro tenir-lo a la vista a mesura que vaig comentant. Aquesta vegada, tan bon punt em disposava a començar el comentari, he premut l'intro sense voler i se m'ha enviat!

    Bé, el cas és que en la línia del que et volia comentar, també haguessis pogut titular el text "la clarividència des de l'obscuritat". És cent vegades millor el que hi has posat, és clar, però per explicar-me, el que vull dir és que aquest relat il·lustra perfectament la gran capacitat sensitiva d'una persona privada d'un dels sentits. De fet, els altres esdevenen més aguts,

    El per al que nosaltres és contrast de les descripcions, de les imatges, va lligat a la idea o percepció que de cada color s'ha afigurat la protagonista:

    - Ulls grocs: idea d'il·luminació, de calidesa.
    - Llavis blaus: idea de frescor, de necessitat de quelcom refrescant.
    - Pell verda: en línia amb la frescor. Textura vellutada. Color de l'esperança, no?
    - Cabell daurat: però daurat de color de sorra de platja. Un altre cop, idea de calidesa.
    - I una veu profunda, de color marró. Clàssica, robusta, consistent.

    Tot el relat aporta un cert aire moralista molt interessant, que sintetitzes en les últimes intervencions dels personatges.

    La que hi veu:

    "-Si jo trobés un home així, quedaria garratibada".

    La que no hi veu:

    "- I tant! Néixer cega, créixer en mig de la foscor, no vol dir ignorar les sensacions que m'ofereixen els colors. Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!"

    Quin final tan bonic, tan ple a vessar d'optimisme! Potser només ella, cega de naixement, ha pogut percebre... tots els colors de l'amor!!!

    I acabo dient-t'he el mateix: un plaer, llegir-te, ja ho saps. Els teus relats, ben construïts, amb alguna nota d'allò més interessant, són bombons que cal gaudir... fent tants parèntesis com calguin!

    Una forta abraçada!!

    V.

  • O la clarividència des de l'obscuritat[Ofensiu]

    Sense tombar-se cap a la seva amiga, va respondre-li:
    - Sempre ha viscut a les fosques, ja ho saps... M'he acostumat a acceptar les coses tal com em diuen que són aquells que les veuen ben clares, sense qüestionar-me sobre com voldria que fossin... Però això que em preguntes, ho sé del cert! - Va percebre un lleuger moviment de la seva acompanyant, endevinant que somreia.- Li he donat moltes voltes i estic segura de com desitjo que sigui el meu amor, aquell home especial que espero trobar algun dia!
    - Digues, va...
    - Per començar, m'agradaria que tingués els ulls ben grocs! Vull que em miri i sentir-me il·luminada, quelcom semblant al que experimento quan m'estiro al sol i la seva llum m'escalfa.
    - Quina mirada més càlida!
    - M'agraden les persones que desprenen escalfor... En canvi, voldria que tingués els llavis blaus, del mateix color refrescant que el mar, i que els sabés moure com ho fan les ones quan m'endinso, m'envolten i m'acaronen...
    - Quin contrast!
    - Voldria que tingués la pell verda, del mateix to dens que la molsa, amb aquell tacte de vellut fresc, suau, acollidor, que m'invita a apropar-me molt, a olorar-la, a estirar-me a sobre i deixar-me anar, esmaperduda, badabadoca, sense presses i confiada...
    - I què més?
    - El cabell, com la sorra fina de la platja, d'aquell to que anomeneu daurat... M'agrada tant enfonsar-hi els dits, un cop i un altre, jugar-hi... Les dents i la rialla, les vull enèrgiques i entusiastes, ben taronges!
    - Si jo trobés un home així, quedaria garratibada!
    - A mi em sembla una combinació molt atractiva! Espero sincerament que tingui una veu marró, ferma com la fusta, per dir paraules amb força... i amb relleu, com l'escorça dels troncs, per poder resseguir la textura dels camins que m'obren els seus mots.
    - Ja veig que ho tens prou clar!
    - I tant! Néixer cega, créixer en mig de la foscor, no vol dir ignorar les sensacions que m'ofereixen els colors. Des de l'obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor em pinten l'amor!

  • Desde l'obscuritat a la llum![Ofensiu]
    MLLop | 08-09-2007 | Valoració: 10

    No és facil comprimir tantes idees en tant poques paraules, és un exit, un desafiament a la comprensio dels lectors i a la capacitat de l'autora.

  • Bona "reentreé"[Ofensiu]
    F. Arnau | 08-09-2007 | Valoració: 10

    Després del periode vacacional, veig que segueixes fent uns relats fantàstics. I ho dic amb totes les definicions del terme. De veritat, aquest relat és magnífic i, a més a més, amb un final inesperat, com a mi m'agraden.
    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Gràcies, ullsdelluna[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-09-2007

    No trobo un espai teu adequat on fer-ho, així que t'ho agreixo aquí mateix: Mercès pel comentari i pels teus ànims: continuaré escrivint!

    Una abraçada ben bonica,
    Unaquimera

  • Són una combinació...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-09-2007 | Valoració: 10

    ... de colors massa difícil de trobar, però ben aconseguida, ella ho aconseguirà, segur. Des de la foscor podà veure aquella combinació de colors que tant desitja, el món de la imaginació és infinit. Hi ha cecs que diuen que quan han trobat l'amor de la seva vida han sentit com que s'enlluernaven en veure'l i això sense veure en realitat. Potser que encara no sapiguem res Unaquimera? Com n'és de difícil i misteriós el món oi. Petons de Vicent. Avui he estat a la devesa del saler, la pinada i he vist la combinació de plantes per les senderes, m'ho he passat d'allò més bé, però de vegades veient no veiem com ho faria un cec.

  • Hi ha pintors que escriuen[Ofensiu]
    ciosauri | 06-09-2007 | Valoració: 10

    i escriptors que pinten. O pintors fascinats per versos i textos i escriptors fascinats per retrats i paisatges. La sensibilitat, la creació, flueixen d'una banda a l'altra de les arts, però sembla que hi hagi un passadís especial entre escriptura i pintura. És curiós... Aquest relat de sis colors fa venir ganes d'agafar una capsa d'Alpino, com quan érem petits, i veure què surt. Salutacions!

  • perfecte![Ofensiu]
    ullsdelluna | 06-09-2007

    pffff...
    deixa petjada aquest relat...
    és perfecte, descriure perfectament totes les sensacions que els que hi veiem no ens n'adonem però que són tan belles.
    et felicito per aquest relat, i et dono ànims perquè segueixis escrivint!

  • OHOH![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 06-09-2007 | Valoració: 10

    M'encanten les sensacions que desperta el relat!
    M'encanta que em comentin i tornar a passar per aqui i veure que continueu escrivint, creant i recreant!
    Encara que jo no escrigui, hi soc!!!!!!!!!!!

    Sort,
    Pell

  • Cada color , el seu tacte . [Ofensiu]
    Avet_blau | 06-09-2007 | Valoració: 10

    Explorant els sentiments,
    amb colors que es palpen, oloren o senten.

    la escalfor d'uns ulls , una mirada que no es pot veure , i d' un pell tendre de molsa que nomes es pot acariciar ...
    i aquesta veu de fusta , de roure, forta , que protegeix, i dona confiança alhora.

    Des de la foscor mes extrema,
    un mon de sensacions tendres,
    que no sabem valorar,
    omplen el cor de sentiments
    que la vista no percep, no sent, no acaricia, no olora.

    excel.lent ! Unaquimera

    Avet_blau

  • M'agraden les persones que desprenen escalfor...[Ofensiu]
    Gess Artré | 06-09-2007 | Valoració: 10

    I a mi! M'agraden les persones com tu, que viuen la vida amb colors i sensacions, assaborint cada petit detall (o gran) com si fos un miratge. Del teu relat, exquisit com sempre, es desprèn tot un món de percepció que només és possible quan l'autor té la sensibilitat a flor de pell. Per sort per nosaltres, també tens la capacitat de fer-la quasi visible per nosaltres, a través d'imatges que van sorgint tot llegint els teus mots.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera

  • Veu de fusta...[Ofensiu]
    Anagnost | 06-09-2007 | Valoració: 10

    La teva veu sí que ho és marró i ferma com la fusta!
    No sé si aquestes sensacions te les ha explicat realment alguna persona cega, però, en tot cas, són tan suggeridores i casen tan bé els colors de les coses amb els elements que els contenen que, finalment, hom pot entendre que una persona que no hi veu desitgi enamorar-se d'una altra persona polícroma.
    Després d'un mes de vacances, aquesta és una molt bona posada en escena.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5308 Comentaris

450148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket