La virtualitat del món dels morts ; cap més Nadal sense tu, mare

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Les Acàcies. ¿No sentiu, estimada mare, anhelada família, la música que traspua de cada lletra d'aquest nom? És obert com la devesa, fresc com la brisa del matí, serè com una tarda d'estiu i discret com el temps que llisca pel tobogan amb una perseverança glacial. Devia tenir dos o tres anys quan el pare ens el va comprar. I amb un murmuri a l'orella va dir-me a mi, i només a mi, que l'havia pintat de tons vermellosos perquè conjugués amb els meus llavis.
Me'n recordo bé del misticisme de Pasqua, de les caramelles, de la Festa Major d'estiu, d'aquelles tardes de diumenge, de la sagrada festa de la Immaculada Concepció, de tu, mare, brodant motius tardorencs -els teus preferits-, de les blades de la Vallsanta, d'aquells Tots Sants acaronant-me la nostàlgia i d'aquells Nadals a la vora del foc. I de la fe pròpia d'una edat tendra alentorn del tió.
Uns bonics Nadals que ja mai més revindran. Nadals que no deixen de causar-me, en aquests moments, una certa aprensió.
He recreat avui amb centenars d'imatges arxivades moments que creia superats, enterrats, fantàstics i sobredimensionadament endolcits. Tot canvia, àdhuc les Acàcies, però els records perviuen mentre sobrevisqui la memòria on romanen emmotllats.
He acomplert amb la tradició familiar d'assistir a l'ofici religiós del dia de Nadal. Si bé tanmateix m'entristeix quelcom, i tu saps prou bé a què em refereixo. El destí, sempre capritxós, volgué que te n'anessis, estimada mare, el vint-i-cinc de desembre d'avui fa exactament deu anys. Des d'aleshores les misses del dia de Nadal han tingut un caire fúnebre, trist, el propi d'un aniversari de funeral.
He decidit tornar del poble caminant. No ha nevat, però els diminuts cristalls de gebre infonen una blancor delicada, immaculada i neta com la nit estrellada que els ha donat cos. Un sol poruc, difuminat, fred i tenyit de nostàlgies es filtra a través de la boirina del meu alè. La blancor vela amb una capa d'espiritualitat el paisatge, on les formes esdevenen més elementals i menys matisades, a diferència del que succeeix en altres èpoques de l'any. No hi ha tanta diversitat de detalls, amagats o semientelats davall una homogènia capa virginal, però tot esdevé més diàfan, més pur i centellejant.
Ara estic passejant pel camí de la riera. Al fons es veu la torre alta i el teulat de la nau principal de les Acàcies. Fa poc, en travessar la volta del Pont del Molí, m'he fixat en aquelles capes de gel que dibuixen capritxoses ones o cercles opacs, dessota dels quals l'aigua del torrent grimpa entre roques, jonqueres, fenassos i molses.
Les pollancres, nues, enrivetegen el camí esmolat que mena a les Acàcies, la superba mansió que ressalta en la blancor nívia de muntanyes enllà. Els avets que la contornegen li confereixen un encís espiritual, màgic, com si en un tancar i obrir d'ulls una misteriosa galeria m'hagués traslladat, en somnis, als romàntics paratges verges d'una idíl·lica postal centreeuropea. La pau regnant és tan intensa que ni les canyes es mouen per absència total de ventijol. I malgrat tot, per estrany que sembli, confesso que una indefinible recança m'assetja avui com mai abans cap altra ho havia fet.
El destí volgué que tu, estimada mare, morissis el dia de Nadal de l'any 1994. Feia anys que romanies ingressada en aquella espècie de sanatori. Allà hi malvisqueres -en sóc conscient- els últims anys d'una existència minada per l'esquizofrènia que s'anava agreujant. Els moments de lucidesa, les pauses, com en dèiem nosaltres, s'escurçaven i es diluïen en un temps carregós, espès i gris com el llot pudent de la bassa dels ànecs. La monotonia era l'única força que ens empenyia endavant. Ni l'esperança, ni l'alegria, ni la il·lusió.
Recordo encara les esfereïdorament simples paraules del meu cunyat quan em va trucar llavors a les Acàcies; "Clàudia, la teva mare acaba de morir". Mai m'he pogut treure aquell pes de la consciència. Cada vegada que hi penso t'ho demano un altre cop: perdona'm si et plau, mare, per no haver pogut estar al teu costat i haver-te pres la mà en exhalar l'últim sospir. I més tenint en compte que aquell dia era Nadal.
La mala salut cardíaca del pare se l'endugué d'aquest món tot just un any després. Tres infarts el mantenien en el punt de mira del personal mèdic de Sant Joan de Déu, on hi romania ingressat des de finals del mes de novembre. Però el definitiu atac de cor, el mortal, no li sobrevingué fins precisament el dia vint-i-cinc del mes següent, és a dir, el dia de Nadal de 1995. Recordo que vaig sortir de l'habitació per anar a buscar un cafè a la màquina del fons del passadís i en tornar... ja no el vaig tornar a veure viu.
Tres anys més tard la Carme i el Jordi, la meva única germana i el seu marit, es van separar. Ho decidiren de comú acord, per sorpresa i casualment el dia vint-i-tres de desembre, dos dies abans de Nadal.
Semblava que les diferències s'esmenarien, que tot s'arranjaria i que la relació reprendria de nou el seu rumb. I certament sí, va millorar considerablement des d'aquell dia fins... bé, tu ja saps fins quan, marona estimada. Fins el dia de Nadal de l'any passat.
Estàvem assetjats per la neu i per això l'auxili és féu esperar tant. Si bé tampoc hi hagués pogut fer res; tot va anar massa de pressa.
Parlàvem el Jordi i jo amb l'Anna, la minyona del matí, quan vam sentir un pes que colpejava repetides vegades durant un breu i frenètic parèntesi de temps. Una sèrie de rebots que conclogué amb una forta batzacada final. El Jordi truncà el silenci que es féu tot seguit llençant preguntes a l'aire. La Carme, tanmateix, no en va respondre cap. El seu cos romania immòbil, cargolat en un replà, enquibit entre el test de les arracades de la reina i l'ostentosa barana de ferro forjat.
Havia rodolat des del capdamunt de les escalinates de marbre blanc que menaven a la segona planta. Portava unes sabates de taló d'agulla més aviat velles, de sola gastada. Però no semblava pas que aquesta hagués estat la causa de la caiguda.
Per què va caure, doncs? A l'escala no hi havia res, ni marques, ni fils ni substàncies gelatinoses o greixoses. Fou una de les primeres coses que vaig comprovar en companyia dels presents. Els fills de la Rosa i del Lluís, un matrimoni amic nostre que havia vingut el dia abans a desitjar-nos unes Bones Festes, eren uns trapelles nats, i els podia passar pel cap la idea de traçar qualsevol trafolleria sense ni l'ombra fugaç d'un raonable i prudent escrúpol.
Diluïdes les recances inicials, a mi sempre m'ha semblat més raonable atribuir-ho a una desafortunada torta de peu, tot i que aquell suspicaç doctor forense va posar en quarantena des del principi aquesta possibilitat. Però... què més hauria pogut passar, si no?
En resum, el cas és que l'època de Nadal és una franja negra per a la nostra família. Des de fa deu anys fins ara, totes les morts d'aquesta casa s'han produït sempre un dia de Nadal. Circumstància que indefectiblement ha fet pensar a més d'un i no ben poc precisament. Coincidència, tanmateix. Coincidència? Coincidència. Cap altra opció. Simple coincidència... A no ser que dues d'aquestes tres morts, estimada família, haguessin tingut... un impuls especial.


***

-I vostè diu que l'ha sentida, senyor Font? Expliqui's; on era i què ha sentit exactament?
La Jutgessa Sílvia Valleure interrogava llavors al jardiner, l'únic testimoni ocular dels fets.
-Bé, miri... és que sap, no vull que es pensin que jo... bé, ja m'entén, que espiava la mestressa i tot això, sap?
-Digui, senyor Font. La seva reputació quedarà salvaguardada -concedí transigent l'autoritat judicial.
-Moltes gràcies, senyoria. Miri, la meva dona m'ha encarregat que portés a la senyora Clàudia una cassola d'aquella sarsuela que fa tan bona per Nadal, una delícia, hi pot ben pujar de peus. Arribava al mas de les Acàcies, devien ser més o menys cap a dos quarts d'una, quan m'ha semblat sentir la veu de la senyora Clàudia. Parlava sola, sap? Pel poble corria la veu que... bé, no sé si ho hauria de dir, ateses les circumstàncies...
-Digui-ho.
L'home dubtà uns instants.
-Bé... doncs corria la veu que... tenia el mal de la mare, ja m'entén... Que no hi era ben bé tota, vull dir. Es veu que s'hereta amb certa facilitat, segons sembla...
-Continuï.
-Doncs això, miri, que estava parlant en veu alta. La porta era oberta i jo he entrat. He deixat la cassola a la sala de baix i he anat cap a la saleta de la llar de foc, que era d'on provenia la veu. No l'he volguda interrompre, i és que no se sap mai com poden reaccionar aquesta mena de... permeti'm l'expressió, malalts. Estava asseguda en front d'un retrat a l'oli de la difunta senyora Mercè, la seva mare. És molt gran, sap? Deu fer almenys dos metres de llarg per un i mig d'ample... Va ser un regal de casament, em sembla.
»Ella, la senyora Clàudia, vull dir, ha ben explicat en veu alta que havia provocat l'atac de cor que va matar al vell perquè, en paraules textuals, la seva mare no passés "el Nadal sola a l'altre món". Després ha dit que va posar pols de talc al capdamunt de l'escala d'on va caure la seva germana, per tal de fer-la relliscar. I encara ha afegit que, abans que arribés la policia, va tenir temps de sobra per netejar el graó empolsinat amb un mocador de paper. I és més: també va tenir temps de canviar-li el calçat a la víctima per tal de cremar més tard el que duia posat en caure. Suposo que ho féu pel tema de les partícules de talc incrustades a la sola... També ha dit que la va matar perquè "fes companyia aquell Nadal" a la seva mare.
La Jutgessa assentí. Ella, el Fiscal i la resta dels presents romanien amatents al final de la història.
-I què més, senyor Font?
-Poca cosa, ja. Ha llegit molt a poc a poc un poema en veu alta, escrit per ella mateixa, segons ha donat a entendre, i després ha dit: "i ara, marona, aquest any vinc jo a veure't per Nadal. Perquè no vull passar cap més Nadal sense tu. T'estimo". I llavors, sense que jo pogués evitar-ho, s'ha clavat un
tret amb l'escopeta de caça de son pare...


***

El transcrit a continuació és el poema que fou trobat a la butxaca del vestit de la difunta Clàudia Pou i Galvany en el moment de morir.
En dono fe,

Armand de Garrigosa i Fontanals,
Secretari del Jutjat de Primera Instància i d'instrucció número 1 de Berga



"Nadal
sense tu
és morir
de nostàlgia,
és nau
que naufraga
en el dol
dels records.

M'haurien
de ser
al·licient
de somriures
malgrat que
no fossin
ja més que
quimeres
perdudes
en somnis
de cors
innocents.

Però es
converteixen
en llàgrimes
vives
d'aquell foc
que aviva
l'ànsia del
retorn.

Anhelo
esperança,
respiro
buidor
des que tu
partires
cercant
la llegenda
d'aquell
altre món.

Espera'm
a taula
marona
estimada.
Cap altre
Nadal,
ni mai més
sense tu..."




Vila de Lluçà, desembre de 2004




--------------------------------------------------

L'autor d'aquest relat, aprofitant l'avinentesa, es complau en desitjar-vos un feliç Nadal, una bona digestió i un venturós i pròsper Any Nou 2005.

I que cagui fort el tió!

Comentaris

  • Más vale tarde que nunca[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 04-04-2005 | Valoració: 10

    ... que diuen els castellans.

    Si els altres relataires arribaven tard per emetre un comentari, jo hi arribo tardíssim. M'ha agradat molt, però, i no volia deixar passar l'oportunitat de dir-t'ho. Trobo que és el millor que has escrit en aquesta web (perdó: el millor del que jo he llegit, que no és tot).

    Com sempre, mantens l'atenció fins al final i deixes el lector ben perplex. Quan l'he començat a llegir, m'ha semblat veure-hi només un reguitzell de desgràcies (de vegades, passen: no cal que hi hagi cap mà assassina al darrera). La poesia del final, molt maca.

    En fi, felicitats pel relat i pel premi!

  • Molt ben escrit i enhorabona pel premi[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 31-12-2004 | Valoració: 10

    Vicenç, escric aquest comentari per dir-te que he trobat preciós el relat, molt ben escrit, descrivint les sensacions i sentiments d'una manera impecable, i al mateix temps deixant el fil de "suspense", a mida que vas desfilagasant el relat.
    El poema que acaba el relat també és preciós, tendre, nostàlgic i al mateix temps fluiexen les paraules ràpides i lleugeres.
    Enhorabona per haver guanyat el Concurs, esper que també hagis passat unes bones festes de Nadal i que el 2005 sigui venturós i molt creatiu
    Una aferada pel coll
    Josep
    (el te valor malgrat ja no tingui força en el concurs)

  • Tenia raó... [Ofensiu]
    Ullets | 30-12-2004 | Valoració: 10

    Moltes Felicitats!!!!!

    No deixaria mai de llegir coses de tu!
    Felicitats, i a gaudir d'aquests dies...

    Mil petons, i cuida't!

  • Jo també arribo tard a la lectura,[Ofensiu]
    brumari | 30-12-2004 | Valoració: 10

    però vull felicitar-te.

    Tot el relat m'ha semblat esplèndid: personatges, ritme, ambientació...

    Del poema que van trobar a la butxaca de la pobra (pobra?) Clàudia, m'ha emocionat particularment l'estrofa que diu, "Anhelo esperança, respiro buidor des que tu partires cercant la llegenda d'aquell altre món". Poesia neta, sense trampa ni cartró.

    Felicitats!

    Brumari


  • Enhorabona, felicitats[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 30-12-2004 | Valoració: 10

    Felicitats, i bon any. T'ho mereixes campió.

  • UN SUPER 10 PÒSTUM!!![Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    he fet tard...
    l´he llegit quan ja havies guanyat...
    m´estimo més felicitar-te i no dir res... no em veig amb cor de fer un comentari a l´alçada del teu relat ( i més jo que em moc més en la poesia que en la prosa )
    la qualitat al poder!!!, ai, al triomf! ( je je je )
    ja t´ho han dit tot, segurament... jo només vull afegir una pinzellada a l´inici del relat: tens raó... què bé sona "ACÀCIA"...!!!
    i un bon any, Vicenç!

  • Enhorabona al guanyador del concurs UN NADAL SENSE TÚ.[Ofensiu]

    FELICITATS VICENS, EL TEU ESCRIT MEREIXIA L´HONOR, NO DIC EL PREMI PERQUÈ ÉS SIMBÒLIC, PERÒ SÍ EL SABER QUE ELS TEUS AMICS LITERATS TE´M CONSIDERAT MEREIXEDOR DEL GUARDOR.

    (orchid)

  • ei... m'has fet plorar![Ofensiu]
    Ullets | 23-12-2004 | Valoració: 10

    Fins i tot he plorat amb el teu relat.
    Abssències nadalenques, que trenquen l'ànima.
    Bon Nadal... i felicitats pel teu relat!

  • Felicitat i enhorabona[Ofensiu]

    Felicitats Vicenç,
    - Pel relat: m'ha colpit de veritat, i més en aquests moments en què acabo de perdre la mare
    - Pel premi (segur que guanyes)
    - Per les festes i tota la pesca

    Bones festes!


    *
    ìOí
    ìOOOí
    ìOOOOOí
    ìOOOí
    ìOOOOOOOí
    ìOOOOOí
    ìOOOOOOOOí
    ìOOOOOOOí
    ìOOOOOOOOOOí
    ìOOOOOOOOí
    ìOOOOOOOOOOOOí
     I
     I


    **********

  • records semblants[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 19-12-2004 | Valoració: 10

    el teu relat es gairebé semblant a la meva vivencia però en el dia de cap d'any. Aquestes festes sempre venen amb records entranyables, i les absències. de fet tant naturals, perquè tenim una sola cosa segura quan naixem la mort.
    Be malgrat els records i les vivencies i absencies, que tinguis un bon Nadal .

  • Rodó![Ofensiu]
    Trena | 18-12-2004 | Valoració: 10

    Quan vaig veure, fa uns dies, el temps de lectura d'11 minuts, vaig dessistir llegir-lo en aquell moment. Volia trobar -me llegint-lo sense presses, i posant-hi tots els sentits. Fa 11 minuts que ha arribat el moment apropiat i... m'agraeixo a mi mateixa haver-me esperat. És realment molt bo. M'ha agradat molt l'estructura. Primer, tota la presentació (des del punt de vista d'un narrador innocent i compungit...). D'aquesta part em quedo sobretot amb la descripció dels paisatges. "Un sol poruc, difuminat, fred i tenyit de nostàlgies es filtra a través de la boirina del meu alè". Excel·lent.
    Seguit pel diàleg que ens descobreix tota la trama gràcies a les declaracions forçades del senyor Font, un home que tem parlar per si tot el que diu se li gira en contra (ja se sap, coses dels pobles...)
    I el final, amb aquest poema, de versos curts. Per mi, més que el fons, és la forma del poema, la que em transmet una certa "malaltia" de l'autor (la Clàudia), si em permets també a mi l'expressió de malatia...
    Tens, sense dubte el meu vot, i felicitats!
    Bones festes també!

  • ...i el meu vot també[Ofensiu]
    subal | 17-12-2004 | Valoració: 10

    Em rendeixo a la evidència de que aquest relat és un dels millors que he llegit per aquí. Ho faig content.

  • Ostres Vicenç![Ofensiu]
    ximxim | 16-12-2004 | Valoració: 10

    No l'havia vist fins avui, el relat més votat.... i no m'estranya! Delicioses descripcions al principi, un toc d'intriga ben teu i un poema preciós. M'ha encantat!
    Aquí tens el meu vot, te'l mereixes!
    Mercè

  • Espiadimonis | 14-12-2004

    T'envio un vot, del milloret que he llegit per aquí...

  • Només repassant els relatsencatala pots gaudir de bona literatura.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 14-12-2004 | Valoració: 10

    Hola, crec que ets un bon literat, no em crec que no tinguis cap llibre editat, o sí? Has plasmat una bona història i retens al lector fins a la fi. Et mereixes la puntuació.
    Bon Nadal i...vigila.
    (orchid)

  • Molt rebé, Vicenç[Ofensiu]
    pèrdix | 13-12-2004

    Els paràgrafs on descrius la tornada a casa passejant des de l'esglesia, em sembla sencillament sublim, literatura d'alta qualitat. T'ho dic de veritat. M'estava congelant de fred mentre llegia.

    Està ben pensada la història i delicadament portada a port.

    Que vagi molt bé!

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Mon Pons | 12-12-2004

    M'ha agradat, com gairebé tots els teus relats que he pogut llegir. M'agraden el temes misteriosos i gairebé d' intriga com els que escrius. Gràcies pels teus elogis, de tant en tant, als meus. Et desitjo, també, un Bon Any! Salutacions cordials!

  • Ooooh![Ofensiu]
    Biel Martí | 12-12-2004 | Valoració: 9

    ooooh! m'ha agradat molt i t'he votat, Vicenç, però t'envio un comentari més llarg per mail.

    I m'agradaria que la mar em digues coses tan boniques dels meus relats també... (enveja).

    Biel.

  • llegit...[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-12-2004 | Valoració: 10

    hola Vicenç,
    ara ja l'he llegit, i t'he de dir que és el millor de tots els que he llegit.
    M'agrada la manera com escrius, la teva gran qualitat , el misteri que fa que no puguis parar de llegir fins al final, i l'originalitat de ser un relat de nadal... en fi, TOT.

    A més, com a toc final, hi poses poesia (que és el que a mi m'apassiona).
    Un poema insuperable, que per ell mateix ja és capaç de guanyar aquest concurs (un somriure)

    una abraçada Vicenç, perquè ets un dels millors regals de Nadal que tenim en aquesta pàgina

    (tant de bo pogués tornar-lo a votar, perquè ho faria 10 vegades més)

  • Què puc afegir?[Ofensiu]
    brideshead | 10-12-2004 | Valoració: 10

    Res, res, res, només puc compartir tots els comentaris que et fan els amics relataires. Ja t'ho he dit amb anterioritat, amic Vicenç, però t'ho vull repetir, no fos cas que te n'oblidessis... ets un geni de les lletres, saps què dir, com dir-ho i convertir-ho en textos de lectura imparable i de bellesa infinita. Aquí et deixo, també, el meu vot. No solament per aquest relat, també per tots els teus altres, i per la teva poesia, la que escrius i la que tens al cor, i per tota l'amabilitat que saps regalar-nos. Moltes, moltes felicitats !

  • Perfecte[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 09-12-2004 | Valoració: 10

    Perfecte, un s'identifica amb la història. I no sols per haver passat situacions semblants, si no per la forma d'escriure que et porte dins del relat.

  • Original.[Ofensiu]
    Maragda | 08-12-2004 | Valoració: 10

    M'identifico en el que escrius, encara per a tu és ficció i per a mi va ser realitat. No els crims, naturalment, però sí la pèrdua i per Nadal.
    M'ha agradat molt el relat, com fas avançar el misteri i la poesia de les imatges. Felicitats.

  • RELAT IMPRESCINDIBLE[Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-12-2004 | Valoració: 10

    Ben escrit, i com tu saps fer, amb una elegància literària imprescindible per molts;
    tu mateix ho pots comprobar, just quan amb els comentaris que em precedeixen ja ho diuen tot.

    No hi ha un perquè per afegir-hi res més;
    Vicenç, tens el meu vot de confiança, i com sempre, que mai deixis d'escriure'ns els teus relats, els teus poemes.

    Aprofito per donar-te des d'aquí un bon nadal, un bon any, i que l'any vinent et porti els teus somnis més preuats cap a la realitat;
    estic completament segur que els teus somnis es poden realitzar.

    UNA FORTA I SENTIDA ABRAÇADA COMPANY!!

  • posats a matar...[Ofensiu]
    elisheba | 08-12-2004 | Valoració: 10

    ... si jo fos la noia, el primer que haguera matat és al cunyat (que és l’únic familiar que has deixat viu d’aquesta escabetxinada!), per haver estat d’ell de qui m’assabento de la mort de la mare, i segur que inconscientment li haguera agafat molta mania...

    El meu vot és per tu, Vicenç, perquè m’has enredat! (jo pensant: ostres! pobre noia, celebrant sola el Nadal, sense el caliu de la seva família...) I mira-la!!!!

    Molt bon Nadal a tu també!

    elisenda.

  • Un vot per al culpable d'aquest relat![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 07-12-2004 | Valoració: 10

    1. Està molt ben escrit, amb cara i ulls de cap a peus.
    2. Té capacitat de sorpresa.
    3. Interessant el canvi de registre quan parla el jardiner amb un llenguatge més planer en oposició a la resta de narració.
    4. Barreja amb encert narrativa i poesia.
    5. Està escrit en una línia d'intriga, però afegeix el plus d'originalitat del concurs "un nadal sense tu"... Doncs pocs s'imaginarien que servís de reclam per cometre varis assassinats i un suicidi.

    Després de totes aquestes proves, he de concloure que l'autor ets tu!

    Cas tancat! Felicitats!

  • hola Vicenç[Ofensiu]
    mar - montse assens | 07-12-2004

    encara no l'he llegit, però ja saps que jo els imprimeixo i els llegeixo a estones o ratets que robo a la vida i a la son.
    El meu vot de confiança de que és un bon relat, ja el tens... i quan pugui, t'escric el comentari

    una abraçada

  • Quin relat!![Ofensiu]
    Lavínia | 07-12-2004 | Valoració: 9

    He quedat una mica sorpresa, però suposo que entra dins d'aquest tipus de literatura d'intriga que t'agrada,
    Et dono el meu vot, Vicenç i moltíssima sort, perquè escrius bé.

  • Saps què?[Ofensiu]
    Shu Hua | 07-12-2004 | Valoració: 10

    Doncs que millor deixem de celebrar el Nadal, no? No sé, és que ho veig una mica perillós.
    M'has ben sorprés. No sé per què, esperava un alre tipus de relat, suposo que per la manera com el comences. Però quan he vist dde què anava, m'he imaginat que era la narradora. És que jo també he llegit l'Agata Cristi.
    Està molt bé, una mica morbós, però vaja, és un relat de bogeria. M'ha agradat i et dono el meu vot.
    I t'agraeixo els teus comentaris al meu poema, més clàssic, de nadal.
    També aprofito l'avinentesa per a desitjar-te un bon Nadal i Any Nou i tot això.

    Un petó
    Glòria

  • Interessant i...[Ofensiu]
    Mon Pons | 07-12-2004

    intrigant aquest relat i tots els altres que has publicat. Endavant! Gràcies per valorar i elogiar el meu. Aprofito, també, per desitjar-te un fantàstic i bon Nadal.
    Salut!

  • Bona nit![Ofensiu]
    Gorwilya | 07-12-2004 | Valoració: 9

    Ohh... ara acabo de llegir el teu relat pel concurs de "Un nadal sense tu". M'ha agradat molt, segueix molt el teu estil d'intriga i d'assassinats de les novel·letes que has anat penjant... Per mi és un dels millors que he llegit!

    Ah, ara he vist el comentari que has fet en el meu... Moltes gràcies, de veritat! M'has alegrat la nit amb el teu comentari i ànims... Són comentaris com els teus els que fan que un continui escrivint... ;-)
    Respecte el què m'has dit de que estava molt net, sermpre intento no fer cap error de cap tipus i si cal m'ho llegeixo unes quantes vegades... I això de que uns trossos no estaven gaire polits, suposo que et deus referir en els trosso que em vaig encallar i no sabia com continuar-ho... :P

    A veure si hi ha sort!!

    Una abraçada!

    Gorwilya

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Ambrós i Besa

Vicenç Ambrós i Besa

134 Relats

1069 Comentaris

237979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.

Més dades a:
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/ambros-i-besa-vicenc