Jau!

Un relat de: Unaquimera

Jau, memòria, jau
i regala'm
una mica de descans
sense ressons!

Calla quan la nit cau
i obsequia'm
una son tranquil·la,
sense sotracs!

Escolta la remor de l'allau
i perdona'm
els records que porta el dia,
sense malsons...

camina amb pas més suau
i acompanya'm
el camí que permet l'avenç
sense forats!

És avui
( que encara sóc viva,
que esgoto les forces,
que no puc més,
que em perdo,
que moro
cada dia una mica )
que et prego, memòria,
em permetis la pau
i la vida.

Si no tu, qui?
Si no ara, quan?

Quan sigui morta
no caldrà: per sempre més,
et seré sorda.


Una quimera

Comentaris

  • Poema de súplica[Ofensiu]
    bloodymaruja | 11-09-2012 | Valoració: 10

    Preciós poema amb una rima molt original i personal. M'ha encantat la manera de demanar la pau de l'oblit!.
    Una abraçada amb molta admiració pel teu talent!

  • Prec a la memòria[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-02-2012

    JAU!

    L’interpreto com un prec a una memòria molt viva d’un ser ple de vida interior i que al llarg de la seva vida han sigut tants els fets que se’l hi han anat emmagatzemant en el seu cervell, que ja no li dona repòs, és com si a mida que van passant els anys, els mesos, els dies el comencés a martiritzar, ja que el cos va envellint, se’l hi va acabant la vida i temés no tenir temps de fer un inventari correcte, son masses les “carpetes” a omplir, son masses els ”prestatges” i el temps se’l hi va minvant. Necessita repòs, no pot donar abast a tot, per tal, perquè patir tant? – fa un prec a la memòria perquè el deixi reposar, es conforma amb menys!
    Jo he entès això i m’ha semblat un poema molt ple amb poques paraules. M’ha agradat molt, de tota manera, ja em diràs si la interpretació que faig és la correcte.
    T’agraeixo molt que vagis repassant i comentant els meus relats. La teva experiència, valor interpretatiu i redacció de tot el que escrius, te un valor incalculable per mi. Ni de lluny em puc posar al teu nivell i per això m’agrada rebre la teva opinió.
    Una abraçada Maite.
    Gemma

  • Si em permets...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-12-2011 | Valoració: 10

    ...jo puc fer alguna cosa per a portar-te pau i alhora vida, Vida, tot i què puga semblar d'allò més oximorònic, i paradoxal, però la vida és un oxímoron paradoxal o millor una contradicció paradoxal, hui em comentava un acudit la meua dona d'Internet i puc dir sense vergonya "masclista" que no l'he entès, estem arribant a una cosa que es diu el "Ligre" la unió entre el lleó de l'immensa selva que hui dorm, i el tigre, aquella dona-mascle o aquell mascle-dona que amb la seua coqueteria acampa pels camps i les selves d'Àsia.
    Espere que els de sempre no facen marxa enrere, la vida ha de seguir, imperfecta, però amb tots, bons i roïns, homes i dones, dones i homes, per molts anys, fins arribar a la perfecció que suposarà la mort de perfecció, Déu.

    Una abraçada Unaquimera, Maite i donem-nos les mans i si no tu amb té i jo amb cafè, però estem premiats i condemnats a viure junts tu i jo i tota la humanitat sencera.
    Hui t'espere a un aquelarre, jo abans em confessaré i tu abans et confessaràs si és el que vols, i llevarem i donarem lloc a la Quimera de l'Odissea, perquè com a fill de ... o filla de Déu ha de viure amb tots dos i amb tothom.

    Un fort pertó Maite, i fins a sempre, que la victòria que hem aconseguit entre tots el dia d'ahir 25 de desembre de 2011 no siga una victòria, com deien els nostres avis els romans o els grecs, una victòria "pírrica", jo sé que no ho és, però l'optimisme pot matar, la curiositat matà al gat, i no hem de ser Lots i no mirar mai enrere.

    Un petó sentit a tu i a tota la teua, com totes, plural família.
    ;-)

  • Jau...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-08-2011 | Valoració: 10

    Ara que la memòria m'és traïdora he tornat a llegir aquest poema tan íntim, tan dur de llegir que em fa mal el cor, potser hi he vingut perquè el necessitava.
    Gràcies Maite, sempre puc acudir als teus meravellosos poemes quan el meu esperit és sent feble. Li llegiré un altre cop al meu cor, i amb tot el sentiment diré... Jau memòria , jau.

    Molts petons i que el sol i el mar et siguin plaents.
    Núria



  • Un poema preciós[Ofensiu]
    elenam | 17-03-2011 | Valoració: 10


    Acabo de llegir alguns dels teus poemes i em semblen preciosos, plens de paraules
    fantastiques i amb molta sensibilitat, et seguiré llegint i espero aprendre molt de tu doncs jo només soc una aprenent.
    Una abraçada

  • Paraules a la vida,[Ofensiu]
    free sound | 13-03-2011 | Valoració: 10

    amb descans,
    amb tranquil·litat,
    sense malsons,
    com cançons
    per recordar
    tot allò que
    no volem oblidar.
    Una abraçada sense forats i
    sense sotracs!!!

  • Un poema preciós!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-02-2011 | Valoració: 10

    Per començar m'encanta l'estructura formal. Tot i que el vers blanc també m'agrada, aprecio molt la musicalitat de la rima, sobretot combinada, com l'has feta tu. Està bastant en desús perquè el vers rimat pot arribar a sonar carca, però no pas com ho fas tu, una rima intel·ligent i ben portada. M'encanta. En quan al tema, m'hi sento identificada. Per una banda m'agrada recordar, com en "Temps d'innocència", però per una altra banda la memòria fa pupa perquè no sempre la podem seleccionar.

    Genial! Per què? Perquè tu vals molt, nena!

  • No sé què dir-te,[Ofensiu]
    Josoc | 04-02-2011

    a mi m'agrada recordar. Deu ser que tinc més records bons que dolents, però d'aquests últims, se'n pot aprendre tant! Potser és la primera vegada que un poema teu no m'acaba d'encaixar, no pas per l'estil que és tan bo com de costum, sinó per la concordança amb la meva realitat.

  • La memòria si, la memòria no[Ofensiu]
    Illadestany | 02-02-2011 | Valoració: 10

    Preciós, Unaquim. Demanes a la teva memòria una treva calmada, uns moments de pau, si més no,nocturns. L'alliberament dels dimonis.
    I també "un camí que permet l'avenç sense forats": de forats, però, sempre n'hi ha, i a vegades ens serveixen per a, després d'endinsar-nos-hi, fer un àgil salt i sortir-ne més lluny, una mica nous, un xic més vius, un poc més nets, potser, i avançar vers més altes clarors.
    Verament, però, hi ha jorns que ens cal l'oblit , i és fort i pregon, en aquest poema, el teu clam d'indulgència al prat més fosc dels teus records.

  • El que ara diré...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 05-01-2011 | Valoració: 10

    ...no m´agradaria haver-ho dit.

    Cal entrar a les llibreries després d´haver-te llegit?

    Una abraçada reial si la reina m´ho permet.

    Jaume

  • El que ara diré...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 05-01-2011 | Valoració: 10

    ...no m´agradaria haver-ho dit.

    Cal entrar a les llibreries després d´haver-te llegit?

    Una abraçada reial si la reina m´ho permet.

    Jaume

  • molt bonic i enèrgic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-10-2010 | Valoració: 10

    i gràcies per les teves paraules com sempre una abraçada des de mataró
    joan

  • recony![Ofensiu]
    panxample | 15-06-2010

    de memòria, ara no sé on la tinc.......
    Després del reguitzell de comentaris, només dir-te que la memòria va més enllà, present en el records desbocats i frenètics, de vegades juga'n males passades.
    Jau memòria jau,..genial!
    Camina amb pas suau i acompanya'm....
    ....ja la he trobat, fins demà.
    Avant pit i amunt

  • Ari Garrido | 26-04-2010 | Valoració: 10

    Les poesies són fetes per ser escoltades i narrades, aquesta cançó l'he fet meua, amb permís, per cantar-la alhora que llegia. M'agrada :) Té una cadència deliciosa; i abanda descriu un sentiment de manera pràctica, directa i sense embuts.

    Besades!!

  • A la memòria[Ofensiu]
    Wenceslau | 19-04-2010 | Valoració: 10

    És un clam a la memòria, en demanda de pau i descans, si.
    He triat i he encertat, és un bon poema que m'agradat, té molt de sentiment.
    Pots llegir el que he enviat a publicat, parla d'ells, no se quan ho publiquen, l'he enviat avui.
    T'escriuré perquè m'ensenyis l'enllaç.

  • Vida en les teves paraules, com sempre [Ofensiu]
    JoanaCarner | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Un cop més has sabut copsar les sensacions i les inquietuds que a molts ens han sacsejat en un moment o altre. Sí, més d'una vegada hem demanat una treva als records.
    Vida en les teves paraules, com sempre

  • Profund[Ofensiu]
    Idealista compulsiu | 17-09-2009

    Molt profund i bonic. Poesia en estat pur. Molta sort!P.D. Mira´m els meus poemes nous haha...si vols Sort!

  • F. Escandell | 17-09-2009 | Valoració: 10

    Sí que m'hi sent identificada, amb el teu relat! La veritat és que la memòria és una motxilla que portam a l'esquena fins... Fins quan? Fins la mort? Possiblement. I mentrestant hem de patir les conseqüències del record, combinades amb les petites vivències de cada dia.

    Gràcies pel teu comentari i per regalar-me la lectura d'aquest preciós relat!

    Una besada!!

  • Proper..[Ofensiu]
    Nyanga | 03-08-2009

    proper és poc! Semblen els meus crits en silenci...m'ha encantat, senzillament això. Preciós i emocionant.
    Al llegir aixo..:

    És avui
    ( que encara sóc viva,
    que esgoto les forces,
    que no puc més,
    que em perdo,
    que moro
    cada dia una mica )
    que et prego, memòria,
    em permetis la pau
    i la vida.

    sembla que estiguis plasmant els meus crits ofegats.
    Enhorabona de veritat, m'has emocionat!!
    Moltes gràcies pels teus comentaris i gràcies encara més pels teus relats que m'encanten!

    Una abraçada

  • Qualitat[Ofensiu]
    Idealista compulsiu | 02-06-2009

    Bones metàfores i intensitat emocional. Bon realt.

  • atormentats,[Ofensiu]
    ESTEL | 26-05-2009 | Valoració: 10

    quan els records fan mal. Fins i tot d´allò que ens va fer feliç i enyorem força. Allò que ens va fer mal i no hem sabut passar pàgina, allò que vam patir i ens va deixar empremta. El millor seria no deixar res pendent, no deixar cap crit ofegat, cap ànsia insatisfeta. I llavors seria com melodia dins l´ànima, de tot allò viscut, satisfet, venint a nosaltres com a visita esperada, com a aroma suau que ens envolta.

    Preciós poema per retenir-ho a la memòria i així demanar-li la nostra súplica quan sigui turment.

    Perquè de tu tot el que recordo es bo, i perquè en pensar em satisfà força, t´envio una abraçada agraïda i amb tot l´afecte


  • Complicitat[Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-04-2009 | Valoració: 10

    Aquesta súplica , aquest crit ... com han arribat fins al fons del meu cor!
    Només en la primera lectura he sentit com s'encongia la meva ànima i feia lliscar llàgrimes de complicitat.
    Són aquest versos :"camina amb pas més suau i acompanya'm.." que demanant la companyia silenciosa dels records, han portat la serenor al meu esperit , i en acabar de llegir el poema, la teva súplica de pau en companyia, m'ha fet sentir la necessitat de tornar-lo a llegir i llegir i llegir.
    Gràcies Maite per brindar-me'l , és realment meravellós !
    Rep de tot cor una abraçada intensa i serena,
    Núria

  • No ens desmemoriem![Ofensiu]
    RFS1984 | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Que no ens abandone mai, la memòria. Sense ella sols som un munt d'ossos, fluïds i carn, complexament mesclats.

    Magnífic!

  • A vegades[Ofensiu]
    micanmica | 04-02-2009

    els records no ens deixen pensar clarament; ho entelen tot com un tel boirós i gruixut alhora que desdibuixa tot allò que tenim al davant...i així es fa molt difícil seguir al present. per això, trobo molt raonable que de tant en tant sigui necessària una pausa...sobretot, dels records dolorosos. una petita joia que expressa coses molt reals i desitjos que tots tenim algun dia, com ara oblidar...o almenys fer-ho veure.

    em quedo amb els versos:
    És avui
    ( que encara sóc viva,
    que esgoto les forces,
    que no puc més,
    que em perdo,
    que moro
    cada dia una mica )

    que miren al present i potser també a aquest passat dolorós (potser és només la meva interpretació que ho veu així, però bé...) i condensen tot un seguit de sentiments i estats.... brutal. una abraçada ben forta, i gràcies per recomanar-me'l perquè ha valgut la pena.

  • Descans com un regal[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Comparteixo el teu desig a la memòria... et deixi descansar.

    Certament els pensaments, els diferencio de les emocions-sentiments, son els que moltes vegades ens atrapen, tot barrejant el que sents amb el que voldries sentir.

    Una barreja nefasta, inquietant... fa mal.

  • SITUACIONS I PENSAMENTS[Ofensiu]
    cabrera | 23-01-2009

    Pensaments semblants he tingut jo quan no he pogut dormir, però no estaven tan ben ordenats ni eren pas tan bells, però això eren altres temps...

  • 5e Aniversari felicitats!!![Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Unes gotes...[Ofensiu]
    onatge | 01-12-2008 | Valoració: 10

    de tristesa a la copa de cristall bufat a boca sempre ajuden a ser humil a veure les coses d'una altra manera. Després de la boira de la tristesa veïem la vida diferent. Però si resulta indòmita, cal dir JAU!


    Salut.
    onatge

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    brins | 21-11-2008 | Valoració: 10

    Efectivament, Quimera, aquest poema i el meu " Paradoxa " reflecteixen els mateixos sentiments.

    La memòria fa reviure el passat, però quan l´enyorança és llaç que ens ofega, no podem respirar el present.

    He gaudit amb la coincidència, gràcies.

    Una abraçada

  • la memòria i la vida,[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Dormir la memòria,
    just el necessari per deixar uns pocs records;
    imprescindibles en aquest final de cursa,
    que es nodreix de petits recons,
    que respira els darrer alè de la vida.

    Però la memòria i la vida,
    sovint fan camins separats,
    i no es troben en aquest carrer del comiat.

    Avet

    * gràcies pels teus comentaris

  • Tres lletres, tres suggeriments[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-05-2008 | Valoració: 10

    J: de jovenívol
    A: d´alliberador
    U: d´únic
    Aquests són els qualificatius que se m´acudeixen després de llegir el teu primer poema publicat. Un poema, permete´m la paraula, memorable.
    D´aquella memòria que li manaves jaure vas, amb el pas del temps- que et permet nodrir-te d´experiències poètiques sòlides- cap a les "Enfiladisses". Un camí ascendent, progressiu, que veus reconegut aquest cap de setmana a Premià de Dalt.
    Que gaudeixis al màxim d´aquesta diada junt amb tots els/les bons/es poetes/ses que t´acompanyen a la Megatrobada.
    Rep una Megaabraçada, POETESSA.
    Mercè

  • Oblit recordat[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    que les coses s'han de fer al moment, i no deixar-ho per a demà, perquè el demà esdevé ahir en la nostra accelerada existència.

    Disculpes per arribar tard a la teva crida; res d'indiferència sinó el tràfec de voler llegir i escriure sense mesura.

    Prou de rotlle carpediemià o tempusfugitat i anem al que em porta fins al teu poema (p-o-e-m-a, amb les cinc lletres corresponents, d'acord?):

    Tendre poema In Memoriam, però es pot saber per a qui? O és massa íntim?

    Trencador poema elegíac, he de dir. Perquè un poema elegíac consta de versos llargs i pausats, però el teu poema de vers curt (i final haikuat) és àgil, alegroi, sense treure-li sentiments ni raons de ser (al poema).

    Jec, encara que sigui oblit, i m'aturo una estona per a gaudir del dia, assolellat, i de la lírica de més d'un relataire.

    Gràcies, d.

    (PS: sempre em fas inventar paraules, gràcies)

  • M'atreu[Ofensiu]
    Kanoa | 09-04-2008 | Valoració: 10

    Me l'ha recomanat la Txell i té raó, és molt bo.
    Me fa recordar dies que pagaries per oblidar coses, nits que vols dormir-te per parar de recordar.
    M'agrada, m'atreu.

  • Passa a la dreta![Ofensiu]
    Cuit | 08-04-2008 | Valoració: 9

    Sensibilitat pura...
    gràcies per aquests instants de gaudi..

    de debó.

  • Seguir caminant[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 08-04-2008 | Valoració: 10

    El poema transmet un estat d'ànim, te'l fa arribar. M'agrada i es mereix un comentari millor que el meu, al menys m'uneixo a tu en el desig:
    Preguem a la memòria que ens deixi respirar tranquil·les, ens deixi seguir caminant, mantenint fragments de la nostra essència, sense ofegar-nos.
    Sort amb el camí!

  • Valentí Valent | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Com podem sobreviure a algo tan terrible com la memòria? Com podriem viure sense ella?
    Si pensem en el tema -i no en aquest solament- és dificil entendre'ns.
    Pero hem de continuar endavant!

  • Com de ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-03-2008 | Valoració: 10

    ... tant en tant faig he tornat a rellegir un dels teus relats que si em permets et diré que tens més habilitat en la narrativa o millor, la teua poesia és excelent però la teua narrativa és exquisida, jo crec que tu i Isabel Laso són les dones i els homes que per a mi tant em fa amb els que més he connectat en relatsencatalà a banda de la ja tristament desapareguda Lilhit, sou per mi una troballa magnífica i llàstima que aquest "...País petit..." siga tan gran perquè sinó podríem estar junts i fer-nos grans amics tots tres i perquè no com en el nus borromeu tots quatre, morta Lilhit.
    En aquest poema intuisc que vols oblidar una mica, vols que la memòria et deixe ser tu mateixa i no et carregue amb el pes de la teua història, si més no és el que jo he entès a banda que de vegades la memòria ens gasta bromes feixugues portant-nos per carrerons on no podem deixar de pensar, és en eixos moments en els que ens cal una petita(com dieu vosaltres) dutxa, o si més no una xicoteta píndola que ens lleve l'angoixa, l'angoixa és el mal dels que pensem i creu-t'ho, tots els que pensem tenim una petita droga, ja la tenien poetes filòsofs com Nietzsche o nosaltres mateixos, som els veritables creadors dels calmants per la nostra angoixa, allò perillós per l'angoixa és l'alcohol o les drogues dures.
    No és cert, eh, però ara m'estic fent un canuto amb unes amigues parlant i riguent-nos del món i dels déus i entrant en els límits de la vida on els déus ens donen les seues benaurances, i ens donen la fe, vinga vine i afegeix-te encara que siga tot un somni, somnia i gaudix de la divinitat i de la vida, de la terra i del cel. I abraçat a mi un moment i deixa't emportar.
    Bé fins demà Unaquimera que hui ja em gaudit prou i demà tindrem un fort dolor de cap per la ressaca. Petons de Vicent.

  • Viure per oblidar o per recordar?[Ofensiu]
    joanalvol | 09-03-2008 | Valoració: 10


    Si demanes a la memòria l'oblit, tot es fon.
    Si demanes a la memòria el record, tot és viu.
    Si demanes l'harmonia, s'obliden els malsons
    i els vius records, et faran viure.

    M'agradat molt el poema

    Juanalvol

  • ENFONSA'T EN L'ABISME DE L'OBLIT...[Ofensiu]
    setecel | 26-01-2008

    Enfonsa't en l'abisme de l'oblit,memòria.
    Desapareix com un núvol carregat de tempesta de grisos sentiments,rancúnies,dolor,tristesa.
    Colga't sota la terra erma per no renèixer en moments de feblesa.

    Memòria,desfes-te de mi,d'ell,i de tot el que ens uneix i ens separa.
    Jau,agonitzant,davant meu ,perquè et pogui trepitjar amb els meus peus i matar-te.

    Enfonsa't en l'abisme de l'oblit,memòria,per sempre més.

    Molt maco el relat.Dur,trist,real,sincer i carregat de dolor i lluita.
    Chapeau!.

  • Impressionant[Ofensiu]
    unmarpernopensar | 21-12-2007 | Valoració: 10

    I tant que és gran!
    I tant que està ple de coses!

    Aquesta poema parla per si sol. Desenfunda les paraules.

    Enorabona, felicitats.

    Desfent-se d'encanteris, endreçant els maldecaps.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    megane | 21-12-2007 | Valoració: 10

    No és un petit poema. Està ple de tot de coses.
    És gran, és llarg, és fondo.
    És diferent de tots els altres.
    Et llegiré més.
    m

  • Gràcies[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 13-11-2007 | Valoració: 10

    per redirigir-me cap a aquest poema. Un diàleg preciós amb la memòria, tan emprenyadora (disculpa'm el mot) i tan necessària a la vegada. I tu mateixa ho dius al final: un cop morts, li serem sords.
    Però fins aquell moment, hem de reconèixer que en molts aspectes vivim d'ella i per ella. Encara que, certament, hi ha moments en què el millor que podria fer és jaure i deixar-nos descansar... o no, perquè llavors no existierien poemes com aquest.

    Antoni

  • scrooge | 31-10-2007

    la idea de com ens pot turmentar una cosa que no és present sinó que la reproduïm nosaltres dins nostre. m'agrada!

    *

  • Jau memòria, jau...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-10-2007 | Valoració: 10

    i regala'm una mica de descans sense ressons... evocadora imatge de la desesperació, quan la memòria ens traeix, i ens fa recordar els ressons d'allò que voldríem oblidat.
    ...Quan sigui morta no caldrà... et seré sorda... En aquest poema demanes a la memòria que calle, que deixe de parlar d'actes i pensaments passats, el que m'inspira és dolor i confusió.
    I que ho faça prompte, perquè quan estigues morta ja no caldrà perquè li seràs sorda, ja no la sentiràs.
    Li demanes com moltes persones li han demanat a la seua memòria moltes vegades un moment de calma, potser per oblidar una mort, la mort d'un ésser estimat o la pèrdua d'un amor o tantes i tantes coses que hem d'oblidar i que de tant en tant la nostra memòria ens nega aquest oblit. En fi no està fet el poema des de la joia com ho va estar el meu d'Andalusia, però escrivint els nostres fantasmes desapareixen una mica.
    Vinga et deixe des del meu llit un dia d'oblit sota les mantes i amb la calor mandrosa de la meua habitació. Petons Unaquimera.

  • M'ha enganxat en un[Ofensiu]
    RATUIX | 26-10-2007 | Valoració: 9

    moment en què m'he permès una esgarrifança...
    purament emotiva.
    Gràcies pels comentaris i com els fas arribar de clars.
    De l'escrit últim que m'has comentat hi ha una explicació concreta que vaig posar en la referència. Potser et farà rellegir-te'l.
    Fins aviat!!

  • Memòria...[Ofensiu]
    franz appa | 26-10-2007

    Arribo a aquest poema molt tard -gràcies a les teves precises instruccions de "trànsit"-, després de tants comentaris ja -alguns tan elaborats!-...
    M'ha agradat molt, com tot el que he llegit teu. A poc a poc penso encalçar-te les passes anteriors (això d'encalçar ho trec d'un vers teu, ja saps).

    Subratllo:
    "que encara sóc viva, (...)
    que moro
    cada dia una mica )
    que et prego, memòria,
    em permetis la pau
    i la vida.

    Si no tu, qui?
    Si no ara, quan?"

    Com Funes el memorioso, tots tenim un esclavatge dels records. Afrontar-los a la perspectiva de memòria 0 que és la mort els relativitza, certament. Hi ha qui prefereix pensar que això només serà el traspàs a una altra vida on quedarà intacte el bagatge de la memòria. O els bagatges arrossegats de moltes vides (has vist la darrera pel·li de Medem, "Caótica Ana"?).
    Jo ho veig així, com tu, memòria 0. I crec que no m'espanta. M'espanta, en canvi, la pèrdua de la memòria en vida (Alzheimer i cia.) Però una altra cosa és el descans episòdic que aquí demanes.
    Una abraçada,

    Franz


  • Doncs abans no s'acabi la temporada[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 20-06-2007 | Valoració: 10

    (em refereixo a la primavera), jo també t'escric un comentari!

    Clar que què més puc dir jo a un poema que ha merescut uns comentaris tan excepcionals?

    He de dir, això sí, que m'ha sorprés les anades i vingudes d'aquest diàleg amb la memòria. Amb la primera estrofa, particularment amb el primer vers, ordenes amb aire dominant a la memòria. Li dius que jagui, talment com si d'un gosset es tractés. Talment com si volguessis donar a entendre una idea de memòria o recordança dòcil.

    Pocs versos més endavant, patapum, canvi de registre! Del "jau" i el "Calla" ferm i decidit passem al "perdona'm" feble i suplicant.

    Tot plegat reforça la idea d'un vincle tumultuós o turbulent amb la pròpia memòria: a vegades guanya qui recorda, seleccionant conscientment o inconscient els bons reoords, i a vegades quanya la memòria, que imposa els records dolents. Aquesta és una mica la impressió que m'ha quedat de les primeres estrofes.

    La vessant suplicant de qui recorda envers la seva pròpia memòria és la que acaba essent imperant a la recta final del poema, amb un prec persistent: "alleugera'm del teu pes, memòria!"

    Un prec que, tanmateix, acaba tenint un final amb regust amenaçant: quan sigui morta ja no caldrà. Et seré sorda. Una manera indirecta, profunda, punyent, incisiva i dura, molt dura, de dir: benvolguda memòria, la meva mort serà la teva.

    M'ha entusiasmat el ritme i el contingut, Unaquimera! Jau! no li arriba ni a la sola de les sabates a Oració, això per descomptat!

    Una abraçada i enhorabona pels més de 1000. I pels 1000 més que vindran!

    V.

  • Comentari taller d'escriptura, Ronda 3 (grup 2)[Ofensiu]
    Gorwilya | 22-04-2007

    Aquí tens el meu comentari d'aquesta tercera ronda. Potser és una mica pobre, però és que jo i la poesia mai ens hem entès. Per tant, no és que hi entengui massa. Ja que no n'acostumo a llegir.


    * Estructura:
    El parèntesi de la cinquena estrofa l'he trobat una mica fora de lloc, però potser és perquè no he vist mai cap poesia que en porti. Potser ho podries dividir en dues estrofes.

    És avui
    que encara sóc viva,
    que esgoto les forces,
    que no puc més,
    que em perdo,
    que moro
    cada dia una mica.

    És avui que et prego, memòria,
    em permetis la pau
    i la vida.


    *Contingut:
    El narrador és en primera persona i és l'únic protagonista. Aquesta veu comença demanant a la memòria que la deixi tranquil·la i no la faci pensar en coses que no vol. Sobretot a la nit, que ella el que vol és dormir dolçament, i els records de la memòria no la deixen.
    L'allau podrien ser tots els records que no vols que la memòria tingui presents. Per això li demana que li perdoni els records del llarg del dia que estan buits de malsons, perquè no els esborri i te'ls permeti conservar.
    Necessita que la memòria li faci cas, i la deixi en pau. Per això li diu que si no ho fa ara, quan sigui morta ja no caldrà que ho faci, perquè no la podrà sentir.


    *Opinió personal:
    És una poesia que utilitza un llenguatge proper. De manera que les diferents paraules que hi ha plasmades, et permeten seguir la narració sense perdre't cap detall i entenent en tot moment què està dient la veu que parla amb la seva memòria.
    No se m'ha fet pesada en cap moment, ja que té un llargada adequada i és molt entenedora.


    Espero que et serveixi d'alguna cosa!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • TALLER D'ESCRIPTURA, 3[Ofensiu]









    TEMA......EL PES DE LA MEMÒRIA, records punyents

    COMPOSICIÓ....1ª part, 4 primeres estrofes de 4 versos cadascuna,de mètrica irregular,
    amb rima segons l'esquema:
    A,B1,2 / A,B, 3, 4 / A,B, 5,6 / A, B, 7,8

    2ª part, 4ta, 5ª i 6ª estrofa .......lliures

    RECURSOS EMPRATS...
    1, personificació de la memòria, a la qual l'autora es dirigeix en
    un monòleg de gran càrrega emocional.
    2, Repetició de "paraules/força"....SENSE, "sense ressons", "sense
    sotracs", "sense forats"
    3, apariat interpel.lador, (nervi del poema).........
    si no tu, qui? / si no ara quan?
    4, evidencia: sentits i emocions, OÏDA..."calla quan la nit cau"
    "remor de l'allau"
    EMOCIONS...."perdona'm els records"
    5, conjunció de paraules de significat contrari:
    "sense" (paraula de significat "feble") + "sotracs"(significació de
    força)
    6, metàfores de gran bellesa estètica:...."calla quan la nit cau"
    "que moro cada dia una mica", "em permetis la pau i la vida"
    7, FINAL IMPACTANT....on la tensió mantinguda al llarg del poema
    arriba al clímax.
    CONCLUSIÓ.....l'autora, des de l'inici, ens capta l'atenció i d'un mode suau i delicat
    ens condueix pel seu univers de capvespre, on podem captar les més
    variades conjuncions del seu sistema planetari d'una gran bellesa
    plàstica. Remarquem el domini en mantenir la força i el nervi inicial fins a
    la fi, on, tal com hem assenyalat més amunt, acaba amb una magistral
    explosió metafòrica, rotunda i definitiva.
    "Quan sigui morta / no caldrà: per sempre més/et seré sorda"
    FELICITATS......... i segueix movent-te com fins ara per aquest univers de paraules amb
    les que saps crear una tan variada, magnífica composició.
    Una abraçada!,( i gràcies per deixar-me fruir del teu art.)

  • Comentari del Taller. Ronda III. Grup 2.[Ofensiu]
    Tempesta | 09-04-2007

    No crec que et pugui dir res que no t'hagin dit abans d'aquest poema. Miraré de fer un anàlisi que et pugui servir però t'aviso des d'ara que només sé analitzar la poesia segons el que vaig intuint, fent segones interpretacions.

    Forma : Les 4 primeres estrofes presenten similituds entre elles (ultima paraula del primer vers acabada en "-au"; segon vers acabat amb "...-a'm"; tercer vers lliure; quart vers acabat amb "-s" i amb signes d'admiració exceptuant la 3a estrofa. Aquest aspectes que són semblants ajuden a la poesia dotant-la d'una certa estructura, agradable a la vista i al llegir-la (ja que veiem l'estructura i la reconeixem). Suposo que el canvi de la forma a les últimes estrofes es deu també per un canvi de contingut que passaré a analitzar tot seguit.

    Contingut : /Parlaré del personatge com si es tractés de tu, encara que no sigui autobiogràfic, així ja ens entendrem, no?

    - 1a estrofa: Demanes fervorosament que la memòria et deixi tranquil·la, que puguis fer qualsevol cosa que et vingui de gust sense necessitat d'estar recordant escenes passades que potser et fan negar el que de veritat vols. Sovint aquests records apareixen subtilment, però tot i així molesten.

    - 2a estrofa: Implores que deixi de turmentar-te als vespres, que sol ser quan els records afloren amb més facilitat, perquè puguis gaudir d'una nit on el son sigui agradable i no truncat per mals de cap.

    - 3a estrofa: "La remor de l'allau" podria simbolitzar realment una mena d'allau caient sobre el record, per esborrar-lo o si més no, soterrar-lo, com si avisessis la memòria que si no fa el que li demanes ho acabaràs aconseguint amb les teves pròpies armes. No acabo d'entendre els següents versos
    "i perdona'm
    els records que porta el dia,
    sense malsons..."
    Potser el que vols és una memòria selectiva, però que recordi només el que tu desitges? Potser t'excuses perquè vols fer-la desaparèixer i encara t'aferres a algun record per poder continuar endavant?


    - 4a estrofa: Els primers versos em feien creure que no volies recordar absolutament res, però ara sembla que et fa por deixar tot el que has estat i has viscut enrere. Vols que la memòria sigui com un gos fidel (remarcat pel "Jau" inicial, que sempre l'he sentit referint-se a animals, sobretot gossos) que faci el que li manes.
    - 5a estrofa: L'estrofa més significativa de la poesia pel meu gust. És on et mostres feble, demanant pietat a la memòria, li mostres que estàs destrossada anhelant que et faci cas.

    - 6a estrofa: la memòria és la única que et pot ajudar, i realment "ara" quan més ho necessites, més tard potser seria massa tard.

    - 7a estrofa: El final sembla tenir doble significat, o simplement ser la teva resignació. Si la memòria et fa cas, genial, sinó ja arribarà el dia en què puguis no fer-li cas. Però la memòria morirà amb tu, no ho sé, jo hagués donat un altre caire al final. Potser el que fas es dir-li que quan realment et fa falta és ara. Trobo que és un final amb múltiples interpretacions i això s'agraeix.


    Conclusió: Em sembla una poesia molt profunda, íntima, i quan es veu això és impossible proposar cap millora. És un sentiment que molts hem sentit, i tu l'has sentit així. Jo no sé com senten els demés pel que no puc refutar aquest sentiment teu. Trobo que has emprat molt bones paraules, no has caigut en la repetició i has emprat bons sinònims. No sé si t'haurà servit el comentari, però no tinc res més a dir. SI et manca qualsevol cosa, quelcom que no entens, m'ho dius. Salut!

  • Lilith | 28-02-2007 | Valoració: 10

    No sé pas des de quina objectivitat t'estic parlant, però de tot el què t'he llegit és el què m'ha agradat més. Potser perquè et despulles per dintre, o ho aparentes, o hi poses la boira adequada perquè sembli real. Transmet. Ja sé que això no es demana, però m'agradaria llegir-te més sovint despullada per dins.
    La memòria és l'altre passatger, el que ens acompanya encara quan no en tenim ganes ni ens cau bé.
    Una abraçada.

  • Pasió interna[Ofensiu]
    Simon | 22-01-2007 | Valoració: 10

    A les vacances he estat llegint autors de poesia, entre d'altres el que vam comentar i et dono la raó, reconec els mestres pero no desmereix el teu poema, en el que trobo una força, una pasió interna, un foc que identifico com propi d'alguna època meva, voldria dir que passada.
    Encara que cada cop em conecto menys, ens continuarem veient per aqui, SB

  • Benvolguda[Ofensiu]
    Sibil·la | 17-01-2007

    memòria, que ens ofegues sota el coixí del passat. Què dir d'ella? Tant tu com jo hem escrit sobre ella i tanta gent que també n'han dit la seva. Quan vas llegir el meu poema, Mnemòsine, em vas comentar que fes una parada al teu Jau!. El que he vist és que tant tu com jo preguem a la deessa perquè ens deixi respirar tranquil·les, ens deixi seguir el nostre camí però sempre mantenint fragments de la seva essència. La veritat és que l'experiència també ha estat molt grata i et volia donar les gràcies pel teu comentari i per a permetre'm descobrir nous poemes teus.
    Que tot et segueixi anant tant bé.
    Molts records sibil·lins

  • el teu...[Ofensiu]
    nina | 28-12-2006 | Valoració: 10

    comentari m'ha portat a llegir-te i guau!!! ostres! és que el toc-toc pesat de la memòria picant constantment a la porta del nostre present és un maldecap del que sovint jo tampoc hi trobo l'analgèsic adient.
    Uilitzes les paraules justes, una mica malcarada, quan toca, per fer palpable aquesta rabia impotent. El final, contundentment genial!!

    abraçades ensucrades i amnèsiques!!

    rut

  • Silenci[Ofensiu]
    poetessa frustrada | 24-12-2006 | Valoració: 9

    Com podria dir i reflexar en el meu relat tot allò que he sentit llegint les teves línies. Crec que amb dues paraules s'aproximarà: Moltes felicitats!! Molt bon poema, m'ha agradat!!
    Et seguiré la pista
    Petonets

  • I quin millor regal de Nadal...[Ofensiu]
    brideshead | 22-12-2006

    podria fer-te? Doncs només un parell de ratlles per felicitar-te per tanta creativitat, tants bons escrits i tanta simpatia desplegada...

    Una forta abraçada, molt bon Nadal i 500 petonets!

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 06-12-2006

    un poema intimista, .... harmoniós i molt rítmic, ... sonor i ple, ... mmm, ... amb pauses ben posades i rima intensa, ... un bon poema que ens regaleu, ....

    OhCapità.

    Mmm, ... m'agrada observar que hi poses un tros de la cançó d'amor d'en Raimon Parlant-me de tu que no fa pas massa encara hi era a la meva Bio, ... "La mar de blau, ..."

    Un bes suau i dolç.

  • felicitats...[Ofensiu]
    manel | 04-12-2006

    per això de l'1+2, que la veritat no se ben bé que és.
    També fa temps que et volia saludar. Em vas deixar (ja fa una colla de dies) un comentari senzillament deliciós a un dels meus poemes.
    Jo també et vaig visitant i gaudint de les teves prodigioses i màgiques històries però m'he volgut aturar en aquest poema perquè és especial. Cada nova lectura augmenta la seva força, oferint noves sensacions al lector disposat a deixar-se penetrar.
    Potser ja es tracta de morir una mica cada dia, cada petita mort suposa una petita vida anterior, i no hi ha res més trist que no poder (o no saber) gaudir de petites vides. Descobrir aquest petit poema ja n'és una.

    Uns petons!
    manel

  • Tampoc em deixa indiferent[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-11-2006

    el teu comentari, Ribera! Te l'agraeixo i et convido a tornar quan vulguis pels meus relats...

    Una abraçada de benvinguda,
    Unaquimera

  • Un poema[Ofensiu]
    Ribera | 29-11-2006 | Valoració: 10

    que no deixa indiferent.

  • L'he vist...[Ofensiu]
    Gessamí_blau | 19-11-2006 | Valoració: 10

    ... a ultims comentats i m'ha cridat l'atenció el títol. Després no he pogut evitar de dir-te que em sembla un poema preciós. Molts cops passa, que la memòria, que hauria d'estar al nostre servei, sembla que ens utilitzi fer fer-nos la guitza quan li convé (inexplicablement).
    He de trobar més temps per llegir-te i llegir-vos, perquè cada cop que de forma casual trobo un poema, com aquest, o algun relat que m'encisa, tinc aquella il.lusió de nena petita, quan trobava una petxina de nàcar i li semblava que era el millor tresor.
    Una abraçada i fins la propera

  • a voltes...[Ofensiu]
    instants | 19-11-2006

    creem ponts que desitgem creuar,
    que no en veiem el final
    però ens atrauen.

    Un salt al buit!
    un signe de bojeria?
    a voltes
    cal confiar i amb els ulls tancats,
    Saltar!!!

    a voltes,
    som esclaus i busquem a fora el que no som capaços de trobar a dins nostre.

    a voltes,

    Creiem que mostrar-nos dèbils és signe de debilitat,
    però la debilitat
    comporta
    altes dosis de valor
    per a redescubrir ,
    en els nostres passos,
    qui som.

    No deixis mai d'escriure poesia, és un tresor.

    una abraçada

    Pau

  • difícil esclafar la memòria,[Ofensiu]
    mjesus | 29-10-2006 | Valoració: 10

    diuen que el millor és canviar els pensaments negatius, per d'altres de positius; ho veig díficil igualment.
    …
    sense ressons, sense sotracs, sense malsons... sense forats! et seré sorda. Molt encertat.

    M'ha agradat molt; el títol (a la memòria) com si fos una fera, sempre esguardant. Quan llegeixes el poema te un ritme musical trist (suposo que és per la repetició del so "au".
    Moltes gràcies pels teus comentaris, m'animen molt.
    Fins la propera.
    Una abraçada. mjesus

    …

  • Hola Q.[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 27-10-2006 | Valoració: 10

    Jo crec, que no es tant escriure amb destresa i alluernar als altres, sino el que m'agrada es provocar sensacions, suposo que les receptes dels medicaments estan ben escrites, pero no per aixo, ens provoquen res. En el teu poema veig la memoria com una cosa, que esclafa, que no deixa viure, com un llast que la propia vida provoca. Molt agraït per el teu comentari. Et seguire llegint.


    Chen.

  • La memòria[Ofensiu]
    | 16-10-2006 | Valoració: 10

    Escolta la remor de l'allau
    i perdona'm
    els records que porta el dia,
    sense malsons...

    ...

    Oblidar, oblidar, descansar per una estona de la vida és un missatge que es fa present en tot el poema. Sovint volem morir durant una estona i renéixer aleshores, per afrontar-ho tot de nou però amb energies renovades. Això és dormir, reposar, i no podem fer-ho si la memòria i els mals records no ens abandonen.

    M'agrada molt el teu estil, la manera que tens d'escriure, de dialogar amb les paraules que escrius. En tots els teus relats hi he vist compartida aquesta forma amable, afable i suau que tens d'escriure, i que els aconsegueix fer molt atraients pel lector.

    camina amb pas més suau
    i acompanya'm
    el camí que permet l'avenç
    sense forats!

    Una abraçada! Seguiré omplint el teu cistell de comentaris.

  • m'agrada[Ofensiu]
    laieta | 08-10-2006 | Valoració: 10

    ... el petit to irònic que hi poses... a vegades necessitem una bona banyera sense cap altra llum que la de tres espelmes i deixar la memòria rera la porta tancada... però això només t'ho deixo fer un parell de cops l'any, què faríem sense els nostres records?
    m'agrada com escrius, ara que tinc una estoneta em llegiré tots els teus relats. gràcies per comentar-me i encantada de descobrir-te.
    petons quimera.
    laieta

  • Llibre | 07-10-2006

    Jau, memòria, jau [Bon començament, que ja ens duu cap a un vessant intimista, per tot el que implica el món dels records]

    i regala'm

    una mica de descans

    sense ressons! [La veu poètica necessita descansar de tants records, de tanta memòria]


    Calla [Aquestes paraules en color les he remarcades perquè m'ha agradat com les fas anar, com les utilitzes creant repeticions sense emprar el mateix mot. El primer vers del poema s'inicia amb un verb imperatiu: "jau". La segona estrofa continua amb aquesta estructura i s'inicia amb un verb també en forma imperativa: "calla"]quan la nit cau

    i obsequia'm [El que et deia: a la primera estrofa ens dius "regala'm" i ara ens recites aquest "obsequia'm"]

    una son tranquil·la, [Primera estrofa: "descans". Segona estrofa: "tranquil·la". Ho repeteixo: m'agrada com treballes aquestes repeticions. -Tot i que "son", si no m'equivoco, és masculí--]

    sense sotracs! ["ressons" versus "sotracs": bon joc]


    Escolta la remor [A la primera estrofa trobàvem "ressons" i ara ens mostres la "remor". Una bona concatenació d'elements amb un joc de paraules que crea continuïtat de significat] de l'allau

    i perdona'm [Ja no marco més paraules en coloraines, perquè al final això semblarà un circ, però aquí trobem un "perdona'm" que ens duu de la mà al "acompanya'm" de la següent estrofa. I ho trobo elegant, com a recurs]

    els records que porta el dia,

    sense malsons...



    camina amb pas més suau

    i acompanya'm

    el camí que permet l'avenç [Ostres! Amb tants jocs de paraules, aquest "camí" m'ha sobtat. Perquè just dos versos amunt fas servir el verb "caminar". No sé... potser m'esperava més trobar algun sinònim, tot aprofitant aquest mostrari de lèxic que ens fas amb aquest poema]

    sense forats!


    És avui

    (que encara sóc viva,

    que esgoto les forces,

    que no puc més,

    que em perdo,

    que moro

    cada dia una mica)

    que et prego, memòria,

    em permetis la pau

    i la vida. [Una estrofa llarga, amb versos curts que oscil·len entre les 3 i les 7 síl·labes -si no m'he equivocat--, que dóna ritme i serveix per enllaçar amb la cloenda del poema. Amb aquestes acotacions que s'inicien amb el relatiu "que" se'ns exemplifica la situació, la sensació que viu la veu poètica, alhora que ens apropa a aquest sentiment de desemparança que somou aquest relat poètic]



    Si no tu, qui?

    Si no ara, quan?



    Quan sigui morta

    no caldrà: per sempre més,

    et seré sorda. [M'agrada també aquest final. Remarca la necessitat imperant de ser escoltada per tal de trobar la pau. La pau interior. Aquella que s'anhela i no arriba perquè el record, punyent i intens, malbarata en tot moment la possibilitat de descans. Un final impactant, amb la presència de la mort com a darrer eix vertebral d'una situació davant la qual no podem fer res més que cridar i demanar que se'ns concedeixi aquest descans]

    Un bon poema, Unaquimera. Si més no, a mi m'ha agradat. Intens, treballat, i amb força i energia darrere cada paraula.

    Fins la propera! Una abraçada,

    LLIBRE

  • és....[Ofensiu]
    fleur | 04-10-2006 | Valoració: 9

    diferent^^

    sona diferent, és diferent, però sona.... té música.

    unpetó.

  • Un poema molt bonic![Ofensiu]
    Gorwilya | 04-10-2006 | Valoració: 9

    Abans de res donar-te les gràcies pel teu comentari! ;P

    He entrat aquí i no sabia massa què llegir, i mira al final he triat aquesta poesia. I m'ha agradat molt! I bé, no sé massa què més dir, perquè això de comentar poesies no és lo meu...

    Et seguiré llegint!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • fantastic[Ofensiu]
    Guspira | 02-10-2006 | Valoració: 10

    ondia! kina sorpresa! No t'habia llegit encara i m'ha sobtat força aquest poema! Genial! Espero que segueixis regalant-nos versos!

    una abraçada

    GuSPiRa

  • No...[Ofensiu]
    Ada Bruguera Riera | 01-10-2006 | Valoració: 10

    La memòria que no se'n vagi..tot i que faci mal..que a vegadis ens faci preocupar..plorar...és la cosa més maca que tenim...és tota la nostra història...
    Gràcies pel comentari...m'ha fet poder-te descobrir entre els milers de relataires...
    Un petó molt fort d'una relataire amb ganes de llegir i escriure!!!

  • blaumar | 01-10-2006

    Si poguessim fer-la callar, la memòria, aquells records. Les angunies, les petites coses que es trenquen i ens desmunten...

    Però sols una estona , sinò ja no seriem nos.

    El teu poema no per agradable en la lectura és menys certer en la diagnosi.
    Enhorabona.

  • Naiade | 01-10-2006 | Valoració: 10


    Aquesta paraula que tan m'agrada.
    M'he identificat tant amb aquest relat. Jo també voldria que la meva ment, tan activa e incansable, reposes alguna estona i amb dones descans.
    T'agraeixo el teu comentari, estic plenament d'acord amb el que em dius.
    M'ha servit per descobrir els teus excel·lents relats.
    Estaria molt contenta si em donessis la teva opinió d'algun altre relat.
    Et seguiré llegint.
    Una abraçada i un petó.

  • recordo mentre visc i visc mentre recordo[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-10-2006 | Valoració: 9

    Lèvingir

  • La memòria...[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 01-10-2006 | Valoració: 10

    Si recordes és perque en realitat anheles recordar.
    És impossible deixar de pensar en una cosa si no ho vols deixar de pensar. Només tu la controles...
    Per tant...Si no ets tu mateixa qui l'atures, Qui?
    Si no és ara que ho fas, quan serà?

    =)
    Gracies pel teu comentari...
    Ultimament soc descobriment de molta gent :)
    Gracies per la teva abraçada...LA MEVA MEMÒRIA NO L'OBLIDARÀ. Moltes abraçades per tuuu ...milers i inmenses totes elles.

    Agur!

  • Sort...[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-09-2006

    en tenim de la memória,encara que com molt bé dius, si ens deixés descansar quan nosaltres volem, seria una meravella.
    Mercés pels teus comentaris i una abraçada amb memória.

  • Ostres![Ofensiu]
    Xocolatina | 22-09-2006

    Rellegint el meu comentari anterior em sembla que he quedat fatal!!!
    Volia dir que la sorpresa era que escrivissis poesia, no que el teu poema fos bo. Em sembla que ara si que ha quedat clar, tu espero que ho entenguis.
    Un petó dolcet!

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Xocolatina | 22-09-2006 | Valoració: 10

    Un poema! i bo! Quina sorpresa!
    T'havia llegit l'ultim relat i no m'havia donat que tenies un escrit en vers. Veig que m'he perdut alguns més, ja els recuperaré, tinc poc temps per conectarme i per escriure, paso per una temporada estresada.
    Mha agradat molt!
    Thas guanyat una llepadeta,
    Xocolatina

  • Un altre punt de vista[Ofensiu]
    Toni Martorell | 21-09-2006

    Hola Unaquimera,

    Casualment aquest semestre he d'estudiar una assigntura de la carrera de psicologia dedicada a la memoria i en ella (pel que he vist al pla docent) és fa esment sobre tot al funcionament de la mateixa i a les mancances que en ocasions provoquen autèntics problemes.

    No obstant en aquest poema tu introdueixes un àmbit emocional molt interesant que és la renuncia voluntaria a fer ús de la memoria i devant d'aquesta imposibilitat el prec sincer que et deixi en pau.

    Emocionalment no et deixa indiferent el poema i obre una porta molt interesant a la reflexió.

    Gracies per comentar-me perquè a través del link he pogut descobrir-te.

    Petons i força

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    indefinida | 17-09-2006 | Valoració: 10

    És original, fresc....per mi ho té tot. Frases bonqiues, frases pensatives, una idea constant en tot el poema....m'encanta com l'has escrit!

    Per cert, molt bonica la foto...

    Petons

  • Poema senzill...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-09-2006 | Valoració: 10

    ...però molt pensat, d'estructura concisa i treballada; de sentiments sense sentimentalisme; d'emicions sense crit; de tranquil·la consciència; de tristor serena.
    Per quan un altre semblant?

  • No se si m'agrada més aquest poema[Ofensiu]
    Siena | 10-09-2006 | Valoració: 10

    per lo que diu o com s'ho fa, perque jo he pensat coses com aquestes de vegades pero tu ho fas de manera molt personal: ho demanes sense crits, no ploriques ni exigeixes, tens un estil dolç pero no desesperat, com ho puc dir? digne!
    Si que sé que m'agrada!
    I merci per la informació, la del solstici!
    Un petó,
    Siena

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Buk | 06-09-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu poema, Unaquimera. M'agraden els versos curts i la contundència que comporten. Jo sempre cerco la senzillesa. Dir el màxim amb el mínim. Tu assoleixes aquest objectiu a la perfecció. Enhorabona!

    Salut
    Buk

  • Un poema que denota emocions[Ofensiu]
    Aquarela | 06-09-2006 | Valoració: 10

    contingudes però expressades amb suavitat, sense crits ni estridències però amb fermessa, que m'ha agradat molt i m'ha sorprés per ser el primer que et llegeixo. Espero que no sigui l'últim!
    Acabo d'arribar de vacances i m'he trobat amb la Cadena, veig que ja has participat, quina bona idea que crea lligams entre els autors.

    Una pinzellada amb colors d'estiu per a tu
    d'Aquarela

  • M'agrada el títol i el seu to imperatiu![Ofensiu]
    ROSASP | 05-09-2006

    La ment ens domina massa vegades, ens porta per terrenys on la terra s'esllavissa als nostres peus. I mai en té prou de ficar el dit a la llaga, ni tornar a encetar molts records plens de ferides.
    Però evidentment forma part de nosaltres i em de conviure de la millor manera possible. Per això m'agrada com la convides amb estimació i tendresa a acompanyar-te, alhora que també li fas saber obertament que massa vegades ens encadena i limita.
    Un poema conscient i amb molta coherència;
    una mena de reflexió en veu alta, amb la que crec que tots ens hi podem sentir força identificats.

    Una abraçada i fins ben aviat!

  • Simon | 05-09-2006 | Valoració: 10

    un poema, molt bon poema, després de tot un mon en prosa!

  • avança[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-09-2006

    sempre amb el cap a dalt de tot.

  • jaumesb | 30-08-2006 | Valoració: 10

    la virginitat ens besa i amaga la memòria

  • Quin poema més trist![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006

    Primer de res, m'ha fet molta il·lusió veure que havies publicat de nou, i sobre la sorpresa de que era una poesia ha anat la sorpresa de que era molt bona. Boníssima, de fet.
    Malgrat tot, i el fet que sigui biogràfica em temo que m'ho accentúa, m'ha entristit. És una poesia bella però descarnada, amb metàfores, però no per amagar res, sinó per fer més evident el missatge, melòdica, però plana.
    En fi, com les bones poesies, m'ha canviat una mica l'ànim.

    Una abrçada. Que tinguis un bon dia.

    Arbequina.

  • Molt bona reflexió[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 24-08-2006

    que a vegades amb el dia a dia oblidem. No cal demanar massa a la vida per ser feliç, i tu amb quatre paraules ens ho recordes molt bé.

    Gracies pel teu comentari encadenat, que encara no he pogut accedir perquè la web fa no found, però de totes maneres moltes gràcies.....

  • Sense titol[Ofensiu]
    nousica | 23-08-2006 | Valoració: 10

    Quin poema més bonic! Que ben escrit! M'ha fet sentir exactament allò que vols comunicar. Tens raó, de vegades hauria d'anar a dormir i deixarnos en pau, però jo l'estimo la meva memòria. Sense ella seria com un nadó que encara ho ha d'aprendre tot de la vida. Em sentiria quelcom anònim que camina per la immensitat buida d'un desert erm. Sí, m'estimo la meva memòria i m'agradaria que no em deixés mai.

    Petons

  • Quieta aquí, jaaaauu!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 12-08-2006 | Valoració: 10

    Unaki!! Què tal maca??
    És la teva primera poesia? Te n'has sortit prou bé, sí senyora. De vegades la memòria ens juga males passades, per recordar i per oblidar...
    Una pregunta, quan dius:

    "Calla quan la nit cau
    i obsequia'm
    una son tranquil·la,
    sense sotracs!"

    No seria "obsequia'm amb una son tranquil·la"? M'ha sonat malament, però la resta molt bé!
    Petons!!!

  • Ja saps...[Ofensiu]
    buscador | 10-08-2006 | Valoració: 10

    Primer són ...
    Molt bo! Fins l´ànima, oi? Cansada? Potser tens raó...però quants petons dels que t´hi va la vida té la memòria, quantes carícies al cor i a la pell i rialles de complicitat guarda, quants sabors intensos, olors que ericen els pels i colors infinitament lluminosos que un no vol oblidar mai.
    Benvinguda a la poesia, valenta!
    ....i després ve la poesia.

    Una abraçada d´estiu molt intensa.

  • Expressiu![Ofensiu]
    | 07-08-2006 | Valoració: 10

    L'expressivitat que és corrent en tu omple cada vers d'aquest poema, ja amb la primera paraula, Jau, que m'ha semblat una mena de resum fugaç de totes les estrofes.

    Una intensa pregària a la memòria, perquè ens doni treva una estona, i ens deixi sense ressons, sense sotracs, sense malsons, sense forats.

    Comparteixo molt aquest poema, perquè crec que molt sovint ens trobem desitjant amb ànsia que la memòria, amb aquells records que de totes totes desitjariem no tenir, ens deixi tranquils ni que sigui uns minuts. No volem malsons, només dormir en pau.

    L'estrofa final, tanca amb encant el poema:

    Quan sigui morta
    no caldrà: per sempre més,
    et seré sorda.

    Bé doncs, des de la meva pantalla t'envio una abraçada i et desitjo bon estiu. Sort!!

    Dan



  • Deixem-la jaure només una miqueta [Ofensiu]
    Angel Negre | 07-08-2006 | Valoració: 10

    wuola quimera
    Esmorteït, ofegat i el mes important tranquil·litzat, així m'ha deixat el teu relat, tinc que reconèixer, que tot i la tristesa que desprèn, hi ha un "noseque", que desprèn aquesta tranquil·litat.
    Jau, memòria, jau
    Fem-la jaure, però no l'oblidem, potser un dia ens farà falta, quant només podrem viure dels records, es llavors quan la tindrem que despertar i continuar col·locant'hi coses, per pensar: "collons quant he viscut".
    La meva mes sincera felicitació quimera. Fins i tot el col·locaré als meus preferits.

    Un farcellet de petons i avui tres abraçades caloroses (de calor eh).
    El teu veí desconegut
    Josep mª - angelet volador

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5304 Comentaris

378578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket