Potser viatges sense equipatge, però sempre t'acompanya el teu bagatge..., el silenci, el vent, els estels, i la cançó de la solitud...

Des del far nit bona.
onatge

Com a bon llunàtic (per vocació...) i enamorat de la lluna, m'encanta el teu poema.

Des del far nit bona.
onatge

Tendresa amb ullals... Deu ser la brisa de Mataró i l'oratge interior...

Des del far nit bona.
onatge

Vull dir si seguirà el diari després d'haver nascut...? Encara no ha dit res de la primera bufetada de la infermera... Molt ben realtat. M'has fet recordar abans de néixer...

Des del far nit bona.
onatge

a la vida sovint hem de deixar persones fora del nsotre camí, per motius dieversos. Sort que al vida sempre va endavant. I els sentiments ferits es recuperen sempre, només cal empeltar-hi noves il·lusions...

Des del far una abraçada.
onatge

Abans els avis deien que plorar és bo, les llàgrimes fertilitzen el cor. Però si el que diu el poema és veritat (que jo m'ho crec), aquestes llàgrimes han de ser molt dures davant de la frustració d'un desig...

Des del far una abraçada.
onatge

Va enveja el vol de llibertat del teu ocell...

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Felicitat és la riquesa del cor de la Cris... En aquests moment hi ha moltes famílies que ho passen molt malament. I no veig cap polític que tingui el cor com la Cris, segueixen embuxacant-se... sense mirar a la cara a ningú, només als que els fan la gara-gara...
Cris que visquis aquests 15 molt intensament en companyia dels pares i dels avis, que de Nonna només n'hi ha una.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Sense tristesa no sabríem què és un somriure, ni l'alegria. La tristesa és un temps de maduració interior... Un almívar per la solitud. La tristesa llaura la nostra profunditat.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

En poques paraules sembres sentiments, enlaires il·lusions. Parles com penses i sents...

Des del far salut.
onatge

Amic Aleix, de què escriuràs...? Escriuràs de tot, de l'aire que respires, del batec del cor, del galop de la sang, de la cançó del silenci..., de la flor de la companyia, i dels seus pètals quan la perdem... Escriu de la paret blanca, o és negre? I del diàleg del mar... I de la fidelitat de les arrels dels arbres, i del crit de viure, i del cafè calent quan t'arriba als llavis, i de l'emprenyamenta quan la sabata apreta..., i dels somnis que et foraden el coixí..., escriu, escriu i torna a escriure.

Des del far amb bona brisa.
onatge

De vegades en la solitud de la cala, el silenci de la platja, la cançó de la tramuntana, la nuesa de l’ànima..., la barca sense rems, és on trobem la companyia i el caliu del nostre somni..., malgrat que quan obrim els ulls només veiem les petxines obertes i buides a la sorra, les gavines sense vol, els núvols sense pluja, i les paraules que no conjuguen... Però el somni sempre és un tresor... no el perdis mai.

Des del far una abraçada.
onatge

Descrius molt bé els crits del món. Ll`stima que hi hagi tants sords per voluntat pròpia...

Des del far salut.
onatge

Reposada la nit
estenem el vol dels estels
i quan el cel es fa amarg
toquem de peus a terra
i cantem sense notes.

(gràcies pel teu comentari)

Des del far salut.
onatge

És com una amanida d'estampes estiuenques... Uns haikús que estan al punt just...

Des del far una abraçada.
onatge