els teus haikus tenen el poder d'emocionar-me com pocs haikus ho fan. Són tan vius, tenen tan relleu. Aquests tenen e color roig i negre d'un esclat encès. Tens elegància i sensibilitat, i aquests haikus en són una mostra. Felicitats, per escriure tan bé, per trametre tantes coses. Una abraçada

a

Una delícia, angie. L'he llegit tres vegades i cada vegada m'ha agradat més. Lluna de peixos en zel. M'ha fet estremir. Magnífic. Una abraçada

a

Ja veig que ve de família, això d'escriure amb tanta gràcia i ritme. M'agrada molt aquest retrat que fas, aquesta Tarda de maig. Sigues molt benvinguda al web i ves penjant coses, que això promet. Una abraçada

a

i deu ser imperdonable, perquè ha inspirat grans obres i relats tan bells com aquest teu. L'he llegit sense fer lligams amb la pel.licula, fins al final, i això ha estat bo, perquè he gaudit molt de la meva ignorància sobreposada al teu talent. El trobo un relat fi, deliciós, una peça de connaisseur. Felicitats, i una abraçada

a

l'expressió "extirpat" rebla el clau i ens deslliga definitivament d'aquest malson de taula d'operacions. A més, el relat honora a les dones que ja em perdut l'encant de la joventut. Si més no, m'encanta sentir lloar certs "defectes" naturals. O sigui, boníssim. Felicitats!!

si riure o plorar, amic meu. La situació dóna per esgarrapar de ràbia, però tan ben contat resulta esperpèntic i per esclafir. M'encanta que facis humor amb les bajanades del moment, que no són poques, per desgràcia. Una abraçada, ben sincera,

s

m'hi veig també en aquest paper teu. I sento que la nostàlgia té tantes cares! Jo també ric més que mai quan el meu fill gran imita als polítics o als de Crackóvia. També espero la seva companyia, valoro la seva conversa, vull ser a prop seu, potser perquè ara veig força clar que aviat aixecarà el vol.

M'ha agradat molt, molt, aquest relat ple de cor i tendresa. Una abraçada, de mare a mare

a

una història que ens absorbeix i ens amara, contada amb passió i goig, dansant en les estrofes d'un poema...sembla que de cop l'imatge prengui el sentit que li pertoca, després de vagarejar com una escena de penombra, en somnis desfilats...cóm podria estar sinó una deesa febril, després dels jocs de l'amor més carnal...? Adormida en un llit de vent, o submergida en l'aigua blava del canal...la història s'engloba en una altra, la d'aquests estadants de Carnaval, aquests homes petits i admirats, que en definitiva som els teus lectors...

Un plaer comptar amb aquest poema de luxe al RPV. Una abraçada

a

entorn el gran cos blau. Com sovint en les teves creacions, s'hi ajunten imatges lligades una a l'altra que lliguen una espiral de colors i sensacions disperses, unides a un tronc comú. En aquest cas, malgrat sembli l'eix principal la figura immersa, és la barca la que li atorga el sentit de existir. El trobo bell, d'una bellesa felina, donant voltes a l'objecte de la seva curiositat. Em va encantar que participessis. Muacks.

a

amb ànima perduda. Aquesta estrofa em va fer centrar tot el significat d'aquest poema, tèrbol i alhora màgic, com ho és l'imatge. M'agrada molt. És d'una senzillesa aparent, però aquestes paraules enmig dels versos li atorguen un contrapunt inquietant. Moltes gràcies per participar al RPV, ha estat un plaer llegir poemes com aquest. Una abraçada

a

quin conte tan maco. M'ha encantat, i estic segura que encantarà a molts altres lectors xics i grans. Una abraçada i benvingut/da a RC.

a

és un poema que desprèn calor, estimació, desig de protegir. No et calen moltes paraules ni llargs paraments per explicar-nos aquestes coses que, de tan senzilles com són, a vegades obviem: que l'estimació és feta de petites coses- tan petites, que poden entrar directes al cap i al cor, i no marxar-ne mai.
Una abraçada ben forta, poetessa.

a

l'admirat Franz per fer un comentari magnífic d'un relat esplèndid. Ja l'havia llegit i torno per gust de rellegir-lo. M'agrada tot: el tempo, la veu inanimada ( o no?) tot el què s'exposa en tan poques- i tan ben trobades- paraules. M'agrada molt. Subscric el què diu en Franz.
Em vaig emocionar al teu comentari a un verset meu. Moltissimes gràcies, Brins.
Una abraçada

a

els he vist, en l'era que bat la llum de lluna, al barri antic del Castell. Joves i entre camps de blat, amb roselles aquí i allà. Cóm devies estimar-los per haver escrit aquest poema. Gràcies per enviar-m'hi. és un autèntic plaer per mi llegir poesia com aquesta.
Admiradora,

a.

on desfilen els instants d'ara i els que ja han passat. Una teoria dels físics quantics aquestos tan savis diu que el temps no té abans ni després, que tot passa ara i aquí, alhora, però com que som de poques llums, els humans, l'hem de partir en trossets per notar-lo. En el teu poema, la teoria esdevé pràctica; veiem tot aquest temps relligat en flaixos enlluernadors. Com la teva poesia.

Una abraçada

a