Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats, 665 Comentaris
199424 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com


Últims relats de allan lee

Últims comentaris de l'autor

  • allan lee | 26-11-2018

    de Ñ i tot el que se'n deriva. Fins que no siguin lliures la gent no podem descansar. Jo faig guerrilla a tuiter, la poca que puc. Tenim Lledoners a prop, i t'asseguro que ho sentim com un gran desastre. Estan aquí! I només podem fer que "visitar-los" i cridar. Quines ganes de treure'ns de sobre tanta extrema dreta! Ets una crack, nena. Muacs.

  • allan lee | 22-11-2018

    que poden obrir els metres quadrats infinits del cel, a on, naturalment, mai hi haurà prou piscines ni restaurants de sis estrelles, ni jardins ni emprovadors de roba, ni...quin bitxo el tal aquest. Com d'habitud, una prosa amb gust de ironia fina i de delicatessen. Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 22-11-2018 | Valoració: 10

    trobar-te aquí. Jo hi he estat molt de temps, i va ser una experiència molt enriquidora. El teu relat traspua força i dolcesa. M'ha agradat molt llegir-lo. Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 16-11-2018

    ni oblidar podrem aquests tricornis entresuats que tan magnificament escenifiques. Són necessaries veus, a més d'accions, quí ho dubta. I la teva és profunda i digna. A més de acarnissadament poètica. Una llarga abraçada amic de Ribes. Espero que estigueu molt bé en aquest tros de Catalunya tan bonic.

    Silvia

  • allan lee | 16-11-2018

    bona cosa de dir-ho en un poema.Jo ho tinc al cap des del 1O, quan l'estat va mostrar-se tal com és de veritat. Hem estat algunes vegades a Lledoners, on la impotència es fa més insuportable...estem visquent un malson. M'estranyava no trobar a RT escrits sobre aquest tema...ara ja ho he trobat al teu poema, i me'n alegro. Una abraçada,

    Silvia

  • allan lee | 24-09-2018

    diria que el desenllaç s'albira des que la flor és arrencada...i malgrat això, la lectura es fa bonica, com un instant de goig.
    Ets un relataire d'abans, dius. Et dec conèixer doncs, perquè jo també sóc mmmm d'altres temps. Però per aquesta lectura no et sé identificar..

    M'ha agradat molt.

    a

  • allan lee | 01-09-2018

    de la esperança i de la llibertat. Bella composició.

    Bon dia Xicon;-))

  • allan lee | 29-04-2018

    el que escrius! Sempre "veig" el que ens expliques. I com m'ha agradat la Tieta. És com una Tieta universal de l'Esperança. Moltes felicitats

    Silvia

  • allan lee | 11-03-2018

    guapíssima, aquest relat sempre m'ha captivat. Una abraçada!

  • allan lee | 26-02-2018

    molt bella, molt entenedora. A les coses xiques hi sol haver l'espurna. aquest gel que descrius, se sent tan vívid, tan feridor. M'ha agradat moltissim. Moltes gràcies pel teu comentari. Una abraçada

    allan

  • allan lee | 18-01-2018

    Punyent i fred, marcit i cru. T'expresses magistralment.
    Gràcies per comentar-me, Sergi. Una abraçada, esperant que et trobis bé i tinguis dies bonics

    a

  • allan lee | 07-12-2017

    d'amor i tendresa en aquestes poques, senzilles i escollides paraules. Moltes felicitats, doncs, per l'arribada de la Isona, i pel teu talent.

  • allan lee | 02-12-2017

    Aquesta Prudència s'extralimita en aquesta virtut...i tu Joan ens ho fas passar bé als lectors...Moltes felicitats per ser escollit, el relat s'ho val!!

    Abraçades

    Silvia

  • allan lee | 01-12-2017

    molt ben trenat, llisca perfectament, una nissaga dibuixada i molt creïble, una Gourmandise de relat. Bravo!

  • allan lee | 07-11-2017

    llunyà en el record, uns versos molt expressius. M'han agradat molt

    a

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: