Foto de perfil de allan lee

allan lee

52 Relats, 668 Comentaris
187356 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com


Últims relats de allan lee

Últims comentaris de l'autor

  • allan lee | 20-04-2017 | Valoració: 10

    a agrair-te el teu comentari al meu Greix. Ets molt amable.
    He llegit els Dies d'hospital i m'ha colpit. Escrius amb frescura i vas directe a la vena. Crec que jo també tinc penjat per aquí un altre petit relat sobre l'hospital. Si hi vas, crec que veuràs les semblances, almenys jo les hi trobo.

    Una abraçada,

    a

  • allan lee | 07-03-2017

    tieta tan afortunada ha estat la musa d'aquest poema! Quanta bellesa en tan poques paraules! M'agrada tornar de tant en tant i llegir delicadeses com aquesta.

    Jo vaig nèixer a Manresa el 60, Antònia, no tan lluny d'on vas fer-ho tu.

    Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 22-02-2017

    i bellissim poema, d'una qualitat especial, ple de llum. Poques paraules per explicar un univers.

  • allan lee | 06-02-2017

    quants records. També anàvem amb un defender de l'any nosèquin, de joves.
    Tramets tanta dolcesa i pau que sembla que no pugui haver un lloc millor perquè un petit arribi al món. M'ha emocionat. Una abraçada

    silvia

  • allan lee | 05-02-2017

    el teu relat. No el sé comentar. Només dir que els escrits originals m'atrauen i m'encisen. Com aquest teu, Magnífic.

    a

  • allan lee | 07-01-2017

    i molt bonic conte, escrit amb l'elegància marca de la casa.
    Felicitats per haver estat escollit! Han fet una bona feina, els "jutges".
    Una abraçada, a ti i a la Pinya de rosa, estimat Aleix

    silvia

  • allan lee | 05-01-2017

    reconèixer que em sembla magníficament paorós.
    Ciudad de vacaciones, digame? serà una frase recordada per al.ludir al cutrerío més civilitzat, amb piscines obscenes entre arcades i nens atiforrant-se de gelats en comptes de nedar o còrrer una mica.
    I esperem que no passi d'aquí ( del cutrerio; perquè el que ens avances sembla pitjor que cutre, que ja és molt dir )

  • allan lee | 17-09-2016

    potser es podrà adormir dolçament i d'una vegada deixar aquest infern de vida somorta.
    M'agrada com escrius, tens estrella.

  • allan lee | 17-09-2016

    com reconec aquests sentiments, com em sotraguen!
    La immensa mà del pare. No hi ha unes altres mans més precioses que les del pare, quan t'ha estimat.

  • allan lee | 31-08-2016

    molt dur. Has fet servir molt poques paraules per ficar-nos a dins d'una angoixa que sovint escapa a la explicació més detallada. Especialment vívid. Em fa mal i m'enlluerna alhora.

  • allan lee | 15-08-2016

    jo tampoc penjo gaire res, darrerament. Però de vegades enyoro aquest espai, com si no hi pogués tornar quan em vingui de gust.
    Tinc el teu llibre de poesia, ja ho saps; a vegades em fa com una nostàlgia molt gran. És molt bell.
    Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 01-08-2016

    molt bo! Per afegir-ho a El Cant d'estrofa final! Un plaer passar per aquí, Josep.

  • allan lee | 23-07-2016

    del cervell extraviat.
    Quanta por tinc també de perdre'm en en aquesta malura!
    No tenim temps d'acceptar els canvis continus. Gardem les olors estimades quan ja res no torna. Estimada Aurora, no entro gaire ja, però vaig llegint als meus poetes. Ho fas tan fàcil, això d'expressar-te. Jo em vull ficar el cap que canvio, que canviaré més, i no me'n surto. A vegades voldria no tenir identitat; altres, penso que és la única cosa que tinc.
    No tinc consol ni resposta, però dir-te que m'emociones perquè el que sents també és una part de mi.
    Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 20-07-2016

    aquí tens l'enllaç on he posat la teva SORT, per gaudi dels lectors del blog Cornèlia Abril:

    https://corneliaabril.blogspot.com.es/2016/07/ephemera.html?showComment=1468996439705#c2905770860569517488

    Moltes gràcies amiga.

    a

  • allan lee | 20-07-2016

    vital, aquesta més pregona que simplement crèixer de cos. Una nova teoria molt potent i que a mi em fascina, la endogènesi de Lynn Margulis, diu que els animals que sofreixen canvis tant espectaculats ( metamorfosi de tants insectes, o canvis de cos i d'ambient tan espectaculars ) són producte de la unió del genoma de almenys dos animals ( el de vida terrena o aquosa i el seu adult terrenal o volador), segurament des del Càmbric, quan hi va haver una explosió de vida. Perdona, em deixo arravatar. l'escrit és magnífic i si no et fa res el penjo al nostre Blog Cornèlia Abril, al post Ephemera. Molts petons

    a

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: