Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats, 659 Comentaris
192061 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com


Últims relats de allan lee

Últims comentaris de l'autor

  • allan lee | 18-01-2018

    Punyent i fred, marcit i cru. T'expresses magistralment.
    Gràcies per comentar-me, Sergi. Una abraçada, esperant que et trobis bé i tinguis dies bonics

    a

  • allan lee | 07-12-2017

    d'amor i tendresa en aquestes poques, senzilles i escollides paraules. Moltes felicitats, doncs, per l'arribada de la Isona, i pel teu talent.

  • allan lee | 02-12-2017

    Aquesta Prudència s'extralimita en aquesta virtut...i tu Joan ens ho fas passar bé als lectors...Moltes felicitats per ser escollit, el relat s'ho val!!

    Abraçades

    Silvia

  • allan lee | 01-12-2017

    molt ben trenat, llisca perfectament, una nissaga dibuixada i molt creïble, una Gourmandise de relat. Bravo!

  • allan lee | 07-11-2017

    llunyà en el record, uns versos molt expressius. M'han agradat molt

    a

  • allan lee | 23-10-2017

    molt guapo tot, de dalt a baix! I molt versemblant també. Hi ha molts missatges "ocults" en el teu relat, i jo em quedo amb aquest: Les paraules no valen res si no són reafirmades amb els fets.

    Moltissimes felicitats pel premi!

    allan

  • allan lee | 08-09-2017

    está més bé sol que mal acompanyat...? Reconec els inútils però reconfortants, d'alguna manera, trastos i trastets que guarda. Tal vegada són records de un temps més brillant, o d'una história que només sap ell. Jo també guardo els meus diaris i dibuixos. Potser més que pel què diuen ( puerilitats ) per la olor que fan, i pel seu tacte. Sento la solitud de Nazario, però em descansa que tingui bon humor. Un personatge ben traçat en `poques línies. M'ha agradat molt.

    a

  • allan lee | 01-09-2017

    tant el fill a la seva mareta, que no vol els petons que sap que son un fins després. Un poema bell i tendre, malgrat el rerefons trist. Felicitats.

    a

  • allan lee | 09-07-2017

    m'ha emocionat el teu bell poema desolat. La vida és amarga, ben cert. Però saps, els que en podem parlar i podem escriure tenim un do, el do de trametre i el de guarir-nos nosaltres mateixos. Desitjo que la teva vida sigui millor, que no estiguis tant trist.
    Tinc en molt tot de comentaris que vaig rebre de tu, sempre agradable, amable, pensant el que dius. Una abraçada i el meu desig que aquests moments foscos es converteixin en d'altres més bonics.

    Silvia

  • allan lee | 06-05-2017

    i esplèndidament captivador.

    Una meravella per llegir, una filigrana de tendresa, bon humor i fantasia.

    No sé, no recordo si ets noi o noia, o potser no ho he sabut mai. Dubto: aquesta finesa, aquest humor afiligranat...mmm. Noia?

    En tot cas, no ho deixis.

    a

  • allan lee | 02-05-2017

    és enginyós i ben narrat. M'alegra que et donin premis, ostres. Ja era hora.

    He estat uns dies a Tavertet fent excursions. Ja saps que el teu "Sol de migdia d'agost" se'm va clavar. Allà hi havia prou homes grans, solitaris, que em feien recordar al teu personatge. I no m'avergonyeix dir que, una estona de soledat dels meus. vaig haver d'esclatar en plors, enmig de la gent. Pensava en la mort- sovint ho faig- i vaig sentir aquell cansament que descrius tan bé, o almenys era un cansament que se li assemblava, un pes per haver de viure.

    Repeteixo: que et donin molts, molts premis. Si hi ha calerons entremig, la cirereta;-))

  • allan lee | 20-04-2017 | Valoració: 10

    a agrair-te el teu comentari al meu Greix. Ets molt amable.
    He llegit els Dies d'hospital i m'ha colpit. Escrius amb frescura i vas directe a la vena. Crec que jo també tinc penjat per aquí un altre petit relat sobre l'hospital. Si hi vas, crec que veuràs les semblances, almenys jo les hi trobo.

    Una abraçada,

    a

  • allan lee | 07-03-2017

    tieta tan afortunada ha estat la musa d'aquest poema! Quanta bellesa en tan poques paraules! M'agrada tornar de tant en tant i llegir delicadeses com aquesta.

    Jo vaig nèixer a Manresa el 60, Antònia, no tan lluny d'on vas fer-ho tu.

    Una abraçada

    Silvia

  • allan lee | 22-02-2017

    i bellissim poema, d'una qualitat especial, ple de llum. Poques paraules per explicar un univers.

  • allan lee | 06-02-2017

    quants records. També anàvem amb un defender de l'any nosèquin, de joves.
    Tramets tanta dolcesa i pau que sembla que no pugui haver un lloc millor perquè un petit arribi al món. M'ha emocionat. Una abraçada

    silvia

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: