rautortor

79 Relats, 279 Comentaris
30973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.

Can 64. Raül

Últims relats de rautortor

  • El dilema

    rautortor - 20-06-2015 - 47 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Som fills d’una època en què ens adoctrinava una moral restrictiva i anihiladora. Malgrat el temps transcorregut i la maduració del sentit comú, encara hi ha restes d’aquell llast que entorpeixen la llibertat de viure. més

  • El noi de l’Hortènsia [ i 8 ]: Epíleg

    rautortor - 21-05-2015 - 62 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com que han quedat alguns temes oberts i, fins a cert punt, inexplicats –la mort d’Arnau, el testament, la clau de plata–, hem decidit escriure aquest epíleg a fi i efecte d’aportar una mica de llum al final de la història. Més endavant... ja veurem. més

  • El noi de l’Hortènsia [7]: La clau de plata

    rautortor - 04-05-2015 - 131 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Atesa la brevetat obligada dels relats, m’ha semblat oportú deixar un final obert. Mor el protagonista? o, tal vegada, s’ha fet fonedís al ulls dels seus enemics? De fet, el misteri es podria cloure amb l’aparició d'un fatídic dietari. Però, de moment, ho deixem així. més

  • Primavera, malgrat tot

    rautortor - 22-04-2015 - 168 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Quan la tardor esdevé la mestressa de casa amb tot el que aquest fet suposa, no resulta fàcil emocionar-se davant el fet primaveral. més

  • El noi de l’Hortènsia [6]: El retrobament

    rautortor - 07-04-2015 - 136 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ja vam tractar aquest moment al primer capítol de la història, La primera abraçada, des de la perspectiva d’Hortènsia. Ara, però, hi tornem des de l’altra part, la del fill separat de sa mare tot just néixer. més

  • El noi de l’Hortènsia [5]: Arnau de Castissent

    rautortor - 05-03-2015 - 184 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mort el tutor, la vida de Francesc canvià per complet. Lliure ja de compromisos, es dedicà a cercar la seva pròpia identitat. En fi, havia arribat el moment de decidir-se entre Francesc de Santa-Clara o Arnau de Castissent, l’heroi dels seus somnis d’infant. més

  • El noi de l’Hortènsia [4]: Roma

    rautortor - 08-02-2015 - 274 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    1910-1914. L’accidentada vida afectiva de Francesc necessitava recuperar el rumb o, si més no, la possibilitat de fer-ho. Així, doncs, com aconsellaven els clàssics, ho intentà amb un canvi de paisatge. més

  • El noi de l’Hortènsia [3]: El seminarista

    rautortor - 07-01-2015 - 271 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’adolescència de Francesc de Santa-Clara no fou gens fàcil, malgrat la seva destacada personalitat. Tothora l’acompanyaven i el turmentaven determinades obsessions i malsons, records horripilants de quan havia sigut escolà. més

  • Mon petit món

    rautortor - 05-12-2014 - 216 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només cal donar un tomb pels telenotícies per adonar-te de la deriva catastròfica que va adquirint el planeta i els qui l’habitem. Algú, algun dia, em va aconsellar que, si volia tranquil·litat, no escoltés ni llegís les notícies. Però, evidentment, no sóc cap estruç. més

  • El noi de l’Hortènsia [2]: Entre misses i missals

    rautortor - 01-12-2014 - 349 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    On havia anat a parar el nadó arrabassat a la jove Hortènsia de Torredà? Heus ací alguns detalls de la seva infantesa. més

  • La primera abraçada

    rautortor - 10-11-2014 - 564 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nostra societat no sempre ha acceptat comportaments contraris a la norma preestablerta per una societat intransigent, moralista i encarcarada. I les dones, sobretot, n’han patit les conseqüències. més

  • Una nova aurora

    rautortor - 09-09-2014 - 225 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a Catalunya. Concurs "Somnis Tricentenaris" més

  • La cova de les quatre creus

    rautortor - 06-05-2014 - 328 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tot arreu hi ha alguna història considerada infamant i, per tant, encoberta per in sécula seculòrum. Fins que, un dia, una tarda massa avorrida, un grup de nois la destapa per casualitat. ARC a la ràdio, mes de maig. Misteri. més

  • El cony d’Helena i la guerra de...

    rautortor - 19-04-2014 - 368 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ara, de gran, he volgut evocar Horaci. Abans d’Helena, deia a les Sàtires, més d’un cony havia estat causa de guerra, però l’esdeveniment s’havia perdut en l’anonimat. Doncs, bé, en això estem, per deixar constància de la meva pròpia epopeia. més

  • Per bruixa i metzinera

    rautortor - 10-03-2014 - 319 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Corria l’any 1616. Francina Redorta, una vídua remeiera veïna de Menàrguens, fou acusada de bruixa, jutjada i condemnada a la forca a Castellserà, sota la jurisdicció de Poblet. Relat recuperat a propòsit del concurs ARC a la ràdio de relats històrics. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 22-05-2015


    Què tindrà l’amor que qui el descobreix i el viu té la impressió que serà etern? Com tan bé has descrit en el primer paràgraf, aquesta és la sensació que omple la vida de la teva protagonista. A remarcar les imatges els revolts de la teva geografia, viure gratant el cel, fent pessigolles als núvols, flotant pel món com un suro.
    Per desgràcia, la realitat ensenya que res és perdurable, que tot és contingent, mortal i, malauradament, qualsevol dia pot desaparèixer. I aquest fet provoca el que tu, de manera lúcida, has definit com a petites morts. Sortosament, aquestes morts no són mortals en sentit estricte, accepten supervivents, tot i que en el camí hagin hagut de deixar algun bocí de la pròpia vida.

    Un relat magnífic, farcit de sinceritat i de naturalitat i, també, d’una dosi de literatura d’alta volada. L’enhorabona, una vegada més.

  • rautortor | 21-05-2015


    La cinta de seda unia els dos volums de les Œuvres poétiques d'Adam de Saint-Victor (edició de 1858-1859) per la pàgina 41 del volum primer [I-41] i la 189 del segon [II-189]; així mateix, els números 8 i 1 feien referència a les estrofes que apareixien a les respectives pàgines:

    Cur, quod Virgo peperit,
    Est Judaeis scandalum?


    [Per quina raó, el que la Verge parí
    és motiu d’escàndol pels jueus?]


    Salve, mater Salvatoris,
    Vas electum, vas honoris,
    Vas coelestis gratiae;
    Ab aeterno vas provisum,
    Vas insigne, vas excisum
    Manu Sapientiae!


    [Salve, mare del Salvador,
    vas d’elecció, vas d’honor,
    vas de la gràcia celestial;
    vas predestinat des de l’eternitat,
    vas insigne, vas excavat
    per la mà de la Saviesa Divina.]

    A més a més, cal remarcar que entre les imatges marianes de la capella hi havia una marededéu sagrari que Arnau havia comprat a un antiquari mallorquí. D’altra banda, val a dir que ambdues cites es refereixen al dietari original, ja sigui per facilitar indicis del lloc on estava guardat, ja sigui per insistir en la importància que tenia respecte del bon nom de la família i de la seva seguretat i salvaguarda de cara a possibles atacs de qualsevol persona hostil.

    De moment, deixem a la perspicàcia de cada lector la interpretació de l’entrellat.

  • rautortor | 18-05-2015


    Tot i que ens has endinsat en el món mitològic per excel·lència on el destí era innegociable fins i tot per als déus, has portat el teu relat a la dicotomia de l’atzar i la causa. Evidentment els grans mitòlegs no acceptarien el teu suggeriment, però els poetes i els literats gaudim de la llibertat dels creadors de realitats diferents a les que proposa l’ortodòxia.
    Als mites una mort pronosticada pels averanys era una mort segura. El que no se sabia era el quan i el com, però sí qui en seria el causant.

    A propòsit d’aquest mite, aviat farà un parell d’anys que vaig escriure aquest poema, Dànae sota la pluja, poema que cloïa amb aquesta pregunta, Hi ha algú, per ventura, que hagi esquivat mai el seu destí?.

    Com a professor de clàssiques –jubilat, això sí– em plauen especialment aquests relats. I més si estan escrits amb la mestria i concisió a què ens tens acostumats.

    Bona sort, Edgar, i gràcies pels teus elogis als meus relats.

    Raül

  • rautortor | 17-05-2015


    La raó del meu títol és perquè, quan era petit, les unes i les altres eren cosa sagrada, intocable, diria jo. Les primeres, per la seva bellesa, les segones, perquè sempre ens havien dit que era pecat matar-les ja que eren beneficioses per tothom. Jo, un mal dia, vaig tirar una pedra amb el tirador de gomes a un estol d’orenetes aturades damunt un fil elèctric amb l’únic propòsit que aixequessin el vol i en vaig matar una. Ho vaig passar malament i els companys de joc també m’ho van recriminar. Sobre aquesta trista anècdota, fa uns tres anys, vaig escriure un poema, L’oreneta, tot recordant els dies de la infantesa.

    El teu relat, però, es mou per un altre àmbit, per la ingenuïtat i bona fe d’un noiet somniador, massa somniador. La descripció del fet, com sempre, esdevé fàcil de llegir i interessant, deixant-nos pel final la resposta al que, de bon principi, havíem imaginat i que no sabíem ben bé per on ens sortiries.

    Bon relat i una gran troballa en presentar-nos la fragilitat de la vida, sobretot pels éssers més vulnerables, tot i que les intencions del protagonista fossin més aviat festívoles. Realment ha estat una sorpresa la teva “sorpresa”.

  • rautortor | 20-04-2015


    Segons la Bíblia, Matusalem fou l’home que més anys va viure sobre la terra, ni més ni menys que nou-cents seixanta-nou –la majoria dels primers patriarques superaren els nou-cents. I no ho feren pas com a uns vells decrèpits, sinó que van seguir mantenint la capacitat procreadora durant aquests anys. De totes maneres, com que la terra aleshores estava –sempre segons el llibre sagrat– pràcticament buida, no representaven cap inconvenient per la superpoblació. Així mateix, altres civilitzacions inflaren les edats dels seus primers dirigents –els sumeris sembla que s’endugueren la palma amb una mitjana de vint mil anys.

    Ara bé, el sèrum que tu, de forma tan original, ens aportes al relat – ai, aquests japonesos, quines idees! –, esdevé, certament, un greu problema ateses les catastròfiques prediccions malthusianes. Però, arribat el cas, el teu text podria ésser considerat una proposta de solució –s’agraeix el detall de la paternitat catalana respecte de la idea més reeixida.

    Com sempre, Edgar, has aportat al concurs la més original de les propostes.

  • rautortor | 16-04-2015


    Diàleg de... ves, ara no em ve el nom. Amb la referència al Baratillo ja ho has dit tot. Aquestes dues desmemoriades no en tenen menys de seixanta. I, potser, em quedo curt.

    Fet i fet, has confegit un diàleg d’allò més divertit. I te n’has sortit amb la solvència d’una gran mestra en l’observació de la realitat. El tema de la memòria a mesura que s’amunteguen els anys provoca situacions com aquesta, si bé no tan exagerades, però que s’hi atansen molt. Edat en què no serveix de gaire menjar cues de pansa.

    M’ha agradat la variació que ens presentes en la descripció dels lapsus de memòria: bé, tant se val, d’això, com es diu ara?, ara no em surt, davant de l’..., ostres!, ara no m’ho facis dir, que treballava a..., codonys!, alguna cosa que comença per “c”, ai renoi!, ostres, quina memòria!, al... d’això, com se’n deia?, què sé jo..., ves tu ara!, ni que em matessin me’n recordaria del nom, records al... al... al teu marit, adéu... dallonses.

    Realment una lliçó de quotidianitat i de bon humor. Em remeto a la descripció que fas de tu mateixa declarant-te una dona amb sentit de l’humor.

  • rautortor | 13-04-2015


    He recordat el meu pare. Un home discret en l’alegria i en el dolor, sobretot en el dolor. Mai no es queixava i, a vegades, hi havia molts motius per fer-ho. La seva discreció arribava fins i tot a tot allò que tenia decidit en arribar al moment de la mort. Tampoc es va queixar de la vida que li havia tocat de viure. Moltes vegades, intel·ligent com era, l’havia vist pensatiu i absort, no sé si pensava en tot allò que podia haver aconseguit si la seva existència s’hagués mogut per altres oportunitats, o tal vegada rumiava i evocava allò que havíem aconseguit els fills. A ell, la mort també li va arribar a poc a poc, com al protagonista del teu bell relat, acceptada i fins i tot volguda, ateses les circumstàncies. Per mi, la seva naturalitat i serenitat van representar una gran lliçó.

    Quant al teu relat, el trobo molt ben escrit i molt ben travat. Des del plany fins a la sang freda davant l’inevitable. A més, el relat sap aprofitar la gran dosi de dramatisme que hi és implícita. Les descripcions són tan acurades i precises que no deixen res a la imaginació. Talment es diria que ho has viscut de molt a prop.
    Entre totes, hi ha una frase que m’ha plagut especialment: els ulls... ja només veuen del record d’haver vist.

    Et felicito i em felicito per poder llegir textos com el teu.

  • rautortor | 19-03-2015


    Abans de res, m’agradaria recordar els teus propis versos, de fa alguns anys, glossant el me encontraréis a bordo ligero de equipaje del gran Machado. Deies, entre moltes altres coses,
    Escapar d'aquest món de pompa i fantasia,
    cercar tan sols l'essència de la vida i la mort
    és el primer propòsit que em faig jo cada dia [...]

    [...] sentir-me quasi nua en fer l'últim viatge,
    endur-me als dits el tacte de tota pell amiga
    i als meus ulls la bellesa d'un verdós paisatge.


    És possible que sigui la primera vegada que algú et fa un comentari fent servir les teves pròpies paraules. Això vol dir que et mantens plenament fidel a les teves conviccions, comme il faut.

  • rautortor | 17-03-2015


    Aquesta és la realitat que observo cada vegada que surto de casa. És ja una rutina que s’ha instal·lat en una societat en crisi. Una crisi que afecta els més desvalguts. Nou de cada deu famílies amb fills vulnerables no poden garantir la qualitat i la quantitat d’aliments, llegia avui a la premsa de Lleida.

    El teu relat sap posar el dit a la llaga fent servir amb mestria els recursos que la literatura ens posa a l’abast. Aquest Té, papa, menja-te-la tu és el punt d’inflexió vers el drama que estàs a punt de mostrar-nos d’una manera efectiva i contundent.
    Una excel·lent estratègia narrativa que s’agraeix perquè sap arribar on el seu autor vol que arribi, al fons de la consciència.

    L’enhorabona, sí senyor!

  • rautortor | 17-03-2015


    que apareix en la història del món, la científica i la revelada, com l’origen i final de tantes coses? La del paradís –que va provocar el treball i la suor, el dolor i la mort, gairebé res!–; la de la discòrdia entre Hera, Atenea i Afrodita –al cap i a la fi, la causant de la terrible guerra de Troia–; la dels contes...; i la del teu darrer alquimista, [...]la que faria madurar tota la humanitat. He remarcat aquesta darrera afirmació perquè ella sola justifica i atorga un enorme valor a tot el teu relat.

    Com sempre has sabut trobar-li el punt a una proposta que suggeria altres sortides no tan originals com la teva.

    Bona feina, xicot!

  • rautortor | 20-02-2015


     photo 9936efc4-d35a-4738-a1ca-831bcdb4e14e_zpscwkzin8q.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 0e74a739-0421-41c6-8691-a5aeb266239d_zpsaqipwhbn.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 31779a1d-1b75-49f0-881f-19e2b13df854_zpsjnmnudif.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 3abd4cf0-c64b-41fa-8b40-3757de6d8236_zpsyqmeq829.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo f20f63e4-1ed2-4f70-88a4-179002efdede_zpssy5ojo89.jpg

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: