rautortor

133 Relats, 426 Comentaris
71307 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.



Últims relats de rautortor

  • L’olivera

    rautortor - 18-01-2019 - 161 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un nou relat de records, meitat verídics -els llocs, les persones, els detalls- meitat ficció -la història. més

  • Molinet de vent

    rautortor - 01-01-2019 - 154 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    El pas del temps fa possible dies com aquests. Cada vegada que el firmament, el nostre firmament dóna una volta sencera ens regala un cap d’any. Bon ninou a tothom. més

  • Obsessió en Tres De

    rautortor - 18-12-2018 - 72 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Segon capítol del recull de relats que he aplegat sota el títol de Cròniques de més enllà del gual, expressió manllevada del gran mestre Màrius Torres. més

  • On el mar no és de ningú

    rautortor - 13-12-2018 - 158 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb la globalització es fa difícil parlar de celebracions del Nadal sense tenir en compte la realitat que ens envolta com, per exemple, les migracions. Bones festes. més

  • El casalot

    rautortor - 13-11-2018 - 176 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Anys cinquanta. Crònica familiar a mig camí entre la realitat i la ficció. més

  • Tríptic de tardor

    rautortor - 15-10-2018 - 200 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una triple visió de l’estació tardoral des de les diverses accepcions del mot. més

  • Retrobament

    rautortor - 07-10-2018 - 205 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema escrit en el vint-i-cinquè aniversari de la mort del meu pare. Som d'una generació que evocar i honorar els familiars i amics difunts encara forma part de la nostra manera de ser. més

  • El mestre Dadiu [i 8]: Epíleg[s]

    rautortor - 21-09-2018 - 157 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Aquest epíleg està escrit per aclarir una mica aquells detalls que han pogut quedar obscurs per un mutis entre bambolines. Atesa la brevetat exigida pel concurs, s’imposa un breu esponjament de la trama. més

  • Amb la màgia del foc

    rautortor - 23-07-2018 - 98 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Novament, el solstici d'estiu. I amb ell, el foc i tot el que representa dins el nostre costumari. Bona revetlla, amics, i bon estiu! més

  • El mestre Dadiu [7]: Tot teu, Ortís!

    rautortor - 06-05-2018 - 382 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Finalment, el mestre Dadiu descobreix, no sense una profunda decepció, l’autor de l’assassinat de la noia de porcellana. Mai no s’ho hagués imaginat. Ni en somnis. més

  • Persèfone'18

    rautortor - 17-04-2018 - 153 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Persèfone, filla de Demèter deessa de la fertilitat de la terra, fou raptada per l’infernal Hades. La ràbia de la mare fou tal que la terra va deixar de fructificar. Finalment, es va acordar que Persèfone estaria amb sa mare durant sis mesos, primavera i estiu. més

  • El mestre Dadiu [6]: Es tanca una porta, se n’obre una altra

    rautortor - 07-04-2018 - 307 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan tot semblava haver tornat al punt de partida, l’aparició d’un nova línia d’investigació aviva l’esperança del jutge Dadiu de cara a resoldre definitivament el cas. més

  • Dins la nit de la meva soledat

    rautortor - 16-03-2018 - 290 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fa més de trenta anys d'aquell fatídic dia de febrer. La meva mare, pobreta, va morir a poc a poc, dolçament, davant els meus ulls atònits. més

  • El mestre Dadiu [5]: Res no és el que sembla

    rautortor - 04-03-2018 - 352 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La investigació es mou per àmbits relacionats amb les arts de la màgia i les sectes. El jutge Dadiu intenta relacionar la mort de la jove amb rituals de sang. més

  • Més enllà de la mort i la soledat

    rautortor - 19-02-2018 - 483 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, el febrer m'obra de bat a bat la porta de l'enyorança. El vint-i-u de 1987 moria la meva estimada mare. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 22-01-2019

    Quant al teu comentari, t’agraeixo els elogis que dediques al meu relat. De debò. I respecte a la darrera línia que tu trobes innecessària i postissa, t’he de confessar que, en un principi, estava decidit a prescindir-ne. Ara bé, com que en la narració hi participen altres personatges, vaig pensar que era just que ells també hi donessin aquell punt de versemblança que demanava una història meitat verídica i meitat ficció. D’altra banda, estic d’acord que la frase trenca el ritme narratiu, la màgia i el misteri que el relat porta implícits.
    Gràcies pels teus consells. Ja saps que sempre són ben rebuts.

    Del teu bell poema de comiat, adreçat, més que més, a tots aquells que ens hem enganxat a l’engrescadora aventura d’RC, em quedo amb la darrera estrofa.

    Potser un dia retorni
    i d'un home fosc
    aquí en tingueu noticia
    si sabeu cercar em trobareu
    no tan lluny, ben a prop.

  • rautortor | 19-01-2019


    Novament t’has decidit pel joc binari. Després del fantàstic De pedra i de neu, ens tornes a sorprendre amb la dualitat del fang -d’on tots procedim segons els llibres bíblics- i l’amor -d’on tots ens agradaria haver procedit. Aquesta vegada és el joc entre un nadó i una mare artista que s’inspira davant un bloc d’argila, mentre acull la criatura ben a prop del cor. I en aquesta simbiosi filio-maternal ens portes mitjançant un bell artifici a l’inici de tot plegat, la línia de la vida, un ventre ple, uns mugrons turgents, descripció que clous amb un bellíssim pacte signat amb engalba blanca.
    Cada vegada que veig alguna mare amb la criatura dins un farcell com el que tu descrius amb tanta perfecció, com en un manual d’ús, em recordo del teu relat.

  • rautortor | 18-01-2019


    No sembla just que al capdavall de tot plegat es jutgi negativament a les persones per una sola taca al seu CV. Sempre s’ha dit que els pinzells s’han de netejar exhaustivament abans de tocar la pintura blanca. Som així d’exigents amb els altres. No serà per enveja? per amor al morbo? per la felicitat que pot provocar la denigració dels millors?
    D’altra banda, tinc entès que la major part d’arquitectes surten de la facultat amb la idea de dissenyar edificis singulars, obres de gran volada. Ara bé, la realitat és ben diferent. Per tal de sobreviure, si convé, comencen dissenyant granges o edificis de pisos sense cap altra finalitat que es facin de pressa i que com més millor. De totes maneres, el teu arquitecte es passà cinc pobles en el seu disseny de pisos tipus bresca de rusc. Aleshores, tot i que la balança de mèrits s’hauria de comptabilitzar com les pensions, en aquest cas la taca potser sí que ha estat de tinta permanent.

    Així i tot, el contacte amb polítics i gent influent... En aquests casos sant Pere no mana, si hom té un salconduit en regla... clau al pany i que li vagi bé senyor!

    Benvingut novament a la palestra literària i benvinguda sia la teva fina i efectiva ironia.

  • rautortor | 04-01-2019

    Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

  • rautortor | 04-01-2019


    En els nostres darrers escrits, curiosament, hem coincidit en la temàtica. Tu, amb un relat on jugues amb una composició cromàtica, efectiva i contundent, per explicar-nos la trista i injusta realitat dels emigrants. Els colors es dilueixen i barregen dramàticament; les ones gelatinoses són un metrònom de vida o mort; la nit és negra com la pell. I, al bell mig de l’aquarel·la, com en una proporció àuria, apareix el leitmotiv del drama: una embarcació gairebé transparent pels ulls que no saben ni volen mirar. Finalment són les llàgrimes del espectador, humides com el mar, les que l’obliguen a tancar la macabra finestra del televisor. Un relat directe, dur, una denúncia inajornable contra aquest món benestant que no vol compartir res, ni allò que els sobra.
    Jo, en canvi, m’he decantat per un poema, una nadala trista, on he intentat dibuixar un natalici, un “pessebre” contra la injustícia i la manca de solidaritat devers els emigrants que venen del sud, d’on no somriu la primavera. Si el vols llegir, el trobaràs a On el mar no és de ningú.

    L’enhorabona pel relat que has aconseguit bastir. Que tinguem un bon any, ple de literatura i poesia.

  • rautortor | 16-12-2018




    Fotografia de Juan Medina

  • rautortor | 15-12-2018



    Fotografia de Massimo Sestini

  • rautortor | 14-11-2018


    La Clarividència Sompson

     photo la Vidncia habillee com il faut_zpsn4ontxmz.jpg


    El Prepuci Clavari Claver

     photo el Prepuci somicant_zpshdxgzsfj.jpg


    Els xinesos

    xinesos clau photo xinesos clau1_zpsuz3lbdpr.jpg

  • rautortor | 14-11-2018


    Novament ens has transportat al món rural. Amb la teva peculiar manera d’escriure i de narrar, amb aquest vocabulari tan adient, ens has immergit en un context molt familiar, sobretot pels qui ja tenim una certa edat.
    Aquesta vegada ens planteges un cop de mala sort per un bon pagès, diligent i treballador, a causa de les inclemències d’una tempesta que no s’esperava. De totes maneres, l’has dotat d’una gran dosi de creativitat i de giny que, al cap i a la fi, li ha salvat la vida encara que ha hagut de pagar un molest tribut.
    Em plauen les teves descripcions i la dinàmica de la narració que en un crescendo intens -un parrac de neu, espessa cortina de flocs, ho entapissà tot de blanc, el vent, els ulls clucs, li apilonava la neu davant les cames- ens condueixen a un final “gairebé” feliç.
    Mentre el llegia m’han vingut a la ment els drames rurals de Víctor Català, dels quals recordo el recull Vida mòlta de l’Editorial Selecta, tal vegada un dels primers llibres que vaig llegir en català.
    Així mateix, com a professor de clàssiques, m’ha cridat l’atenció l’esquena d’en Pitus suportant tot el pes del cel, talment com si es tractés del gegant Atlas. O la referència a plantar pruneres o pomeres, la fruita de les quals potser ell no arribaria a tastar mai. Saps que Ciceró, glossant al poeta Estaci, va escriure arbores serit diligens agrícola quarum fructus ipse numquam aspiciet? Si fa no fa, el que tu dius.

    Bona feina, Enriqueta. Comences amb molt bon peu el concurs d’enguany.

  • rautortor | 13-11-2018


    Diuen que no hi ha millor saviesa que la humilitat. Recordes la dita de Sòcrates? Efectivament, quan hom es vanta i de la vanitat en fa la seua manera de viure, no pot suportar el fracàs. Ara bé, potser és anar massa lluny deixar-se portar per la temptació estúpida del suïcidi. Fins aquí els comentaris morals.
    Pel que fa al teu escrit, em sembla encertat el paral·lelisme entre dues realitats tan separades en el temps, encara que sigui en clau futurista. I també que incloguis la majestuosa Estrella de la Mort en l’àmbit de l’arquitectura. Moltes vegades confonem les obres d’enginyeria com a obres de caràcter tecnològic i ens oblidem de la seua component arquitectònica.
    M’ha fet il·lusió l’homenatge a la saga Star Wars. Amb els meus néts no ens en perdem ni una. I sobretot a l’estúpid sistema de ventilació. Genial Luke Skywalker!
    Bé, pel que veig has tornat amb moltes ganes als microrelats. Benvingut siguis. Ens anirem llegint.

  • rautortor | 16-10-2018


    On diu
    Però la ventolera de les circumstàncies
    ha capgirat intencions i propòsits,
    m’ha deixat les branques nues
    d’idees, de desitjos, de colors.


    Queda així

    Però les crues ventades de la realitat
    han capgirat intencions i propòsits,
    m’han deixat les branques nues
    d’idees, de desitjos, de colors.


    Gràcies, Nil, pel teus comentaris sempre precisos i adients i per l’advertiment a propòsit del mot ventolera. Estava convençut de l’autenticitat del mot, però havia oblidat que, en català, només és vàlid com a adjectiu.

  • rautortor | 21-05-2018


    ...acusador, jutge i testimoni (Usatge 88, Nullus unquam). La cosa ve de lluny, ni més ni menys que dels Usatges de Barcelona.
    La teva visió del tema, tot i ser agosarada en aquests moments, no és impossible. La raó i el sentit comú ajuden a acceptar punts de vista diferents. O, si més no, canvis de tarannà. Aquell martelleig incessant, dura lex, sed lex, es pot suavitzar si s’accepta una sola premissa: la societat ha canviat més de pressa que el codi penal. A partir d’aquí, poden aparèixer els dubtes i desaparèixer la jactància; es poden superar els tecnicismes per arguments raonats i entenedors; si es vol i encara que resulti atípic, hom pot mirar cap enfora, a societats tradicionalment més obertes i empàtiques.

    Comptat i debatut, el que s’imposa no és la llei pura i dura, sinó el sentit comú. O, si vols, la caritat, malgrat tantes pressions, coaccions i intromissions alienes.

    Bon relat. Fins la propera.

  • rautortor | 20-05-2018


    Malgrat el límit de caràcters has aconseguit un relat ple de detalls, detalls que ens transporten als records i a les històries del segar i batre. Sobretot als qui tenim ja una certa edat. Són els efectes de les històries sorgides d’una bona ploma. A més, tu, amb una facilitat envejable, vas entrelligant l’anècdota amb un vocabulari adient i saborós, tot ell amanit de sabor a terra, rostolls, garbes, càntirs de terrissa negra... a pagès.
    I a tot plegat, hi afegeixes un acte de caritat ple de tendresa, una mare alletant el fill delerós d’una veïna. Quan jo era petit, les dides espontànies sovintejaven. Sense anar més lluny, la meva pròpia mare mentre jo era encara un nadó. Això és el que em va explicar ma germana gran. Una segona raó per la qual m’ha emocionat el teu relat.
    Fa temps vaig escriure alguns poemes sobre els records d’infantesa. Encara els tinc penjats a Relats. Te’ls ofereixo per si hi vols donar un cop d’ull.

    Camí de l’era

    Pessigolles d’enyor

    Bé, sort i fins la propera.

  • rautortor | 20-05-2018


    Què és l’enemistat? Què, la rancúnia? Quan faig aquestes preguntes em ve a la memòria l’experiència del meu pare. Ell i son germà, carn i ungla des de petits, es van enemistar per culpa d’una discussió amb motiu d’uns drets de llenyar a la bultra familiar que havien arrabassat els familiars de la cunyada del pare. I aquest desamor durà fins que el meu oncle va caure malalt terminal. Fins aleshores no van fer les paus. Tota una vida allunyats per una raó fútil i, en principi, fàcil de superar. Una llàstima. Sort, però, d’aquest darrer acte d’amor. Tota una lliçó per mi i per tots aquells del meu entorn als qui vaig intentar convèncer en casos semblants. Sense aconseguir-ho, malauradament. Amb aquesta intenció els vaig dedicar -debades, segueixen enemistats- el sonet A l’alba serà tard, del qual te n’adjunto els tercets.

    Per què és sorruda l’ombra dels ofesos
    si tard o d’hora el sol se n’anirà
    tot matisant la llum? Bellesa i gestos

    de serenor, pretext per desclucar
    la nit de la mirada, que ens té presos.
    ... i mentrestant, a l’alba pot ser tard
    .

    Bé, fins la propera temporada. Salutacions amicals.

  • rautortor | 11-05-2018

    ...malgrat tot. Set d’amor no correspost per culpa d’un mur bastit d’indiferència. Aquesta situació només es podia superar amb un exercici de caritat fraternal. Les teves protagonistes troben la porta secreta i a través d’ella renaixen a la vida, malgrat els lligams i el naufragi provocats per la depressió. Em plauen l’optimisme i les renaixences, sempre m’han plagut. I així, en el teu relat torna l’aigua que duu la saó necessària perquè arrels presumptament seques tornin a llucar i a fruitar.
    Bona descripció, poètica i sentida d’un retrobament vital després de superar entrebancs que semblaven impossibles de vèncer.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: