rautortor

74 Relats, 253 Comentaris
27856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.

Can 64. Raül

Últims relats de rautortor

  • El noi de l’Hortènsia [5]: Arnau de Castissent

    rautortor - 05-03-2015 - 97 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mort el tutor, la vida de Francesc canvià per complet. Lliure ja de compromisos, es dedicà a cercar la seva pròpia identitat. En fi, havia arribat el moment de decidir-se entre Francesc de Santa-Clara o Arnau de Castissent, l’heroi dels seus somnis d’infant. més

  • El noi de l’Hortènsia [4]: Roma

    rautortor - 08-02-2015 - 172 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    1910-1914. L’accidentada vida afectiva de Francesc necessitava recuperar el rumb o, si més no, la possibilitat de fer-ho. Així, doncs, com aconsellaven els clàssics, ho intentà amb un canvi de paisatge. més

  • El noi de l’Hortènsia [3]: El seminarista

    rautortor - 07-01-2015 - 189 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’adolescència de Francesc de Santa-Clara no fou gens fàcil, malgrat la seva destacada personalitat. Tothora l’acompanyaven i el turmentaven determinades obsessions i malsons, records horripilants de quan havia sigut escolà. més

  • Mon petit món

    rautortor - 05-12-2014 - 154 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només cal donar un tomb pels telenotícies per adonar-te de la deriva catastròfica que va adquirint el planeta i els qui l’habitem. Algú, algun dia, em va aconsellar que, si volia tranquil·litat, no escoltés ni llegís les notícies. Però, evidentment, no sóc cap estruç. més

  • El noi de l’Hortènsia [2]: Entre misses i missals

    rautortor - 01-12-2014 - 259 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    On havia anat a parar el nadó arrabassat a la jove Hortènsia de Torredà? Heus ací alguns detalls de la seva infantesa. més

  • La primera abraçada

    rautortor - 10-11-2014 - 475 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nostra societat no sempre ha acceptat comportaments contraris a la norma preestablerta per una societat intransigent, moralista i encarcarada. I les dones, sobretot, n’han patit les conseqüències. més

  • Una nova aurora

    rautortor - 09-09-2014 - 174 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a Catalunya. Concurs "Somnis Tricentenaris" més

  • La cova de les quatre creus

    rautortor - 06-05-2014 - 276 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tot arreu hi ha alguna història considerada infamant i, per tant, encoberta per in sécula seculòrum. Fins que, un dia, una tarda massa avorrida, un grup de nois la destapa per casualitat. ARC a la ràdio, mes de maig. Misteri. més

  • El cony d’Helena i la guerra de...

    rautortor - 19-04-2014 - 321 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ara, de gran, he volgut evocar Horaci. Abans d’Helena, deia a les Sàtires, més d’un cony havia estat causa de guerra, però l’esdeveniment s’havia perdut en l’anonimat. Doncs, bé, en això estem, per deixar constància de la meva pròpia epopeia. més

  • Per bruixa i metzinera

    rautortor - 10-03-2014 - 262 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Corria l’any 1616. Francina Redorta, una vídua remeiera veïna de Menàrguens, fou acusada de bruixa, jutjada i condemnada a la forca a Castellserà, sota la jurisdicció de Poblet. Relat recuperat a propòsit del concurs ARC a la ràdio de relats històrics. més

  • Bon cop de falç

    rautortor - 03-03-2014 - 317 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menàrguens, 1644. L’exèrcit francès s’establí a l’horta, mentre l’estat major decidia fortificar Térmens. En marxar cap a Balaguer els reemplaçaren els espanyols, assolant el poc que restava dempeus. El poble romangué despoblat durant més de deu anys. més

  • Flors de pensament

    rautortor - 20-02-2014 - 250 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Cada vint-i-u de febrer retorno a Menàrguens, al cementiri. Allí els tinc, la mare i el pare, i m’hi sento a gust recordant tot allò que va fer possibles tants anys de felicitat. més

  • Amor platònic

    rautortor - 06-02-2014 - 389 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor és realment un sentiment multiforme. Que si mitges taronges, alter egos o conquestes a primera vista. N’hi ha per dar i beneir. Si no, aquí en teniu una mostra difícilment creïble. Possible? Per què no? ARC a la Ràdio, de color rosa. més

  • Els reis passen de nit

    rautortor - 07-01-2014 - 288 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Certament, l’afany de comprar i posseir s’ha menjat l’encís de les coses senzilles. Així i tot, encara hi ha qui, la nit de reis, espera que algú es recordi d’ell i encerti a regalar-li, de sorpresa, allò que sap que li farà il·lusió. més

  • Històries calentes fora d’hora punta

    rautortor - 01-01-2014 - 641 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qualsevol lloc és bo –diuen– per aconseguir plaer. Una masturbació discreta, un orgasme en públic... Coses que passen o que poden passar. ARC a la ràdio 2013-2014. Gener de color verd. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 19-03-2015


    Abans de res, m’agradaria recordar els teus propis versos, de fa alguns anys, glossant el me encontraréis a bordo ligero de equipaje del gran Machado. Deies, entre moltes altres coses,
    Escapar d'aquest món de pompa i fantasia,
    cercar tan sols l'essència de la vida i la mort
    és el primer propòsit que em faig jo cada dia [...]

    [...] sentir-me quasi nua en fer l'últim viatge,
    endur-me als dits el tacte de tota pell amiga
    i als meus ulls la bellesa d'un verdós paisatge.


    És possible que sigui la primera vegada que algú et fa un comentari fent servir les teves pròpies paraules. Això vol dir que et mantens plenament fidel a les teves conviccions, comme il faut.

  • rautortor | 17-03-2015


    Aquesta és la realitat que observo cada vegada que surto de casa. És ja una rutina que s’ha instal·lat en una societat en crisi. Una crisi que afecta els més desvalguts. Nou de cada deu famílies amb fills vulnerables no poden garantir la qualitat i la quantitat d’aliments, llegia avui a la premsa de Lleida.

    El teu relat sap posar el dit a la llaga fent servir amb mestria els recursos que la literatura ens posa a l’abast. Aquest Té, papa, menja-te-la tu és el punt d’inflexió vers el drama que estàs a punt de mostrar-nos d’una manera efectiva i contundent.
    Una excel·lent estratègia narrativa que s’agraeix perquè sap arribar on el seu autor vol que arribi, al fons de la consciència.

    L’enhorabona, sí senyor!

  • rautortor | 17-03-2015


    que apareix en la història del món, la científica i la revelada, com l’origen i final de tantes coses? La del paradís –que va provocar el treball i la suor, el dolor i la mort, gairebé res!–; la de la discòrdia entre Hera, Atenea i Afrodita –al cap i a la fi, la causant de la terrible guerra de Troia–; la dels contes...; i la del teu darrer alquimista, [...]la que faria madurar tota la humanitat. He remarcat aquesta darrera afirmació perquè ella sola justifica i atorga un enorme valor a tot el teu relat.

    Com sempre has sabut trobar-li el punt a una proposta que suggeria altres sortides no tan originals com la teva.

    Bona feina, xicot!

  • rautortor | 20-02-2015


     photo 9936efc4-d35a-4738-a1ca-831bcdb4e14e_zpscwkzin8q.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 0e74a739-0421-41c6-8691-a5aeb266239d_zpsaqipwhbn.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 31779a1d-1b75-49f0-881f-19e2b13df854_zpsjnmnudif.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 3abd4cf0-c64b-41fa-8b40-3757de6d8236_zpsyqmeq829.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo f20f63e4-1ed2-4f70-88a4-179002efdede_zpssy5ojo89.jpg

  • rautortor | 18-02-2015

     photo 7bff9781-6ba1-42fe-b62e-f2f43a735def_zpsdc3qebir.jpg

  • rautortor | 18-02-2015

     photo 7ef971e4-8b34-4b7f-b060-4efa2b252a71_zps78vbonz7.jpg

  • rautortor | 17-02-2015

    ...s’havia quedat sense ella. Amb aquest final està tot dit. El teu relat, tan ben travat i estratègicament confegit, ens ha dut indefectiblement a un amor de joventut, encetat anys enrere i trencat abans d'hora, que en cap moment feia pensar en la conclusió que ens has preparat.
    Així i tot, s’han d’agrair les petites molles de pa que ens has deixat marcant-nos el camí, no fos cas que algú pensés que el desenllaç era forçat. Però, només te n’adones quan la llebre ja és fugida.
    Les pistes que ens ofereixes d’aquest amor malmès i malograt, trasbals, relació fracassada, sense pors, sense excuses, no calia amagar-se de res..., un cop desvetllat el misteri, resulten molt i molt aclaridores.

    Com sempre, un relat excel·lent, Mercè.

  • rautortor | 10-02-2015

    Quan llegeixo escrits com el teu m'assetgen les imatges i els drames amb què m’he trobat al llarg de les meves investigacions.
    Amb tot, hi ha una història d'especial interès per mi. La de Francina Redorta, la suposada bruixa de Menàrguens, que, sota el domini de Poblet, fou jutjada(?) i condemnada a la forca a Castellserà.
    Aquest tema es proposà ja fa algun temps en un dels reptes poètics del fòrum. Si t'interessa, pots apropar-te al meu poema a Per bruixa i metzinera.

    Interessant la forma amb què ens expliques el succés i molt ben trobat l’element tràgic de la paternitat del rector que, si més no, acreix encara més el drama.

  • rautortor | 28-01-2015


    Mercè, abans de res, gràcies pel teu amable comentari.

    Hi ha una cosa que vull comentar-te a propòsit del comportament de Francesc de Santa-Clara en relació amb l'encontre sexual que va resultar tan accidentat. En principi, podria tractar-se d'una resposta lògica en un xicot que s'ha criat enmig d'un ambient estricte i excessivament rigorós. Però hi havia quelcom mes.

    Emmarcant el relat en qüestió, hi ha penjats dos relats amb el títol d'Ofici de tenebres. Allí podràs veure el perquè d'algunes actituds i reaccions del protagonista.

    Només això.

  • rautortor | 25-01-2015


    Va haver-hi un temps en què l’adolescència era la porta veritable d’accés al futur. Tot i la seva aparent barbàrie, la iniciació marcava el camí a seguir al llarg i ample de la vida d’un home obligat a viure en un entorn hostil. Val a dir que no eren abandonats a la seva sort, ans al contrari. Des d’infants els adults de la tribu els ensinistraven a fi i efecte de reeixir vencedors de la prova. Només els despreocupats, els ganduls i els deixats de la mà dels seus progenitors tenien realment difícil sortir-ne indemnes. Entre les virtuts d’aquells temps destacaríem la noblesa, l’esforç i la companyonia, l’amistat entre iguals i la supervisió constant dels superiors.
    Les jungles actuals ja no compten ni amb aquestes virtuts ni amb la transcendència dels valors que atorguen sentit a la vida. Generalment, cadascú campa a la seva pròpia voluntat i caprici. Tot i que viuen en un entorn obert i còmode, sigui per desídia o per abandonament, el converteixen en rude i cruel. La major part de les actituds violentes són fruit de la incapacitat d’assolir l’excel·lència. Cal adquirir notorietat al preu que sigui. Aleshores, els perills es creen i multipliquen indefinidament i, sense guia ni consell, hom cau fàcilment en la violència gratuïta i injustificada.

    La teva ha estat una observació fidedigna de la realitat adolescent actual que ha convertit, dissortadament, la companyonia en lligams eterns de violència sense sentit. Observació que ens has presentat mitjançant un paral·lelisme de realitats antitètiques. La primera respon a lligams naturals i autèntics, en la segona els motius són ficticis i banals.

    Jo ho veig així.

  • rautortor | 22-01-2015


    Certament, la vida és molt injusta. Sobretot per un adolescent. Mira que agradar-li bojament una noia a la qual faria tan i tan feliç, i aquesta, la inconscient, fixar-se en un altre xicot que segurament passa d’ella! És que el món està mal configurat. I això que, segons el teu relat, som al 2101!
    Ara seriosament. La teva manera de tractar les reaccions humanes és molt peculiar. Et vas convertint en un cronista social irònic alhora que sincer. Com qui no vol la cosa poses el dit a la llaga a propòsit d’alguns comportaments molt habituals però no sempre assenyats ni racionals. Certament, no és corrent esperar reaccions assenyades en un adolescent, però tampoc s’hauria de descartar que ni hagués encara que fos una mica.
    I tornant a la ironia, em plau recordar ara el teu penúltim relat a propòsit del trèvol de quatre fulles. I, especialment, el final.
    Molt bé, Edgar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: