rautortor

152 Relats, 513 Comentaris
88271 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.


Últims relats de rautortor

  • 5. En Martí Sanmartí

    rautortor - 17-03-2020 - 56 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qui més qui menys ha conegut algun rodamón singular, captaire i bon jan. El que us presento té alguna retirada amb lo Manelet, un mendicant que, de petit, rondava pel meu poble. més

  • Fins que caiguin les fulles

    rautortor - 17-03-2020 - 70 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Enguany, malgrat tot, tornarà la primavera. Quan s’assoleix certa edat, en veure l’eufòria de les hormones alterant el ritme vital de la gent, un es mira i pensa que aquest rebombori ja no és per mi. Aquesta vegada m’he posat en la pell d’un arbre centenari. més

  • La falda

    rautortor - 16-02-2020 - 77 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cada vint-i-u de febrer em revenen a la memòria les darreres hores en companyia de la meua estimada mare. Trenta-tres anys ja d’aquell moment infaust. Per això, any rere any la recordo amb allò que tant m’agrada, escriure-li un poema. més

  • Pecador empedreït

    rautortor - 12-02-2020 - 75 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Arribat el moment, fins i tot els personatges més roïns tenen sortides aparentment il·lògiques i paradoxals. més

  • L’auca del gran diluvi

    rautortor - 15-01-2020 - 66 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest relat vol ser una reivindicació de l’art pictòrica com a cronista d’un temps passat. I, alhora, una declaració antibel·licista a partir d’una elegia d’Albi Tibul, Quis fuit, horrendos primus qui protulit enses? més

  • Bon dia, esperança

    rautortor - 15-12-2019 - 145 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema escrit en referència a l’actualitat sobre els problemes del clima. Dedicat a Greta Thunberg -polèmiques a part- i al filòsof Charles Péguy pel seu llibre El misteri dels Sants Innocents i per les seves paraules sobre l’esperança. Bones festes. més

  • Bella vellesa

    rautortor - 15-12-2019 - 137 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja en la plenitud dels temps madurs m’ha plagut confegir aquest elogi de la vellesa. més

  • Elogi de la dolenteria

    rautortor - 15-12-2019 - 97 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vol ser una reflexió sobre la incomprensió davant casos de comportament que superen els cànons d’allò que se suposa políticament i sociològica diferent al comú de la gent. més

  • L’escarment

    rautortor - 20-11-2019 - 197 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una reflexió a propòsit de la inquietud mundial sobre el canvi climàtic. Malmetem el món o malmetem el nostre món? Sigui com sigui, la terra sobreviurà. Segurament. més

  • Com d’una deu de llum i eclipsis

    rautortor - 14-10-2019 - 147 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, ja són vint-i-sis, em plau rememorar la meua vida al costat del pare, que en pau descansi. més

  • Tardor personal

    rautortor - 08-10-2019 - 170 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una nova tardor al calendari, però enfront del mirall la mateixa de fa dies, la meva. Una breu reflexió sobre el pas del temps, cíclic i permanent. més

  • Quan arribi l’estiu

    rautortor - 25-06-2019 - 219 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Novament arriba el solstici d'estiu i, amb ell, dies lluminosos i una nit plena de foc i festa, la nit de Sant Joan. Bona revetlla a tothom! més

  • La fotografia

    rautortor - 17-05-2019 - 271 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com en altres ocasions els personatges són reals, tot i que la història i les situacions han estat modificades en pro del discurs narratiu. Això sí, la fotografia, la ignomínia i la presó són absolutament verídiques. més

  • Poeta i poesia

    rautortor - 19-04-2019 - 330 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Què és ser poeta, què, poesia? L’un i l’altra se senten mediatitzats per les anomenades muses, per l'etèria inspiració, pel coneixement de la llengua i llurs recursos. Al capdavall, el joc mutu esdevé com una perspectiva, sempre pendent dels punts de fuga. Bona diada! més

  • Una nit a la biblioteca

    rautortor - 13-04-2019 - 318 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una nova història escrita de més enllà del gual. Els personatges citats no pressuposen cap tria excloent. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 18-03-2020


    Recordes la cançó dels Sirex Que se mueran los feos...? Doncs, això. En el teu cas, però, no era pel gust de la noia -que, segons diuen o deien, sempre s’enreden o enredaven amb el més gamberret de la classe-, sinó per pressions familiars. Ai les pressions del llinatge! Ni que fossin reis i haguessin de mantenir la sang blava. Jo, que he investigat bastant per arxius i en documents del set-cents i vuit-cents, de matrimonis de conveniència n’he trobat més d’un i més de dos, amb uns capítols matrimonials que ho deixaven tot lligat i ben lligat. I també ho recordo, ara de gran, per confessions de les meves germanes, que al poble n’hi hagué i molts. Allò de mantenir o sumar patrimoni. Aleshores la qüestió física o de comportament no significaven gaire gran cosa. I, com a contrapartida, més d’una s’havia refugiat d’amagatotis al llit de l’amor de la seva vida.
    En el teu relat, ens has posat en antecedents i ens has regalat una minuciosa i prolixa descripció de detalls i motius que provocaven la incredulitat del pobre amant “silenciós” i de la gent del poble.
    Per sort o per desgràcia, tot s’arregla al regne de Sant Pere.

  • rautortor | 16-03-2020


    Has fet gala de posseir un gran domini sobre la paleta i com treure-li un meravellós profit. Ens has personalitzat un element paisatgístic primordial en les aquarel·les. A banda de ser-ne element necessari per aquesta tècnica artística, la manera com aquest estil pictòric la tracta -cosa que no és gens fàcil- ofereix uns resultats magnífics.
    Gràcies pel repertori de colors i per indicar-nos el camí més adient per treure tota la bellesa possible a les tonalitats que rep i reflecteix l’aigua.
    Gràcies també per aquest relat tan pintoresc i colorista. Es nota que n’ets tota una experta. Felicitats en nom de l’aigua.

  • rautortor | 16-03-2020


    I n’hi ha prou en el teu relat. Alguns pensen que la boira és blanca, però no saben què és la boira. Cegallosa en diuen a Fraga i tenen tota la raó. La boira té tots els colors però no en deixa veure clarament cap d’ells, com la primavera que embolcalla.
    En aquesta història n’hi has posat dues de boires. La del mirall i la de sempre. La primera per descriure’ns el personatge, tot i que no n’has dit gaire gran cosa, ha estat suficient per fer-nos-en càrrec. La segona l’has descrita en acció. M’ha portat a la memòria els meus viatges les nits de boira des de Vallfogona o Lleida a Menàrguens. Molt dramàtics en algunes ocasions ja que en aquells temps no hi havia marcades les línies laterals.
    I, finalment, el toc final. Vermell. Vermell de sang fent-nos témer el pitjor. Pobre senglar!
    Un nou encert. Et felicito.

  • rautortor | 05-03-2020


    O són els polítics els qui no volen ni la veritat, ni la bona fe, ni la bonhomia? Vade retro bona persona! Aquí, com molt bé dius, volem teatralitat, una mica de mala llet i molta barra. Just tot el que li mancava al pobre Jan. És tan bona persona que fins i tot accepta el rebuig amb un patètic potser tenen raó. En conec més d’un de bon jan com en Bonapasta. I no només en la política, sinó també en la feina.
    Com sol ser habitual en tu, ens expliques una història que fas d’allò més creïble per l’acurada redacció, estructura i composició literària que et caracteritza.
    Sempre és un plaer llegir-te, ja sigui en prosa com en poesia.

  • rautortor | 23-02-2020


    Sempre m’ha agradat escriure sonets. Fins el punt que en vaig escriure una col·lecció sota el títol “Sonets de l’edat sàvia”. Compendi que vaig presentar a concurs i es va quedar finalista perquè el van considerar massa purista i parnassià.

    Per això m’ha complagut llegir el teu, tan ben travat, fidel als principis de la tècnica sonetista com molt bé expliques a la introducció. D’altra banda, tot i la dificultat, has sabut trobar els mots adequats perquè la rima no sigui un obstacle pel contingut. Així mateix t’agraeixo que hagis retut aquest homenatge tat merescut a la poesia, encara que sigui en un context jovial i afable, fins i tot amb l’al·legat mediambiental dels tercets. Al capdavall, erigeixes la poesia al grau d’elixir saludable. Com ha de ser i com jo, personalment, entenc.

    Si et vols atansar a algun dels meus sonets, en trobaràs sis o set a la meua pàgina, penjats durant l’any 2016.

  • rautortor | 16-02-2020


    Els teus poemes traspuen sentiments a dojo, i amor, molt d’amor. Tot amanit amb una gran dosi d’imatges i metàfores.
    La metàfora principal ja la insinues al títol, Tronada. Realment és una tempesta de sentiment, on l’amistat clou la composició en l’únic lloc on podia aparèixer dins una tronada, els núvols.
    Coincideixo amb Ness i el seus elogis per aquests quatre versos, És sensible la meua lletra.... Son versos que a molts de nosaltres ens hagués agradat escriure. Et felicito.

    Així mateix, et felicito pel poema-cal·ligrama dedicat a la teva mare al fòrum. No entenc per què l’has posat allí. Pel fòrum hi passa menys gent i això priva de gaudir-lo a molts altres relataires que segurament t’ho agrairien.

    Ah, i gràcies, moltes gràcies pels teus amables comentaris. Espero anar-te comentant tots els teus que tinc endarrerits.

  • rautortor | 14-02-2020


    Veig que t’has passat al club del balaguerí Edgar. I ho has fet amb un intrigant sine nomine. Quan ningú ni tan sols gosa posar-li nom... què deu haver fet aquest misteriós i malvat pecador?

  • rautortor | 23-01-2020


    Art. Ningú no posa en dubte que el protocol i la litúrgia de cuinar uns bons canalons constitueixen una autèntica obra d’art, ancestral, però. Tècnica i procediments apresos des de la infantesa, quan aquella primera mare ho ensenyà a la seva filla -en aquells temps era cosa de dones- i aquesta ho posà en pràctica quan li tocà, per transmetre-ho al seu torn.
    Efímer. Tinc els meus dubtes. Quan s’han menjat, s’ha acabat? Ni molt menys. El regust, saborós i entranyable, de momen et queda a la gola i després a la memòria; tant que et fa desitjar vivament que aviat torni a ser vint-i-sis de desembre.
    Ens has ofert una descripció acuradíssima, íntima i familiar. Un relat magnífic. L’enhorabona.

  • rautortor | 01-01-2020

    ...haz que apruebe esta assignatura”. Aquesta inscripció manuscrita a la primera pàgina dels llibres de text es va convertir en una mena d’antídot als fracassos escolars. Però, després del primer suspens inesperat, em vaig adonar que la jaculatòria no servia i que només hi havia una solució, els colzes.
    Ara bé, el conjur més fort que vaig presenciar a l’internat va ser el d’un alumne que va agafar el santcrist que tenia penjat a l’habitació i el va amenaçar de submergir-lo dins una palangana d’aigua que havia posat al balcó durant els mesos d’hivern. Conjur, per cert, que tampoc va funcionar. El que sí va provocar és que la penitència que li va imposar el confessor va ser sonada.
    Anècdotes a part, el teu relat, com sol ser habitual, m’ha transportat novament a la infantesa i a tot allò que conformava la nostra educació, sovint més religiosa que acadèmica. Cosa que t’agraeixo per tot allò que suposa de retorn als anys feliços, malgrat tot.

  • rautortor | 01-12-2019


    Ens has tornat a dur per la memòria d’un temps en què els secrets, sobretot el que afecta a la teva protagonista, s’havien de guardar sí o sí, ja que, cas que es desvetllés, el resultat podria perjudicar més que beneficiar a la persona agreujada.
    La teva narració continua essent propera i senzilla, arrelada a una realitat molt familiar pels que transitem per la setantena.
    D’altra banda, has confegit un relat molt ben trenat i mai més ben dit. Has anat movent-te entre la narració dels fets i la trobada de les amigues, alternant els moments amb mestria.
    Benvinguda a la nova temporada. Ens anirem llegint. Sort.

  • rautortor | 08-10-2019

    



  • rautortor | 12-06-2019

  • rautortor | 25-05-2019


    La teua habilitat en poetitzar la vida quotidiana et fa especialment admirable. No deixes cap element al tinter ni cap de les seves característiques perquè hom pugui identificar allò que és i representa. I no només és de destacar aquesta fidelitat amb la realitat, també hi afegeixes el teu toc poètic, la teva sensibilitat devers allò que t’envolta, la teva mirada de poeta.
    L’enhorabona per confegir escrits tan bells i gràcies per compartir-los.
    Raül

  • rautortor | 23-05-2019

    Hola, PERLA DE VELLUT

    En primer lloc, cal que la fotografia estigui incorporada en un web -no val si només la tens en el teu ordinador. D’aquesta fotografia has d’obtenir-ne l’adreça que ho aconseguiràs amb el botó dret del ratolí. Cal que el resultat acabi en jpg.
    Després hauràs d’utilitzar la fórmula que t’adjunto més avall -jo te la escriuré amb parèntesis, però tu els hauràs de canviar de la següent manera: ( per <, i ) per >. D’acord?

    L’exemple correspon a la fotografia que he fet servir per il·lustrar el Niporepte 266.

    (center)(img src=https://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2019/03/22/album/1553246979_991021_1553253589_album_normal.jpg width=480 height=300)(/center)

    La part central, des de https fins a jpg, correspon a l’arxiu de la fotografia.

    No sé si m’he explicat prou bé. Tu, prova-ho en un post del fòrum fins que te’n surtis.

    Bona sort, amic.

  • rautortor | 19-05-2019


    Gairebé havia oblidat la meua primera càmera, però el teu relat me l’ha retornat a la memòria. Aquell primer “projecte de càmera” va ser la causa de la meva afecció a la fotografia. M’havia tocat amb els punts de la xocolata. Ara no recordo si va ser amb les tauletes de Torras o les d’Elgorriaga. Es tractava d’un cos de pasta negra amb obturador manual i objectiu fix. Els rodets de pel·lícula eren de 6 per 6 cms. que s’havien de moure manualment. Si no ho feies, podies impressionar una fotografia sobre una altra. Realment, per mi va resultar la creativitat al poder. Encara guardo algunes d’aquelles fotografies. Fins aquí la meva història.
    Pel que fa al teu relat, que has confegit mitjançant un diàleg d’allò més verídic, ens has explicat un entranyable episodi de la vida rural d’aquells temps, tan familiars pels qui ja tenim certa edat. Les mosses, els seus festejadors, les anècdotes del ball, la fàbrica, la sirena -al meu poble la sirena de la sucrera marcava els torns de la vida del poble-, l’estoig de cuiro de les Verlisa, el pedrís, fer morros, la bata...
    Una vegada més, gràcies per l’evocació.
    Fins la propera convocatòria. Jo no hi faltaré.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: