rautortor

119 Relats, 380 Comentaris
55169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.



Últims relats de rautortor

  • Més enllà de la mort i la soledat

    rautortor - 19-02-2018 - 59 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, el febrer m'obra de bat a bat la porta de l'enyorança. El vint-i-u de 1987 moria la meva estimada mare. més

  • El mestre Dadiu [4]: Un puzle complicat i perillós

    rautortor - 02-02-2018 - 101 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Noves perspectives en el cas de la noia assassinada. A la vista dels esdeveniments, el jutge farà gala d'un tarannà racional i metòdic, amanit d'una gran dosi de temperància. més

  • 3. El mestre Dadiu [3]: L’anònim

    rautortor - 07-01-2018 - 152 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Entre el mestre Dadiu i el comissari van concretant l’entrellat sobre la mort de la noia de porcellana. més

  • La lluna del natalici

    rautortor - 20-12-2017 - 143 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Bones festes, amics de Relats en Català! més

  • De l’enyorança

    rautortor - 15-12-2017 - 109 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cada any em passa. Quan arriba l’hivern i sobretot el Nadal, em sento assetjat per pensaments d’enyorança. Aleshores he de recórrer als remeis de sempre, la serenor i la saviesa de l’experiència. més

  • El mestre Dadiu [2]: La cova

    rautortor - 08-12-2017 - 128 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Segueix la saga. En aquest nou capítol presentem el mestre Dadiu en el seu ambient i en l’exercici del seu càrrec. més

  • El mestre Dadiu [1]: La noia de porcellana

    rautortor - 19-11-2017 - 216 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ens hem proposat de crear un nou personatge per glossar les virtuts cardinals. En aquesta ocasió hem pensat en un mestre de poble, d’origen rossellonès, amb unes grans qualitats detectivesques. més

  • Sonets de l'edat sàvia [7] / Tardor a la pell

    rautortor - 02-11-2017 - 172 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha poques llengües a la Romània, per no dir cap més, que emprin la denominació de tardor en referir-se a l’estació autumnal. El seu ús ha esdevingut habitual a partir de la literatura catalana i, sobretot, dels seus poetes. més

  • Tal com eres, tal com soc

    rautortor - 15-10-2017 - 211 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com cada any, en arribar l’onze d’octubre, em retrobo amb la memòria del pare i amb tot el que va significar per mi. El seu exemple, la moderació en el tracte, la bonhomia, l’alegria. Per això m’omple d’orgull poder dir, tal com eres, tal com soc. més

  • La tardor m’enutja, la tardor m’encisa

    rautortor - 06-10-2017 - 141 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En arribar les tardors -l'astronòmica i la personal-, la ment i la sensibilitat no acaben de posar-se d’acord. D’una banda, desencís per la bonança exhaurida i pel vigor que minva i, d’altra banda, serenor i satisfacció. més

  • Fallaires del solstici

    rautortor - 28-06-2017 - 124 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El solstici d’estiu sembla que, d’antuvi, era un moment de reunió i d’afirmació social. Amb el temps i a causa de les contaminacions religioses i culturals es va convertir en una festa del foc, d’un foc que crema andròmines i que convida a la celebració. més

  • Autoestop [i 7]: Home, sweet home!

    rautortor - 09-05-2017 - 191 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    S’atansa el final del viatge que, per cert, ha resultat més complicat que altres vegades. Qui deu ser aquesta ment maquinadora de què parla el protagonista? No serà pas l’autor de la història? Tot és possible. més

  • Sota un cirerer florit [amb el permís de J.M. Serrat]

    rautortor - 19-04-2017 - 244 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sant Jordi, una rosa i un llibre, flors i lectures. Com cada any, un poema. més

  • Pressentiment

    rautortor - 15-04-2017 - 184 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Què és la primavera? És, potser, l’espectacle de les flors, el canvi de les condicions atmosfèriques, l’ebullició de la natura? O és més aviat, un canvi d’humor -hormonal, tal vegada-, o una de les múltiples emocions per on es mou la vida? Trieu i remeneu! més

  • Autoestop[6]: Viatge extrasensorial

    rautortor - 13-04-2017 - 223 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Al globus turístic alguna cosa va passar. El nostre protagonista ha viscut una experiència extrasensorial o hi havia quelcom més. Caldrà esbrinar què hi ha de tot plegat. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 07-02-2018


    Un dia el metge del poble li va dir a la meva mare, Tresa, tens el cel guanyat. Ella li va replicar, Doctor, el cel aquí, allà el que Déu vulgui. Aquest era l'objectiu que ens marcaven des de petits, com tu molt bé expliques, o el cel o l'infern. I el camí quedava marcat indefectiblement per deu esgraons. D'aquest deu, els sisè era el més relliscós. Mortal de necessitat.
    Permet-me que afegeixi una anècdota al meu comentari. Algú alguna vegada em va explicar que al seu col·legi de monges a les noies els tenien prohibit netejar-se després d'orinar, no fos cas que es toquessin... I clar, aquesta situació deixa tocat a qualsevol.
    Això, les noies. Els nois, en principi gaudíem de més llibertat i de més possibilitats de transgredir. De totes maneres, havies de passar pel confessionari. I sempre que no passessis per un seminari.
    Benvinguda novament a la festa relataire. Esperem els teus escrits sempre plens d'alegria, llibertat i poesia.

  • rautortor | 07-02-2018


    Hi ha gent que diu que les virtuts no s'aprenen, se'n té o no se'n té, que depèn de la predisposició natural. En canvi, ens has demostrat amb aquest relat tan ben trenat que se'n pot aprendre.
    Durant els anys de joventut, qui més qui menys s'apuntava a exercicis espirituals, quan encara no existien ni el ioga ni les activitats de relaxació mental i vivencial. De tant en tant calia desconnectar del present i de les rutines perilloses, i també de les addiccions.
    Atès el que ens exposes amb tant de detall, als lectors ens arriba una alenada de satisfacció en descobrir que, definitivament, la Júlia i la Remei van recuperar l'equilibri personal. Així i tot, només els cal una vuitena virtut de cara al futur, la perseverança.
    Ens anem llegint.

  • rautortor | 19-01-2018


    La teva és una crònica en clau literària d'una realitat punyent i injusta. La descripció de l'infant no deixa res a la imaginació. És com un tràveling circular per palesar la personalitat del marrec, la seva vitalitat, la tendència imitadora, els posats, les rialles, els gestos i els sons... D'altra banda, la mare que es refugia en el seu fill, sense deixar de recordar i lamentar la seva soledat o estranyar-se que encara pugui riure en aquestes circumstàncies. Circumstàncies d'ara fa tres mesos, la presó, fins i tot l'ós blanc, qui no hi veu una intenció reivindicativa de qui porta un llaç de color groc a la solapa?
    Com sempre, un plaer llegir-te, Aleix.

  • rautortor | 08-01-2018


    Un bell i dramàtic homenatge a les mares argentines que lluitaren pacíficament i amb una fortalesa d’esperit més enllà d’allò que unes autoritats assassines podien imaginar. Cal aixecar la veu amb constància i amb convicció perquè tothom, el món sencer vegi, comprengui i actuï i obligui a actuar en conseqüència.
    La descripció de la mare turmentada i el seu anhel de netejar més que les ferides, el dolor interior, em sembla realment magnífic.
    Després, quan t’adones de qui és exactament la Carmen, comprens tot el cerimonial de la dutxa. Em sembla també molt encertat l’origen del mocador blanc.
    Et seguiré llegint. Fins una altra, Enriqueta, i que tinguis un bon any.

  • rautortor | 21-12-2017

    Caldria corregir,
    a les afores per als afores, tot i que en alguns diccionaris s'accepta també el gènere femení.
    En segon lloc, s’ha esmunyit, incomprensiblement, un accent a boirà que, lògicament, hauria de ser boira.
    Disculpeu els lapsus.

  • rautortor | 14-12-2017

    Bona feina. La teva com a escriptor i la del protagonista com a justicier unilateral. Coneixent-te com et conec, m’imaginava una cosa així al principi, però no he descobert fins al final la raó de ser de tot plegat. M’ha seduït el tema de la construcció de l’envà i la descripció acurada que fas de les eines i del procés. Com que sóc fill de mestre d’obres, tot m’ha resultat molt familiar.
    Sempre és un plaer llegir escrits teus.

  • rautortor | 03-11-2017


    En llegir el teu poema per primera vegada em van seduir novament la teva manera tan personal d’explicar-nos records i sensacions i la forma com conrees el tema de l’amor i la delicadesa que hi traspua. La distància de l’enyor i tots els elements –olors, colors, sorolls, llocs...– que el defineixen s’entrelliguen magistralment en una composició íntima, personal i intimista.
    Però, després de llegir els aclariments que vas fer a jovincdunsilenci, vaig acabar de copsar la plenitud del poema. I, com ella i altres que et comenten, t’he de dir que un cop més em meravellen els teus recursos literaris i, en aquest cas, l’ús descriptiu que fas de la sinestèsia i la incorporació d’imatges tan contundents com la gana que em crema a les butxaques, el meu tu serà únicament teu.
    Sempre són d’agrair els teus versos.

  • rautortor | 12-07-2017


    Tot una declaració de principis. Pel que fa al pobres mortals no existeix vida sense la mort. I, contraposant les paraules –contrapet, en diuen alguns–, no existiria la mort sense la vida. Així i tot, com tu ens descrius de forma precisa i emotiva, cadascuna tenen i posseeixen un tarannà propi.
    Per fer-nos avinents els conceptes, els fas jugar amb la por. I, realment, aquest joc ens arriba molt profundament, directe al cor. De la mort destaques el dolor, la soledat “freda” –un epítet molt reeixit–, la indefensió davant tot el que deixem enrere. De la vida, la possibilitat de no viure-la amb tots els sentits, de perdre’n el sabor genuí que posseeix i que, per desgràcia, moltíssima gent viuen sense adonar-se’n.
    Però, el teu cor t’ha inspirat la idea de cohesionar-les, la una i l’altra, amb l’amor, el personal i l’altruista, el generós, l’universal, sense passivitat ni indiferència.

    Però, tens sort, Aurora, de trobar una mà i una mirada amables, el suport ideal per superar qualsevol por.

    Sincerament, has bastit un poema important, transcendent, fins i tot, un resum de tot allò que som i volem ser. Et felicito.

  • rautortor | 03-07-2017


    Com n’és de saludable una dutxa ensems! Però el teu poema li ret justícia i les imatges que ens transmets la fan especialment apetible. Com si no? Resseguint tots i cadascun dels centímetres de pell humida –un a un, sense deixar-ne cap, perquè tots tenen el seu encant; i sobretot, jugant, amb tot el que això comporta, fins on la imaginació i el desig mutus demanin. Junts, a fregar de pell, el teu cos i el seu, tremolant i gaudint ensems. La “lluent reguera de gotes” la deixareu “camí dels llençols” per culminar allí els jocs de l’amor, “tan humits com la set després de la sal”.
    Un poema plaent i especialment íntim. Quants de records!

    Aleix, fa molt de temps que no comento i no és pas per falta de ganes. Avui he iniciat una nova etapa –o això espero. Gràcies pels teus comentaris, sempre tan fidels i precisos.

    A propòsit dels termes “fendir” i “teürgs” del meu poema sobre els fallaires, vull expressar la sensació de tallar la fosca amb la llum de les falles com ho podria fer un ganivet o la quilla d’una nau; els anomeno “teürgs” perquè els imagino com a éssers que exerceixen la seva màgia devers els mons celestes.

  • rautortor | 21-11-2016


    A propòsit del final que alguns comentaristes em demaneu, a l’hora de cloure el relat havia pensat en diferents possibilitats.
    Amb tot, vaig optar perquè fos una simple anècdota d’un autoestopista amb mala sort. Tan sols vaig intentar que la situació fos, si més no, versemblant.
    De totes maneres, no descarto la possibilitat de continuar més endavant el viatge de retorn a casa.

  • rautortor | 15-09-2016 | Valoració: 10


    Algú ha dit –sense raó, penso– que quan hom escriu massa sobre els records és que ha començat a fer-se vell. Des del meu punt de vista, no és la vellesa el que comença sinó l’edat madura, el temps de la collita. Després de tants i tants anys vivint amb plenitud, és arribat el moment de recollir els fruits, de posar el blat a la sitja i procurar que no se’n perdi ni un sol gra. Escriure sobre els records no és fer cap testament, és tot just el contrari, és reviure amb delectació tot allò que ens ha bastit, dissenyat, agençat i moblat tal com som, per dins i per fora.
    Quant al text, em reitero en l’anterior comentari sobre la interrelació entre fets i pensaments, i la naturalitat amb què et serveixes del flashback. A banda d’això, aquesta vegada has vestit el teu relat d’una gran càrrega poètica amb imatges força reeixides. El pas del temps difuminant llocs, transitats amb petulància d’adolescent, plens de trets màgics, competicions cercant mirades amb impaciència per culpa de la imminent i inevitable separació. Una realitat aquesta que, com molt bé dius, es tractava tan sols d’un compàs d’espera. Després vindrien les trobades, a vegades furtives, però sempre màgiques. Amb tot, em quedo amb el crescendo final, on et deixes anar pels calfreds de les sensacions, les mans, la cintura, els cossos, la pell, les palpitacions, els ulls encegadors i uns llavis dibuixant una rialla. I amb el nus a la gola espentejant unes llàgrimes.
    Certament, ets un excel·lent observador dels racons de la memòria, Andreu.
    Ah, i gràcies per l’amabilitat dels teus comentaris als meus sonets.

  • rautortor | 27-06-2016

     photo 84aca93f-3614-4b7c-b74b-ec5b362ffd54_zpsp7c2hsja.jpg

  • rautortor | 31-05-2016 | Valoració: 10


    Abans de res, benvingut a RC! Aquí trobaràs tot allò que un escriptor, o aprenent d’escriptor, desitja, lectors! Lectors que s’endinsin en les teves històries i que s’impliquin en allò que vols comunicar. De tant en tant, rebràs al teu correu l’avís que algú ha comentat el teu relat, fet que, de ben segur, t’animarà a anar escrivint.

    Quant al teu relat, a mi personalment em porta a temps pretèrits en què vaig passar per tràngols similars. Jo només tenia dotze anys i mai no havia sortit de casa. Per això m’ha estat fàcil comprendre tot el que de forma magnífica i amb tant de detall ens exposes. Tot i que la situació és diferent i les experiències d’ambdós no coincideixen en l’espai/temps, el resultat final no divergeix massa entre l’una i l’altra.
    M’ha semblat tot un encert la interrelació constant que ens presentes entre realitat i ment, entre fets i pensaments. I també la progressió del fil argumental que ens porta pels diferents moments claus, els més dramàtics, de la narració, l’entrada a la residència, la trobada o la cerca de cares amigues, l’accés al menjador i la sortida –gloriosa sortida per un adolescent–, els dubtes a l’hora d’escollir una llitera... I tot, absolutament tot, amanit amb les teves cavil·lacions, temors, recels i titubejos. Amb això ens has demostrat que ets un excel·lent observador dels racons de la memòria i tot el que ella evoca.

    Bé, continua publicant i ja ens anirem llegint, amic.

    Raül

  • rautortor | 25-05-2016


    Algú algun dia en què estàvem parlant sobre la lectura de diferents diaris d’una mateixa jornada informativa i de les seves repercussions pernicioses per la ment, em va comentar, ras i curt, no llegeixis diaris. És difícil de fer-li cas, sobretot si tens una ment curiosa, però, així i tot, no deixava de tenir raó. Com els protagonistes del teu minúscul relat ple de sentit comú.
    Respecte al teu escrit –t’has superat amb rècord de concisió–, em quedo amb el temps verbal que has emprat, apagaren, és a dir, foren capaços de fer-ho, la qual cosa no es pot dir de la immensa majoria de telespectadors.
    Imagino que coneixes la frase atribuïda a l’inefable Groucho Marx. Trobo la televisió molt educativa. Cada cop que algú l’encén, me’n vaig a la biblioteca i llegeixo un llibre.
    Això no obstant, les teves tres paraules crec que van més enllà de criticar la rutina de veure la televisió, ja que ens dones la possibilitat de prescindir, per la raó que cadascú vulgui, d’un mitjà de comunicació massa adotzenat i, sovint, políticament incorrecte. Com els

  • rautortor | 17-05-2016


    El rebuig a la guerra i la propensió al pacifisme ja ve de lluny. En època clàssica, per posar algun exemple, trobem Aristòfanes i la seva Lisístrata i el poeta romà Tibul amb el desè poema del volum primer de les Elegies, que em plau especialment i que fa:

    Quis fuit, horrendos primus qui protulit enses?
    Quam ferus et vere ferreus ille fuit!
    Tum caedes hominum generi, tum proelia nata,
    Tum brevior dirae mortis aperta via est.


    Qui va brandar per primera vegada les terribles espases?
    Fou veritablement insensible i cruel qui ho va fer!
    Aleshores aparegueren les guerres i les mortaldats humanes
    i així es va abreujar el camí cap a la funesta mort.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: