rautortor

74 Relats, 246 Comentaris
27178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.

Can 64. Raül

Últims relats de rautortor

  • El noi de l’Hortènsia [5]: Arnau de Castissent

    rautortor - 05-03-2015 - 8 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mort el tutor, la vida de Francesc canvià per complet. Lliure ja de compromisos, es dedicà a cercar la seva pròpia identitat. En fi, havia arribat el moment de decidir-se entre Francesc de Santa-Clara o Arnau de Castissent, l’heroi dels seus somnis d’infant. més

  • El noi de l’Hortènsia [4]: Roma

    rautortor - 08-02-2015 - 148 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    1910-1914. L’accidentada vida afectiva de Francesc necessitava recuperar el rumb o, si més no, la possibilitat de fer-ho. Així, doncs, com aconsellaven els clàssics, ho intentà amb un canvi de paisatge. més

  • El noi de l’Hortènsia [3]: El seminarista

    rautortor - 07-01-2015 - 169 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’adolescència de Francesc de Santa-Clara no fou gens fàcil, malgrat la seva destacada personalitat. Tothora l’acompanyaven i el turmentaven determinades obsessions i malsons, records horripilants de quan havia sigut escolà. més

  • Mon petit món

    rautortor - 05-12-2014 - 136 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només cal donar un tomb pels telenotícies per adonar-te de la deriva catastròfica que va adquirint el planeta i els qui l’habitem. Algú, algun dia, em va aconsellar que, si volia tranquil·litat, no escoltés ni llegís les notícies. Però, evidentment, no sóc cap estruç. més

  • El noi de l’Hortènsia [2]: Entre misses i missals

    rautortor - 01-12-2014 - 233 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    On havia anat a parar el nadó arrabassat a la jove Hortènsia de Torredà? Heus ací alguns detalls de la seva infantesa. més

  • La primera abraçada

    rautortor - 10-11-2014 - 450 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nostra societat no sempre ha acceptat comportaments contraris a la norma preestablerta per una societat intransigent, moralista i encarcarada. I les dones, sobretot, n’han patit les conseqüències. més

  • Una nova aurora

    rautortor - 09-09-2014 - 163 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a Catalunya. Concurs "Somnis Tricentenaris" més

  • La cova de les quatre creus

    rautortor - 06-05-2014 - 264 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tot arreu hi ha alguna història considerada infamant i, per tant, encoberta per in sécula seculòrum. Fins que, un dia, una tarda massa avorrida, un grup de nois la destapa per casualitat. ARC a la ràdio, mes de maig. Misteri. més

  • El cony d’Helena i la guerra de...

    rautortor - 19-04-2014 - 311 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ara, de gran, he volgut evocar Horaci. Abans d’Helena, deia a les Sàtires, més d’un cony havia estat causa de guerra, però l’esdeveniment s’havia perdut en l’anonimat. Doncs, bé, en això estem, per deixar constància de la meva pròpia epopeia. més

  • Per bruixa i metzinera

    rautortor - 10-03-2014 - 245 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Corria l’any 1616. Francina Redorta, una vídua remeiera veïna de Menàrguens, fou acusada de bruixa, jutjada i condemnada a la forca a Castellserà, sota la jurisdicció de Poblet. Relat recuperat a propòsit del concurs ARC a la ràdio de relats històrics. més

  • Bon cop de falç

    rautortor - 03-03-2014 - 296 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menàrguens, 1644. L’exèrcit francès s’establí a l’horta, mentre l’estat major decidia fortificar Térmens. En marxar cap a Balaguer els reemplaçaren els espanyols, assolant el poc que restava dempeus. El poble romangué despoblat durant més de deu anys. més

  • Flors de pensament

    rautortor - 20-02-2014 - 226 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Cada vint-i-u de febrer retorno a Menàrguens, al cementiri. Allí els tinc, la mare i el pare, i m’hi sento a gust recordant tot allò que va fer possibles tants anys de felicitat. més

  • Amor platònic

    rautortor - 06-02-2014 - 373 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’amor és realment un sentiment multiforme. Que si mitges taronges, alter egos o conquestes a primera vista. N’hi ha per dar i beneir. Si no, aquí en teniu una mostra difícilment creïble. Possible? Per què no? ARC a la Ràdio, de color rosa. més

  • Els reis passen de nit

    rautortor - 07-01-2014 - 268 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Certament, l’afany de comprar i posseir s’ha menjat l’encís de les coses senzilles. Així i tot, encara hi ha qui, la nit de reis, espera que algú es recordi d’ell i encerti a regalar-li, de sorpresa, allò que sap que li farà il·lusió. més

  • Històries calentes fora d’hora punta

    rautortor - 01-01-2014 - 624 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qualsevol lloc és bo –diuen– per aconseguir plaer. Una masturbació discreta, un orgasme en públic... Coses que passen o que poden passar. ARC a la ràdio 2013-2014. Gener de color verd. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 20-02-2015


     photo 9936efc4-d35a-4738-a1ca-831bcdb4e14e_zpscwkzin8q.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 0e74a739-0421-41c6-8691-a5aeb266239d_zpsaqipwhbn.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 31779a1d-1b75-49f0-881f-19e2b13df854_zpsjnmnudif.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo 3abd4cf0-c64b-41fa-8b40-3757de6d8236_zpsyqmeq829.jpg

  • rautortor | 19-02-2015


     photo f20f63e4-1ed2-4f70-88a4-179002efdede_zpssy5ojo89.jpg

  • rautortor | 18-02-2015

     photo 7bff9781-6ba1-42fe-b62e-f2f43a735def_zpsdc3qebir.jpg

  • rautortor | 18-02-2015

     photo 7ef971e4-8b34-4b7f-b060-4efa2b252a71_zps78vbonz7.jpg

  • rautortor | 17-02-2015

    ...s’havia quedat sense ella. Amb aquest final està tot dit. El teu relat, tan ben travat i estratègicament confegit, ens ha dut indefectiblement a un amor de joventut, encetat anys enrere i trencat abans d'hora, que en cap moment feia pensar en la conclusió que ens has preparat.
    Així i tot, s’han d’agrair les petites molles de pa que ens has deixat marcant-nos el camí, no fos cas que algú pensés que el desenllaç era forçat. Però, només te n’adones quan la llebre ja és fugida.
    Les pistes que ens ofereixes d’aquest amor malmès i malograt, trasbals, relació fracassada, sense pors, sense excuses, no calia amagar-se de res..., un cop desvetllat el misteri, resulten molt i molt aclaridores.

    Com sempre, un relat excel·lent, Mercè.

  • rautortor | 10-02-2015

    Quan llegeixo escrits com el teu m'assetgen les imatges i els drames amb què m’he trobat al llarg de les meves investigacions.
    Amb tot, hi ha una història d'especial interès per mi. La de Francina Redorta, la suposada bruixa de Menàrguens, que, sota el domini de Poblet, fou jutjada(?) i condemnada a la forca a Castellserà.
    Aquest tema es proposà ja fa algun temps en un dels reptes poètics del fòrum. Si t'interessa, pots apropar-te al meu poema a Per bruixa i metzinera.

    Interessant la forma amb què ens expliques el succés i molt ben trobat l’element tràgic de la paternitat del rector que, si més no, acreix encara més el drama.

  • rautortor | 28-01-2015


    Mercè, abans de res, gràcies pel teu amable comentari.

    Hi ha una cosa que vull comentar-te a propòsit del comportament de Francesc de Santa-Clara en relació amb l'encontre sexual que va resultar tan accidentat. En principi, podria tractar-se d'una resposta lògica en un xicot que s'ha criat enmig d'un ambient estricte i excessivament rigorós. Però hi havia quelcom mes.

    Emmarcant el relat en qüestió, hi ha penjats dos relats amb el títol d'Ofici de tenebres. Allí podràs veure el perquè d'algunes actituds i reaccions del protagonista.

    Només això.

  • rautortor | 25-01-2015


    Va haver-hi un temps en què l’adolescència era la porta veritable d’accés al futur. Tot i la seva aparent barbàrie, la iniciació marcava el camí a seguir al llarg i ample de la vida d’un home obligat a viure en un entorn hostil. Val a dir que no eren abandonats a la seva sort, ans al contrari. Des d’infants els adults de la tribu els ensinistraven a fi i efecte de reeixir vencedors de la prova. Només els despreocupats, els ganduls i els deixats de la mà dels seus progenitors tenien realment difícil sortir-ne indemnes. Entre les virtuts d’aquells temps destacaríem la noblesa, l’esforç i la companyonia, l’amistat entre iguals i la supervisió constant dels superiors.
    Les jungles actuals ja no compten ni amb aquestes virtuts ni amb la transcendència dels valors que atorguen sentit a la vida. Generalment, cadascú campa a la seva pròpia voluntat i caprici. Tot i que viuen en un entorn obert i còmode, sigui per desídia o per abandonament, el converteixen en rude i cruel. La major part de les actituds violentes són fruit de la incapacitat d’assolir l’excel·lència. Cal adquirir notorietat al preu que sigui. Aleshores, els perills es creen i multipliquen indefinidament i, sense guia ni consell, hom cau fàcilment en la violència gratuïta i injustificada.

    La teva ha estat una observació fidedigna de la realitat adolescent actual que ha convertit, dissortadament, la companyonia en lligams eterns de violència sense sentit. Observació que ens has presentat mitjançant un paral·lelisme de realitats antitètiques. La primera respon a lligams naturals i autèntics, en la segona els motius són ficticis i banals.

    Jo ho veig així.

  • rautortor | 22-01-2015


    Certament, la vida és molt injusta. Sobretot per un adolescent. Mira que agradar-li bojament una noia a la qual faria tan i tan feliç, i aquesta, la inconscient, fixar-se en un altre xicot que segurament passa d’ella! És que el món està mal configurat. I això que, segons el teu relat, som al 2101!
    Ara seriosament. La teva manera de tractar les reaccions humanes és molt peculiar. Et vas convertint en un cronista social irònic alhora que sincer. Com qui no vol la cosa poses el dit a la llaga a propòsit d’alguns comportaments molt habituals però no sempre assenyats ni racionals. Certament, no és corrent esperar reaccions assenyades en un adolescent, però tampoc s’hauria de descartar que ni hagués encara que fos una mica.
    I tornant a la ironia, em plau recordar ara el teu penúltim relat a propòsit del trèvol de quatre fulles. I, especialment, el final.
    Molt bé, Edgar.

  • rautortor | 22-01-2015


    Ja des de la infància ens van pujar amb la idea inamovible que érem pecadors. Venials i mortals. Cura amb els mortals! I en aquest context ens van convertir en esclaus del confessionari. Encara recordo, examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit d’esmena, confessió dels pecats i complir la penitència. Ai si et deixaves encara que fos una avemaria! Així i tot, els pecats grossos –els que pagaven la pena– no arribaven fins a l’adolescència.
    El confessor –pel que semblava, promotor de càstigs i d’inferns–, insistia una vegada i una altra nen, no ho tornis a fer, eh?. I nosaltres, experts en atorgar llarga vida a tot allò que ens agradava, ens preguntàvem tàcitament, aleshores, per què serveix confessar-se?.
    M’ha plagut remembrar, encara que sigui d’esquitllada, aquells anys de càstigs eterns i de control ferri dels bons costums, sobretot els del sisè manament –la resta, de fet, gairebé no comptaven.
    Quant al text, l’has confegit amb una tàctica interessant i reeixida, situar el moment amb fets i esdeveniments prou coneguts. D’altra banda, m’ha plagut la manera de pensar d’en Cecili Trepat. Si peco ja em confessaré, però no em priveu d’una nova migdiada al terrat amb la veïna del segon!

    Ah, jo vaig deixar de confessar-me el dia que el canonge confessor va començar a dictar-me els pecats que, segons ell, havia comès, el poca-solta!, per no dir quelcom més gruixut.

  • rautortor | 21-01-2015

    Hi ha moltes maneres de morir. Cap d’elles satisfà ningú. Així mateix, hi ha moltes maneres d’arribar a la mort. Unes més lògiques que d’altres. La dels joves, difícilment es poden explicar.
    Això no obstant, la del jove del teu relat caldria encabir-la dins de les morts per amor. Potser sembli absurd, però no deixa de ser versemblant. Quantes vegades, joves adolescents, no ens havíem plantejat aquesta situació, Si em moria abans que tu, tu què faries?.
    Aquesta és la reflexió. Quant al text, fent gala de la teva mestria, ens has presentat el cas des de la rauxa, amb una força que colpeix, que fins i tot justifica la tragèdia. Després, com qui passava per allí, la clous amb l’asèpsia d’un telenotícies, anunciat per algú incapaç d’entendre el rerefons de la crua –però, si és que es pot dir, romàntica– realitat.

  • rautortor | 14-12-2014

    No sé ben bé quan va començar aquesta incongruència. Tal vegada, els espartans que ensinistraven el jovent per a la guerra des del bressol i refusaven els incapaços llençant-los des de dalt d’una muntanya. Qui sap si amb les guerres recents, les mundials –em ve a la memòria la pel·lícula El pont de 1959–, la civil espanyola –la lleva del biberó– o les més actuals i dramàtiques, les que ens expliquen via telenotícies des de l’Àfrica, la cosa empitjorà fins als límits que tu, magistralment, ens exposes.

    Certament, si penses una mica sobre aquesta realitat, se t’esborrona l’ànima i, de cop, et vénen ganes de maleir fins a la nàusea tothom qui fa possible i permet tanta barbàrie.

    Com sempre has encertat plenament el tema i has posat el dit en la part més cruenta de la llaga. Es nota que has estat, ets i seràs home de protesta social.

    Raül

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: