Greix

Un relat de: allan lee
Es va estremir de plaer, olorant aquella flaire.

El rap amb gambes i l’amanida de pinyons sobre enciam de fulla de roure tenien un aspecte exquisit.

Cada dia anava al mercat, per triar el més sucós i fresc. Després, el ritual a la cuina. Treia el seu botí de les bosses, el desembolicava tendrament, curosament tallava, posava en aigua, apropava els ingredients que faria servir: oli d’oliva, sal prima i gruixuda; herbes, crema de llet, un gotet de vi triat, alls per trossejar. Quan tot era a punt, es transformava en una artista apassionada; el temps s’esvaïa, callaven les remors del carrer, i altres olors que no fossin les d’aquelles excel•lències que traginava, es tornaven alienes. Ella i el menjar: res més sobre la Terra.

Algunes nits, es despertava amb angoixa de malsons i de suor. Llavors, s’aixecava per posar-se davant el mirall, i es mirava la pell fina, els ulls grans, les mans boniques, els pits petits, l’espatlla airosa. Si no cedia l’angoixa, sortia de l’habitació, enfilava el passadís, intentant no entropessar; arribava a la cuina, obria l’armari prohibit, menjava una galeta integral. Per encalmar-se, havia d’obrir la nevera. Tot era al seu lloc: el plat amb el dinar d’ahir, el berenar i la sopa del vespre; darrera, en altres plats i pots, el dinar, i el berenar, i el sopar i l’esmorzar d’abans d’ahir; a la postada de dalt, encara comestibles, les menges de feia tres, quatre dies; a dalt de tot i al fons, les de feia set, deu dies, curosament apilades; aviat hauria de treure les de més amunt, per fer lloc. Tot anava bé.

Tentinejava de nou entre pots, capses, vasos, dels dies, mesos, passats. Li agradava tenir la prova de que era tot allà i no a dintre seu. I tornava al mirall: la seva figura reduïda a esquelet, sense cap indici de greix, aquell cos immaculat, que no es nodria de carn, la confortava i l’assossegava.

Es va distreure rumiant els ingredients de l’endemà, en com els cuinaria.

I es va estremir de plaer, olorant aquella flaire.

Comentaris

  • Excel.lent![Ofensiu]
    olgalvi | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Una gran reflexió d'un problema social molt greu. Molt bé estructurat, m' ha agradat molt llegir-ho i m'ha deixat un regust de tristesa. Enhorabona!

  • M'ja agradat[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 27-09-2015 | Valoració: 10

    És un relat ideal per la xarxa. Està molt ben estructurat, amb un resultat sorprenent en un text tan curt. M'ha agradat.

    Felicitats!

  • Tens raó![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 10-09-2013 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari al meu relat. A veure si ens podem veure una altra vegada amb alguna cosa de l'ARC i em pots signar l'exemplar que dels guanyadors només faltaves tu i el Sergi, però no et vaig veure al marxar, bé la pròxima vegada :) Gràcies el teu relat és fantàstic :) No del gènere sinó fantàstic de genial! ;)

    Edgar

  • Ara que ja ho sabem[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 09-09-2013

    que amb aquest relat has guanyat el primer premi del curs de microrelats, et felicito amb tots els ets i els uts.

    Un premi ben merescut i punt, per aclaparadora majoria de mèrits.


    De part de la part fosca.

    Tu ja m'entens.

    Fd'A

  • FELICITATS[Ofensiu]
    PAPI | 08-09-2013 | Valoració: 7

    Et felici to pel premi. Has descrit una anoréxica molt paticular, m'ha agradat.

  • Moltes felicitats! [Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 08-09-2013 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, allan lee, pel premi, no vaig tenir l'oportunitat de felicitar-te en persona perquè la gana apremiava però em va agradar molt quan el vaig llegir per primera vegada i crec que ha tingut una selecció molt merescuda :)
    Edgar

  • De primera![Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 08-09-2013 | Valoració: 10

    Molt merescut el primer premi del concurs de microrelats, nena. Un plaer per llegir i tornar-lo a llegir. Ben destil•lat.
    Em sap greu no haver-te pogut felicitar ahir en persona.
    Felicitats.

  • Enhorabona Silvia![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 08-09-2013 | Valoració: 10


    Me l'acabo de llegir i m'ha agradat molt. Defineixes l'anorèxia d'una manera profunda, elegant i al mateix temps plena de realitat.

    Certament aquest escrit mereixia un premi!

    Una abraçada.

    Gemma

  • Pecadora[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-09-2013

    Enhorabona, pecadora entre els pecadors!
    M'ha agradat haver tingut l'oportunitat de saludar-te personalment.
    Arreveure!

  • Et felicito[Ofensiu]

    m'ha agradat molt el relat i com descrius l'anorèxia d'una forma molt curiosa. I felicitats per la selecció.
    Edgar

  • FELICITAR-TE[Ofensiu]
    PAPI | 04-12-2012 | Valoració: 7

    FELICITATS un relat molt bo, l'he llegit amb la intriga de descubrir el final..
    Has escrit un relat curt ón, no hi manca cap paraula i aixó no es fàcil d'aconseguir . Penso que et mereixes el premi.

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 02-12-2012 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Pecats capitals (7+1)” que s’editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Magnífic[Ofensiu]
    Barbagelata | 02-11-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat, i captivat fins al final.

  • Talent.[Ofensiu]
    Annalls | 01-11-2012 | Valoració: 10

    Quant de talent estic trobant en aquesta web, i això que tan sols us conec a tres!!!! Ara, començo pensar que l'he feta bona, cal temps per gaudir-vos.
    Desconeixia aquesta faceta de l'anorèxia, jo estic en el costat contrari i també he menjat i encara ho faig amb l'imaginació.
    Anna

  • Amb delicadesa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-10-2012

    de sibarita descrius les sensacions d'aquesta pobra noia víctima de l'anorèxia.
    Que puc dir-te després de tots els comentaris tan positius que t'han fet ?
    Tan sols que ni la poesia ni la prosa tenen secrets per a tu.
    M'ha agradat MOOOOOOOOOOOLT !!!
    Una abraçada i tota la meva admiració , estimada Sílvia .

  • Magistral[Ofensiu]
    Morgana | 28-10-2012 | Valoració: 9

    Un capítol amb principi i fi, una imatge evocadora i un sotrac quan apareix la realitat. Realment sorprenent i molt ben jugat l'antagonisme de la Gola obsessiva per oposició. Tant desig al plat però sense sucumbir. Un relat magnífic.

  • Rodó[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-10-2012

    i perfecte, comença com acaba i el començament no diu com ha d'acabar, genial, has donat la volta a la pell del pecat (un altre diria que has donat la volta al mitjó... jeje ;-) )
    I res a dir, la prosa és deliciosa i ben trobada; rodó del tot.

    Molt bo Allan.

    Ferran

  • Em trec el barret![Ofensiu]
    Vladimir | 22-10-2012

    Gran microrelat! Quina perversió la teva, amiga allan lee, presentar com a protagonista d'un relat sobre la gola a algú que no menja! He trobat que és una idea originalíssima (i, d'altra banda, alhora terrible!). La meva frase preferida: "Li agradava tenir la prova de que era tot allà i no a dintre seu". Et felicito!
    Vladimir

  • Enigmàtica disecció[Ofensiu]
    T. Cargol | 22-10-2012

    Quina perfecta separació entre desitjos i ment! Una vida dissociada entre pensament i desig profund. La vida és una càrrega pesada. perfecte treball ordenat inservible, que condueix directament a la incapacitat o a la mort. Si hi ha vibració interna hi ha interès, hi ha vida i hi ha dolor. L'anestesia del sentiment és indolora però mortal. No sé si he encertat el sentit.

  • Anna i Mia[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-10-2012 | Valoració: 10

    Allan: M`'has fet recordar quan jo també menjava olors.. i no sols aixó: menjava imatges. De debó que no recordava que , en l'época fosca de la meva anorèxia em vaig convertir en una cuinera excel·lent i que gaudia cuinant i olorant els plats.. Em vaig obsessionar en arribar a casa abans que la meva mare per a poder gaudir del plaer de fer el dinar i.. de no menjar-me'l. A més, comprava totes les revistes i llibres de cuina i els llegia amb delit, i mirava les fotografies i presentacions dels plats amb absoluta morbositat.
    Excel·ent relat que va directe als meus preferits.

  • Fantàstic.[Ofensiu]
    Atlantis | 19-10-2012



    Un relat que té un final sorprenent (i dur) molt ben redactat. L’enumeració dels diferents plats cuinats a dins de la nevera fa entendre la sensació d’ordre que l’envaeix i que la manté pura, mentre el seu cos es va marcint. Terrible.

    Penso que es un molt bon relat.

    Felicitats!

  • Quin problema...[Ofensiu]
    Narhianant-hi | 18-10-2012

    ...pateixen aquestes persones tant complicat.

  • M'agraden les sorpreses[Ofensiu]
    bardissa | 18-10-2012


    I avui tu has estat la meva, allan lee.

    Personalment he sotragat amb aquest relat doncs vaig passar molts mesos amb una impossibilitat física per ingerir aliments que em va portar exactament al punt de la teva protagonista, a la descoberta i posada en valor de les olors i flaires dels aliments al ser cuinats. Durant aquell llarg període em vaig anar convertint en una més que acceptable cuinera (family dixit), vivint el fet de cuinar com un autèntic regal per a l'olfacte i per a la salut de tots els qui tant estimo.
    Des d'aleshores que tots els meus mengen com els àngels (exageració poètica :-D)

    Com a lectora he gaudit d'aquest relat de l'inici a la fi. El gir que agafa quan acaba m'ha semblat genial. I per a mi tot el relat és tant creïble com trencador.
    Un plaer gairebé tant físic com les flaires que tu has descrit

    Una abraçada per a tu també, i gràcies per la benvinguda.

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 18-10-2012

    Una demostració més de la teva mestria escrivint. Paraules, les justes, emocions, quantes més millor, enginy (creativitat) per crear universos, en aquests cas, mentals que configuren un gran relat, un text que deixa un magnífic regust de boca (i mai millor dit)
    Enhorabona!
    Tenia ganes de tornar però les coses no s'han de forçar i s'ha d'esperar el moment en el qual la metxa s'encén i provoca l'esclat. Per cert, veig que has posat en el teu racó un dibuix d'Enki Bilal. Em recorda la meva època de voraç devorador de còmics: Cyborg, 1984, Creepy, i un llarg etcètera de magnífics guionistes i il.lustradors.

  • La cara B[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-10-2012 | Valoració: 10

    És fantàstic Sílvia! Has capgirat allò que semblava, donant-li un suc molt àcid al relat. Sembla que parlis d'una sibarita, però no, tot el contrari; una persona que s'alimenta de les olors i el mirall i que per posar-se a prova guarda les menges exquisides que tan bé cuina. Impressionant! Ara, que s'ho faci mirar, un rap amb gambes i una amanida de pinyons no engreixa gaire. que tens l'adreça? Sap greu llençar delicadeses. Bon profit i una abraçada!

    Aleix

  • Com sempre, la marca de la genialitat.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-10-2012

    Amb una amabilitat exquisida, sense aixecar pols, ens has presentat dues narracions (Turment, Greix) sorprenents, surrealistes, de conductes que podríem definir con aberrants (el joc eròtic portat a extrems exagerats, gairebé un joc de rol; l’anorèxia recolzada en la bulímia -genial-) que encara que estranyes -però no impossibles- intrínsicament no tenen perquè ser dolentes, si no fan mal.
    Evidentment, com arguments de relats són grans troballes, sobre tot per la manera com els descrius, la sàvia barreja d’ingredients i la mestria i originalitat de la teva prosa, marca de la casa.
    Barretina!

  • Recolllons, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 18-10-2012

    Amb una introducció d'allò que cal ens endinses a una cuina 'savorosa' -encara que 'habitua'l- per 'ofegar-nos' ja esbaldats i fregits, en una tesitura final que...

    No m'he fixat bé si aquest és el teu de 'gola'. Aprofitaria... i molt!

    Salut i rebolica!

    PS Quantes vegades t'he dit que allò que dius de no 'menjar-se una rosca als concursos' no m'ho acabe de creure? Els teus relats -curts, llargs- tenen la tècnica escaient, el vocabulari adient, el 'punt exacte'... per obtenir èxit en la 'cuina de l'escriptura'.

  • Prestatges exquisits[Ofensiu]
    rautortor | 18-10-2012


    L'estremiment d'algú que menja només olorant, és realment dramàtic. Però, per desgràcia, és massa cert encara. I no és pas per manca de mitjans econòmics. Ni de bon tros.
    M'agrada com has confegit aquesta història tan dramàtica en si mateixa portant-la per una via aparentment contrària. Ens fas creure que el teu personatge és, si més no, un sibarita de la bona taula. Per això ets una mestra del suspens narratiu. I, justament, per això m'hi trobo tant a gust llegint el que escrius i comparteixes amb nosaltres.

    Quina sorpresa i quina troballa tan reeixida la dels prestatges exquisits del frigorífic!

    Novament, chapeau!

    Raül

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

52 Relats

669 Comentaris

188870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com