Foto de perfil de Maria Clara Prat Roig

Maria Clara Prat Roig

Barcelona,

8 Relats, 52 Comentaris
14726 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Escriure i dibuixar sempre han sigut les meves afeccions, ja des de petita m'agradava llegir i quan alguna cosa m'afectava necessitava escriure en un paper els meus sentiments. Va ser però quan vaig llegir en Pere Calders que em vaig interessar molt pels contes, quantes coses s'arribaven a sintetitzar en una història curta...! Em vaig apuntar a un curs d'escriptura creativa i a partir de llavors vaig començar a escriure i ja no he parat.
He quedat finalista en diferents concursos de conte curt per adults, en "l'Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor" de Reus, en "Les Millors pàgines " de Granollers, en el concurs literari "Narracions breus del Port d'Aiguadolç" de Sitges, en el "Premi Vent de Port" de Tremp i en el "Premi de narrativa curta per internet Tinet". He publicat alguns contes en dos llibres patrocinats per la Regidorai de Cultura del meu poble, i he guanyat un tercer premi en el concurs "Vet aquí un gat..." de literatura infantil organitzat per l'ajuntament de Montcada i Reixac.

La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els gran tràngols de la vida..

Últims relats de Maria Clara Prat Roig

  • SECRET DE CONFESSIÓ

    Maria Clara Prat Roig - 22-02-2011 - 2038 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vella professora té un projecte secret, que portarà a terme quan estigui jubliada... més

  • La brisa i el mar

    Maria Clara Prat Roig - 17-05-2009 - 1460 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    Conte que parla d'una parella i que té el mar com a rerafons. Va quedar finlista en el concurs de narracions breus del Port d'Aiguadolç 2002. més

  • L'ACCIDENT

    Maria Clara Prat Roig - 23-02-2009 - 1646 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Les ànimes de dues víctimes d'un accident de cotxe reflexiones sobre la vida i la mort. Aquest conte va quedar finalista en el concurs "Vent de Port" 2003, i va ser publicat juntament amb els altres finalistes i el guanyador en el llibre recull "Una petita vida i altres narracions". més

  • La bossa

    Maria Clara Prat Roig - 10-02-2009 - 1560 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Una dona comença a perdre objectes misteriosament dins de la seva bossa i comença a pensar si no serà que aquesta se'ls empassa... Aquest conte va quedar finalista en el 10è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, i es va publicar conjuntament amb els altres finalistes i el guanyador en el recull "Sopa instantània i altres contes". més

  • Avorriment

    Maria Clara Prat Roig - 24-01-2009 - 2076 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En Joan queda astorat quan la seva dona li diu que el deixa perquè és un avorrit... Aquest conte me'l varen publicar juntament amb altres tres en un llibre anomenat "Contes liles", que he tingut el goig de compartir amb altres dues escriptores, la Núria Farràs i la Núria Saura, patrocinat per la Regidoria de Cultura de L'Ametlla del Vallès. més

  • Amor etern

    Maria Clara Prat Roig - 16-12-2008 - 1608 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Tracta de l'estranya i malaltissa relació d'una parella. més

  • Infidelitat

    Maria Clara Prat Roig - 06-12-2008 - 1998 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Diàleg entre una parella amb el tema de la infidelitat com a fons. Aquest conte va quedar finalista en la segona edició del Certamen "Les millors pàgines" de Granollers, publicat juntament amb altres per Brau edicions, sota el títol "Cafè turc i altres històries". més

  • Diagnòstic

    Maria Clara Prat Roig - 04-12-2008 - 2340 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    A un home li diagnostiquen una malaltia terminal i aquest fet li canvia la vida... Aquest relat va quedar finalistal I Premi l´Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor de Reus. Editat per Cossetània edicions. més

Últims comentaris de l'autor

  • M'ha agradat molt aquest poema, i m'ha agradat la humanitat que destila, deus ser un bon metge perque et fixes en l'ànima de les persones, i és evident que la psique ens regeix el cos. Hi ha molts metges que tan sols miran al pacient com un tros de carn, com si anés deslligada la ment de la carcassa, que és el cos. Gràcies pel comentari que m'has fet del meu conte Diagnòstic. Aquest conte va sorgir d'una experiència personal, no em van diagnosticar una malaltia terminal per sort, però vaig passar per molts metges doncs em sortien unes anomalies en els anàlisis que no sabien que eran. Finalment tot plegat va ser una cel.liaquia, però abans de diagnosticar-la va ser un petit calvari de proves i anàlisis.

  • Maria Clara Prat Roig | 14-10-2009 | Valoració: 10

    Com sempre les teves narracions són molt poétiques, m'agraden molt.

    Gràcies pel comentari que em vares deixar al meu darrer conte publicat, no sé si et vareig contestar, sinò fou així disculpa'm. estava amb el tema de les oposicions, que al final vareig suspendre.
    Vaig quedar tan esgotada física i psíquicament que en tot l'estiu no he fet res més que descansar, banyar-me al mar i prendre el sol. Al setembre al tornar a començar m'ha costat posar-me les piles, i no ha estat fins avui que m'he tornat a conectar a relats.

    Espero que a partir d'ara m'hi passaré més sovint per aquí.

    Una abraçada

    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 30-05-2009 | Valoració: 10

    Molt fort, però m'ha agradat pel gir que fas al final, tota l'estona et penses una cosa i al final et sorprend.
    Trista però la història per la situació del protagonista, de fet descriu molt bé els pensaments de les persones que passan per aquesta situació, i que els altres no comprenem.
    Per la teva descripció personal sembles una persona melancólica que està passant per un mal moment, espero que aquest relat no sigui autobiogràfic.
    Pensa que encara ets molt jove i tens moltes coses a fer i a desfer, i que la vida és una capsa de sorpreses, a vegades bones i a vegades dolentes però que val la pena viure.
    El millor antídot per la tristesa és l'humor, a mi m'ha funcionat en moltes ocasions de la vida, i molts dels meus contes són el resultat d'aquesta teràpia.
    T'invito que llegeixis algun altre conte meu, per exemple "Infidelitat," a veure si t'arranca un somriure.
    Gràcies pel comentari al meu conte "Avorriment".

    Una abraçada

    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 21-05-2009 | Valoració: 10

    Realment penso que has retratat molt bé a l'home maltractador, la típica excusa que la culpa és de la dona perquè no fa el que ell vol, o que no té problemes amb l'alcohol, perquè ell sap veure bé, o la justificació de que se l'estima i que no suportaria veure-la amb un altre, i que per desgràcia sabem que això acaba moltes vegades amb assasinat. Retrat d'un prototipus d'home que per desgràcia abunda massa.

    És un bon relat.

    Gràcies pel comentari i per les correccions, sempre va bé que una persona objectiva et doni el seu parer, de fet aquest conte era més curt i el vaig escriure en un curs de narrativa creativa que vaig fer ja fa molt temps, el vaig allargar per presentar-lo a aquest concurs, potser per això la part del mig és més fluixa.

    Encara estic preparant-me les oposicions, comencen el dia 20 de juny, per això últimament entro molt poc a relats. Tinc moltes ganes d'acabar-les per poder-me dedicar més a escriure, donca ara no puc.

    Una abraçada


    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Has sabut en un poema explicar molt bé el que són els llibres i el que signifiquen, ells perduren molt més que els que l'han escrit, en un moment de revolució tecnològica, com seran els llibres del futur? continuaran essent de paper? o acabarem sucumbint a la tecnologia i tots seran en pantalla?
    No sé si t'havia agrait el teu darrer comentari al meu conte L'accident, estic preparant-me unes oposicions i ultimament no he entrat gaire a la web.

    Una abraçada

  • Maria Clara Prat Roig | 11-04-2009 | Valoració: 10

    Relat curt, escuet i trist, però m'ha agradat, amb pocs mots expliques molt.

    Gràcies pel teu comentari al meu conte, encara que nol'he acabat d'entendre del tot, espero que t'hagi agradat.

    Fins un altre


    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Sempre m'ha agradat del nostre idioma els mots curts que tenim, monosil.làbics: neu, sol, breu, curt, mot, blau, ric, prou, bé, mal, sol, lloc, tot, bloc, bo, son, nom, ple... i penso com li deu sonar a algú que no enten la nostra llengua, deu ser molt contundent? tant ple de consonants?

    Fa temps em vas escriure un comentari al meu conte Diagòstic i no se si et vaig contestar. Et demano disculpes si no ho vareig fer, intento contestar a tothom però últimament vaig una mica atabalada doncs m'estic preparant les oposicions de professora de dibuix i tinc molta feina.

    Em deies que t'havia arribat el llibre on estava publicat el conte, i també em preguntaves si estava escribint més, doncs la veritat és que ho tinc una mica parat pel que t'he dit abans. Tinc el cap tant plé d'estudiar i fer programacions didàctiques que no tinc un espai per als contes. En tinc alguns escrits de fa un temps, però que haig de passar a net i altres que m'han publicat que els penjaré aquí a Relats.

    Tinc ganes de passar les oposicions per tornar a dedicar-me a escriure, de fet em ronden alguns contes inspirats amb la meva professió, (professora de dibuix) doncs treballar amb adolescents dona per molt.


    Una abraçada

  • Maria Clara Prat Roig | 22-03-2009 | Valoració: 10

    Com el meu conte que has comentat.

    Fa molt temps que el vaig escriure i de fet abans de que sortís la moda per la televisió. No me'l vaig plantejar, em va sortí així, hi han contes que se't fiquen al cap i no sé perquè et va sortint la història o el diàleg tot sol. De fet, a través del diàleg dels esperits surten molts temes, la vida i la mort, la manera d'enfrontar la vida, el destí...

    Està bé el teu conte, m'ha agradat perquè al final m'ha sorprés.

    No sé quan fareu la propera trobada, jo aquest any estic estudiant per oposicions i tinc els examens al juny, fins que no acabi estic molt embolicada estudiant i fent programacions, no tinc ni temp`per escriure, pero`quan tot això acabi sí que m'agradarà venir a alguna trobada.

    Arreveure

  • Maria Clara Prat Roig | 22-03-2009 | Valoració: 10

    No sé si és autobiogràfic però descrius molt bé una situació molt dura però que feliçment la protagonista pot superar.
    Penso que quan estem bé ens costa acceptar o entendre una persona que té una depressió o pateix una malaltia mental, però sovint oblidem que el cervell pot tenir molta força i que sovint és un esforç titànic poder-ho superar, així que felicito a la protagonista d'aquesta història per la seva força de voluntat.

    Gràcies pel comentari del meu conte, celebro que t'hagi agradat, si llegeixes altres contes meus veuràs que utilitzo molt la ironia, perquè penso que la millor manera de fer front a la duresa de la vida és amb el sentit de l'humor.

    Una abraçada

  • Maria Clara Prat Roig | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Tot i que èticament no puc estar d'acord amb el final, reconec que el cas que has explicat és molt real, i és molt trist com es fan malbé les vides de molts nens perquè pares que realment no els estimen els reclamen.

    Penso que les lleis en aquests casos no amparen al més fràgil, que és el nen.

    Està molt ben escrit, comparant els sentiments de la mare amb els de la protagonista de l'opera, i al final la diferència entre les dues, mentre una abandona el fill i es suicida, l'altre decideix sacrificar al pare i no abandonar el fill.

    Gràcies pel comentari al meu conte, celebro que t'hagi agradat.

    Arreveure


    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 09-03-2009 | Valoració: 10

    És una història molt maca i tendre.

    De fet, quantes coses ens fan fer els nens!

    Penso que d'aquesta relació tots heu sortit guanyant, vosaltres l'heu acollit per fer-li un bé a ell i ha acabat repercutint positivament en vosaltres també.

    No he tingut mai un camaleó com a mascota, deu ser tota una experiència.

    Gràcies pel teu comentari al meu conte, celebro que t'hagi agradat.

    Fins un altra


    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Quan feien l'anunci d'electrodomètics Balay, que sortia un home que s'anticipava a totes les necessitats de la dona, jo sempre deia en broma al meu marit, mira jo vull un home-Balay, i ell em contestava amb un somriure burleta.

    Amb aquest escrit m'has fet tornar a pensar en l'anunci, de fet, si sortís al mercat, no li faltarien clientes.

    Gràcies pel teu comentari al meu conte "Infidelitat".

    Fins un altre

    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Està molt ben escrit, i no sé perquè no te l'han premiat en algun concurs. De totes maneres et serveix com a capítol d'una novel.la, segur que el premi està esperant per quan acabis la novel.la.
    Sovint he reflexionat sobre el tema de la memòria històrica, que em sembla que alguns partits l'han aprofitat pels seus interessos, doncs no sé si realment la gent que va patir la guerra vol tornar a recordar les seves males experiències.
    Una noia m'explicava que commemorant l'aniversari del bombardeig del seu poble, havien posat una placa allà on va caure una bomba, i justament era al davant de la casa de la seva avia que encara vivia, i aquesta li havia comentat que cada vegada que sortia de casa i veia la placa li recordava el fatídic dia i li venien mals records i que estava emprenyada amb l'ajuntament.
    T'ho comento pel tema de que al teu protagonista també li costa explicar el que va passar perquè li fa massa mal.

    Gràcies pel teu comentari, celebro que t'hagi agradat, és un relat fantàstic, però des del primer moment vaig pensar que havia d'acabar així.

    Arreveure

    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 14-02-2009 | Valoració: 10

    Bona reflexió sobre les cadires, has tret bon suc d'un tema singular, no per això no important. Què fariem sense cadires, si es revoltessin com tu dius?

    Gràcies pel teu comentari, celebro que t'hagi agradat, tot i ser força fantàstic.

    Per cert, va anar bé la trobada?

    Clara

  • Maria Clara Prat Roig | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Has descrit un espai acollidor, unes sensacions agradables després d'haver explicat l'exterior que l'envolta.

    La llar, casa nostra, el nostre món, com li volguem dir , sigui gran o petit, luxós o senzill, és allà on ens sentim segurs, relaxats i a gust, on ens sentim protegits.

    Gràcies per haver comentat el meu conte, si, realment la protagonista no se n'adona de que la única culpable del seu avorriment és ella mateixa, sovint ens excusem en els demés perquè no fem tal cosa o tal altre, quan realment el fet de no fer-ho depen tan sols de nosaltres.

    Una abraçada

    Clara

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: