Una ànima esquinçada

Bona tarda, Marta:

L'ànima que es despulla de vegades acaba en dolor, en fragments punxeguts i en cremor, però no deixa de retrobar-se en sí mateixa.
Un poema que valora la valentia de treue's la màscara, d'ésser sense cuïrassa, una posició de les que avui en dia no abunden.

Una gran abraçada i a seguir,

Helena

per una situació que costa de pair, La tristesa de l'ànima...
Intens i punyent.

Salutacions Marta.

Rosa.