El semàfor

Un relat de: dacar

L'Anna i el Carles es van conèixer aquell mes de vacances a Eïvissa. Ella anava de compres i ell portava el cotxe al túnel de rentat i a posar gasolina. Ella es va saltar un semàfor en vermell i va xocar contra el cotxe del Carles, però no van prendre mal. Es van posar en contacte amb la casa de cotxes de lloguer, que era la mateixa per tots dos, i van omplir els papers de l'assegurança. El Carles la va convidar a un cafè, perquè li passés l'ensurt, i van estar xerrant tota la tarda. Es van intercanviar els telèfons i durant els següents dies es van seguir veient. Van arribar sols a l'illa i es van fer inseparables. L'atracció era evident i l'enamorament ja era imparable.

Una nit van quedar per sopar. Quan es dirigien cap al restaurant, cadascú per la seva banda, el Carles va perdre el control en una corba i va sortir de la carretera donant dues voltes de campana. L'Anna es va saltar altre cop el disc en vermell i va ser embestida per una furgoneta.

Tots dos van ser portats a hospitals diferents. Estaven sorprenentment "sencers", malgrat l'aparatositat dels respectius accidents. Tots coincidien en que era un miracle. Quan es van despertar els van preguntar per l'accident, no es recordaven de res. Ni de l'accident, ni perquè conduïen aquella nit, ni cap a on. Tampoc recordaven el que havia passat aquella tarda, ni el dia anterior. L'últim que l'Anna recordava era la tarda de compres, i el Carles no podia anar més enllà del record de pagar la gasolina i el rentat del cotxe. Podien recordar sense cap problema el que havien fet els dies anteriors, però només fins a aquells moments. Se'ls va esborrar dues setmanes de la seva vida. Van oblidar aquell amor. Es van oblidar l'un a l'altre.

Els van donar l'alta el mateix dia. Una amiga de l'Anna l'acompanyaria al seu apartament amb un cotxe llogat, mentre el Carles tornaria al seu amb seu germà, en taxi.

L'Anna i la seva amiga estaven passant per un carrer el semàfor del qual, ja de lluny, canviava al color vermell. L'Anna li va dir, per fer broma, que ella acceleraria i el passaria. "I provablement hauries xocat una altra vegada. Contra aquest taxi", va renyar-la la seva amiga. El taxi del Carles i el seu germà va passar per davant del cotxe de l'Anna i la seva amiga i es va allunyar.

Es van acabar les vacances per tots dos, van tornar a les seves rutines, als seus llocs d'origen. De les vacances només quedava el sabor amarg de l'accident i una incòmoda sensació de descuit, com si s'haguessin oblidat de fer alguna cosa molt important i no aconseguissin recordar el què.

Altre cop van tornar a anar a Eïvissa a estiuejar. Sols, com l'any anterior. L'Anna va sortir una tarda de compres. Al mateix temps, el Carles va portar a rentar el cotxe i omplir el dipòsit. L'Anna tornava cap a casa i va veure el mateix semàfor on va xocar amb el Carles que canviava a vermell. L'Anna va afluixar, mentre el cotxe que anava davant seu va accelerar i el va passar en vermell. Just llavors, un cotxe venia pel carrer que ja tenia pas i van xocar. Aquell cotxe el conduïa el Carles, que va sortir-ne fet una fúria i va anar a trobar el conductor per cantar-li la canya. El conductor era una noia i va sortir molt nerviosa. L'Anna es mirava l'escena i va sortir del seu cotxe per veure si podia ajudar. La noia va agrair la complicitat d'una altra dona en aquell enfrontament amb aquell malcarat. Van trucar a la casa de lloguer de cotxes i els van dir que els enviaven la grua, perquè el cotxe de la noia no arrencava. Quan el de la grua va arribar i els va veure a tots tres no va poder evitar somriure. "Ja ens vam veure l'any passat, oi? I en aquest mateix semàfor. Però llavors només hi era vostè", va dir, assenyalant l'Anna. "No sé de què em parla", van dir l'Anna i el Carles alhora, confosos.

Comentaris

  • El Mensàfor (o missatges del semàfor)[Ofensiu]
    Biel Martí | 21-05-2007

    Diuen que la vida és un cúmul de petits detalls, d'atzars continuats. Aquí, pel meu gust, t'has passat d'atzar, encara que la història resulta força simpàtca i està narrada des d'un punt de vista totalment objectiu, gairebé com un article periodístic o una memòria. No he pogut esborrar un somirure tota l'estona, encara que, realment, quins conductors més nefastos, s'han espatllat el destí i tot!

    Biel.

  • atzar[Ofensiu]
    foster | 01-07-2005 | Valoració: 6

    El que trobo bo és la idea, la implicació -en aquest cas una mica massa excessiva- de l'atzar, la casualitat i el temps en tots i qualsevol moment de les nostres vides. En tot cas està massa concentrat, acció més acció, sense farcit, sense espai entre les distintes trobades mòbils. Amb tot, m'ha fet llàstima per l'anna i el carles.
    foster

  • .......[Ofensiu]
    Linkinpark | 12-11-2004 | Valoració: 7

    Moltes casualitats. I com diu platon es un poc fluix. Però no ha estat del tot malament, pot ser un altre relat m'agradi molt més, si el tema el trobo interessant. Continua així!

  • Tens raó[Ofensiu]
    dacar | 04-05-2004

    Sí, és fluixet, tens raó. T'agraeixo la sinceritat.

  • CURIOS[Ofensiu]
    platon | 04-05-2004 | Valoració: 7

    He de dir que el relat està ben portat, i el final es curiós.
    De totes maneres, jo que soc un fan teu, també em veig obligat a dir-te que es una mica més fluix. I que quedi clar això no vol dir que sigui dolent.

Valoració mitja: 6.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

177 Comentaris

68525 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.