Cercador
Jocs de nenes
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Sense mirar-la als ulls, el Teseu va deixar damunt la taula el llibre que havia escrit l’Ariadna. Li va dir que era una bona història d’aventures sobre els perills dels laberints i els monstres que s’hi amagaven. I va afegir que odiava el seu pare Minos i que, abans de fugir plegats, calia deslliurar Atenes de l’humiliant tribut. Ja n’hi havia prou!, la ciutat ja no sacrificaria més joves per alimentar el Minotaure.
També li va dir que els trucs que proposava el llibre per sortir dels laberints eren originals, però una mica puerils. Que semblaven jocs de nenes i que el que calien eren guerrers.
Ella s’enrojolà i arrufà el nas. No respongué i no va treure de la butxaca el cabdell que havia preparat. Abans de marxar de viatge a Cnossos, d’on mai no va tornar, ell va insistir que era un gran lluitador i que li portaria ben aviat el cap del Minotaure.
També li va dir que els trucs que proposava el llibre per sortir dels laberints eren originals, però una mica puerils. Que semblaven jocs de nenes i que el que calien eren guerrers.
Ella s’enrojolà i arrufà el nas. No respongué i no va treure de la butxaca el cabdell que havia preparat. Abans de marxar de viatge a Cnossos, d’on mai no va tornar, ell va insistir que era un gran lluitador i que li portaria ben aviat el cap del Minotaure.
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-04-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5816 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.