DOS CAPUTXINOS SI US PLAU !

Sembla que tots dos hem estat força absents durant un temps, bentornat Nil! Un plaer tornar-te a llegir, sempre agut amb la paraula afinada ;)
Pinxo és una paraula que m'encanta !

M’agraden els teus escrits i els teus poemes perquè sempre deixen la porta oberta. El lector es pot imaginar el final. I si aquesta història passa al costat del Mar, encara millor. Una abraçada.

Un escrit ben bonic, on descrius una amistat/connexió sincera entre dues persones d'aquelles que n'hi ha poques i que cal conservar i gaudir.
Gràcies per compartir i comentar el meu poema.
Una abraçada des de Mataró
Joan

Ha estat un plaer tornar a llegir un altre dels teus magnífics relats, tan ben estructurat, tan ben pensat i emprant el vocabulari sempre escollit i adient que et caracteritza. Ens relates, en primer lloc, els moviments rutinaris que fas a l'encetar la feina a l'oficina: obrir la porta de la terrassa i admirar el mar i el cel que s'uneixen a l'horitzó.
La segona part, i la més important, és la trobada amb una persona a la que respectes i admires i per la que experimentes un sentiment especial. Et convida a un caputxino al port i ,en aquesta beguda, es dibuixa un cor de llet, que et fa bategar el teu per ser tan adient a l'ocasió.
Aquesta és l'anècdota, però el valor del relat rau en la manera com ho descrius, com experimentes aquest moment en el que et sents feliç al costat d'un cor enamorat, el teu.
Molt bon relat, Nil. I continua escrivint ara que potser ja no tindràs tanta feina. Una abraçada.

Gràcies pel comentari. Això del retorn em porta una seixantena ‘d’anys enrera: un estrany personatge que tenia relació amb el poble, retornà. Dic estrany perquè ens preguntà a un company i a mi: què valia més 1000 persones i un gosset. Jo vaig respondre 1000 persones i el meu company, més enginyòs, un gosset i va rebre en premi una pesseta. Es banyava al riu i el veïns baixar petit en l’ampli riu en ple octubre portat per la veloç corrent. Un bon dia es va ofegar. Aquell tipus de retorn de la persona és el que m’hauria donat l’argument del relat.

Aquesta invitació que descrius poèticament, queda reflectida amb molta cura, amb el teu tarannà, on presentes uns ulls enamorats. I te'l preguntes decididament en el teu interior.
Trobe que aquesta biogràfica està detallada com a una prosa poètica que ix des del teu cor.
Realment busques paraules tècniques com: "palet" i "pinxo", per a orientar l'acció.
Veig que sempre poses la descripció.
Molt bon poema eròtic.

Cordialment.

Un sentiment humà lliure i gratuït, l’enamorament.
I Valentí n’és el patró.

A banda d'afegir-me als comentaris de na Rosa Gubau i del SrGarcia, que donen en la diana, també m'ha agradat molt el teu comentari als esmentats. Sensibilitat i bona escriptura, un text que també "enamora" al lector. Falta molta més gent com tu, Nil, que comuniquin estimació de tots tipus i colors arreu, que diferent seria la societat amb més ganes d'estimar. Enhorabona i encantat que tornis a escriure!

Gràcies a tots dos pels vostres comentaris! M'ha costat molt i força tornar a publicar a R.C , tant de temps sense fer-hoja havia perdut el fil...Aquest poema o text poètic amb ritme parla de l'enamorament no sexual envers un "cap" heterosexual, feliçment casat, i pare de família. És un enamorament sense pretensions de cap mema. Simplement he volgut destacar la conexió que sento envers una persona, en aquest cas el meu cap, aquí aprecio i valoro per llurs qualitats humanes i professionals bo i endolcin-t'ho amb la meva visió homoerótica de percebre l'energia masculina. Això no treu que vegi en aquesta persona un mirall del que em podria fer enamorar si les trobes en algú de semblat orientació sexual a la meva. Qui de vosaltres no s'ha enamorat d'algú del mateix sexe que el vostre sense que això comporti una finalitat sexual? Ens podem "enamorar'", (aquest mot té un camp molt ampli de significació), d'un país, d'una obra d'art, d'una mascota, d'un actor de cinema, d'un esportista o fins i tot de nosaltres mateixos...

Sobre la forma:
la poesia no té rima ni ritme que es pugui copsar.
En té de ritme, sí; un ritme mot lent, tan lent que és inapreciable..
Sembla més un relat escrit en prosa poètica, una prosa molt rítmica, més semblant a un vers: Jo no dono per mes, vostè perdoni si l'he ofès.

Sobre el contingut: Si una persona t'agrada qualsevol cosa et pot semblar un moment etern, una cosa tan senzilla com fer un cafè Fins i tot et pot fotre calent una bicicleta plegable, i mira que ja és dir
Una poesia molt bonica. Espero que el senyor Valentí i vós os ho passésssiu mot bé.

Encisat pel tarannà desenfadat, atractiu i sexy del Valentí. El suau vaivé de les onades, els cors dibuixats en els caputxinos... sembla que totes les situacions afavoreixen cap a un enamorament. Estaria bé una segona part, per saber si aquest enamorament arribarà a bon port i serà recíproc.
Ja trobava a faltar les teves anècdotes i sensuals històries. Sempre aporten sensibilitat i saviesa.

Estic molt contenta de tornar-te a llegir Nil.

Una forta abraçada.

Rosa.