Helga - Un remake

Un relat de: SrGarcia
Ens vam conèixer a la platja. Em treia tots els grans d’arena del front, del pèl, dels braços. Em va dir que era rica, que el seu marit no li feia cas, que venia a Sicília per perdre de vista la fredor de les muntanyes suïsses, la fredor del seu home.
Vam anar al bar. Em va dir que era una dona molt sensual i que li costava suportar aquell distanciament, ja no suportava la indiferència del marit, però no volia renunciar als diners, al nivell de vida.

Em deia tot això i no parava de buscar grans d’arena a la meva pell, pèls a la meva camisa, brosses als meus vestits i als seus, a la taula, als gots. Tenia una visió microscòpica, no hi havia brossa que li passes per alt. No parava de xerrar i de netejar al mateix temps; tot ho posava en ordre, els gots, els tovallons, la meva camisa, el meu pèl, la factura...

Em va dir que anés al seu hotel a les dotze. Coneixia l’hotel, tancaven a les onze. Em va dir que hi havia una portella tapada de qualsevol manera amb filferro de punxes, per on era molt fàcil passar.

Vaig agafar la bicicleta. De Porto Empèdocle a Agrigento tot era cara amunt, però estranyament se’m feia pla. Va venir una tronada d’estiu i vaig quedar xop; la roda de la bicicleta va relliscar i vaig caure a un femer. Vaig arribar a l’hotel; en voler passar la portella, el filferro em va esgarrinxar la roba i em va fer talls a la pell.

Vaig trucar a la porta de la seva habitació. En veure’m va caure de genolls a terra mentre es tapava la boca amb les dues mans.

Va fer uns camins a l’habitació amb barnussos i tovalloles; un camí duia al llit, un altre a la dutxa.

Em va fer dutxar. Després va examinar el meu cos pam a pam, em va posar desinfectant i em va fer tornar a dutxar.

Després sí, vam anar al llit (pels camins de tovalloles, naturalment). La veritat és que fer-ho amb ella em va semblar com fer-ho amb un sac de patates. Una vegada va dir “ai” i una altra vegada va dir “ai, ai”.

En acabar em va preguntar que m’havia semblat. Li vaig respondre que mai a la meva vida oblidaria aquella nit de passió desenfrenada.


I és cert, seixanta anys després sento nostàlgia de la bicicleta, la pujada, el femer, el filferro, els camins de tovalloles, la dutxa, el desinfectant. Sento nostàlgia de la neteja, de l’ordre i, la veritat, d’ella una mica també. Es deia Helga.


Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-04-2024

    Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "El sol ix de la ribera". M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • El Districte[Ofensiu]
    Magda Garcia | 25-04-2024

    Administratiu es troba a la Zona Franca. La Generalitat hi ha ubicat diferents Departaments que abans es trobaven repartits en diferents barris de la ciutat. Ara hi ha quasi bé 3.000 persones que hi treballen, repartides en dos edificis, l'A i el B. Moltes gràcies per llegir i comentar el meu micro-relat d'en Català Minvant. Cordialment, Magda

  • TOC, TOC![Ofensiu]
    Joan Colom | 25-04-2024

    El títol, en suggerir que el relat és un remake del film "Helga", probablement una paròdia tipus Mel Brooks però més subtil, tractant-se de SrGarcia, m'ha despistat. Jo no havia vist "Helga", però deien que era un documental d'educació sexual i que hi sortia un part, cosa fortíssima per a l'època.

    Què hi fa, aquesta suïssa maníaca de la neteja però convençuda de ser una femella fogosa, una devoradora d'homes, a Sicília? La descripció de la nit d'amor, magistral. Com també l'últim paràgraf, amb la nostàlgia de la joventut perduda. Els successos només són coherents en el record, en la distància.

  • Via crucis [Ofensiu]

    Abans de res gràcies per els teus compliments al meu poema o prosa poètica com molt encertat dius. I passo tot seguit a comentar aquesta narració teva que m'ha tingut atrapat del començ fins al final. Per la sencilla raó de que tot el text en si llisca com la seda per com aconsegueixes captar l'atenció del lector amb aquest personatge femení com és l'Elna. Una dona meticulosa i calculadora fins l'extrem de fer glaçar la sang, d'experimentar la fredor de l'ambient que s'hi respira en tot hora. l'Elsa bé podria passar per una dona sicopata que no saps mai com pot acaba l'encontre amb ella que descrius al text. El personatge masculí ha de fer una mena de camí d'iniciació per a consumar l'acte amb ella tot i que li suposi una via crucis i que al final quedi com un caballer per com li respon a la demanda d'ella..

  • Vivència [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-04-2024 | Valoració: 10

    Bona vivència i molt ben explicada. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.
    ......

  • Un personatge curios...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-04-2024

    Un personatge ben desenvolupat. D'una banda, està plena de manies (neteja, tocs, etc.). D'altra banda, es queixa de no ser estimada com cal per al seu marit, però ella és tan freda com ell. Un relat irònic, entretingut i has sabut donar molt bé els tocs d'humor. Una història interessant...

    PD: gràcies pels teus comentaris

    Fins aviat, Neus

  • Contraposar[Ofensiu]
    Solsona Bot | 16-04-2024

    Un relat que juga amb la contraposició: L'Helga es queixa de la fredor del marit, i ella és més freda que el gel. Té una necessitat compulsiva per l'ordre i la neteja, i el protagonista es presenta a la seva habitació brut i esgarrinxat. Potser la nostàlgia i el bon record ve d'això. Felicitacions per la ironia i per aconseguir del lector un somriure.
    Gràcies pel treballat i afalagador comentari al meu relat.

  • UN bon remake [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-04-2024 | Valoració: 10

    Crec que també li agradarà al Arturo Cigire Macánta,

    Cigire Macánta, En llengua irlandesa
    Inspector honest, en català.

    Gràcies pel teu comentari.

  • Visual[Ofensiu]
    Lídia Olivé | 16-04-2024

    Quin personatge l'Helga! I com l'anem coneixent a través dels ulls del protagonista. Molt divertit. Que bona la frase: "Tenia una visió microscòpica, no hi havia brossa que li passes per alt". Un relat amb imatges genials com la dels camins amb barnussos i tovalloles fins al llit i fins a la dutxa.
    Enhorabona, S. Garcia.

  • Remake[Ofensiu]
    aleshores | 15-04-2024

    Helga, m’ha recordat la película (remake) en la qual hi havia un part, no sé si em falla la nemòria hi apareixia un pit femení (cosa molt probable tractant-se d’un naixement) No la vaig anar a veure, segurament, perquè, penso ara, trobava que un part era una cosa molt i molt seriosa. I pot ser lliga amb aquest afany de netedat de la protagonista, que contrasta, això sí, amb el nostre prota esgarrinxat amb el filferro.
    Que queda al cap d’un temps, de molt de temps, d’aquest primer contrast entre sexes? Un record agredolç, de cosa necessària, inconscient, i un pel ridícula per ambdues “parts” (com és el llenguatge!, ara em torba la parauleta )

  • Records[Ofensiu]
    llpages | 14-04-2024 | Valoració: 10

    Un relat que t'enganxa, et fa riure i et provoca nostàlgia, un còctel de sentiments que passa bé, molt bé. Enhorabona, SrGarcia, un text més que reeixit!

  • Vaja! Nit de passió. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2024 | Valoració: 10

    Vaja! Un relat molt divertit i entretingut en el qual aquella nit de passió va ser essencialment desenfrenada. M'ha fet molta gràcia la frase de "em va semblar com fer-ho amb un sac de patates".
    Molt bon relat.
    Realment original, Sr. Garcia.
    Enhorabona.

    Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Queda-te'l". Molt ben dit.

    Cordialment.

  • A tots ens han passat...[Ofensiu]
    Ginebreda | 13-04-2024 | Valoració: 10

    A tots ens han passat coses semblants. La Helga era del nord, com vaig pensar que era un noi que vaig coneixer en una platja, ros com un fil d'or i que després va resultar ser de Mataró. Jo tampoc era francesa, com li vaig dir. Per tant, em parlava en francès macarrònic, però en realitat no li calia parlar. Va interrompre el nostre amor d'una estona, una patrulla de la guardia civil. Vam fugir, jo amb el meu 600 i les ganes i ell amb una Vespa i espero que amb ganes també.
    No recordo un no-acte sexual més plaent. Espero que el ros de Mataró es trobés amb la Helga i li treiés molta sorra. Com són de meravellosos els records, Sr.Garcia! Gràcies per haver- fet recordar aquella nit d'agost a Calella i tornar a sentir la dolçor dels besos furtius.

  • Divertit...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-04-2024

    i entringut aquest relat. Quina obsessió amb l'ordre i la neteja aquest dona, ai ai ai, quina experiència més peculiar.
    M'ha fet passar una bona estona Sr. Garcia, i això sempre m'omple de satisfacció.
    Gràcies pels seus comentaris als meus poemes, i gràcies per compartir aquest relat.

    Rosa.

  • m'ha fet riure[Ofensiu]
    Atlantis | 13-04-2024

    M'ha fet riure aquest ai, i després ai, ai.

    No sé per què és queixa de la fredor del seu marit. L'obsessió per la neteja. No m'estranya que el protagonista recordi sobretot l'ànsia de l'aventura, El més emocionant.

  • Caminets de tovalloles .[Ofensiu]
    Magda Garcia | 13-04-2024 | Valoració: 10

    ...què divertit aquest relat amb la Helga descrita amb aquest trastorn obsessiu compulsiu i ell que, pobre, tot li va anar malament aquella nit desenfrenada i inoblidable. M'ha fet riure molt. Enhorabona per aquest remake Sr. Garcia. Cordialment, Magda

Valoració mitja: 10