"Per molt lluny que el cristall
ens assimile en el seu hostalatge,
sempre estarà a flor de llavis
la mutació del bes."

...pel que comentes.
Potser vas viure la crescuda que devia succeir cap al 62 en què vam haver de sortir de casa en barca.
Els llaguts els he vist principalment en sec i molt pocs navegant.
Gràcies per les lectures i endavant. Ara m’ha semblat percebre un to irònic tipus contes de Moncada. Aquell que explica la baixada del Crist pel riu, per exemple, esquivant obstacles.

...pel que comentes.
Potser vas viure la crescuda que devia succeir cap al 62 en què vam haver de sortir de casa en barca.
Els llaguts els he vist principalment en sec i molt pocs navegant.
Gràcies per les lectures i endavant. Ara m’ha semblat percebre un to irònic tipus contes de Moncada. Aquell que explica la baixada del Crist pel riu, per exemple, esquivant obstacles.

Sí que t'ha quedat bonic i suggeridor aquest traç invers de les aigües del mar. Enlloc de passa per la pluja per tornar, recorre el camí invers. En la mar et dilueixes però la capilaritat inversa aquesta que descrius fa precisament l'efecte contrari.

...en la mercantilització de la vida íntima. Al final ens ocuparan tot el cos, començant pel cervell. I per al nostre bé!, és clar!

però per camins insospitats!

Original ho és com tot el que escrius. Es fa llegir. Original i amoral, sí. I inquietant. I humà alhora.

però el carter, (el vehicle que trasllada l'amor) són les paraules.

Però el carter són les paraules.

Jo la llegeixo així:

Cos en erupció ets tu, retall
d’una poesia del dinou
enmig d’aquest mirall assedegat.
Ànima, sal, sageta en tu encesa,
al capvespre, escolta la marinada
i enlaira’t,
passió nua, ben a prop de mi.

Vaja.
Fugir i deixar enrera dolents i innocents. Per viure en la recança que és també no viure, però en vida.

Que hi ha millor que la curiositat? No podem eliminar-la sense matar a la persona, que malgrat seguir mantenint la seva forma, romandrà aturada.

Deu tenir alguna cosa semblant a qui observa el col dels ocells.

Requereix temps i molta dedicació. I equilibri.
Moltes gràcies pel comentari.

Repasso aquest relat i hi trobo noves coses a dir:
la curiositat que la coincidència de la trempera del mort i la trempera del veí.
La trempera com a succedani d'allò ert per convicció.