Que hi ha millor que la curiositat? No podem eliminar-la sense matar a la persona, que malgrat seguir mantenint la seva forma, romandrà aturada.

Deu tenir alguna cosa semblant a qui observa el col dels ocells.

Requereix temps i molta dedicació. I equilibri.
Moltes gràcies pel comentari.

Repasso aquest relat i hi trobo noves coses a dir:
la curiositat que la coincidència de la trempera del mort i la trempera del veí.
La trempera com a succedani d'allò ert per convicció.

Mira enfora; per fer camí, si és en cercle, que sigui,de fet, una espiral.
Si bé el sucre o altres coses dolces, és útil en la vida, ho és encara més, diria jo, algú camina al teu costat, aquí ets útil. Cap a on?
De retorn a l’origen. Però en espiral, més amunt d’on érem en nàixer.

si surten rodons sonen d'allò més bé. Cal creure-hi, per això, en que sortiran bé. I t'has lluit aquí.
Com ho dius?
"Anima sense cos jo t'amaria"?

A més ets un "fanàtic" de les paraules, i et responen bé.
Mol agraït pel comentari que em fas.

...la pròpia mort, o el que amenaça la teva vida, sempre roman fora del teu abast mental, afortunadament, diríem.

Et fas llegir sense embarbussaments fins al final. Hi ha intriga; ben construïda, per a mi, és clar! No sé en altres estrats. veig que coincideix amb mi SrGarcia a qui aplaudeixo el bon gust.
Pel que t'he llegit, em sembla que ets enginyer retirat, tot i fer-ho molt bé en les lletres (que no són gregues).

Per ofrena entenc la de caråcter interessat, volguda o insconscient, en cara d’altre o la ofrena gratuïta, pròpia, en les quals no hi ha lluita sinó sotmetiment.

Hi ha un moment en que hom es cansa d'equilibris, fins i tot dels que li serveixen per menjar: la poesia pot nàixer en qualsevol racó, en el més inesperat racó.

Ens expliques els teus episodis en aquest moment ben estrany, de pandèmia, però que segons diuen els tècnics era totalment previsible.

A mi també em van salvar d'una multa les canes:
vaig quedar un diumenge a les 16:30 a la plaça del Nord de Gràcia, amb el meu fill més jove per fer un lliurament de queviures del mercat que li encarreguem, en aquell moment va aparèixer - qui s'ho podia esperar! - un cotxe dels municipals que amb tota lentitud va fer el tomb a la plaça mentre ja ens acomiadàvem, aparentment despreocupats, i jo em vaig encaminar, de retorn, cap a l confluència on s'havia aturat inquisitiva la parella de municipals dins del cotxe. El silenciós cotxe elèctric va iniciar, però, la marxa poc abans que m'hi apropés, descartant de perdre el temps amb un iaio.
Dius que ens farem creus, d'aquí un temps. Segurament. Precisament avui he triat, involuntàriament, per veure la pel·lícula basada en un pandèmia de ceguesa del llibre de Saramago. I la veritat és que l'he de veure per etapes perquè em resulta feridora.
Els meus breus comentaris sobre la pandèmia també els he posat per escrit aquí a RC,

Significats evocadors els del relat que es desenvolupa amb un llenguatge que li escau. La dona arrossegant per la platja el vestit de núvia és original i suggeridor.

Moltes gràcies per la lectura del conte.
Ara em sembla que he anat massa de pressa.

El que comentes del poema, el vaig penjar aquí a Relats per amb l'anterior pseudònim, T. Cargol, el 2005.

Adoració mística, sense contrapartides, en estat pur, descrita amb una explosió o eclosió primaveral de paraules boniques. O bé uns focs artificials de cap d’any fent figures espectaculars, inesperades en el cel.
Delectació en el propi joc de les paraules.
Un univers propi.

Optimisme de la voluntat, pessimisme de la intel·ligència, deia Antonio Gramsci. Viure com si no hi hagués estigmes, malgrat que n'hi hagi i es combatin.

Doncs, endavant!, i gràcies pels teus comentaris, molt apreciats per mi.

És clar que el compte és per petits però també per grans. Els petits ens fan viure, si tenim la sort i la paciència d'escoltar-los, que és com escoltar-nos. Per què, de vegades no ens volem escoltar i veure així els nostres propis defectes. Els que sovint projectem als altres. Aquells que tan ens emprenyen, precisament.

M'ha agradat també la mare versàtil que descrius, fen un ús del seu temps per als altres.