aleshores

140 Relats, 129 Comentaris
58488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 15-11-2017

    Caram quin relat! Hi ha reflexió: una certa queixa per no haver estat una altra persona. Però això sempre es pot dir: del dret i de l'inrevés! Ens hi trobem a cada moment. Què ho fa que algú s'arrisqui més o sigui més conservador? És millor una cosa que una altra? Jo crec que l'important és, com sempre, que allò que has aportat superi allò que has consumit, que t'has endut. Has pujat un graó per a algú? No tornarem a l'estació de partença. No sabem que pensen els que ens envolten, les nostres parelles, els nostres germans, aparentment semblants. Però a més les evocacions que fas i els símbols que empres, volent-ho o no, són interessants. Fins i tot la foto a la vora de l'arbre que no pot ser més robust i ferm. Felicitats, doncs. I els elements de la mitologia, que me'ls descuidava: mametis i patetis, m'han semblat.

  • aleshores | 14-11-2017

    El factor subjectiu en la revolució. És clar que falta un manual d'actuació política socialista. No sé si la CUP en canviar cada quatre anys de representats recull també aquesta preocupació. La gent canvia (canviem) al llarg del temps. Apareixen lligams nous que actuen sobre nosaltres. La sostenibilitat dels canvis revolucionaris no està assegurada i pot ser per la manca de renovació de les direccions associada a una manca de posada en qüestió de les idees predominants. És cert que les oligarquies capitalistes pressionen fortament, però cal tenir un disseny d'actuació que doni sostenibilitat. Crec que el respecte escrupolós dels drets de la persona són necessaris, no ja per se, sinó per a la legitimació del poder col·lectiu sobre els mitjans de producció (allò que s'anomena el capital ) Aquesta naturalesa col·lectiva només la podrien desfer els treballadors actius, no una conjuntura política (tipus URSS) o electoral. No cal ser tampoc ingenus: els països capitalistes a l'hora de la veritat se salten la legalitat quan convé (Xile, Espanya,...Catalunya!) tal com preveu Maquiavel.
    O sigui, el teu relat, tot i que sembla enfocat des del punt de vista crític, de les eternes incongruències de l'esquerra que predica molt però desconeix la immutable naturalesa egoïsta humana: l'home no canvia!

  • aleshores | 06-11-2017

    per a mi la primera estrofa és la millor.

  • aleshores | 06-11-2017

    per a mi la primera estrofa és la millor.

  • aleshores | 02-11-2017

    Algunes vegades no callem, com per exemple 1-O!
    Però la lluita serà llarga.
    Tenen una gran habilitat en la mentida sostinguda amb rostre impertèrrit.
    A veure si tornen a perdre les eleccions i han de començar a plegar veles.
    L'any passat per aquest temps, van anar a detenir a la Montse Venturós, alcaldessa de Berga i vaig escriure "Soraieta la ninasesina de hallowen"
    Reconec que no m'esperava aquesta reacció repressiva, amb desenes d'anys demanats als polítics, per organitzar un referèndum com a Escòcia i amb un exercit de lletrats inventant delictes a la velocitat de la llum. Invenció per agafar d'hostatges als jordis.
    Crec que no podem baixar el braços i menys oblidar aquests fets que són gravíssims (recordem les batusses de 1-O.
    S'ha demostrat que no es pot arribar a un règim democràtic amb gent nacionalcatòlica que no va voler votar la constitució que ara diu defensar.
    Recordem la seva xenofòbia, no ja l'actual, sinó de quan van recollir signatures contra el pobre estatut de 2006 (Pobre estatut, pobre estatut!, deien a Polònia)

  • aleshores | 04-10-2017

    El pas del temps és inevitable i no és prudent fer veure el contrari. I un dia, llunyà o proper ens n'anirem i ningú s'estranyarà ni ens estranyaran.Perquè, és clar, només allò que encara és present perquè serveix pel futur es rememora.

  • aleshores | 25-09-2017

    Però però m'agrada llegir-te, perquè les frases, al meu entendre, genuïnament catalanes, passen bé, mentre creen un clima, que no s'acaba de concretar, ambigu i incert. Hi ha bon lèxic, que podria ser encara més extens, aprofundint-hi.
    Moltes salutacions,

    Aleshores/Tcargol

  • aleshores | 22-09-2017

    per solucionar un debat, digues-la, si us plau.
    Te'n recordes quan el PP va manipular el TC (no renovació de llocs, impugnació de Pérez tremps,...) per tombar l'estatut votat en referèndum? Te'n recordes del que va dir Montilla el 2010?
    Reflexionem tots plegats, però hi ha ocasions en que s'ha d'estar ferm.

  • aleshores | 22-09-2017

    Uns onze anys després de que escrigueres això (ara en deus tenir 27), podem confirmar que els teus presagis es van complint: el mon està en fase de destrucció perquè els oligarques que ens manen (vull dir l' 1% que disposa d'una tercera part del que hem creat entre tots) són massa forts i la resta estem subsumits en la seva dinàmica atrapats entre voler sobreviure a curt termini i poder sobreviure a mig termini; atrapats en aquesta soledat i manca d'objectius que ens indiques. I no perquè aquest sentiments no poguessin sortir de la persona que se sap finita, sinó perquè per a molts altres, aquest sentiment és simplement induït per la societat que s'ha format, on donem tot el poder a l'1%

  • aleshores | 20-09-2017

    Ens hem creuat alguna vegada amb algú conegut i important, que passava pel nostre barri i es prenia una cervesa a una terrassa.
    Roosevelt tenia jna minusvalia i en Mainat no.

  • aleshores | 20-09-2017

    Ens hem creuat alguna vegada amb algú conegut i important, que passava pel nostre barri i es prenia una cervesa a una terrassa.
    Roosevelt tenia jna minusvalia i en Mainat no.

  • aleshores | 16-09-2017

    Gràcies pel comentari. Veig que també et centres en l'ara i aquí, com em passa a mi. Et desitjo que et caigui la baba, si no et passa amb un o més nets, una emoció que és indescrptible, atès que ja coneixes una mica el mon i la seva brevetat.

  • aleshores | 16-09-2017

    Pel seus comentaris, que no cal dir que em satisfan molt. Sí, hi ha una vaca a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. És una ciutat molt recomanable, a mig camí entre Tarragona i Barcelona. Destaca pel seu Carnaval, que es va mantenir sota el franquisme i el museu romantic de can Papiol, entre altres coses.

  • aleshores | 26-08-2017

    A exabrupte. El vaig fer com a tcargol i pensant amb en Mourinho, a qui vaig arribar a odiar, com es pot veure. Ja no me'n recordava. Com a espectador de basquet, vaig arribar al mininalisme: aplaudir només algunes jugades i callar, callar i callar.

  • aleshores | 17-08-2017

    Em va semblar que reflectia una situació límit ja que les conseqüències familiars i personals eren evidents. L'anada cap al cementiri semblava també incidir sobre el mateix. Una forma d'evocar la mort (social o real) Una transició indolora cap a l'altre costat que no hem de desitjar. Representa una especie de somni tot i que es presenta com a real en el relat. Somnis que en determinades circumstàncies vitals, ens apareixen per descriure allà que ens passa.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: