Foto de perfil de aleshores

aleshores

265 Relats, 592 Comentaris
129228 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 16-03-2024

    Cadascú es responsable de la seva cara a partir de certa edat, deia Manolo Vázquez Montalbán, em sembla. En cap cas ès responsable del que hagin fet altres, siguin o no famíliars.
    Però, és clar, conèixer la història familiar també va molt bé.

  • aleshores | 14-03-2024

    Maldem per disposar d’aquest estri tan preuat! Les ulleres clarividents.

  • aleshores | 09-03-2024

    O sigui, que res no canviï per a que tot segueixi igual, sinó sempre canvia alguna cosa i desprès una altra i i una altra fins a arribar a l’amor pels animals i el veganisme.

  • aleshores | 08-03-2024

    Alguna cosa sabien o s'ensumaven aquells soldats supervivents: l'anomenada guerra "defensiva" no ho era, els aterridors soldats contraris no eren sinó mares i fills aterrits-...faltava el moment de fer-li un yahu a aquell Lethal-Onofre i acabar-li de completar...el nom.

  • aleshores | 08-03-2024

    Aquest cavall desbocat , genocida, com veiem, i del qual no sabem o no podem baixar, amb l’aparença narcòtica del millor dels mon...
    La profunditat, si hi és, l’he aprés, no és pròpia; cal dir-ho, en un dia com avui. Es clar que jo dec haver parat l’orella, també. És una religió la psicoanalítica amb la qual simpatitzo força. Tot i que té els seus dimonis.

  • aleshores | 08-03-2024

    Doncs ara mateix vaig a a buscar la cançó que dius.
    I, de passada et recomano que escoltis Lascia la spina, cogli, de:
    Il trionfo del tempo e della verità (Haendel)

  • aleshores | 05-03-2024

    Per sort no has agafat el camí de la teologia. Calia recuperar les òsties com fos, o deixar que les bestioles les paíssin? Això hagués pogut ser motiu de cisma.
    Jo una vegada, sent escolar, vaig presenciar com una òstia queia a terra. Em sembla que el capella ho devia posar-hi alguna cosa per a destruir-la i la va tapar amb una campaneta. No se si va ser el el dia en què nerviós va dir: les noies que ahir van anar al ball que no vinguin a combregar. Pobre Mn. Santiago!


  • aleshores | 05-03-2024

    Gràcies per la lectura. M’ha quedat un relat una mica llarg. Hi poso un amic per alleugerir l’explicació i tenir algú altre que digui o pugui dir bajanades. I que no quedi personal, del tot.

  • aleshores | 03-03-2024

    Tens l'ofici de destil·lar els sentiments.

  • aleshores | 03-03-2024

    Es dona la circumstància que jo he tingut aquesta experèincia: he pujat des de la vall a sobre del mar de núvols. És una paradoxa bonica.

  • aleshores | 02-03-2024

    Soledat que va més: no formem part de cap societat, es veu. Som una suma de persones soles. Ès més feliç una persona independent o una amb més recolzament social i familar? Però nosaltres tossuts volen viure una vida independent. Que ningú ens emprenyi. Si cal, anem a comissaria.

  • aleshores | 02-03-2024

    Deuen ser les formigues!

  • aleshores | 20-02-2024

    He escapçat tan els detalls que deu costar de seguir el fil del relat.
    Té raó Pascal, diria jo.
    Els personatges no volen comunicar tot el que experimenten. Espressament. Seria inoportú.
    Moltes gràcies per la lectura, reiterada, que és un pèl llarga.

  • aleshores | 20-02-2024

    He escapçat tan els detalls que deu costar de seguir el fil del relat.
    Té raó Pascal, diria jo.
    Els personatges no volen comunicar tot el que experimenten. Espressament. Seria inoportú.
    Moltes gràcies per la lectura, reiterada, que és un pèl llarga.

  • aleshores | 10-02-2024

    Vas agafant embranzida un altre cop!
    I com sempre, com en el joc dels gobelets, no saps mai sota quin d'ells sortirà la boleta.
    (Fes la lletra més petita)

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor