Foto de perfil de aleshores

aleshores

176 Relats, 171 Comentaris
81266 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 15-09-2019

    Interna, a través de les coses i accions, de vegades banals, que prenen una altra aspecte en el relat i mostren el dolor.
    Sí que és difícil viure; però en cert sentit es deu poder simplificar, o “ximplificar” per amorosir aquestes vivències.

  • aleshores | 16-07-2019

    La bellesa de les coses comuns, la bellesa dels,materials!
    I la joia de saber reflectir-se en una altra persona: simėtrica!
    Molt ben trobada la hėlix que com deia més avall el SrGarcia.

  • aleshores | 22-06-2019

    La persona té necessitats directament físiques i també altres d’ordre moral i social.
    Quan lluita per evitar qualsevol patiment ho fa per guanyar llibertat front la necessitat. Per guanyar benestar, la qual cosa és un tot.
    Una persona tota sola, com en l’exemple, sense participació en un medi social gairebé ja és infeliç per definició.
    Però quan hi ha l’amenaça de no sobreviure si no és cedint la llibertat, cas dels esclaus, pot convenir de mantenir-se viu, a l’espera d’un hipotètic alliberament.
    O per por de morir.
    Som en realitat tots nosaltres hostatges, víctimes d’una formació social injusta però canviable, és a dir, no natural i eterna, i hem d’optar per acotar el cap i viure, però sotmesos?
    Crec que aquí sorgeix l’esperança.


  • aleshores | 22-06-2019

    La persona té necessitats directament físiques i també altres d’ordre moral i social.
    Quan lluita per evitar qualsevol patiment ho fa per guanyar llibertat front la necessitat. Per guanyar benestar, la qual cosa és un tot.
    Una persona tota sola, com en l’exemple, sense participació en un medi social gairebé ja és infeliç per definició.
    Però quan hi ha l’amenaça de no sobreviure si no és cedint la llibertat, cas dels esclaus, pot convenir de mantenir-se viu, a l’espera d’un hipotètic alliberament.
    O per por de morir.
    Som en realitat tots nosaltres hostatges, víctimes d’una formació social injusta però canviable, és a dir, no natural i eterna, i hem d’optar per acotar el cap i viure, però sotmesos?
    Crec que aquí sorgeix l’esperança.


  • aleshores | 13-05-2019

    Crec que és el que deia Proudhon; però jo més aviat diria amb KMarx que ambdues coses són incompatibles.

  • aleshores | 12-05-2019

    La paraula clau: mercaderia.
    Col·locar una mercaderia no importa quina i per a què, sense altra finalitat que alimentar novament el mateix boig procés.
    Cal un gir: l'economia mercantil, en concret l'economia del capital, no ens du a cap lloc segur.

  • aleshores | 09-04-2019

    En to alegre, irònic, autocrític i una mica burleta. Registre se n’hi diu, d’això?

    En la mateixa línia, m’afegeixo als records: jo tambê vaig fer versos de jovenet, deien:
    “Con su falda pantalón,
    Y su pelo anarajado,..”
    I d’aquest ordre.

    Després de més gran ja n’he fet de més sentits, i tal, fan en la meva vida com “aleshores” com en una anterior vida a relats, sota la forma de “t.cargol”, ...

    Compte amb els poetes, tu!

    No em resisteixo a comunicar que jo vaig voler ser deu, però el lloc ja estava ocupat en aquell moment: vaig fer tard i, alternativament, vaig desitjar ser gos de plaça, dels que preveien el solet ben estirats.


  • aleshores | 16-03-2019

    No sé què passa, però,...sempre ens ho podem fer venir bé per "demostrar-nos" qualsevol cosa,...

  • aleshores | 08-03-2019

    la que expresses, company del 53.
    Des de quina profunditat pugem!

  • aleshores | 25-02-2019

    i potser repetible, però amb menor intensitat.
    Moltes gràcies pel teu comentari.

  • aleshores | 18-02-2019

    I moltes gràcies per llegir aquest relat poema: m’hi he deixat de dir que no vam demanar de venir a veure cap carrer del sol d’hivern ni d’estiu: ens van deixar aquí i prou. De vegades amb la mètric a i la rima perds el fil; aquí la pèrdua ja ve d’abans.

  • aleshores | 18-01-2019

    I la rima!
    Fan caliu.
    I són molt adeqüades totes dues coses per al públic destinatari.

  • aleshores | 05-01-2019

    Qui no ha somniat amb un vaixell que ens salvi in extemis!
    "Open Arms" som nosaltres! (i una mica, els altres) Vet aquí el secret.
    Bon any i moltes gràcies per llegir-me i comentar-me.

  • aleshores | 05-12-2018

    Company rnBonet:

    A mi també m'agradaria ser enginyós i, sobretot, saber parlar català!
    Felicitats. I torna, torna més.

  • aleshores | 28-10-2018

    “madrit” no és un indret és la suma dels de sempre: altes jerarquies de l’exercit, la judicatura, les finances i l’església. Només hi falten avui dia, els terratinents.
    I, a l’altre costat, l’equip perdedor de sempre, però que enlloc està escrit que no puguin superar l’imperi o el que queda de l’imperi. Equip format pels “separatistes”, els rojos, els masons, els liberals i altra gent marginada.
    Jo crec que le force assimilacionistes, les “fuerzas Arrimadas” ens ho posaran difícil, però encara més difícil si no lluitem. Hem de fer molta tasca de convenciment, interna i externa cercant una solució tranquil·la.
    Moltes gràcies pels teus comentaris.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: