aleshores

140 Relats, 129 Comentaris
57403 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 22-09-2017

    per solucionar un debat, digues-la, si us plau.
    Te'n recordes quan el PP va manipular el TC (no renovació de llocs, impugnació de Pérez tremps,...) per tombar l'estatut votat en referèndum? Te'n recordes del que va dir Montilla el 2010?
    Reflexionem tots plegats, però hi ha ocasions en que s'ha d'estar ferm.

  • aleshores | 22-09-2017

    Uns onze anys després de que escrigueres això (ara en deus tenir 27), podem confirmar que els teus presagis es van complint: el mon està en fase de destrucció perquè els oligarques que ens manen (vull dir l' 1% que disposa d'una tercera part del que hem creat entre tots) són massa forts i la resta estem subsumits en la seva dinàmica atrapats entre voler sobreviure a curt termini i poder sobreviure a mig termini; atrapats en aquesta soledat i manca d'objectius que ens indiques. I no perquè aquest sentiments no poguessin sortir de la persona que se sap finita, sinó perquè per a molts altres, aquest sentiment és simplement induït per la societat que s'ha format, on donem tot el poder a l'1%

  • aleshores | 20-09-2017

    Ens hem creuat alguna vegada amb algú conegut i important, que passava pel nostre barri i es prenia una cervesa a una terrassa.
    Roosevelt tenia jna minusvalia i en Mainat no.

  • aleshores | 20-09-2017

    Ens hem creuat alguna vegada amb algú conegut i important, que passava pel nostre barri i es prenia una cervesa a una terrassa.
    Roosevelt tenia jna minusvalia i en Mainat no.

  • aleshores | 16-09-2017

    Gràcies pel comentari. Veig que també et centres en l'ara i aquí, com em passa a mi. Et desitjo que et caigui la baba, si no et passa amb un o més nets, una emoció que és indescrptible, atès que ja coneixes una mica el mon i la seva brevetat.

  • aleshores | 16-09-2017

    Pel seus comentaris, que no cal dir que em satisfan molt. Sí, hi ha una vaca a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. És una ciutat molt recomanable, a mig camí entre Tarragona i Barcelona. Destaca pel seu Carnaval, que es va mantenir sota el franquisme i el museu romantic de can Papiol, entre altres coses.

  • aleshores | 26-08-2017

    A exabrupte. El vaig fer com a tcargol i pensant amb en Mourinho, a qui vaig arribar a odiar, com es pot veure. Ja no me'n recordava. Com a espectador de basquet, vaig arribar al mininalisme: aplaudir només algunes jugades i callar, callar i callar.

  • aleshores | 17-08-2017

    Em va semblar que reflectia una situació límit ja que les conseqüències familiars i personals eren evidents. L'anada cap al cementiri semblava també incidir sobre el mateix. Una forma d'evocar la mort (social o real) Una transició indolora cap a l'altre costat que no hem de desitjar. Representa una especie de somni tot i que es presenta com a real en el relat. Somnis que en determinades circumstàncies vitals, ens apareixen per descriure allà que ens passa.

  • aleshores | 16-08-2017

    a veure si podem dir prou, però sense passar directament a l'altre costat!

  • aleshores | 14-08-2017

    I en certa manera morir és com néixer!
    Potser com aleshores en posició fetal
    arraulit t'agomboles sobre tu
    - la natura és sàvia -
    ajuntant els membres tant com pots
    i tornes cap al no res d'on vas eixir.

  • aleshores | 13-07-2017

    Molt bé. Però el decasíl·lab de vegades obliga afer contorsions (excepte en el cas d'Ausias March i no sé si d'altres)

  • aleshores | 11-07-2017

    Fas sonar bé el sonet. Des del temps en que un sonetista de ses illes voltava per aquí no n'havia llegit cap més de ben fet. Exceptuo a Rautortor que també en fa.
    No entenc les teves indirectes a Israel.

  • aleshores | 01-07-2017

    El relat és proper i mostra com és difícil de sobreposar-se i triar el que ens convé malgrat les dificultats.

  • aleshores | 18-06-2017

    havent-ho rellegit. Perquè de vegades estic amb la Mònica i vegades amb el no-nimgú del prota que acaba sent algú ense esperar-s''ho massa. Jo sóc dels que creu que el mon necessita la ma humana i social per ordenar-se i que la naturalesa no sempre és propicia a aquest fi de l'ordre.

  • aleshores | 03-06-2017

    Bon dia. Et llegeixo amb interès i observo que has "traït" la mètrica amb que has començat, la dels quatre primers versos. A mi m'hagués agradat que la continuessis fins al final, encara que introduissis versos curts individuals que no la seguissin, a fi d'explicar-te millor.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: