Estils i situacions diferents els nostres.
Gråcies per llegir-me i comentar-me.

“madrit” no és un indret és la suma dels de sempre: altes jerarquies de l’exercit, la judicatura, les finances i l’església. Només hi falten avui dia, els terratinents.
I, a l’altre costat, l’equip perdedor de sempre, però que enlloc està escrit que no puguin superar l’imperi o el que queda de l’imperi. Equip format pels “separatistes”, els rojos, els masons, els liberals i altra gent marginada.
Jo crec que le force assimilacionistes, les “fuerzas Arrimadas” ens ho posaran difícil, però encara més difícil si no lluitem. Hem de fer molta tasca de convenciment, interna i externa cercant una solució tranquil·la.
Moltes gràcies pels teus comentaris.

El relat ens instal·la en una dinàmica depressiva que progressa de forma lenta però constant fins a dominar la vida, que no té aturador, inexorable.
I és cert que resulta inversemblant que puguem somriure si el nostre futur està en aquesta progressiva fusió amb el mar. Inversemblant, però possible.
Molt bon relat, i títol en decassílab.

Jo crec que es procurar no caure de al corda fluixa en la qual la societat ens ha col·locat.
Equilibri que és molt difícil de mantenir sempre, per entrenat que estiguis.

Fora de la tauleta no hi hauria res: podríem no parlar directament amb un polsador de “likes” i aplaudir-lo, en canvi, digitalment.
Hem traslladat, doncs, a l’objecte fetitx les característiques de l’èsser humà, que despreciaríem en la seva versió natural i directa.
Hem convertit a tots els altres en estels de la nostra cosntel·lació, en la qual no poden replicar-nos, sinó només aplaudir-nos, mai ser ells: els altres,...que ens poden influir.

Has de tenir en compte quin és el sexe de qui ha llegit els relats seleccionats en la mostra. O, si més no, saber la proporció d’homes i dones d’RC.

I abraçant l’escut i brandint dues llances, començà a caminar com un lleó criat a la muntanya que, havent passat dies sense tastar carn, el seu ànim intrèpid porta a envestir les ovelles de dins la plega. En closa; més, quan hi entra, troba els pastors, que amb bastons i gossos guarden la ramada però ell no sent l’impuls d’abandonar el corral si abans no intenta aconseguir el que cerca; i, fent un bot, arrabassa una ovella, o bé, mentre salta, és ferit per un dard que una ma lleugera li etzibà.

Ben escrit, o molt ben escrit i tot, però per això mateix, un cop assolit el nivell per expressar les idees amb eficàcia i sorneguerament, també, per el meu gust, hi caldria un aprofundiment en la tècnica expressiva que empres.
Que sorprengui; frases més llargues, començament de paràgrafs més lligats,...no sé,...
Sobre el fons, una pregunta: què serien, metafòricament, aquest xiclets de que parles? Aquell objecte en aparença banal o poc perillós però que esdevé letal.
Completament d'acord amb el valor terapèutic d' RC i de l'escriptura.

...i trobo que el teu relat té nivell.

Voler romandre en el record, és el seu concepte més genuí.
A mi m’agrada haver fet el poema.
Gràcies per llegir-nos i comentar-nos i estar atent al que passa a RC des de la discreció.

Del milloret que corre per RC fins on jo se, que no ho segueixo tot, ni molt, tampoc. Però el teu nivell és fàcil veure que no es trobarà: tens delicadesa, sensibilitat, sentit del ritme i un llenguatge extremadament ric que hi va adequadament. I observació.
Quant a lèxic m’has recordat a Carme Cabús i en misteri i sensibilitat a Allan Lee.
Sobre el que comentades de “Comiat”, aquest relat ha estat víctima del copiar i enganxar, i no és en cap extrem conseqüència de la meva poc probable creativitat.

Lamento dir, Sr García, creador del Sr Tomasso, al qual li està faltant algun nou lliurament, tanco parèntesi, que jo sóc un marginat en tems de mili: me’n vaig lliurar per les diòptries. I el que és més greu, aquest relat ha estat víctima del copiar i enganxar, i no és en cap extrem conseqüència de la meva creativitat.
Pots llegir el relat Patriarcat? A veure que et sembla.

És un viatger del metro amb qui coincideixo molts matins a l’andana del metro a un quart de vuit. Desplega un caminar fantasiós.

Aquest pesssimisme en la lluita és la pedra angular dels que ens manen i exploten.
Segur que el món pot funcionar millor i que cal intentar-ho. Tots els cops que calgui. Si no som perfectes, com a mínim fugim dels que ens empitjora.
Moltes gràcies per l’apreci del comentari.

...i li reia les gràcies, com per exemple amb l'obra "M-7 Bartània" que va presentar al teatre Romea, (si no vaig ferrat de peus), on un migrat grup de bartans malden per conservar la seva identitat.
Em va agradar també la seva forma de fugir de la presó anti-bartana on l'havien dut per "La torna" on criticava les togues militars amb motiu de l'enviament forçat a l'altra vida, per mitjà de l'escanyament a un bon xaval benintencionat però per justificar-ho més hi posaven el tall de pa que feia el pes, un senyor que havia vingut des de Polònia, ni més ni menys i que es deia Heinz Chez (pobre, haver estat triat de seguici de senyor Puig, un noi que no va poder envellir i que va morir en dissabte, ho recordo molt bé, aquell dia jo treballava i mirava com passava el temps, els preuats segons al rellotge!)
...un dia va dir que a ell en realitat no el coneixem, que era un quillo vaja!, un paio fetr al carrer a cops de pedra com als principis dels quaranta. Jo no m'ho vaig creure per tal com es va despenjar del clínic amb uns llençols i va fugir exiliat a França.
Que dolenta que és la rancúnia: si s'hagués conformar amb criticar al gran cabró a l'operació Ubú, dient-li simplement això!, però, no, el va venerar if er bó passant-se al costat obscur i empastifant-se (conm li agradava dir a l'Ubú) de la m... vull dir dels excrements de la "Còlera de deu ...i dels "urbanos de madrit", una bocamolla que va pujar al poder no com l?ubú, sinó a través d'un suborn.
Sí l'Ubú li mhagués donat, sisquera, una eptita subvenció, que mereixia, potser no haguessim arribat aquesta disbauxa de (AU)BargÍnia o Bartània, perdò,...un llepaculs, com el bigotis de Figueres, dels pitjors botxins,...
Em sembla que m'he allargat, ... expressament,...