Foto de perfil de aleshores

aleshores

192 Relats, 227 Comentaris
90997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 12-10-2020

    "Per molt lluny que el cristall
    ens assimile en el seu hostalatge,
    sempre estarà a flor de llavis
    la mutació del bes."

  • aleshores | 03-10-2020

    ...pel que comentes.
    Potser vas viure la crescuda que devia succeir cap al 62 en què vam haver de sortir de casa en barca.
    Els llaguts els he vist principalment en sec i molt pocs navegant.
    Gràcies per les lectures i endavant. Ara m’ha semblat percebre un to irònic tipus contes de Moncada. Aquell que explica la baixada del Crist pel riu, per exemple, esquivant obstacles.

  • aleshores | 03-10-2020

    ...pel que comentes.
    Potser vas viure la crescuda que devia succeir cap al 62 en què vam haver de sortir de casa en barca.
    Els llaguts els he vist principalment en sec i molt pocs navegant.
    Gràcies per les lectures i endavant. Ara m’ha semblat percebre un to irònic tipus contes de Moncada. Aquell que explica la baixada del Crist pel riu, per exemple, esquivant obstacles.

  • aleshores | 01-10-2020

    Sí que t'ha quedat bonic i suggeridor aquest traç invers de les aigües del mar. Enlloc de passa per la pluja per tornar, recorre el camí invers. En la mar et dilueixes però la capilaritat inversa aquesta que descrius fa precisament l'efecte contrari.

  • aleshores | 29-09-2020

    ...en la mercantilització de la vida íntima. Al final ens ocuparan tot el cos, començant pel cervell. I per al nostre bé!, és clar!

  • aleshores | 29-09-2020

    però per camins insospitats!

  • aleshores | 09-09-2020

    Original ho és com tot el que escrius. Es fa llegir. Original i amoral, sí. I inquietant. I humà alhora.

  • aleshores | 31-08-2020

    però el carter, (el vehicle que trasllada l'amor) són les paraules.

  • aleshores | 31-08-2020

    Però el carter són les paraules.

  • aleshores | 28-08-2020

    Jo la llegeixo així:

    Cos en erupció ets tu, retall
    d’una poesia del dinou
    enmig d’aquest mirall assedegat.
    Ànima, sal, sageta en tu encesa,
    al capvespre, escolta la marinada
    i enlaira’t,
    passió nua, ben a prop de mi.

  • aleshores | 21-08-2020

    Vaja.
    Fugir i deixar enrera dolents i innocents. Per viure en la recança que és també no viure, però en vida.

  • aleshores | 25-07-2020

    Que hi ha millor que la curiositat? No podem eliminar-la sense matar a la persona, que malgrat seguir mantenint la seva forma, romandrà aturada.

  • aleshores | 25-07-2020

    Deu tenir alguna cosa semblant a qui observa el col dels ocells.

  • aleshores | 25-07-2020

    Requereix temps i molta dedicació. I equilibri.
    Moltes gràcies pel comentari.

  • aleshores | 19-07-2020

    Repasso aquest relat i hi trobo noves coses a dir:
    la curiositat que la coincidència de la trempera del mort i la trempera del veí.
    La trempera com a succedani d'allò ert per convicció.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: