Foto de perfil de aleshores

aleshores

182 Relats, 197 Comentaris
85669 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 17-03-2020

    En la teva línia lírica però més mesurat i reflexiu més que contemplatiu; i amb fórmules noves, com aquest condicional que empres i que em fa l'efecte que és nou. O m'equivoco?

  • aleshores | 17-03-2020

    Doncs mira, que m'havia perdut aquesta perla de relat, del millor que he llegit. Potser Cortázar escriu més bé per bé que en aquesta línia. És un crack mundial però les situacions que planteges són bones i expressives com les seves. Aquest contrast que fas entre allò espiritual i material, entre realitat i teoria, On sempre la dura realitat acaba guanyant,...la incomprensió de la legalitat front a la complexitat de la vida. El desencís que provoca. Sense moralismes, com passa entre la gent senzilla que fa filosofia. No sé la trobo genuïna i carregada de significats ocults la teva expressió: qui és Golem? Tots ens mengem als que ens han fet? Compensa la gasiveria o acaparar riquesa?
    I, sí, el final és solitari per tothom, només un se'n va a cada moment per ordre seqüencial.
    Tinc una sincera enveja per la naturalitat amb la que exposes el teu pensament i com està allunyat de condicionats de la cultura.
    Salutacions!

  • aleshores | 25-01-2020

    Remeis del professor Franz de Copenhagen: o un mal major en treu un de menor (O s’acaba el patir per sempre!)
    La pregunta és: podem canviar-nos, o com el gat que cau d’una finestra, som capaços només de posar les potes cara terra però sense variar la trajectòria?

  • aleshores | 18-01-2020

    Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixi
    Segons la Wikipedia:
    “Va dur sempre una vida ascètica per ser un model per a la societat i el preocupaven especialment les qüestions religioses.”
    Era: Lo Rata?
    Va estar a Miravet, al pas de la Barça?

  • aleshores | 26-12-2019

    "Ese desoden que es su orden misterioso, esa bohemia del cuerpo y el alma que le abre de par en par las verdaderas puertas." Rayuela, pp 116

  • aleshores | 18-12-2019

    Vesteixes, pintes la teva relació, amb paraules i imatges contemplatives inacabablement de la persona estimada i admirada, com el pintor que va fent pinzellades impressionistes i que en conjunt descriuen l’objecte adorat però en certa mesura, des de fora estant. Com qui es queda estorat contemplant la bellesa de la flor o un paisatge que només ell contempla, des de les alçades, en aquell moment.

  • aleshores | 17-12-2019

    L'he fet massa críptica, però l'argument és senzill: en una excursió se'ns fa tard, no hi ha lluna i ens hem de refugiar mentre esperem que uns quants 4x4 ens rescatin. El retard és degut al temps perdut per l'afany d'alguns de fer una excursió complementària, optativa (per a que el vulgui fer) a l'excursió principal, pensant que això no portarà conseqüències.

  • aleshores | 19-11-2019

    de fer-nos elevar, sospirar mirant amunt, són le simatges i les paraules que empres. I aquesta finalitat d'eternitat en el sentiment.

    Torno al que et deia, hi haurà llocs on la mètrica ajuda, fa alegre i sosté i li dona coherència i gruix al poema, però en altres emprenya.
    Tot és relatiu.

    Tan realtiou que ahir mateix llegia un periodista que li deia a Joan Margarit, cursi. Jo li vaig comprar un petit llibre de poemes (en castellà) fa gairebé fa 50 anys. T'has de creure al poeta. A l'artista en general. Perquè poc o molt crea normes.

    També m'agrada quan vaig a la biblioteca obrir algun llibre de Rosa Leveroni.
    Però de debó, de debó jo només he llegit a Miguel Hernández Gilabert.

    I gràcies per "teuladí".

  • aleshores | 18-11-2019

    Doncs et faig un comentari observació: mantenir la cadència que fas servir en els dos primers versos i que després canvies. Jo crec que li afegiria valor a la descripció, que és força airosa. Com ho són els,poemes que crees.

  • aleshores | 16-11-2019

    Aquests sketchs o escenes que presentes, tenen força comentari.
    La trempera, involuntària o no, front a la necessitat de la paraula i a l’expressió del sentiment. I l’engany al darrere por cobrir la diståncia entre totes dues posicions.
    L’entorn violent, l’autoritat indolent, la núvia plorosa,...i la trempera, presten en tot moment inclòs el darrer.
    Sí que n’és d’important saber que hi ha vida a l’entrecuix.

  • aleshores | 06-11-2019

    I alegria de viure.
    Moltes gràcies pel comentari.

  • aleshores | 04-11-2019

    ...a mi em recorda aquells versos de Raimon:...”d’esforç i blasfèmia perquè tot va mal”, però amb un to més humorístic i desenfadat. Es bo riure-se’n d’un mateix, aquest ensenya-los el català perquè comprin vi ranci,...
    És una bonica història que s’entén més bé des del secà.
    No hi podia faltar Reus...., París i Londres.

  • aleshores | 18-10-2019

    La eròtica de la ortografia.

  • aleshores | 23-09-2019

    Sempre els matemàtics han volgut estalviar-nos les sorpreses que ens porta el futur, primer savent amb antelació quant fan dos i dos i després complicant la cosa, més i més. Fins a la teoria del caos, per exemple, que sembla ser que va inaugurar Henri Poincaré, si no estic mal informat per economistes malèvols, que em penso que no, segons la Wikipedia.
    per això està ben triat, sota el meu punt de vista, el personatge i la seva activitat.
    Moltes gràcies pels teus comentaris.

  • aleshores | 15-09-2019

    Interna, a través de les coses i accions, de vegades banals, que prenen una altra aspecte en el relat i mostren el dolor.
    Sí que és difícil viure; però en cert sentit es deu poder simplificar, o “ximplificar” per amorosir aquestes vivències.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: