Ànimes I coses

Un relat de: kefas

A mig matí estava content, al bar. Tenia una cita amb una noia que té la glòria de les paraules com a primera deessa. Sí, abans que l'amor. Sense aquella no existiria aquest.

Avui, com cada matí, després de prendre un mos, m'he assegut a la taula, de cara a la biblioteca. Els conec tots els llibres, són els meus pares. Jo soc el seu fill, el fill predilecte que ressegueix tots els racons de la seva memòria per aprendre l'essència de la vida. Com cada vegada que tinc una cita amb una noia he demanat auxili a l'Ovidi d'"ART AMATÒRIA". Tinc un punt al paràgraf 719: "Creu-me, cal no precipitar el plaer de Venus, ans provocar-lo a poc a poc amb retards que el demoren. Quan hauràs trobat els llocs que la dona gaudeix de ser acariciada, el pudor no t'ha d'impedir d'acariciar-los. Veuràs que els seus ulls brillen amb un fulgor trèmul, així com el sol que resplendeix sovint en l'aigua cristal·lina" Estic preparat, he pensat.

Ara, mentre torno a casa, estic trasbalsat. La trobada s'ha escampat més enllà de les amables paraules poètiques de dos lletraferits. Ha estat un màster de vida. De la seva vida. Mentre me l'explicava, buscava en les Metamorfosis un paràgraf equivalent. No l'he trobat. Potser estic equivocat, m'he dit, en els clàssics no hi és tot. He invocat a Anna Carlson: "Tots els poetes menteixen i de les seves mentides neix una pregunta: Què és el que uneix realment les paraules amb les coses?"

Havíem quedat per abraçar les nostres ànimes poètiques. Una abraçada és alhora ànima i cosa. Però no ha anat bé. Ànima i cosa estaven massa distants. Llavors he pensat en els llavis. La seva carícia suau ho és tot alhora. Però ha emergit la llengua i no ha estat possible la connexió. La llengua, la mare de totes les alegries i tribulacions de nosaltres, els lletraferits. Sempre la llengua com a principi i final. I també al mig.

Comentaris

  • Oïda[Ofensiu]
    aleshores | 19-04-2024

    Jo, pe a mi, que el prota s'ha precipitat. No havia arribat el moment. No era un tema de llengua, que, sí, sempre pot ser efectiva per desencallar qualsevol bloqueig, sinó d'oïda.

  • Oïda[Ofensiu]
    aleshores | 19-04-2024

    Jo, pe a mi, que el prota s'ha precipitat. No havia arribat el moment. No era un tema de llengua, que, sí, sempre pot ser efectiva per desencallar qualsevol bloqueig, sinó d'oïda.

  • Neus Marín Cupull | 19-04-2024

    Els clàssics són els mestres i nosaltres els deixebles, però quan s'ajunten dos lletraferits la cosa es complica o no...

    Un relat amb moltíssima imaginació, divertit i entremaliat o poster no...

    Fins aviat,

    Neus

  • Realitat..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 19-04-2024

    ...i ficció, de vegades són molt diferents. M'ha semblat entendre que la realitat d'aquests dos personatges no ha superat ni la ficció ni les expectatives que havia generat la trobada. En fi! Segur que hi haurà més oportunitats! Enhorabona per aquest relat senyor Kefas. Cordialment, Magda

  • Ets saps tots els llibres. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-04-2024 | Valoració: 10

    Amb aquest relat incites dir i expressar que saps molt i poses les teues paraules com a opinió que coneixes tots els poetes clàssics; i tots els llibres que has llegit en la teua vida.
    Enhorabona, Kefas.
    I també et done l'enhorabona per tenir 10047 lectures en aquest relat.

    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Ai, ai...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-04-2024

    Que n'ets d'entremaliat. Amb tants consells no trobats , l'excès de confiança o la precitació, l'hi han jugat una mala passada. Haurà après la lliçó?
    Com de costum, un relat auténtic que no deixa indiferent.

    Rosa.

  • Faula[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2024

    Vostè perdoni; superficial i borinot com soc, no puc veure els tercers, quàdruples o quíntuples sentits, la majoria de vegades tampoc els segons i sovint ni els primers.
    El seu erudit article m'ha recordat la faula d'Esop on un home envia el seu esclau al mercat a comprar el millor que tingui, L'esclau compra llengua. L'amo, decebut, el fa tornar a comprar el pitjor que tinguin, Torna a comprar llengua. La moral de la faula és que la llengua, el fet de parlar, pot ser tant el millor com el pitjor que tenim.

  • Petó amb ...[Ofensiu]
    llpages | 14-04-2024

    llengua? Una llengua física, l'apèndix bucal, ha desgraciat la trobada? Mira que els clàssics ja t'ho aconsellaven, d'anar a poc a poc, estic convençut que hi ha hagut precipitació en el despertar dels sentits i s'ha malmès la trobada. Però no la trobada del lector amb el relat d'en kefas, aquesta ha sortit reforçada perquè he après dels llatins i he passat una bona estona. Enhorabona, kefas!