Frases d'amor que no volen dir t'estimo

Un relat de: boigboig

La condemna eterna

No puc viure sense tu.

Quan dius això, et condemnes
a un patiment garantit
I em condemnes també a mi.
Perquè l'altre no pot estar sempre al teu costat.
Perquè l'altre no pot ser responsable de la teva vida.
Que dur que sona en la teva boca!
Això no és amor, és una condemna.

La inseguretat galopant

Qui m'estimaria, si no ets tu?

Ningú estima per obligació.
I tu ho demanes.
A més, m'estàs dient que jo sóc tant estúpid
que estimo el que ningú vol?
Si jo t'estimo, o t'he estimat,
molts d'altres ho poden fer
i ho faran.
Potser és hora que analitzis
d'on bé la teva inseguretat
que no et permet gaudir de l'amor
sense patir pel futur.


La suma incorrecta

Els dos som un.

Si un més un fan dos
aleshores un és igual a zero.
Qui dels dos vols que sigui el zero?
O és que pretens ser només una meitat
i rebaixar l'altre a la meitat del que és?


La condemna futura

Sóc tant feliç amb tu.

Ara em dius això, i està bé,
però si jo sóc la causa de la teva felicitat
el dia que jo faci coses que no t'agraden
també em donaràs la culpa del teu dolor?
Jo no estic amb tu per fer-te feliç.
Si estic amb tu és per que vull.
I prou.
Si et creus que per ser feliç
jo he de fer tal cosa o tal altra,
m'he de portar de tal manera,
no hauria de dir tal cosa o tal altra
que jo hauria de voler exactament el que tu vols
en el moment exacte en el que tu ho vols,
et condemnes al patiment futur,
i al patiment present,
primer martiritzant-te per finalment
perdrem de totes maneres.


La mutilació imposada

Tu em completes.

No sóc part de tu.
No sóc part de ningú.
Sóc un tot complet que durant un temps
comparteix parts de la seva vida amb tu,
un altre tot complet.
Tu m'aportaràs experiències,
m'aportaràs coneixements,
m'aportaràs emocions
que formaran part del meu bagatge.
Però no vull un tros de tu.
Si algun dia ens separem
per seguir cadascú amb el seu camí
vull veure't marxar plena i completa
i amb bons records a la motxilla.


Els fruits ressecs

Ets la meva mitja taronja.

Les mitges taronges estan seques.
Han perdut el seu suc.
Han perdut el seu sabor.
Quan es parteix una taronja
les dues parts mai encaixen perfectament.
És com trencar un ou.
Tu ets un fruit i jo soc un fruit diferent.
Fem una macedònia!


Els contes de fades

Tu ets el meu príncep blau.

Si, l'amor dels contes.
L'amor de les cançons romàntiques.
Si busques un ideal
et perdràs tota la bellesa que passa al teu costat
tota la diversitat que s'apropa a tu
totes les grans estones amb altre gent
pensant i comparant si allò és el teu ideal o no.
Els somnis estan bé per la nit quan un dorm.
Però vols viure o vols somiar?



L'avorriment perpetu

Tu ets el que sempre he buscat.

I ara què, et quedaràs asseguda al sofà
sense fer res doncs ja has trobat el que cercaves?
Jo no sóc el final del camí.
Jo sóc el principi d'un altre.
Si només veus en mi el que buscaves
et perdràs descobrir-me el que sóc de veres
et perdràs les sorpreses i l'inesperat
en perdràs, en fi,
el que fa de la vida un procés tan interessant
tan profund
tan sorprenent
i tan estimulant.
I et perdràs tot el que segueix
en el confort de la tranquil·litat del que tens.



Diguem que vols fer una part del camí amb mi.
Diguem que vols descobrir-me poc a poc.
Diguem que vols compartir experiències amb mi.
Diguem, si vols, que em desitges.
Diguem que vols estar amb mi,
i no que em necessites.
I deixa'm anar per què pugui volar al teu costat.

Comentaris

  • Clarividència[Ofensiu]
    Singuista | 13-02-2019 | Valoració: 10

    Trobo que una vegada oberts els ulls no ens desenganyem de l'amor sinó que anem millorant la nostra manera d'estimar. I anem valorant el que realment ens acosta i ens enriqueix.
    Suposo que no t'importarà que utilitzi el teu poema amb els alumnes...
    Moltes gràcies!!!

  • Amb tanta realitat-duresa qualsevol gosa dur a terme una relació![Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-03-2015

    Perquè n'hi ha de mal encaminades i s'hi queden i n'hi ha d'il·lusionants que en llegir aquests comentaris queden com a il·lusòries. Però, sí, raó en tot tens.
    Som sers complets i no hem d'anar esperant ni complements ni necessitats, que, al cap i a la fi, parteixen d'una 'educació' romàntica que ens pot estupiditzar. Amb tot, costa. Si més no uns % de cada frase criticada -ben criticada- a vegades ajuden i potser són certs o s'hi creuen. Són recaigudes, és el voler unes ales.
    Ni models cal buscar. Però sempre em venen al cap l'Spencer Tracy y la Hepburn, no pas en Lennon i la Yoko (molt més mediàtics) o en Dalí i la Gala (extravagància i vici, i un enllaç 'diferent'). Estic tangeciant, o sigui que tanco comentari.
    Per moltes frases d'amor que no siguin les estereotipades, sinó les pròpies que cadascú troba (si les troba).

    Mena

  • D K T goria![Ofensiu]
    Joanjo Aguar Matoses | 07-09-2014 | Valoració: 9

    D K T goria!

    No hi calen més paraules.

  • Escriurésvida | 01-12-2013 | Valoració: 10

    Sóc nova aquí, i no entenc molt d'açò, però me enamorat dels teus escrits. Espere algun dia escriure tan bé.

  • Excel•lent [Ofensiu]
    Salloro | 10-05-2013 | Valoració: 10

    M'han encantat les teves paraulas... tens tanta raó

  • Bones reflexions, però...[Ofensiu]
    Anònim | 16-10-2012

    a vegades li busques els tres peus al gat.

    Per exemple, amb la frase "Tu ets el que sempre he buscat." dius que "I ara què, et quedaràs asseguda al sofà
    sense fer res doncs ja has trobat el que cercaves?"
    , però potser el que es cercava era una companyia en aquest camí anomenat vida. Però vaja, tampoc no cal capficar-s'hi massa... El cas és que m'has fet reflexionar, i això només pot voler dir una cosa: bon relat!

  • l'amor sense la posessió[Ofensiu]
    liudmila | 15-12-2011 | Valoració: 10

    i el camí d'independència... M'ha agradat la seva reflexió de logica que domina les emocions...

  • Bona reflexió...[Ofensiu]
    free sound | 14-12-2011 | Valoració: 10

    ...per seguir pensant...
    Bonic final:
    I deixa'm anar per què pugui volar al teu costat!!!
    Escrit fa temps,
    versos d'entretemps,
    quelcom millor que passatemps!!!!
    Felicitats!!

  • molt bo[Ofensiu]
    Espiral | 05-11-2011 | Valoració: 10

    que cert tot i que ben expressat
    m'agrada com has trencat els tòpics, les frases típiques, exagerades i sentimentals!

  • molt bo[Ofensiu]
    kika Ferrer Panisa | 25-06-2011 | Valoració: 10

    tens tanta rao mentres ho gellia anava afirmant amb el cap tens tota la rao
    m'encanta
    felicitasions
    kika

  • Em quedo amb el darrer vers.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-01-2011 | Valoració: 10

    I jo em pregunto... perquè no vaig llegir abans aquest relat?

    Potser ara seria diferent...

    Molt , molt bo, entenc que tingui tantes lectures!
    Salutacions,
    Núria

  • Una cosa és amor i l'altra dependència[Ofensiu]
    Magrat | 27-05-2008

    Totalment d'acord amb les explicacions que dones a aquestes frases. Cadascú és responsable de la seva pròpia felicitat, no es pot deixar en mans d'algú altre.

    A vegades (moltes) es confon l'amor amb la dependència...

    Amor és sentir-se feliç simplement pel fet que l'altra persona existeix, deixant que sigui ella mateixa lliurement. Dues persones completes que decideixen construir alguna cosa juntes, res de mitges taronges ni necessitats malaltisses.

    Felicitats i fins aviat!

  • gypsy | 27-05-2008


    - Els dos som un, només en comptades ocasions que tenen a veure amb la carnalitat i prou.

    - Sóc feliç amb tu, és pot dir, però sempre des de l'efímer, aleshores està bé.

    - Jo tampoc vull ser el tros de ningú, sóc jo sola, pel bo i pel dolent. Em comparteixo simplement.

    - La 1/2 taronja és una enganyifa romàntica, però és romàntica, encara que sigui mentida.

    - Vull viure i vull somiar, les dues coses, sinó no escriure bajanades que pretenen ser poesia, això inclou el somni dels prínceps blaus inexistents, però somiables.

    Es poden admetre algunes llicències, treure-li practicitat a la vida, per fer-la més bella, és un art, també, no ho creus?

    Gràcies per la recomanació, m'ha fet reflexionar.


    gyps

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Naiade | 01-06-2007 | Valoració: 10


    Has posat nom a moltes frases que és diuen de vegades, sense analitzar el seu significat, son frases fetes que surten en moments determinats, potser per rutina o mandra a buscar-ne de noves i més adients. Si ens aturéssim a pensar o analitzar el seu significat, com tu has fet, segur que no les diríem.
    Un relat enriquidor que sens dubte ens farà pensar avanç de tornar a dir alguna d'aquestes frases tan tòpiques.
    He fet un bon descobriment llegint-te i de boigboig, no en te'ns pas res.

    Una abraçada de Naiade

  • merci![Ofensiu]
    perunforat | 31-05-2007

    Bona nit...Avui he descobert aquestes paraules, de fet...ara ja, no recordo com, però les he trobat. Crec que fa temps algú m'hauria d'haver dit el que tu has escrit, fa temps que cerco aquestes paraules tan reals i punyents per ser i seguir sent com som.
    Avui...m'has donat una gran lliçó, m'he imprès el poema que m'enduré a casa quan a les 12 plegui de treballar...Serà com el retorn de la carbassa i la desaparició de les sabates de cristall!
    M'hagués agradat escriure-ho jo...però encara he d'aprendre moltes coses...
    M'enduc les teves paraules durant un temps!Te les tonaré quan ja siguin meves...

    Raquel

  • * macedònia *[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-01-2007 | Valoració: 10

    Quanta certesa en aquestes paraules!
    Perquè estimar on significa deixar d'existir per l'altre, ni pretendre que l'altre abandoni la seva vida per tu... sinó unir-se i compartir els passos plegats, formant un conjunt de dues unitats completes: una macedònia d'enteres taronges! jejeje

    Potser és hora que analitzis
    d'on bé la teva inseguretat
    que no et permet gaudir de l'amor
    sense patir pel futur.


    Molt bona aquesta... i crec que sovint l'hauria d'analitzar per mi mateixa...

    Els dos som un
    Si 1+1=2 --> 1=0... qui dels dos deixa d'existir?

    ...perquè ningú ha de deixar de banda el que és... ningú a d'abandonar ni renunciar a la seva persona... sinó que els dos uns, fan dos units; però dos sencers...!

    Formaràs part del meu bagatge
    i al viatjar pel meu camí, respiraré l'aire que vas donar-me i que em proporciones amb les teves experiències, els teus coneixements i emocions...

    Si busques un ideal
    et perdràs tota la bellesa que passa al teu costat

    perquè buscaràs amb ànsies allò que desitges, mentre no t'adones de tot el que passa al te voltant, i ho deixes perdre sense ni percebre-ho tan sols...

    Els somnis estan bé per la nit quan un dorm.
    Però realment, cal viure.


    Vola al meu costat, sense necessitat de caure quan jo m'allunyi...

    perquè dependre d'una altra persona, és obligar-la a renunciar a la seva llibertat i tallar-se les ales a un mateix...

    Una lliçó magistral...
    Felicitats per aquestes reflexions de les fronteres entre l'amor i les cadenes.

    ens seguim llegint per aquí,
    Gemm@


  • Sense paraules[Ofensiu]
    jOaneTa | 20-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat, veus l'amor d'una forma diferent, es pareix al meu punt de vista i això ha fet que trobi aquest poema especial. és preciós. Un petó.

    jOaneTa

  • que guapo[Ofensiu]
    AnNna | 09-06-2006

    m'agrada! :)

  • després d'un comentari tan llarg...[Ofensiu]
    Baiasca | 07-04-2006

    ... que sincerament no he llegit...
    Et dono les gràcies pel que m'has escrit a mi!! Feia temps que no rebia comentaris, i avui n'he rebut tres de cop! :D Jijii

    Doncs res, que chapó...
    un: Manual de l'amor sa
    Això s'hauria de repartir a tothom per que la gent deixi d'esclavitzar-se amb l'amor!!

    M'agrada veure que no soc l'única que no vol ni dependre d'algu, ni que depenguin d'ella... buf, quin agovio... :S

    Petons

    Yas

  • Et contesto el comentari, et retorno la crítica :)[Ofensiu]
    aiguademar | 05-01-2006

    De principi dir-te, que m'he llegit tot el teu comentari, agraïnt que em critiquis. Si exposo les meves "obres" (per així dir-ho), no ho faig perquè la gent es limiti a dir "què maques que són" perquè per això, i sento dir-ho així, tinc a ma mare, que elles, les mares, sempre saben dir res fent veure que es diu tot (ella també em critica però bé, no me n'aniré del tema). Així doncs, t'agraeixo com t'he dit, que em critiquis si cal, fins les comes i punts que notes que manquen o si més no, que sobren.
    Respecte al meu "poema", Espurnes de temps, tens raó que men vaig del tema, potser perquè arribat a un punt, i amb tantes idees que em roden pel cap, o bé per l'edat i el toc d'inmaduresa o per les ganes d'amollar-ho tot a cada moment, perdo el punt de partida i mitjançant tòpics com tu bé dius, intento enganxar les idees.
    Parlo de somiar, però has de saber que m'encanta viure, i no crec que la vida sigui un compte de fades (com he pogut llegir al teu poema, amb altres paraules que més endavant ja et comentaré). Així doncs, sabent amb certesa que toco terra firme em permeto parlar de somnis, potser perquè tinc moments a la vida en que necessito pensar que hi ha un més enllà, per poder així allunyar-me de la duresa de la realitat que m'envolta i que ens envolta, a tots i cada un de nosaltres. I l'únic recurs que trobo ara per ara, és tancar els ulls i mirar de visualitzar un món més utòpic, la meva vida sense mal. Abans de tot ixò però, acostumo a tirar endavant amb tot el que s'em planta, però aquí tornaria a anarme'n del tema, i no ve al cas.
    Respecte a les faltes d'ortografia, sóc una mica descuidada i per rematar-ho no tinc corrector al meu ordenador (s'ha encapritxat de que no es pot posar, i no em deixa). Són faltes que si m'hi fixés les voria, així que agraeixo que les destaquis per no tornar a cometre el mateix error en un nou escrit o sense anar més enfora a la llista de la compra (bé, aquí no caldria), a una nota per algú o pels treballs de classe.

    Em dius que parlo d'un tema molt tractat. Les maneres són diferents, però diguem, no parlem tots del mateix? Ja sigui de la vida, el pas del temps o el nostre passat. Tot acaba siguent el mateix i a tot se li podria trobar un mateix vincle que seria el que observem, el que potser ens preocupa; el que deixem enrrere pel pas del temps i fa que anem perdent la vida. De totes maneres intentaré motivar-me en temes més "originals" o potser, menys tòpics.

    I ara, em poso les ulleres i faig de crítica inexperta. Poc a poc n'estic segura de que aniré aprenent.

    Em sembla molt sincer el teu poema, però aniré primer a les crítiques que les tinc rodant-me pel cap i acabaré amb els afalagaments (sincers, per suposat) per així deixar-te un somriure, o almenys intentar-ho, i que em puguis "recontestar".
    Diguem que tu parles d'un tòpic, una relació d'amor, però de la forma més "no tòpica" (ara no tinc cap paraula que encaixi i m'agradi. Diguem, original.
    El fet de donar-li la volta a la truita, i enlloc de parlar de lo màgic i encantador de l'amor, parlar de la realitat d'aquest, fa que sigui un text molt més realista i positiu. Enganar-nos a nosaltres mateixos parlant de la melmelada d'amor, no és més que complicar la roptura i a l'hora d'aquesta (que no és que en desitgi cap) la parella es trenca i la persona a nivell individual també. No sabem seguir el nostre camí un cop hem desfet un nus i per tant trobo molt enriquidor el poema pel fet de que et fa veure el que realment és.
    És molt bò que es parli de portar una relació a mitges, una història compartida un amor a pars.
    Per què no ser els dos, sens falta d'haver de dir "som un, la nostra unió".
    Hi ha un vers que em dono el luxe de resaltar una coseta que potser jo canviaria, rectifica'm si no és així:

    Segons el poema:

    Els dos som un.
    Si un més un fan dos
    aleshores un és igual a zero.
    Qui dels dos vols que sigui el zero?
    O és que pretens ser només una meitat
    i rebaixar l'altre a la meitat del que és?


    Segons la meva opinió:

    Els dos som un.
    Si un més un fan "un"
    aleshores un és igual a zero.
    Qui dels dos vols que sigui el zero?
    O és que pretens ser només una meitat
    i rebaixar l'altre a la meitat del que és?

    Finalment he mesclat les crítiques i afalagaments en un sol paràgraf, m'ha sortit de dins i no ho he sabut classificar, tampoc calia.

    Crec, i si no vaig errada, que ja t'he respòs a tot.

    De totes maneres m'ha agradat molt el teu poema, allà on parla de l'amor de contes, quanta veritat!O del fet de apropiar-se de la parella, quan no és així. Jo abans de ser parella, novia, dona o el que sigui, soc jo, individu humà, independent i únic. (i això d'únic no ho dic amb tò burleta, ni sobrat)


    Agraeixo de tot cor una crítica tant sincera, al cap i a la fi tinc 16 anys i una vida per apendre'n!Gràcies a les crítiques, constructives això si, és com se n'aprèn.

    Penjaré nous textos, aviam si són menys tòpics, tot i que ho dubto. Deu ser la edat que estic passant que estic començant a conèixer el món i la problemàtica de la vida.


    Fins a la pròxima, una abraçada!

  • Ostres![Ofensiu]
    c | 02-01-2006 | Valoració: 10

    que bé ho expresses! ho dius amb tanta sinceritat... i és que és veritat, jo odio aquestes frases... però la manera com has dit el perquè i amb la manera com ho dius, amb hironia... m'ha agradat... jeje

    fins una altra!

    salut!

  • no hi han 11? te'l mereixes[Ofensiu]
    estel | 09-10-2005 | Valoració: 10

    ahhh!!!
    fot ràbia la simplicitat en què escrius i lu bé que està!!! M'he estat partint una bona estona, tu ets d'aquells dels llibres d'autoajuda que realment es vendrien... jajajaj encara ric, què bo, què bo!
    Salut i revolta popular!

  • perdona per l'expressió pero..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 15-09-2005 | Valoració: 10

    Putu boig! tot lo teu es una barreja d'ironia, i humor..jajajaja! només llegir els teus comentaris al forum, ja m'estava partint..xDDDDDDDDDD
    Que bo.. bé, pus esu..xDDDDDDDD
    ai. es que tinc akest titol aqui i buf.. es tan tan..xDDDD rebuscat!!
    Petons

  • M'ha sobtat el titol[Ofensiu]
    onades | 12-09-2005

    ... i el poema més, expliques unes quantes veritats, sobre las frases i el més important sobre els sentiments, m'ha agradat la teva forma d'analitzar, directa i clara, llegir-lo ha estat aprofondir en aquelles coses que a vegades veiem desde dalt.

    Gràcies

  • Hola boig![Ofensiu]
    Leela | 12-09-2005

    Sóc nova per aquí. M'ha cridat l'atenció el títol del teu poema.
    Només volia dir-te que m'ha agradat molt. Tens molt raó amb el que dius però de vegades els sentiments són tant forts que realment pensem que som la mitja taronja de l'altre o que sense aquella persona no podem viure...
    Et seguiré llegint!

    Petons!

    Leela

  • BoOnAS![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 12-09-2005

    Mai t'havia llegit... senzillament he obert el nom de boigboig per simple curiositat... m'ha cridat l'atenció el nom (ja que qui no t'he el seu xic de bogeria?) Bé, no et comento per dir quelcom del teu nom, et comento perquè ja que a la teva biografia has posat que volies critiques contructives doncs t'haig de dir que... bé, que no tinc res a dir! Si aquest relat m'encanta! i estic d'acord amb tu! no hem de lligar l'altra persona a nosaltres mateixos, senzillament l'hem de deixar caminar al nostre costat, recordar-li que l'estimem però sense que se senti obligada a estimart-te ella també. Sobretot m'ha agradat la part del final, la conclusió.
    Jo també estic fent un relat sobre mites i volia fer més o menys igual que tu però amb un toc humorístic.
    Et seguiré llegint! Petons, Salut i Festa!!!

    -- Bruixa Vermella --

  • Vull compartir sorpreses[Ofensiu]
    somriure | 11-09-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu poema, sobre tot la part final , jo penso el mateix saps i te diria això, pero tb penso que no és incompatible amb el que diu en la primera part, dir que no podes viure sense algú pot interpretar-se de maneres ben diferents a una comndena, fer mamí junts, desitjar, compartir descobriments i sorpreses cada dia amb algú es viure experiències úniques i mentres les vius no voldries fer una altra cosa ni viure sense gaudir d'allò.Petonssssssss

  • Boig![Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 11-09-2005

    aix...
    Hola ! MmMM..estic apunt de publicar un relat nou...espero que t'el llegeixis també..:) mm m'agradaria coneixe't més, si no es cap molestia, i tens correu electronic(em refereixo a msn..o algu aixi erp le'stil epr pdoer parlar) agrega'm a :
    NURIA_SKA@HOTMAIL.COM
    Ja t'he dit, si no t'es cap molestia.
    els teus relats son preciosos, m'encantes...Un peto ben fort, fins la propera...!!

    La frase ... A L'ATZAR AGREIXO TRES DONS...** es la meva manera de signar els comentaris i relats que publico, es una frase que m'agrada molt.^^


    A l'atzar agraeixo tres dons; haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida

    T'estima; Núria...

  • Boigboig...[Ofensiu]
    Queca | 11-09-2005 | Valoració: 9

    Aquest relat teu m'ha recordat un llibre que ronda per casa meva que duu per títol: "Conflictes avançats de la parella", no sé si l'has llegit, però la temàtica ve a ser la mateixa. Vaig riure molt lleigint-lo, com també ho he fet amb el teu, tot i que més que riure, somriure, i anar assentint a cada frase. Estic completament d'acord amb la conclusió final.
    Estima, però sigues tu mateix!!
    Un petó boig!!

  • Oooo..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 11-09-2005

    es bonic!molt bonic! sincerament fa que alguna cosa extranya et repassi la columna a dalt i a baix...M'agrada molt com escrius.

    Boig! moltes gracies per llegir-te els meus relats, ets, la segona persona que hi fa algun comentari, senzillament, agraeixo que em diguis tot allò...ara...quan escrigui miraré més l'ortografia, si et puc dir una cosa, escric tant rapid perque ...a mi l'inspiració em dura poc més de 10 minuts, i de vegades em poso bastant nerviosa.
    La frase...NO DEIXIS MAI DE SOMRIURE ... aixo farà que le'stat es faci més fort...
    Vaig formar la frase malament, amb aquesta frase volia dir que si MAI DEIXES DE SONMRIURE l'estat es farà més fort i es girarà altre cop cap a tu...

    SImplement demano disculpes, i prego que, no em jutjis pels meus errors i les faltes d'ortografia, ja que no m'agradaria perdre a un critic com tu.
    Res més, SALUT! i molt petons!

    A l'atzar agraeixo tres dons; haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida.

    Núria...

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de boigboig

boigboig

33 Relats

191 Comentaris

138296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.