Déu escanya, però no ofega

Un relat de: Serji
La monotonia d’aquell poble perdut al bell mig de Catalunya n’era l’element principal. Si per alguna cosa destacava aquella petita localitat era per la poca afluència de turistes que tenia al cap de l’any. Segons els informes de l’ajuntament, al llarg de tot el 2018 només s’havia registrat la visita de dos turistes holandesos, que resultaren ser una parella de mitjana edat que s’havia perdut per la carretera. La poca popularitat del poble era quelcom que realment preocupava als seus habitants que, sempre que podien, aprofitaven per reivindicar la seva procedència allà on anaven. Múltiples mesures per fer conèixer a la gent l’existència del poble en qüestió van ser adoptades en el ple de l’ajuntament de l’últim any; es calcula que aproximadament el 50% de les ajudes econòmiques rebudes de la Generalitat van ser empleades en promocionar a les televisions xineses la localitat i els seus escassos atractius —que, val a dir, no anaven més enllà d’una placa inaugural amb la firma del President de Catalunya i un parell de pedres mal col·locades a la intempèrie que restaven immòbils des de la Guerra Civil—.

Per sort o per desgràcia d’aquell petit poble, la primavera de l’any posterior als catastròfics estudis anteriorment mencionats va ser tempestuosa. Arreu del territori nacional multitud de tempestes intenses van succeir-se amb abundància, en un fenomen quasi mediàtic que els mitjans anomenaren “la Tempesta del Mil·lenni”. Semblava que alguna cosa greu havia de passar, i així va ser. En un dels ruixats habituals, una columna de llum de dimensions colossals va connectar el cel i la terra, i un cataclisme estrepitós va explotar en el cel. Qui sap si va ser cosa de la probabilitat —de ben segur que els més estudiosos així ho afirmarien—, o va ser quelcom que el destí havia planejat; la qüestió és que aquell llamp va anar a petar justament al terme municipal d’aquell petit poble perdut al bell mig de Catalunya. Quan la tempesta va haver amainat, els veïns més curiosos s’amuntegaren ràpidament a l’hipocentre dels fets. L’impacte del llamp contra el terra havia provocat una escletxa profunda, d’uns cinc metres d’amplada, que dividia el planeta en dos. Aquella mateixa tarda, l’alcalde del poble decidí convocar un ple extraordinari a l’ajuntament, en el qual s’enllestiren les qüestions formals per sol·licitar a la UNESCO el reconeixement del poble com a patrimoni mundial de la humanitat, al·legant que allà s’hi havia succeït un fet històric que canviaria el transcurs de l’ésser humà. Després de rebre el document de conformitat de l’organització, s’instal·là en el lloc dels fets una placa que resava: "En el present lloc impactà el llamp que dividí la Terra en dos". A sota, en lletres més petites, "Punt d'interès turístic inaugurat pel President de la Generalitat, el 29 d’abril del 2019". El trimestre següent, un grup de veïns presentaria a l’ajuntament una instància per incloure una segona placa en xinès, al costat de l’original, però la iniciativa no prosperà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Serji

Serji

4 Relats

4 Comentaris

456 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tinc twitter (@mirinelblog) i poca cosa més. Sentit de l'humor, potser. I força gana, ara mateix.