Autobiografia anònima

Un poema d’un repte al que també vaig participar. Un bon poema on transmets el moment, copsant amb destresa una sensació que sens dubte només es capta sabent llegir el quadre. A veure si publiques més sovint!!
Una forta abraçada

aquest quadre sempre m'ha agradat i estic d'acord amb la teva autobiografia: la malenconia, la mirada buida...
m'alegro de tenir temps de llegir-te

gloria

Si abans ja ho feies amb la prosa, avui ha estat per aquest poema, elegant, precís i cru, que reflexa exactament l'estat d'ànim d'algú, en aquest cas una dona, que cerca ansiosament que desaparegui la grisor de la seva vida i l'apatia que l'acompanya.
Al meu parer, és molt difícil aconseguir aquesta precisió de versos que puguin ser inspirats a través d'una imatge, i penso que tu ho has aconseguit amb escreix.
Et coneixia algun poema, però crec que et resisties una mica a seguir-nos ensenyant la teva ànima de poeta. Ara penso que, de mica en mica va sorgint, i estic segura que en el futur ens seguiràs regalant versos que, com aquests, ens impactin per la seva profunditat.
Una abraçada ben gran, Núria!

l'ambient del quadre. Una imatge de soledat infinita, de manca de perspectives, de deixadesa. I com a única esperança, la beguda que, al menys atordeix per un moment la desesperança.

Un poema molt ben escrit, com tot el que tu fas, amb cura i mestria.

Petons a tots

Hi ha molta tristesa en els versos. Li dones a la model uns sentiments, per no deixar-la caure en la inconsciència de l'embriaguesa, però, és clar que assoleix aquest estat, i el teu preciós poema és com el quadre nítid i profund.
Uns versos descriptius, que ens fan entrar el pensament del pintor i de la model, i tu, poetessa, ho has copsat i reflectit amb tot el sentit.

Gràcies Núria per regalar-nos aquest poema.

Una abraçada plena de bones vibracions.

Núria

com d'altres pintors de l'època, en aquest cas ens mostra,una dona sola bevent en un lloc poc recomanat. un imatge, en aquells temps una mica escandalosa.
El teu relat capta, la tristesa l'angoixa del personatge que glop a glop adquireix l'embriaguesa per fugir del món que l'envolta.
Enhorabona
avant

Unes paraules molt ben escollides per acompanyar aquesta imatge.

M'ha agradat!

Salut!

autodestrucció, evasió o fugida d'una realitat que ens oprimeix.

Qui estigui lliure de caure-hi alguna vegada en la seva vida que llenci la primera pedra.



(des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que no s'em valorin els meus)

Amb poques línies has aconseguit, Nuria, envoltar de significat la imatge, subratllar la transcendència de les diferents tonalitats que apareixen en el quadre, emmarcar la vida de la protagonista dins un context més ampli sense deixar de banda cap detall dels que ens ofereix el pintor, ans al contrari dotant-los de rellevància: ets una observadora atenta!

Ah! I el meu penúltim relat ja apareix al quadret "Relats de l'autor", ho va fer juntament amb el darrer, tots dos de cop. Quins misteris, noia! ;-)

T'envio una abraçada,
Unaquimera

Uns versos completament identificats amb la imatge que vaig penjar al repte.

Una poesia que "bec sense pressa, pausadament, lentament..., glop a glop, per assaborir bé cada un dels seus versos.

Endavant amb la poesia!

Pilar

unes paraules més encertades per descriure l'avorriment, el desencís i les poques ganes de viure d'aquesta dona que cerca en la beguda, una sortida a la seva inquietud.
Gràcies Núria, pel que estic aprenent de tu.
Un petó.

Com un imant el títol del teu poema m'ha portat a llegir-lo amb avidesa. Has sabut crear un ambient especial on la solitud, la tristesa i el desencís intenten consolar-se amb l'alcohol. Els colors també juguen un paper important a la primera estrofa que dóna una entrada força impactant al poema. I els darrers versos, molt intensos conceptualment, expressen la culminació de la desesperació del personatge.
Una interpretació fantàstica d'aquesta imatge femenina tan ben trobada.
Poetessa, et felicito!

Mercè