Un Nadal sense tu (A poc a poc)

Ostres tu! És preciós! M'encanta! Records, fotos, imatges, rialles, tot de pensaments i sentiments que sempre queden d'una persona. Imatges de moments que vau passar, records de rialles que us van fer somriure tant... Perfecte! Ia més, m'encanta la "musicalitat" que li dónes al poema, el ritme suau, que amb la rima, entona una melodia perfecta!

De debó, l'he trobat genial!

m´agrada... perquè és nu de recursos excessius i exhibidors de bellesa literària...
m´agrada... perquè no intentes fer un espectacle llarg i poètic aprofitant que parles de l´etern tema tràgic de la pèrdua del pare o de la mare...
m´agrada... perquè és vagament gasós... com són els RECORDS que es van suavitzant en la llunyania del temps...
ànims i a seguir alimentant-nos amb les teves creacions...
gràcies pels teus supergenerosos comentaris
una braçada, un petó i un bon Nadal!!!!!

Un pare sempre ens deixe instans meravellosos per recordar-lo, son moltes hores viscudes. Molt ben escrit.

amb les paraules quan busques explicar sensacions. I jo, lector, que interpreto aquests signes puc acostar-me al sentiment que amaguen. Mua.

Tens també el meu vot !

De tots els que he llegit, és amb el que més m'hi identifico i, a més, ho has sabut explicar molt bé, tan bé que m'he emocionat i tot. És un bon poema del amor i el record!!

En els petits detalls és on més trobem a faltar a les persones que ja no hi són.
Però malgrat la seva absència viuen en el nostre interior, formant part de nosaltres mateixos.
M'ha encantat el teu poema, tan tendre i ple de sensacions. Felicitats!
Et dono el meu vot.

Cadència suau. Imatges. Cares. Paraules. Gestos. Rialles. Colors. Moments. Sensacions. Desigs. Nadals. Tu. I sense tu.
Entranyable i tendre, homenatge sincer als que foren part activa en la nostra vida i que, d'alguna manera, mai deixen de ser-ho. I qui en vulgui una prova, que torni a llegir el teu poema.
Com diu en Xavier Valeri, tens l'impagable do de saber arribar al lector.
Gràcies. Aquí tens el meu vot.

Vicenç

PD: lamento el retard. Altrament potser hauria aconseguit tenir l'immens plaer de remetre't el comentari núm. 100. He tingut, però, l'immens plaer de remetre't el núm. 102.

és un poema molt tendre

felicitats

hola shuhua!
aquest poema és preciós de veritat!
És que no trobu ni les paraules adients per descriure'l. És veritat que quan ve el Nadal recordem aquells éssers estimats que ja no hi són...
També t'escric per dir-te que ja tinc publikada la 1a part dels meus relats vampíriks, així que quan vulguis t'hi pots passar a fer un cop d'ull :P.
Gràcies per escriure tan bé!Una abraçada: mistika.

Glòria, és preciós. Vas desfilant els records que t'acosten a la memòria del teu pare poc a poc, amb serenor. Amb tristesa continguda. De debò, m'ha emocionat. Un petonàs, que te'l devia de feia dies!