La carabassa

... la teva setmana ja va passar... com vaig dir-te (diria que t'ho vaig dir...) segueixo llegint-te i comentant-te.

La veritat, és que el fet d'ecriure-ho amb medieval, li dóna un to diferent i que tot i que costa una mica m'agrada.

No he acabat d'entendre gaire bé el final (potser també és perquè ja començo a estar una mica cansada de tot el dia...) però... al final, ¿representa que primer fingeix parir al fill del seu marit (dissimulant amb una carabassa) i després, segons més tard, pareix el fill de veritat el qual amaga per evitar acusacions?¿?
És que m'he fet un embolic... (jejeje)

Apa! que vagi bé!
Gemm@

Es torna a repetir el registre històrico medieval i per tan començo a veure que la temàtica baixmedieval i moderna t'agrada ja que l'uses sovint en els teus relats. Com ja he dit, repeteixo, ets una rondeillaire i t'agrada contar... explicar.

Aquest es un relat curiós i divertit i saps usar molt bé el context històric i l'estructura i registre propi del llenguatge medieval, i això es força difícil de fer, es un excel.lent exercici literari i històric. I a demés tens una forma molt precisa de veure la part humorística i sovint ens fas al lector picades d'ulls i ens convides a descobrir-les, fent-nos particeps del relat.

t'ha quedat molt realista el llenguatge, i el tema es molt interessant. M'alegra que hagis escollit una història que no acavi tràgicament que es veu que era el més habitual, això li dona un toc divertit. De totes maneres ara entenc el teu comentari, sobre les bruixes, pero en el meu cas parlava més aviat d'una sanadora o trementinaira. En vaig llegir un article i eran força respectades a les zones del Pirineu no fa pas tants anys.

És enginyós i divertit. La trama s'entortolliga fins a fer-se difícil de desxifrar, però segurament això ajuda encara més a que sembli un text antic.

Hola shuhua!
He vist els 2 teus nous comentaris i no me pogut aguantar d'escriure't. Bé 1r et comentaré aquest genial conte. Et volia dir que no ma costat gaire entendre'l ja que m'estic llegint Curial e Güelfa en català antic i ja m'hi estic acostumant, de llegir així. M'ha agradat perq sé que aixó d'akusar d bruixeria era molt normal i que akesta dona va ser molt enginyiosa. També dir-te que tinc familia que es diu Orriols de cognom jeje.
I ara et vull donar les gràcies per estar tan "engantxada" a Odet i per fer-me aquests comentaris que son tan especials per mi. Q potser no eh, però ami em sembla q des del principi hi ha hagut un feeling entre nosaltres dues deixan apart d'edat. Perq no et perdís tan dir-te que en teoria el diàleg de ell i ella no forma part d'Odet, però si que hi existeix un gran paral.lelisme :D. No em pensava que algu es donaria conte, però bé veig q tu si :D.
I ja no m'enrollu + que em faré pesada i tot.
Doncs això que moltes gràcies x tot i que aviat tindràs noves noticies de la nostra amiga Odet.
Molt petons: Místika.

canviar a un fill x una carbassa, realment es una cosa que es necessita molta imaginació x a veure-ho.

magradat molt, de debó

llibertat x les carbasses oprimides!!

FRAN's

m'agrada molt el teu relat, a mi no em costa gaire llegir el català antic, per les meves investigacions damunt els processos de la Inquisició mallorquina als conversos i estic familiaritzada. Un dia faré qualque relat damunt les animalades que varen fer els senyors inquisidors de Mallorca.

El text més o menys s'entén, però quan a la trama que hi ha dessota, jo també em faig la mateix pregunta que el Xavier: va donar la carabassa a l'home perquè l'anés a enterrar i mentrestant paria una nena que va resultar morta?
Pel que fa al text, t'he de felicitar. Ara fa temps que no he llegit cap facsímil d'aquests antics amb català complicadet (per un treball d'Història del Dret vaig llegir un llibre de Lluís de Peguera sobre Les Corts de Catalunya [com es constituïen, tot el protocol amb el rei, etc. etc.], en català també antic). De totes maneres, m'ha semblat molt ben recreat; el sol fet d'intentar-ho és un art.
Una forta abraçada,

Vicenç

PD: Molt tendra la foto!!

Si a tu et costa entendre'l, imagina't llegint les transcripcions dels casos que Lluís Orriols va recollir en "Les bruixes segrestades". No sé ni la de vegades que m'ho vaig haver de llegir. I la dificultad no només consistia en esbrinar el català medieval, sinó en entendre una història com aquesta, que més rocambolesca no pot ser. Per aìxò (i perquè volia saber si n'era capaç) vaig voler imitar l'estil medieval... només una miqueta.