La carabassa

Un relat de: Shu Hua

Aquest conte està extret del llibre "Les bruixes segrestades", de Lluís Orriols i Monset, on s'explica uns processos reals de bruixieria esdevinguts l'any 1619. Les històries que s'hi expliquen són ben esfereïdores, però no totes. Per exemple, el cas contra na Angela Parolera no arribà gaire lluny ni ningú prengué mal. A més, la història de la dona que parí una carabassa és tan absurda que cap de nosaltres (relataires amb imaginació desbordada) se la podria haver inventat.
He intentat fer veure que escrivia en català medieval, això ho fa una mica més dificultós per entendre'l, però espero que us agradi.


LA CARABASSA

Us ho explicaré tal y com la mare mia m'u va explicar en a mi, com si fos un conte, però és real y ben real. Tot ocurrí quan jo só petita y u sentí a dir de lo poble del costat al meu, de l'Squirol, on hi havia unes dones acusades de bruxas; mare y filla, totes dues llevadoras, ques deien Angela Parolera.
A part vos diré que moltas donas acusades de bruxas eran llevadoras, y açós es feia per lo molt normal que era que los minyons i minyones nasquessin morts. A algú se li avia de donar la culpa, no?
Doncs sestava na Angela Parolera y sa mare, que si eran bruxas que si no, perquè havien ajudat a parir una carabassa. Montserrada Torrent ne era la mara, dona de Pere Torrent, el qual, en lo matí que sa dona es posà de part, anà a avisar Caterina Vilarona, dita la Teixidora y Joana Antentes, que tenia més part en aquesta història que ella matexa no s'u pensava. Resultà que, en arribar totes dues dones, lo marit, en Pere Torrent, els digué que sa dona havia parit una minyona morta y que ell l'avia soterrada allà en lo hort, prop de les sebes, tota embolicada en draps tacats de sang, que no si veia què hi havia a dins. Lo marit hagué de marxar a treballar y dites Teixidora y Joana Antentes s'i quedaren a acompanyar y ajudar y decidiren anar a veure què hi havia enterrat al hort, tal y com els demanà el mateix Pere Torrent, perquè ambduas eran convençudas que la partera no navia tret la placenta. Aquesta dita partera, Montserrada Torrent, no volia de cap manera que hi anassen, però elles ho van fer y van descobrir la carabassa.
Ques açó -deien- de parir una carabassa? Y li preguntaven a na Angela Parolera, que anà a veure la dita Montserrada Torrent lendemà del part. Dies més tard, totes acusadas y empressonadas, la partera confessà que lo fill que duia a las entranyas no era de lo seu marit, sinó de en Montserrat Antentes y que lo seu marit sabia que lo fill no havia de naixer abans duns comptes que ell se avia fet. Y com que els nous mesos se acompletaren tres mesos abans que els comptes del dit marit, la dona sua fingí que paria una criatura abans de ora, de sis mesos y envià lo marit a lo hort per a que la enterrés y ella, mentrestant, anava parint la minyona morta i la anava a deixar a ca na Angela Parolera, però no hi era y la dexà més amunt, amagada entre unes rocas.
Totes acusades van tenir sort, perquè ninguna no fou condemnada, y açó que lo maleït caçador de bruxas s'i havia apropat. Però és clar, ell ma buscava en a mi y nom va trobar. No aquell, sinó lo dit Tarragó, quem volia mal però que no li va sortí bé.
La mara mia me explicava aquesta història del part de la carabassa, però el que no só és si, finalment, lo marit de la dita Montserrada Torrent la matà o la deixà córrer, ben entès que, al cap y a la fi, ella li posà banyes y ben posades. Lo dit caçador de bruxas, a més dellas, acusà Margarida Templat, àlies Arnissa, muller de lo sastre, però tampoc a ella no la varen condemnar de res. No com daltras donas ací a prop, que en cada poble poch més o manco, n'i a una o duas que han sigut penjadas.

Comentaris

  • Tot i que...[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-04-2005

    ... la teva setmana ja va passar... com vaig dir-te (diria que t'ho vaig dir...) segueixo llegint-te i comentant-te.

    La veritat, és que el fet d'ecriure-ho amb medieval, li dóna un to diferent i que tot i que costa una mica m'agrada.

    No he acabat d'entendre gaire bé el final (potser també és perquè ja començo a estar una mica cansada de tot el dia...) però... al final, ¿representa que primer fingeix parir al fill del seu marit (dissimulant amb una carabassa) i després, segons més tard, pareix el fill de veritat el qual amaga per evitar acusacions?¿?
    És que m'he fet un embolic... (jejeje)

    Apa! que vagi bé!
    Gemm@

  • Coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 24-04-2005 | Valoració: 8


    Es torna a repetir el registre històrico medieval i per tan començo a veure que la temàtica baixmedieval i moderna t'agrada ja que l'uses sovint en els teus relats. Com ja he dit, repeteixo, ets una rondeillaire i t'agrada contar... explicar.

    Aquest es un relat curiós i divertit i saps usar molt bé el context històric i l'estructura i registre propi del llenguatge medieval, i això es força difícil de fer, es un excel.lent exercici literari i històric. I a demés tens una forma molt precisa de veure la part humorística i sovint ens fas al lector picades d'ulls i ens convides a descobrir-les, fent-nos particeps del relat.

  • BRUIXES[Ofensiu]
    NEULA | 17-02-2005

    t'ha quedat molt realista el llenguatge, i el tema es molt interessant. M'alegra que hagis escollit una història que no acavi tràgicament que es veu que era el més habitual, això li dona un toc divertit. De totes maneres ara entenc el teu comentari, sobre les bruixes, pero en el meu cas parlava més aviat d'una sanadora o trementinaira. En vaig llegir un article i eran força respectades a les zones del Pirineu no fa pas tants anys.

  • quina feinada![Ofensiu]
    XvI | 31-01-2005

    És enginyós i divertit. La trama s'entortolliga fins a fer-se difícil de desxifrar, però segurament això ajuda encara més a que sembli un text antic.

  • Molt interessant!!i.....[Ofensiu]
    mistika | 24-01-2005 | Valoració: 9

    Hola shuhua!
    He vist els 2 teus nous comentaris i no me pogut aguantar d'escriure't. Bé 1r et comentaré aquest genial conte. Et volia dir que no ma costat gaire entendre'l ja que m'estic llegint Curial e Güelfa en català antic i ja m'hi estic acostumant, de llegir així. M'ha agradat perq sé que aixó d'akusar d bruixeria era molt normal i que akesta dona va ser molt enginyiosa. També dir-te que tinc familia que es diu Orriols de cognom jeje.
    I ara et vull donar les gràcies per estar tan "engantxada" a Odet i per fer-me aquests comentaris que son tan especials per mi. Q potser no eh, però ami em sembla q des del principi hi ha hagut un feeling entre nosaltres dues deixan apart d'edat. Perq no et perdís tan dir-te que en teoria el diàleg de ell i ella no forma part d'Odet, però si que hi existeix un gran paral.lelisme :D. No em pensava que algu es donaria conte, però bé veig q tu si :D.
    I ja no m'enrollu + que em faré pesada i tot.
    Doncs això que moltes gràcies x tot i que aviat tindràs noves noticies de la nostra amiga Odet.
    Molt petons: Místika.

  • molt bona!!![Ofensiu]
    FRAN's | 29-12-2004

    canviar a un fill x una carbassa, realment es una cosa que es necessita molta imaginació x a veure-ho.

    magradat molt, de debó

    llibertat x les carbasses oprimides!!

    FRAN's

  • m'agradat molt[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-12-2004

    m'agrada molt el teu relat, a mi no em costa gaire llegir el català antic, per les meves investigacions damunt els processos de la Inquisició mallorquina als conversos i estic familiaritzada. Un dia faré qualque relat damunt les animalades que varen fer els senyors inquisidors de Mallorca.

  • És a dir[Ofensiu]

    El text més o menys s'entén, però quan a la trama que hi ha dessota, jo també em faig la mateix pregunta que el Xavier: va donar la carabassa a l'home perquè l'anés a enterrar i mentrestant paria una nena que va resultar morta?
    Pel que fa al text, t'he de felicitar. Ara fa temps que no he llegit cap facsímil d'aquests antics amb català complicadet (per un treball d'Història del Dret vaig llegir un llibre de Lluís de Peguera sobre Les Corts de Catalunya [com es constituïen, tot el protocol amb el rei, etc. etc.], en català també antic). De totes maneres, m'ha semblat molt ben recreat; el sol fet d'intentar-ho és un art.
    Una forta abraçada,

    Vicenç

    PD: Molt tendra la foto!!

  • cosas veredes![Ofensiu]
    Shu Hua | 20-12-2004

    Si a tu et costa entendre'l, imagina't llegint les transcripcions dels casos que Lluís Orriols va recollir en "Les bruixes segrestades". No sé ni la de vegades que m'ho vaig haver de llegir. I la dificultad no només consistia en esbrinar el català medieval, sinó en entendre una història com aquesta, que més rocambolesca no pot ser. Per aìxò (i perquè volia saber si n'era capaç) vaig voler imitar l'estil medieval... només una miqueta.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

104883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.