Només Nadal

El poema és molt bo. Una llàstima que no sigui més llarg. I no m'atreviria a dir que tot el que diu correspon exactament amb la realitat. Però sí que té una bona part de raó, almenys, a fe meva.

He passat una bona estona llegint-lo. Tal vegada hauria de llegir més articles teus. A veure si puc trobar un "raconet" per fer-ho.

Salut i sort, Vicenç!!

i uns dies a l'any ens sacsegem la consciència i ens arriben al cor i a la ment un seguit de pensaments i sentiments els quals ens mostren la possibilitat de poder fer-se efectius durant tot l'any.
Però el sistema ens submergeix al consumisme ferotge, a un materialisme extrem i nosaltres caiem en la trampa perquè ens afalaga, toca aquella fibra que ens hi fa estar bé.
El món no canvia sol, cal que l'home canviï. Cal ser conscient que Nadal podria de ser tot l'any, i treballar... treballar... i treballar... per a fer-ho possible.
Potser algun dia s'assolirà la fita.
És un poema que fa pensar.
Una abraçada, amic Vicenç
Joanalvol

Avui he llegit el comentari que em vas deixar en el darrer relat, i volia agrair-te'l (sempre tant entranyable), a més de deistjar-te una bona resta d'estiu.
Sé que estàs enfeinat però... coi, penjans alguna cosa, que et trobem a faltar!
Una abraçada

Ara que tinc uns dies tranquils, aprofito per ficar-me a la web i recordar vells temps. Observo dues coses, bé, tres. Que escrius igual de bé que sempre. Que no has parat d'escriure. I que ja fas poemes més critics amb els Nadals.
Si em permets, opinaré que són festes oportunes per les relacions de parents, que estem junts, bebent i menjant, i que si hi ha algun mal rotllo, aflora segur.

Una abraçada, amic Vicenç
Glòria

i molt profund que, tot i que feia dies que l'havia llegit, no havia sabut trobar el moment per comentar-te'l. Volia dir-te que, com sempre, has sabut trobar els mots adients per fer-nos sacsejar aquest inconscient que cada any, per Nadal, ens aboca de ple al consumisme i a fer quatre reflexions que només ens duren quatre dies.
Com sempre, un plaer llegir.te.
Una abraçada ben gran!

que, jo diria, es resumeixen perfectament en els quatre darrers versos. Perquè tan sols vivim l'esperit de Nadal el mes de desembre?
Què poquet se't veu per aquí, Vicenç!
Una abraçada!
Nonna_Carme

Un poema crític, en efecte, i substanciós, i ferm, i... i mereixedor del premi que es va guanyar: el jurat va tenir bon gust, és evident!

Tal com deia el poeta, no tu, sinó l'altre:
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
...
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Veig que tu vas acabar l'any amb força, Vicenç, publicant un munt de poemes que no havia vist fins ara... ja tinc feina, jejeje!
Ara seriosament: em sembla perfecte que hagis volgut compartir aquestes creacions amb tots nosaltres... encara que m'assabenti tard, quan he de recordar allò de "més val tard que mai" , com a consol.

En fi, després de la visita d'avui, t'envio una abraçada que no és només un gest ni un mot,
Unaquimera

M'havia perdut aquest poema que ens fa pensar en tan de contrast que porten aquestes festes i aconsegueix remoure consciències. Molt, aconseguit, com tot el que escrius.