Foto de perfil de angie

angie

199 Relats, 1456 Comentaris
190422 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com

Últims relats de angie

  • HAIKÚS ENTRE SOL I LLUNA

    angie - 04-06-2012 - 597 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recull enviat a un concurs de poesia de la costa gironina i que han tornat a casa sense massa sort. més

  • Tots cagats

    angie - 02-10-2011 - 558 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tot pot convertir-se en poema... més

  • Insistència noctàmbula

    angie - 23-07-2011 - 546 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fa anys que ja no hi són, però per la nit em regalen estones fantàstiques... més

  • Etern riu de porpra

    angie - 11-01-2011 - 795 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un poema, una gama de colors. més

  • L'hora dels adéus

    angie - 22-12-2010 - 588 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Molt de veritat, una mica de ficció, aquest cop, de nou, ells són els protagonistes. més

  • Bassal

    angie - 18-12-2010 - 593 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una cançó inspira un poema pel nou web... així doncs em torno a estrenar a Relats!. Tema musical: Watermelon in Easter Hay. d'en Frank Zappa, una de les peces de guitarra més famoses que té. més

  • Atac sorpresa de la classe obrera

    angie - 14-09-2010 - 471 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un repte més; aquest però, molt concorregut, on vaig voler fer una mica el pallasso, aprofitant la confitura. més

  • Crits des del turó

    angie - 11-07-2010 - 577 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una poesia insspirada en l'abandonat Casino de l'Arrabassada més

  • Moriré imaginant que moro

    angie - 05-06-2009 - 1568 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    "Quina és la major força de l'ésser humà? T'equivoques si penses que és la ciència o la tecnologia. La seua arma més potent és la imaginació! I què és Promethea sinó la imaginació encarnada?" més

  • L'essència del crim

    angie - 03-04-2009 - 1157 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat presentat al repte : El crim perfecte. Ja va bé escriure alguna cosa fosca, de tant en tant, no? més

  • Haikus sense dits

    angie - 20-03-2009 - 1311 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un dels molts que vaig escriure per presentar a concurs i que al final, s'adormiren pel camí. més

  • La prunera borda o tankes del desencís.

    angie - 08-03-2009 - 2022 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    El primer intent de tanka. més

  • Reis sense corona

    angie - 05-03-2009 - 1199 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tots aquells que no han deixat mai de ser nens. Li dedico en especial a l'allan lee, a la Leela, a la Laura Dalmau, la Llibre, la mjesus, en Mandalf, en rnbonet i en Bruixot. Perquè els seus relats i comentaris tenen molt de nenes i nens (ja m'enteneu!) més

  • Companys de taverna

    angie - 02-03-2009 - 1310 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat guanyador junt amb "Fam" d'en Vicent, del repte proposat per Sangyfetge, on havíem de desenvolupar, a partir d'un haikú, un relat en prosa. El haikú del qual parteix aquest relat és : Dins les tavernes vells mariners naufraguen en mars etílics. més

  • Pàgines d'un diari recuperat

    angie - 05-01-2009 - 1626 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest relat és un homenatge a una dona valenta, la meva àvia Remei). Relat presentat per un repte de fa molt, sobre aconteixements relacionats amb el gener del 39, durant la Guerra Civil Espanyola. He pensat que per encetar bé un nou any, mai has d'oblidar els que estimes i t'han estimat... més

Últims comentaris de l'autor

  • angie | 08-02-2012

    El teu poema comença amb una imatge, la de les arrels dels lliris nuant-se, donant-se la mà per entomar el que vindrà més tard : uns versos carregats de dolor passat, assumit, mastegat, paït. I acaba amb la mateixa imatge, la qual cosa ens fa entendre que arribar a aquesta pau ha estat una tasca difícil, però que ara es veu amb la generositat de saber-se humà.

    Fantàstic poema!

    angie

  • angie | 31-12-2011

    Els temes que tries en els teus relats enganxen. Ja me n'he llegit uns quants, però aquest tan sòrdid i macabre es mereix el comentari. El món particular dels escriptors és una pura paranoia, per la qual cosa, no és d'estranyar que sigui massa silenciós, hehe... Les imatges creades entre línies són entre peli gore i film d'
    Almodòvar. Chapeau!

  • angie | 31-12-2011

    t'ha servit per tramar un relat divertit i interessant. Bona pensada!. La redacció és àgil i el final el trobo rodó.
    Felicitats.

    angie

  • angie | 31-12-2011

    Encara som a temps...
    Estic totalment d'acord amb els darrers versos. En l'observació i atenció als nens rau part de nostra felicitat...i de la troballa del "tresor perdut"...
    Bon any!

    angie

  • angie | 30-11-2011

    un vers que m'ha fet aturar la lectura d'un poema sòlid i eteri alhora, fresc i tancat en ell mateix, que sura com una fusta damunt l'aigua, i que com diu el títol, es resum magníficament en, "necessito passar fred".
    Sensacional, company!

    angie

  • angie | 25-10-2011

    Aquest títol d'una cançó que segur coneixes, és potser el que m'ha vingut al cap en llegir la teva poesia. La rima aconsegueix que cada significat es filtri en el següent vers i en l'altre, i en l'altre, personalitzant la pluja. La pluja torna, s'emporta, emplena, mulla, neteja, ofega... va associada al moviment, i per això la comparació amb la melodia. El poema és un comptagotes. l'èmbol va baixant per tornar a pujar en buidar-se... molt intens...

    una abraçada,

    angie

  • angie | 03-09-2011

    sí vols fer algun comentari o parlar amb els qui et comenten, passa pel fòrum, perquè qui t'ha comentat no reb l'avís si ho fas com a comentari d'un relat teu. En canvi, al fòrum, només posant a la capçalera del missatge el nom de l'autor en qüestió, aquest ho veurà de seguida i et respondrà allà també. (i potser més gent, perquè el fòrum és totalment públic, hehehe...)

    Fins un altre moment,

    angie

  • angie | 03-09-2011

    Surrealisme versus dura realitat, un bon tàndem el teu.
    Bones imatges les que corren pels versos.
    Ens trobem!

    angie

  • angie | 03-09-2011

    Els teus microrelats són del milloret que corre per aquí i amb aquest, omples el pot (naturalment de la bona confitura), així que només puc continuar les teves passes i no deixar de llegir-te aquí o allà i gaudir de la lectura, la bona lectura. M'ha recordat molt als contes de Calders, dinàmics, arrelats a la ironia i amb uns senyals marcadament crítics, amagats rere personatges sovint ridículs.
    Una abraçada, artista!

  • angie | 30-06-2011

    Els records de llocs concrets i activitats obsoletes però properes en la memòria, acostumen a bastir relats intensos i rics en vocabulari, com el teu.
    Molt interessant i ben escrit.

    angie

  • angie | 10-05-2011

    Si et consola, el meu ex-sogre va viure una experiència semblant a Platja d'Aro, fa molts anys... una furgoneta intentava baixar per la rampa que anava al garatge comunitari i ell, que era dinant a la terrassa amb la família, els ajudà a fer la maniobra perquè no tinguessin una ratllada a la planxa per culpa de la rocalla... en pocs minuts, quan ja havien marxat, comprovà que havien entrat a casa seva per la finestra del darrere i.... bé, la resta ja la saps...hahaha...
    Celebro llegir-te de nou!!

    angie

  • angie | 18-03-2011

    Un poema intens, com solen ser els teus escrits, fent poesia d'allò que a molts ens és comú en molts moments, sobretot a mida que passa el temps : el cos respondrà als nostres desitjos, o serà el cap el que dirigirà a la seva voluntat, nostres moviments?.
    Una abraçada,

    angie

  • angie | 22-02-2011

    un poemàs!. Faré un paral.lelisme : "Crítica de la raó pura".
    Tot allò que volia dir, ja t'ho ha dit en part en Jeremies, que és un mestre en humanitat...
    Petons, guapa!!

  • angie | 15-02-2011

    Un bon relat. Sobretot el començament, que fa entrar al lector de cap. Hi he entrat perquè l'he vist a darrers comentats i creia que la màquina avisadora de comentaris s'havia tornat a espallofar, jeje... jo en tinc un que té el mateix títol, ara que, bé, enfocat en un altre context... I sobre això que dius a la bio dels límits, tens tota la raó, i és tota la raó també per la qual acabem tornant a escriure després de temporades de sequera...
    Fins aviat!

  • angie | 18-01-2011

    l'indigent del barri, és un vers que ja ens diu que el personatge ens és proper, molt proper, tan proper que la veu poètica s'asseu al seu costat. Aquesta imatge és la central de tot el poema, la que mana, la que ho diu tot, la que critica, es solidaritza, s'apena, comprén.
    Quants cops ens hem preguntat quina seria la vida que duia anteriorment? segurament una vida semblant a la nostra, potser molt millor. La vida pot canviar en un segon, sigui per un problema econòmic, sentimental, polític,... Acceptar l'indigent és acceptar qualsevol possible canvi en el nostre dia a dia.
    Quin rotllo per dir-te que aquest cop de sensibleria m'ha agradat...és el que té patir les conseqüències dels Nadals, que no et recuperes fàcilment del terrabastall nostàlgic...

    Petons!

    angie

    PS: aquest cap de setmana he deixat (altre cop) el vostre Camí del Bandama Vermell. El meu cunyat no viu a Barna i no va trobar-lo per comprar-lo a la seva dona, així que com li havia dit que era tan bo, me'l va demanar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: