Miols dimecretens: mal peu i bon cos

Vull dir, vull dir, que vam començar amb mal peu però vam acabar amb bon cos.
Jo vaig arribar a les vuit tocades i ja estava a la terrassa una bona part de la flor i nata de la joventut actual, a més d'alguns respectats veterans, en Rafael Soteras, la Conxa i jo. La flor i nata: l'AnNna, Tiamat, Lady Aliena, Equinozio, Itaca, Weidung, Inflamable. Em sabria molt de greu descuidar-me algú, però ahir erem uns quants.

Només arribar, em cau a sobre bronca de la Conxa: per què organitzes trobades a l'Ateneu? Jo, acoto el cap i dic: home, el Xavier de Ventolà va dir que ens convidava. I la Conxa em fa mirar i diu: on és, el Xavier? I jo miro i dic: això, on és, el Xavier de Ventolà? Qui sap lo.
Des d'aqui vull demanar disculpes pel mal peu del començament, amb els relataires esperant a l'entrada de l'Ateneu i el conserge que no els deixava. I també vull agrair la Conxa, que amb la seva inefable maestria, va saber avençar-se als esdeveniments i allà estava, com la millor. Penso que millor em deixo d'organitzar res uns quants dies i ja està.

Segueixo: primer va passar un àngel, potser dos o tres, perquè nngú no deia res. Després, a poc a poc, la conversa es va animar, com sempre i, com sempre, vaig quedar encantada de la concurrència.
A les nou tocades, anem a la Taverneta. El Weidung i l'Itaca se'n van anar abans. La Inflamable ja se n'havia anat. A la Taverneta se'ns va afegir el George Brown i els pares de l'AnNna.
I ja està.
Ara la resta, que vagi afegint records i sensacions.