El lladre i la seva víctima

Ai, aquest rec ordo que ja l'havia llegit i no sé perquè no te'l vaig comentar. Em va fer molta gràcia i el vaig trobar molt ben pensat i portat: tot correcte!!!

Costa molt fer relats d'humor, però tu n'ets un mestre. FELICITATS!!

Una abraçada,

Materile

Aquest cop hem canviat, la mama ha fet de Càndid i jo, de Severià.
Quin embolic! El que sembla el lladre no ho és! El que sembla la víctima, tampoc.

uanra

Hola:

Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


Concurs ARC de Contes Infantils 2010

Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

Cordialment,

ARC

bon humor i quotidianitat. M'has fet passar una bona estona.jejeje

bona història i bon final,
avui que tinc temps, m'he estat passejant per relats, he començat per la teva filla (a qui em trobo sovint per Sants) i he seguit amb tu. M'he llegit la del geni Geni i aquesta. M'agrada com escrius tan fi, els noms que hi poses als personatges, els finals amb sorpresa. També he llegit la del ventriloc que se li mor una nina. La que més m'agrada, de moment, és aquesta història.
Encantada de llegir-te
Glòria

Relat ple de sensacions curioses.
M'agrada i la teva ironia-sentit de l'humor un cop més la sento i comparteixo. Gràcies, Joan.

Tu te'n deus de recordar del caco Bonifacio dels TBOs. Doncs això és el que m'ha recordat el teu diàleg super enginyós i amb els noms adients a les personalitats dels protagonistes.

Molt bo, molt bo. És evident que el Càndid no té fusta de lladre, que per a tot s'ha de tenir aptituts i s'ha de fer cursets i fins i tot màsters.

Encantada del teu relat

l'atracador atracat, i és que no pots fiar-te de ningú en aquesta vida, un va de bona fe, i ja veus.

Tens un domini molt fi dels diàlegs, i en aquest ens mostres la teva gràcia en explicar fets inversemblants. Malgrat tenir un estil que algú podria titllar de paròdia, o fons algú altre podria comparar amb algun escriptor famós, probablement ja mort, jo et dic que tens estil propi, i en aquest diàleg ens ho mostres ben clarament.

Una abraçada Joan.

Gràcies per tot el teu suport, i feliç dia de Sant Joan, per a tu i tots els teus!


Ferran

Felicitats Joan, perquè demà és el teu Sant i pel simpàtic i divertit relat que acabo de llegir.
Rafael

M'ha fet tant gràcia, que reia com una boja. Els meus pares s'estaven espantant!

Felicitats, m'ha encantat el teu relat!

Hola;

Aquesta història agradarà sens dubte als lectors de la TRIBUNA de www.guimera.info

El text em format word en un arxiu annex a l'email.

Si tens una imatge, que sigui com a minim d 1200/800.Ah! , en un altre arxiu annex a l.email

Em palpo l'americana i encara tinc la cartera, em fa por obrir-la, no fos cas, oi ?

Felicitats !!!

Ja trobava a faltar aquests diàlegs carregats d'humor! Quin parell de personatges més divertits!
Ja m'imagino la tornada a casa, ha ha! Un desenllaç ben enginyós!
La imaginació veig que segueix esplèndida, i els noms que tries són per tronxar-se de riure.
Fins la propera "representació", senyor Gausachs.
Una abraçada.

Mercè