Gràcies, patgereial. Un regal ben inesperat.

Molt bona feina, la que fas cada any.

Potser en ocasions és l'únic far, però és tan... com dir-ho?, tan eficaç, que serveix per guiar persones ben allunyades entre elles, persones que viuen en llocs, en ubicacions, separades geogràficament... i la Lluna és el seu referent comú.

Potser avui sortiré al balcó per contemplar l'esquitx de Lluna que es pot albirar aquí, a ciutat. I potser la seva llum fulgent estarà, en aquell mateix instant, acaronant la teva mirada.

Serà una manera de saludar-nos, des d'una llunyania que en realitat no hi és.

Petons d'argent,

MARAMIC. Un bonic títol per a un poema, com he dit, impressionant. M'ha agradat molt.

Trobo que algú hauria de fer-ne una cançó, d'aquest poema. Seria genial.

Un petó,

Bon microrelat.

I per cert: felicitats pel teu darrer llibre. Acabo de rebre el butlletí de novetats de Pagès, i m'ha alegrat trobar-te allà, amb el teu poemari "Dones d'heura".

Fins la propera,

LLIBRE

De vegades ens capfiquem a fer una cosa, i no hi ha manera que ningú ens ho tregui del cap. De fet, potser no cal perquè aquestes obsessions, ben portades, formen part del món dels somnis, de les il·lusions.

Però el més important, crec jo, és no voler-ho fer de totes totes, sinó tenir-ho present, mantenir-nos a l'aguait... és aleshores, mentre vivim, quan els somnis, de vegades, apareixen.

Una amiga meva em va dir, ja fa temps: "Mai no se't concedeix un desig sense que et sigui donat el poder de fer-lo realitat." I crec que tenia molta raó.

Tot somni és possible.

LLIBRE

Un conte d'aquells que podria ser qualificat com a "políticament incorrecte", però que, tal com comenta nuriagau, enllaça molt bé amb el pensament infantil (bé... no de tots els crios... però ja m'enteneu).

Fresc, àgil i, per a mi, divertit.

Visca el dimoniet!



Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

Encara no?

Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!

Un origen ben peculiar, aquest que se'ns descriu en el relat. Peculiar, però ben possible, perquè sovint les coincidències més estranyes tenen lloc a la vida real, i no pas a la ficció que inventem les escriptores.

M'ha agradat en especial la descripció que fas de les dues germanes en referència a les seves passions. Tant quan la música és el centre de la seva vida com quan aquest espai l'ocupa el ball. Em semblava formar-hi part.

Si m'ho permets, m'atreveixo a fer dues observacions personals i plenament subjectives.

La primera és un detall que a mi no m'ha fet el pes (insisteixo: personal i subjectiu). En començar la lectura se m'ha fet manifest un ús un pèl abusiu dels verbs acabats en -ava.

Intentaré explicar-me:

Sempre que escoltava una cançó que la captivava simulava tocar aquell instrument. Ho portava fent des de ben petita. Representava que tocava el piano i la guitarra i mentre ho feia tancava els ulls. Com si la foscor l'ajudés a tocar millor la peça que estava sonant.

Bé... no hi ha cap norma que prohibeixi aquest ús freqüent de les terminacions en -ava, però trobo que li roba frescor, al relat. I que potser fora bo buscar sinònims que no demanin aquesta terminació per al passat, o bé fer algun gir sintàctic per evitar la cacofonia.

No sé si m'he explicat gaire o poc. En tot cas, si vols, en parlem.

I per altra banda, l'altre detall que et volia comentar ha estat el d'una imatge que m'ha captivat per la seva senzillesa descriptiva i la seva efectivitat visual:

En aquell bellíssim paratge, a tocar de Suïssa- on el riu Doubs hi passejava majestuós dibuixant una omega que s'observava amb tota perfecció des del castell de La Citadelle- (...)

L'he vista, l'omega. No pas la real, ja que no he estat mai en aquesta ciutat que indiques, sinó la que descrius. M'has fet saltar el xip fotogràfic en una mil·lèssima de segon i m'he trobat amb la imatge ben dibuixada dins el meu cap. Genial, noia! No sempre és fàcil aconseguir aquesta efectivitat descriptiva amb tanta rapidesa.

I no m'enrotllo més. Ens trobem de nou per aquí al setembre, que marxo uns dies de vacances.

Un petó, Mercè. I ànims!

LLIBRE

Un joc. Aquest relat és com un joc en el qual l'autora, amb increïble habilitat, et va embolicant tot fent-te entrar en una història emotiva d'amor i desamor. Fins arribar a un final... que no detallaré per si algú llegeix el comentari abans de llençar-se a la lectura del relat.

Però un final sorprenent força ben portat que, a més, arrenca un somriure.

I per altra banda, gairebé veig el moment (segurament un instant imaginat per mi i irreal) en què una Mercè real, de carn i óssos, va perdre la seva bufanda preferida i, en retrobar-la, va decidir dedicar-li un conte.

Un divertit retrobament.

Un petó,

LLIBRE

Breu i intens. De vegades ens persegueixen pensaments malsans que, si intentem mantenir-los allunyats i controlats, acaben adormint-se. Però quan els permetem el pas i deixem que formin part de les nostra existència, és aleshores quan la vida perd la seva essència de força, d'il·lusió, d'esperança... és aleshores quan el pensament no ens permet gaudir de la llum.

LLIBRE

Qui és ell? Per què ha arribat a aquesta situació? Quines són les experiències que té dins seu però que és incapaç de fer viure?

Hi ha moltes preguntes a fer, però en realitat, tant se val. No cal obtenir respostes. El que realment importa és aquest bocí de dia, de quotidianitat que ens mostres, i aquesta descripció de l'escena, que ens fa entrar i gairebé formar-ne part.

La literatura és vida.

Ànims! I un petó,

LLIBRE

Felicitats, Josep. Felicitats per aquest lloc de finalista en aquest concurs literari. I felicitats per la feina que fas.

Una abraçada,

LLIBRE

Quin canvi!

Vull dir que déu n'hi do amb el canvi de registre que fas en passar del primer al segon paràgraf. Amb la lectura de les primeres línies em sentia submergida en un paisatge de contrast de colors. El vermell. El verd. El vent gronsant el vermell de les roselles. M'hi trobava, de debò.

Però amb el punt i apart aconsegueixes una sacsejada en la ment del lector.

Un relat breu ben sorprenent.

Fins la propera!

LLIBRE

Vindré i et cobriré amb pols de diamant.
M'ha atrapat, aquesta imatge. De fet, m'ha atrapat tot el relat. L'he trobat encisador, amb una força poètica ben portada.

Hi he entrat perquè l'he vist en els darrers editats, catalogat com a Assaig. I aquest darrer punt m'ha cridat l'atenció.

Res... que de nou m'ho he passat bé llegint-te.

Un petó,

LLIBRE

Senzill i efectiu. Un bon paral·lelisme entre el joc i el desig, entre les paraules triades a l'atzar i aquelles que malden per sortir.

Ben portat.

Un petó,

LLIBRE

Bona.

M'ha agradat, sí senyora. Ben portat, jugant en tot moment a dir les coses a mitges, a fer creure una cosa mentre en realitat ens estàs encaminant vers una altra. I un final deliciosament elegant.

Bon relat,

LLIBRE